El Govern de la Generalitat destinarà aquest any més de 427 milions d’euros per lluitar contra la pobresa i afavorir la inclusió social. 

El programa d’actuacions del Govern per combatre la pobresa s’executarà principalment a través dels departaments de Benestar Social i Família, Ensenyament, Empresa i Ocupació, Territori i Sostenibilitat i Justícia.

Benestar Social i Família hi destinarà el major esforç amb una aportació de 152.680.000 euros, que s’adreçaran a programes de manteniment de serveis socials en l’àmbit del risc d’exclusió social, ajudes d’urgència social, subvencions a entitats del tercer sector social, prestacions econòmiques, programes preventius destinats a la infància i l’adolescència, plans locals d’inclusió social i ajuts a les famílies amb fills a càrrec en situació de vulnerabilitat, entre altres.

El Departament d’Empresa i Ocupació destinarà 130 milions d’euros, principalment a través de la Renda Mínima d’Inserció i programes d’inserció laboral, mentre que el Departament de Justícia hi aportarà 56 milions pel pagament de despeses de l’assistència jurídica gratuïta.

Territori i Sostenibilitat hi invertirà 55.330.000 euros i el Departament d’Ensenyament hi destinarà 33.186.000 euros.

Subvencions a entitats

Benestar Social i Família obrirà aquest anys una convocatòria de subvencions a entitats per al desenvolupament d’accions en l’àmbit de la lluita contra la pobresa per fer front a situacions derivades de la crisi econòmica amb un pressupost total de cinc milions d’euros. Aquestes subvencions estan adreçades a entitats de serveis de Catalunya.

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) informa al llarg dels propers dies un potent anticicló s’instal·larà a la zona escandinava i enviarà una massa d’aire molt fred a tota l’Europa Occidental. Els models meteorològics de mitjà termini indiquen que la baixada tèrmica serà progressiva fins el cap de setmana, quan tocarà fons.

Dimarts arribarà una nova pertorbació que donarà lloc a precipitacions entre febles i moderades al Pirineu a partir de migdia, amb una cota que voltarà els 1000 metres. A la tarda també són possibles algunes precipitacions febles i minses a l’extrem nord-est i, a causa de l’entrada d’aire fred, la cota de neu podria arribar a baixar puntualment en aquest sector fins als 400 metres.

Tot i que els models meteorològics a mitja termini encara divergeixen entre ells, indiquen l’arribada de noves precipitacions de cara dijous, quan es preveu que el fred sigui molt acusat i que, per tant, es podria veure neu a punts del Prelitoral i fins i tot del litoral. A banda, la injecció d’aire fred farà que la temperatura baixi fins a tocar fons el cap de setmana, quan es podran produir les temperatures més baixes del present hivern a molts punts de Catalunya.

Predicció diària canal Youtube

Li permuten la pena de presó d’any i dos mesos per expulsió del país

Així, l’Audiència desestima un recurs d’apel · lació interposat per l’acusada contra la sentència que va dictar el jutjat penal número 1 de Vinaròs, en què va ser condemnada a un any i dos mesos de presó com a autora d’un delicte d’atemptat, pena que va ser substituïda per l’expulsió del territori espanyol, amb la prohibició de tornar en el termini de deu anys i s’ha de complir la pena inicial en cas de ser impossible dur a terme l’expulsió.

Tot i desestimar el recurs, l’Audiència ha modificat la sentència pel que fa al termini de prohibició de tornada a Espanya, que es fixa en cinc anys, en considerar que s’ha d’aplicar l’actual article 89 del Codi Penal, norma posterior més favorable , “donada la durada de la pena de presó substituïda“.

Ullals del Riu Verd, Albufera i aqüífer de la Plana de València Sud podrien resultar afectats

Xúquer Viu considera la ubicació proposta imprudent i inadequada i demana la seua retirada

Més informació, recolzament i recollida de signatures: http://noalmacroabocador.blogspot.com/

La proposta d’ubicar un macroabocador de residus al terme de Guadassuar, però molt pròxim als nuclis urbans de Massalavés o Montortal (l’Alcúdia) suposa una nova amenaça per a les masses d’aigua i els nostres recursos hídrics.

Aquest macroabocador que tindrà unes dimensions de 120.000 m2 (24 camps de futbol)  i una capacitat per a 2.100.000 m3, suposarà la destrucció de 150 fanecades de productivitat agrícola i se situarà a tan sols 5 metres de la Sèquia Reial del Xúquer i a poc més de 1.000 metres dels Ullals del Riu Verd.
La possibilitat de que es puga produir la contaminació per lixiviats de la Sèquia Reial del Xúquer al llarg dels 20 anys de vida, que com a mínim tindrà la instal·lació, és molt elevada, com demostra la contaminació produïda per lixiviats en distints períodes procedents de l’actual planta de residus sòlids de Guadassuar.  El vessament de lixiviats a la Sèquia Reial implicaria la més que probable contaminació, no sols de les aigües que reguen els nostres camps, sinó de la pròpia Albufera, que es nodreix en gran mesura dels sobrants de la Sèquia Reial. Donada la proximitat a la Sèquia són distintes les vies per les que es pot produir un possible vessament de lixiviats, directament o a través de les escorrenties de les aigües pluvials en distints punts.

No s’ha tingut en compte, en absolut, la normativa vigent per aquesta classe d’abocadors que especifica que “per a la ubicació de l’abocador haurà de prendre’s en consideració la distància entre els límits de l’abocador i les zones residencials i recreatives, vies fluvials, masses d’aigua i altres zones agrícoles o urbanes”.

No menys preocupant és la proximitat del macroabocador als “Ullals del Riu Verd” espai natural de gran valor que forma part del Catàleg de Zones Humides i és un LIC -Lloc d’Interès Comunitari-. Els Ullals disten poc més d’un quilòmetre de la instal·lació i la seua contaminació pot produir-se superficialment a través d’escorrenties que es decantarien de manera natural o per l’aqüífer que discorre baix del macroabocador possiblement connectat amb l’aqüífer que dona lloc a la surgència del Riu Verd.

Finalment el terreny d’aquesta zona no és el més adequat per aquest tipus d’instal·lacions -qualificats els seus aqüífers com d’alta vulnerabilitat -, ja que el nivell piezomètric és molt elevat -se situa al voltant dels 10 metres- i les possibilitats de contaminar amb lixiviats l’aqüífer corresponent és alt com ha pogut comprovar Xúquer Viu de la lectura de l’informe hidrogeològic que deixa moltes dubtes. Seria necessari un nou estudi independent per a descartar les possibles filtracions a les masses d’aigua subterrània.

En definitiva, Xúquer Viu considera, des del punt de vista ambiental, completament inadequada la ubicació d’aquesta instal·lació i demana als responsables del consorci que siguen prudents i no aproven una proposta difícilment assumible tan social com ambientalment.

La Biblioteca Nacional d’Espanya publicità el 29 de desembre passat el compliment dels 300 anys des de la seua creació. Va obrir les seues portes en març del 1712 i, en 1836, adquirí l’actual denominació deixant l’antiga de Real Biblioteca Pública.

Segons ha assenyalat la portaveu adjunta de Compromís, Mónica Oltra “una part substancial del nucli inicial d’esta biblioteca foren fons confiscats a nobles de diferents regnes que havien donat suport a l’Arxiduc Carles en la Guerra de Successió, entre ells els maulets valencians. Bàsicament una part important dels fons originaris fou l’ampla llibreria confiscada a l’Arquebisbe de València, Antoni Folch i Cardona, el qual fou “expatriat” per haver excomunicat a membres de l’exèrcit castellà, el qual “por justo derecho de conquista” confiscà béns eclesiàstics al, fins aleshores, Regne de València”.

També, part dels fons actuals de la Biblioteca Nacional de España (prop de 500.000 volums) foren incorporats per confiscacions de la llavors “Junta de Incautación”, i molts d’ells ho foren d’entitats i particulars valencians.

El Decret 5/1985, de 8 de gener, del Consell de la Generalitat Valenciana, que creà la Biblioteca Valenciana estableix que la finalitat principal d’esta biblioteca “és protegir i contribuir a l’increment del patrimoni bibliogràfic i documental valencià”  i al seu art.1r, diu que són finalitats de la Biblioteca Valenciana: 1. Reunir, conservar i organitzar els fons següents, amb independència del suport material: a) Tota la producció editorial impresa, sonora i visual que s’haja efectuat i s’efectue a la Comunitat Valenciana, i d’altra realitzada fora i que hi faça referència. b) La producció d’autors originaris de la Comunitat Valenciana. c) Qualssevol altres fons documental i bibliogràfics que siguen considerats d’interès cultural.

Recentment la LLEI 4/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de Biblioteques de la Comunitat Valenciana, ratifica eixes finalitats.

És per tot açò que des de Compromís s’insta al Consell a què reclame a la Biblioteca Nacional de España una relació detallada dels fons del seu catàleg, confiscats després del 1707 (fins al 1715) a l’antic Regne de València a Antoni Folch i Cardona i a d’altres persones pel seu suport a l’Arxiduc Carles. Així com una altra relació dels fons del seu catàleg, confiscats després de la Guerra Civil, a persones i institucions valencianes. Per a una vegada estiguen realitzades estes relacions exigir el retorn dels esmentats fons per ser incorporats al fons bibliogràfic valencià.

Marina Albiol, diputada d’Esquerra Unida a Les Corts, considera inacceptable que els dos partits majoritaris, PP i PSOE, utilitzen els rodalies fins a Vinaròs com a ferramenta partidista i propagandística quan estan a l’oposició, i s’obliden immediatament quan apleguen al govern de l’estat espanyol.

La representant d’esquerres exigeix a la consellera Bonig una major implicació a l’hora de defendre els interessos de Castelló davant del Ministeri de Foment, “la notícia que la ministra Pastor posposa l’extensió de rodalies fins a Vinaròs és intolerable. La comarca del Baix Maestrat porta anys esperant, sense que cap govern hage volgut fer-se càrrec de la situació que pateixen en matèria de connexió ferroviària amb la resta de la província”.

Albiol critica al Partit Popular el doble joc que han vingut realitzant els últims anys al defensar l’extensió de la xarxa de rodalies mentre el signe del govern estatal era socialista, per immediatament després oblidar-se’n absolutament quan han aplegat al poder.

La diputada considera intolerable que estem a febrer de 2012, i encara no sabem res del projectat estudi de viabilitat que va anunciar el ministre socialista, Blanco, a 2010, i ara a més, Foment posposa la solució a aquesta problemàtica. Està clar que les necessitats en matèria de mobilitat del Baix Maestrat no són una prioritat per als partits majoritaris, ni el PSOE ha fet res, ni el PP té intenció de fer-ho”, critica.

Albiol ha criticat l’extrema fixació del PP i del PSOE en l’AVE, quan la majoria de la gent utilitza el ferrocarril convencional de rodalies per traslladar-se. “Si tan sols gastaren una quarta part de l’energia que han desplegat en defensa de l’AVE en fer realitat la demanda dels i les ciutadanes dels pobles del nord del país, ara tindríem i gaudiríem d’unes línies de rodalies normals i equiparables a la resta del país”.

La diputada assegura que aquesta iniciativa, “no comportaria una alta despesa, ja que la infraestructura ja està feta, i la demanda dels ciutadans i ciutadanes d’aquest servei és molt elevada, només queda la voluntat i la disposició del Partit Popular de fer-ho realitat”.

Oltra qüestiona que el Camp

La portaveu adjunt del Grup Parlamentari de Compromís, Mònica Oltra, ha registrat avui una seguit de preguntes parlamentàries adreçades al Consell sobre les previsions per a 2012 respecte al Master Golf de Castelló”, per saber exactament la quantitat que es pensa invertir de nou en el camp Golf “Club de Campo del Mediterraneo” privat, presidit pel  president Provincial del PP, Carlos Fabra.

Per a Compromís, no té sentit que mentre hi haja una polític de retallades en tots els àmbits es continue desemborsant milions d’euros per a un esdeveniment sense repercussió, que sembla pensat perquè una empresa privada, curiosament gestionada per Carlos Fabra, puga fer front al seus pagaments de cara a una entitat bancària. Per eixe motiu, es demanarà al Consell austeritats en aquestes celebracions inútils, i que si realment estimen precís continuar la celebració d’aquest Master Golf, que siga rotatiu entre els altres camps de Golf de les comarques de Castelló per evitar favoritismes i promocionar realment a aquest sector residual.

El projecte Castor no resulta ni tan rendible ni tan necessari con ens deien o ens volíen fer creure.

El Govern haurà d’afrontar en els propers mesos un elevadíssim augment dels costos regulats si aquesta instal · lació entra en operació el mes de maig. La raó d’aquesta situació és que aquest emmagatzematge, propietat d’ACS (65 per cent) i la canadenca Escal UGS (35 per cent), gairebé ha triplicat el seu cost fins als 1.300 milions d’euros.

Recaredo del Potro, president de Escal UGS, impulsora del projecte, fixava el 2006 la inversió necessària en 510 milions i encara que augurava una certa revaloració, segur que mai va imaginar que gairebé s’anés a multiplicar per tres el cost, posant completament en dubte el sentit econòmic d’aquesta inversió per al sistema gasista.

Ara la pilota està a la teulada d’Indústria, que haurà de repercutir aquests costos en el rebut del gas i suposarà increments dels peatges de fins al 8 per cent, segons els càlculs realitzats pel sector. Aquesta pujada afectarà principalment a les indústries i als grans consumidors, ja que en les revisions s’assumeix que la part regulada sempre es repercuteix als clients.

El pressupost de Castor ha augmentat de forma rellevant des que entrés en el projecte la constructora ACS. Escal va donar accés a la companyia de Florentino Pérez, en un principi per dissenyar el magatzem, i perquè la constructora facilités la concessió dels permisos locals i autonòmics. Una vegada aconseguides les llicències, el Ministeri d’Indústria va donar barra lliure a la constructora i va reconèixer tots els costos en què incorre el projecte pel fet de ser una infraestructura inclosa en la Planificació Energètica.

Aquesta situació va provocar que les alertes saltessin en tot el sector quan van començar a veure les xifres que s’estaven assolint. Per aquest motiu, que la mateixa Comissió Nacional de l’Energia, encara que tard, hagi alertat que aquest desajust dispararà el cost del gas per la posada en marxa d’aquesta instal · lació.

Així, els 1.300 milions de la infraestructura s’hauran de carregar al rebut del gas, cosa que al Ministeri no li agrada davant la seva política anunciada de contenir els costos regulats que repercuteixen en la factura.

En el sector s’especula amb la possibilitat que es pugui endarrerir la infraestructura, perquè actualment el sistema pateix de sobrecapacitat energètica. Així, queda en dubte la justificació que va impulsar aquest projecte: garantir el subministrament. A més, Castor va ser inclòs en la categoria A urgent en la Planificació per 2008-2016, obviant el fet que Espanya està connectada per tub amb el Marroc i des del passat any també amb Algèria a través del gasoducte Medgaz. Aquesta sobrecapacitat ha obligat a les elèctriques a signar contractes de gas a llarg termini per donar sortida al hidrocarbur que prové d’Àfrica i no incórrer en les clàusules take or pay (te l’emportes o el pagues igual).

Castor va rebre les autoritzacions administratives més rellevants quan la demanda de gas ja donava els primers senyals de descens, com a conseqüència de la crisi. Va ser en aquest procés de la posada en marxa del projecte on ja es constatava una creixent alça dels costos.

El maig de 2008, el Ministeri d’Indústria, ja amb Miguel Sebastián, va anunciar la concessió de l’explotació i va apuntar a una inversió de més de 1.000 milions d’euros, ja gairebé el doble del previst en un principi. El novembre de 2009 la infraestructura va rebre l’autorització de la Secretaria d’Estat Climàtic i el juny de 2010 la concessió administrativa on ja es constaten uns costos de 1.181 milions.

Davant d’aquesta situació ja clarament descontrolada, Indústria va decidir posar fre a ACS i Escal i va regular per Llei una mesura que buscava posar límit als 1.300 milions a què va ascendir el projecte a finals del passat any.

El Consell de Ministres del 7 d’octubre modificar les condicions econòmiques de l’emmagatzematge de gas Castor, de manera que es va fixar en 1272,9 milions el màxim del cost reconegut d’inversió d’aquesta infraestructura perquè els costos no seguissin el seu ascens.

El Govern es va veure obligat a contenir aquest pressupost en comprovar que l’empresa adjudicatària no ho feia motu proprio, sinó que continuava una tendència de constants pujades. Indústria va voler així assegurar la sostenibilitat de la inversió i que aquesta no superarà les estimacions realitzades per a la Planificació.

No obstant això, l’Executiu hauria d’haver pres aquesta iniciativa abans i no esperar que els costos es fossin gairebé a triplicar. El resultat és que ara els consumidors hauran de pagar més pel preu del gas a conseqüència d’aquest fet, una vegada que entri en funcionament, una fita que està previst per a maig d’aquest any. Però no només la seguretat del subministrament era la raó de ser d’aquests emmagatzematges, sinó que també es buscava reduir el preu del gas que arribava a través de vaixell.

Ara, amb els costos en què ha incorregut Castor, el preu se situaria en 80 euros per megawatt / hora de capacitat, xifra que no s’allunya molt del cost dels tancs de Gas Natural Liquat (uns 100 euros per MWh).

A més, l’encariment a qui ha portat ACS a aquesta infraestructura xoca amb els preus de construcció o compra als Estats Units, que se situa en l’ordre de 53 euros / MWh.

Per la seva banda, en el cas de Yela, Enagás ha informat d’un cost d’uns 200 milions, xifra que suposa uns 35 euros / MWh.

D’altra banda, cal tenir en compte que, atenent a com s’han disparat els costos, es podria paralitzar aquesta infraestructura perquè la Llei 34/1998 del sector d’hidrocarburs regula les autoritzacions administratives per a la construcció i explotació d’instal · lacions de la xarxa bàsica de gas natural i el seu apartat cinquè recull que “la variació substancial dels pressupostos que van motivar el seu atorgament poden donar lloc a la seva revocació”.

No obstant això sembla difícil arribar a aquesta situació després que el Govern regularà les condicions econòmiques del projecte i fixés un sostre per a la inversió.
Impacte en el rebut del gas

El que sí que és segur és que aquesta desviació del pressupost farà efecte en el sistema i provocarà que la proposta de retribució aprovada per l’Executiu per als costos del sistema, on es conclou el transport, regasificació o els emmagatzematges subterranis, no sigui suficient i empitjori el dèficit de tarifa del gas.

En concret, aquesta retribució arriba 3.407,7 milions d’euros i que ha augmentat tenint en compte la posada en servei de noves instal · lacions de transport, regasificació o emmagatzematge subterrani i on la pròpia CNE ha ressenyat que l’entrada en funcionament de Castor i Yela, així com la regasificadora del Musel, acenturán els costos del sistema.

Segons experts del sector, la part regulada de les tarifes de gas hauria de pujar un 8 per cent per compensar aquests nous costos, el que suposaria sumar uns 240 milions a la retribució actual.

El Ministeri d’Indústria va aprovar aquesta quantitat per a una demanda de gas natural de 376 TWh, dels quals 276 TWh corresponen a la demanda convencional de gas natural i 101 TWh a la demanda de les centrals de generació elèctrica de cicle combinat, la qual cosa suposa un increment del 4,1 per cieneto i una reducció del 13,7 per cent, respectivament, sobre la demanda prevista per al tancament de 2011 per Enagás.

La CNE ha insistit en diversos informes que es tingui en compte l’elevat grau d’incertesa existent sobre l’evolució de la demanda de gas per al 2012, derivada de la situació econòmica, ja que cal tenir una especial prudència en l’elecció de l’escenari de la demanda que finalment s’utilitzi en la determinació dels peatges i cànons per cobrir els costos que suposarà també l’emmagatzematge de Castor.

Per l’organisme regulador és necessari que es mirin amb lupa tots aquests elements de cara a garantir la suficiència dels ingressos i minimitzar l’impacte d’un dèficit en la liquidació de les activitats regulades del gas.

La institució que presideix Alberto Lafuente ha deixat ja ben clar que els costos del sistema es dispararan aquest any i que, per tant, la retribució abans esmentada no és suficient per cobrir els drets de cobrament que es meriten el 2012, juntament amb el desviament del 2011, més la retribució reconeguda a les instal · lacions en servei.

“La retribució reconeguda en la proposta d’ordre tampoc arribaria a cobrir els drets de cobrament que es meritarien per les instal · lacions que estan previstes per posar en servei al llarg de 2012, i en avançat estat de construcció, com ara els emmagatzematges de Yela i Castor “, assegura el document de la CNE.

Aquesta instal · lació busca augmentar la seguretat del subministrament, però també s’ha saldat amb una allau d’al · legacions. A més dels costos en què ha incorregut el projecte, el 2008 ja es van presentar més de 16.000 signatures que van donar suport les al · legacions contra el projecte pel seu impacte mediambiental. Però els fronts judicials poden anar més enllà perquè, si no s’apliquen tarifes del gas d’acord amb els costos, les energètiques poden portar les revisions al Tribunal Suprem.

La construcció d’aquest emmagatzematge s’ha realitzat aprofitant un antic pou petrolier.

Articles relacionats:

El Castor per fer el Castor. febrer 27, 2008

L’elevat preu del petroli posa en perill la viabilitat econòmica del projecte Castor. juny 12, 2008

1400 milions per fer el projecte de magatzem de gas submarí del Castor. setembre 26, 2009

Enagás basa en Cartagena el gruix del subministrament de gas a l’Estat espanyol. octubre 31, 2008

Catàstrofe social i política sense precedents al País Valencià,
PPSOE responsables!

http://www.endavant.org/index.php?option=com_content&task=view&id=1334&Itemid=1

Castelló, a 26 de gener de 2012. El portaveu d’Iniciativa-Compromís a la ciutat de Castelló, Jose Pedregosa, ha defensat avui que des de l’ajuntament es faça front a la pujada generalitzada dels impostos ideada pel Govern Central i que també es rectifique l’increment de tots els que vol apujar l’ajuntament, ja que són mesures que castiguen encara més a les famílies i són contraproduents per eixir de la crisi.
Pedregosa ha recordat que a principi d’any el Consell de Ministres va aprovar el Decret Llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributaria i financera per a la correcció del dèficit públic. Este Decret-Llei aporta en el capítol IV sobre normes tributàries l’augment de l’Impost sobre Bens Immobles (IBI) de manera graduada.
El portaveu d’Iniciativa-Compromís ha afirmat que allò desitjable seria que este augment impositiu es rectificara, ja que va a suposar uns ingressos extraordinaris que, a hores d’ara, no tenien previstes les administracions locals i que van a suposar una nova càrrega als ciutadans que ha de tindre una finalitat concreta.
Pedregosa ha afirmat que “ entenem que este esforç econòmic i fiscal que han de suportar els ciutadans a nivell municipal ha de adreçar-se a pal·liar una de les lacres més grans que patim en estos moment, com és la de l’atur. Amb el milions d’euros que es van a generar per l’augment impositiu de l’IBI es poden generar milers de llocs de treball amb la elaboració de Plans d’Ocupació Local, uns plans que han de tindre com a primer objectiu a les unitats familiars que en estos moments no treballa cap dels seus integrants i ja no reben cap ajuda social de caràcter monetari.
Per eixe motiu, el portaveu ecosocialista proposa que l’ajuntament elabore amb els recursos econòmics provinents de l’augment de l’Impost sobre Bens Immobles (IBI) aprovat per el Consell de Ministres en el Decret Llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributaria i financera per a la correcció del dèficit públic, un PLA D’OCUPACIÓ LOCAL DE CARÀCTER SOCIAL per als anys 2012 i 2013.
Segons el portaveu de l’esquerra verda a Castelló, este Pla d’Ocupació Local anirà adreçat prioritàriament a les famílies i persones que es troben en situació social crítica, i els llocs que es generen complementaran els serveis públics que actualment ofereix el municipi a la ciutadania dintre de les seus competències.

Miguel està de visita a València. Pel que sabem ha anat a casa de la seva tieta i aquesta li ha dit que el seu cosí treballa en un bar “per donar un cop de mà a casa“. Miguel decideix donar-li una sorpresa i s’acosta al bar. Veu al seu cosí darrere de la barra i en lloc d’abraçar efusivament s’agafen les mans, en un acte molt fratern. D’altra banda el seu cosí tampoc sembla estar tan sorprès de veure’l. Tots dos comencen a parlar de les seves vides i Miguel li explica que segueix estudiant (no és el normal amb 17-18 anys?) I que es prepara per a la Universitat. El valencià s’alegra per ell i li diu que li agradaria seguir estudiant, però que bo, que els diners són un problema. Miguel li anima a que demani la beca 6000, una beca que permet als estudiants que treguin bones notes tenir 600 € mensuals per a les seves despeses (i segons Miguel, “no vegis el bé que ve això a una casa”), però lamentablement “de això només hi ha a Andalusia ” i el pobre cosí valencià no pot demanar-la. En aquest moment deixem d’escoltar la interessantíssima conversa dels primers i apareix un cartell indicant que aquesta beca és “L’ajuda a l’estudi de major quantia a Espanya” mentre que una veu comenta que “A Andalusia invertim en futur i recolzem l’esforç”. L’anunci tanca amb un plànol del cosí, fregant la barra, lamentant de no poder tenir aquesta beca i del que podria fer amb ella.

Ciegsa, (igual que Terra Mítica, la Ciutat de la Llum, l’aeroport de Castelló, el Palau de les Arts, la Ciutat de les Llengües, la RTVV, l’Àgora i el llarg etcètera d’excentricitats, malbarataments, sobrecostos injustificats, dèficits i comptes ocults que mai sortiran completament a la llum), és l’exemple d’una època daurada de mentides i falsedats, on els mandataris del PP valencià, encapçalats per Zaplana i Camps, enganyar conscientment als ciutadans, realitzant una política basada en l’emotivitat i els recursos psicològics fàcils, mentre que, per darrere, l’arquitectura financera es movia en entramats per dilapidar els diners públics. Té aquí l’exemple Cristóbal Montoro: pagaran amb el seu patrimoni personal la dolentíssima gestió que s’ha fet al capdavant d’aquestes barbaritats?

Quan veig ara com cau el colós de Ciegsa, arrossegant uns deutes de 2.500 milions d’euros que nosaltres i els nostres fills haurem de pagar, no sento satisfacció, sinó la tristesa de no haver pogut aturar abans la sagnia. Quantes vegades vaig exigir el tancament d’aquesta empresa perquè era l’única manera de no seguir creixent en deutes!

Cal fer memòria d’algunes denúncies que, apassionadament però carregada de raó, documents i números, vaig estar realitzant durant diversos anys: els col · legis que construïa Ciegsa costaven més de dues vegades que a la resta d’Espanya, no perquè fossin millors, sinó perquè els sobrecostos injustificats ascendien contínuament, les denúncies del Síndic de Comptes es realitzaven cada any, indicant que es vulnerava la Llei de Contractes de l’Estat, i que resultava impossible conèixer una cosa tan senzilla com quant costa un col · legi, quan el grup socialista va aconseguir presentar una denúncia formalitzada al Síndic, així com sol · licitar una comissió d’investigació a la recerca de la documentació, es va produir un “casual i fortuït” incendi en les naus de Ciegsa, així com un robatori posterior en els despatxos, en les èpoques electorals en les que van treballar Gürtel i “El Bigotes, Ciegsa augmentar les seves despeses de publicitat fins a gairebé 2 milions d’euros cada exercici, en els últims anys, Ciegsa gastava anualment uns 100 milions d’euros pagant interessos del deute contret, el que equivalia a construir 20 centres educatius, gastant més en interessos que l’invertit anualment en col · legis, mentre els barracons no paraven de créixer.

Si al final comparem els números, no només estem parlant de mala gestió: el mapa escolar tenia un cost d’uns 1.000 milions d’euros, és cert que després es van afegir altres projectes, però encara queden centres d’aquella planificació que no s’han realitzat. En canvi, el deute és de 2.500 milions d’euros: de què i per què? Per molt col · legi fet i reformat, no surten els números.

A títol personal, segueixo denunciant que Ciegsa es va fer com una conselleria paral · lela, opaca i sense transparència, perquè ni els funcionaris ni l’oposició ni els ciutadans sabéssim exactament què estava passant allà dins, contractant personal afí ja dit, amb gerents al capdavant llocs per la seva lleialtat i amistat i no per la seva professionalitat, per a realitzar expedients que mai passarien el filtre de l’Administració pública. Igual que està passant en Emarsa, en la visita del Papa, en el cas Undargarin, al Gürtel, ha de sortir al descobert el que hi ha ocult en Ciegsa. Cal estirar la manta perquè surtin a la llum els gripaus i colobres que hi han anat creixent. No parlem només d’una gestió irregular, segueixo mantenint que tampoc ha estat una gestió honesta. ¡Als fets i els números em remeto!

Ana Noguera és membre del Consell Valencià de Cultura i exdiputada autonòmica pel PSPV-PSOE.

D.T. ha explicat que un cop dins l’habitació, amb només una cadira i una taula, li van fer treure les sabates i la jaqueta i el caporal li va donar un fort cop a la cuixa amb un objecte metàl·lic que el va fer caure, un cop que li va adormir la cama durant una hora.

Segons el jove advocat, després aquest agent el va tornar a colpejar fins cinc vegades amb la mà estesa mentre li cridava “polaco de merda” i “parla ara en català si tens collons”.

Com passa habitualment després d’aquesta mena d’agressions, quan el jove va voler trucavar a emergències per denunciar la situació els guàrdies civils van decidir denunciar-lo per “insults” i per “no voler-se identificar”. Els agents del cos armat també es van negar a mostrar el número de placa i la còpia de la denúncia que interposaven contra ell, que D.T. no va voler signar.
Aquestes agressions de cossos armats a persones que parlen en català compta amb nombrosos antecedents similars durant els darrers anys, especialment en el cas de l’aeroport de Palma. Mira també:
http://www.llibertat.cat/2012/01/dos-guardies-civils-apallissen-un-home-perque-parlava-catala-a-l-aeroport-del-prat-16411
http://www.ara.cat/societat/Guardia_civil-catala-El_Prat-agressio-Mossos-llengua_0_635336654.html

Per Equo és evident que és urgent canviar de política econòmica i apostar per un nou model productiu i de creixement

Per Uralde, “el govern està obsessionat per controlar el dèficit i per tornar al mateix model que ens ha portat a la situació actual, en lloc de replantar la situació i invertir en altres alternatives”.

Per Equo cal apostar per la reactivació econòmica per crear ocupació, i invertir en nous sectors amb futur i innovadors que ens portin cap a un nou model productiu que deixi definitivament enrere el maó i l’especulació.

Així mateix, per Equo en un país amb 5.270.000 d’aturats, seguir retallant en serveis socials, porta, a més de més atur, a una situació de precarietat a milers de persones que ara més que mai necessiten uns serveis públics forts i de qualitat.

La diputada assegura que l’augment que hem patit en l’últim trimestre, amb un increment de 7900 aturats i aturades, demostre a les clares que les iniciatives preses pels govern estatal i l’autonòmic no estan donant resultats i augura que les polítiques de desmantellament del sector públic iniciades pel Consell, no faran sinó empitjorar la situació.

“Les polítiques de retallades aplicades pel Govern Valencià en els serveis públics l’únic que aconseguiran és agreujar la situació que pateixen els treballadors i treballadores, destruint un sector fonamental a les nostres comarques, i en conseqüència, fer més llarga la cua de l’atur”, i afegeix, “són polítiques que fan més gran el pou en el que estem, en lloc de solucionar els greus problemes d’ocupació que pateix Castelló”.

Albiol considera la situació especialment greu a les nostres comarques de Castelló, “amb una taxa d’atur de 26,65 per cent, quatre punts per damunt de l’estatal i un punt per damunt de l’autonòmica, el Partit Popular ha demostrant que no és capaç de lluitar amb eficàcia contra l’atur i generar ocupació, que és el que volen les castellonencs i castellonenques”