Vull descarregar la querella del PSPV per pressumpta corruppció

The Castor Underground Natural Gas Storage (UGS) facility is needed to help meet the urgent need for additional gas storage capacity in Spain. Castor UGS is ideally located on the highly industrialized eastern Mediterranean coast of Spain, with onshore facilities to be constructed 15 kilometres (9 miles) inland from the coastal town of Vinaròs and additional facilities and wells to be located 21 kilometres (13 miles) offshore over a depleted underground oil reservoir. Through its strategic partnership Eurogas has an indirect ownership interest in the Castor Project.

Eurogas has been planning, promoting and advancing the Castor UGS project since first recognizing the opportunity in 1995. Eurogas led Castor through its early stages, including technical evaluations and environmental study, reservoir testing including well drilling, front end engineering and design, and key regulatory steps, before entering into a strategic partnership with senior Spanish companies to move the project into the financing and EPC phases.

Més informació.

Es disparen els costos previstos per a la inversió en el projecte Castor, situant-se molt prop dels costos de l’alternativa de fer dipòsits de gas liquat a prop dels llocs de consum. Saber més.

Aquesta setmana s’ha sabut que ACS, principal accionista d’Escal UGS, SL, concessionaria del futur magatzem subterrani de gas natural Castor, ubicat davant les costes del Baix Maestrat i Montsià, està a punt de tancar el finançament de les futures obres amb un crèdit de 1.400 millones. Segons anuncien, a la primavera de 2010 està previst l’inici de les obres a terra, dins del terme de Vinaròs -Baix Maestrat-.

La seva filial de construcció industrial Cobra, adjudicatària de part de la construcció del Castor, negocia amb un grup de bancs encapçalats per Santander, Caja Madrid i Société Générale amb la intenció de signar abans de que acabi l’any.

Un antic jaciment explotat per Shell i Campsa s’emprarà per fer un dipòsit de gas.

Corria l’any 1973 quan Shell va descobrir petroli davant les costes del Baix Maestrat. Un jaciment de què l’angloholandesa i l’espanyola Campsa van obtenir 56 milions de barrils fins al 1989. Allí treballava un enginyer canadenc – que va morir fa dos anys- que va aportar a l’empresa Eurogas Corporation, la possibilitat d’aprofitar aquest jaciment per fer un dipòsit submarí de gas. Així es va crear Espanya Canadà Resources, embrió de l’actual Escal UGS, SL concessionaria de l’àrea marítima per fer el dipòsit de gas.

Amb reserves de varios milions de barrils de petroli, el jaciment de petroli emmagatzemarà gas. Així va ser com Escal UGS, va demanar permís al Govern per sondejar si el vell jaciment podia convertir-se en magatzem sota el mar. Un treball en què es van invertir 30 milions d’euros, des de 1995 i durant prop de deu anys, i que es va dur a terme a través de tecnologia geològica i sísmica marina de tres dimensions per determinar la morfologia del jaciment i les seves zones poroses.

Avui ACS és l’encarregada de desenvolupar i finançar el projecte. Quan estigui finalitzat traspassarà la meitat de la seva participació en Escal a Enagas.

Contractes no tan prop.

Entre las empreses involucrades per a la construcció del Castor, ja s’han adjudicat diversos contractes amb empreses nord-americanes i britàniques per valor de prop de 700 milions d’euros amb la creació de llocs de treball no tan a prop del lloc de contrucció. Així l’últim contracte conegut ha estat el dimecres d’aquesta setmana a l’enginyeria britànica  JP Kenny, filial del grup de serveis per al sector energètic John Wood. L’empresa britànica treballarà amb Cobra en la construcció d’un gasoducte de 31 quilòmetres. Altre dels grans contractes del Castor se l’ha endut la nord-americana Kiewit Corporation, que té 26 meses per construir la major part  de les dues plataformes marina per 350 milions d’euros.

La incineració més a prop. Tornen les Incineradores a les Comarques de Castelló

El diputat autonòmic del Partido Popular del País Valencià, Mariano Castejón ha estat l’encarregat d’anunciar, des de Vinaròs, que la demarcació de Castelló comptarà aviat d’una futura planta incineradora de residus sòlids urbans. Sense indicar quina serà la localitat resultarà agraciada amb aquesta infraestructura.

Silenci respecte a l’empastre de l’abocador de la Bassa al terme de Cervera del Maestre.

Les obres de la planta de tractament de residus del Consorci de Residus del Pla Zonal de Residus de la Zona I encara no s’han iniciat i no s’ha decidit cap nova ubicació per a l’abocador desprès de no superar aquest el tràmit d’autorització ambiental integrada.

Saber més

Nou portal gratuït per oferir i trobar ocupació

El Departament de Treball, mitjançant el Servei d’Ocupació de Catalunya, ha posat en marxa el portal “Feina Activa”, una nova eina que ha posat a disposició de les persones en situació d’atur o amb ocupació i de les empreses per relacionar-se en el mercat laboral de manera totalment gratuïta.

El portal “Feina Activa” és un nou servei del Departament de Treball per facilitar a les persones l’accés a les ofertes de treball per una banda, i de l’altre la recerca i selecció de les persones treballadores per part de les empreses.

El Departament de Treball ha començat a informar d’aquest nou servei públic a les persones en situació d’atur inscrites a les Oficines de treball a través del correu electrònic i en els propers dies se’ls hi enviaran fulletons amb tota la informació d’aquesta nova eina.

A més, l’Àrea de Serveis a l’Empresa del Servei d’Ocupació de Catalunya ha entrat en contacte amb les empreses per donar a conèixer els serveis gratuïts del nou portal “Feina Activa” i hi incloguin les seves demandes de feina adreçades a les persones.

Serveis gratuïts

Les persones interessades en trobar una feina poden accedir al nou portal amb el codi de renovació de demanda de feina atorgat per l’Oficina de treball si està a l’atur, o registrant-se amb nom i paraula de pas. Un cop en el portal “Feina Activa”, es poden donar d’alta tants currículums vitae com es vulgui, la qual cosa permetrà enviar la informació més acurada segons l’ocupació a la que opti en cada moment.

Les empreses interessades en contractar persones treballadores poden registrar les seves ofertes de treball sense cap cost econòmic.

Feina activa

Eines contra la crisi

Objectius de la marxa:
1. Conèixer els efectes que ha patit el paisatge a causa de l’urbanisme practica a Peníscola en els últims anys.
2. Conèixer de primera mà el projecte de nou Pla General proposat per l’Ajuntament de Peníscola.
3. Fer esport i conèixer nous entorns.Més informació a www.camivell.blogspot.com

Tríptic informatiu anvers: ;

Tríptic revers

Póster:

A partir del 15 de setembre, i fins a l’1 d’octubre, les vacunes contra la grip estacional començaran a estar disponibles, de manera esglaonada, als centres d’atenció primària.

Us recomanem que us vacuneu principalment durant el mes d’octubre, per evitar la coincidència amb la vacunació enfront de la grip A.

A qui s’adreça la vacunació contra la grip estacional

La vacunació contra la grip estacional s’adreça especialment a les persones que tenen un alt risc de complicacions si pateixen la grip com ara:

• Persones de 60 anys d’edat o més.
• Persones internades en institucions tancades: residències geriàtriques, centres de malalties cròniques i malalties mentals, etc.
• Adults i infants amb malalties pulmonars o cardiovasculars cròniques, incloent-hi l’asma.
• Adults i infants que han estat sotmesos a vigilància mèdica o hospitalització durant l’any anterior a causa de malalties cròniques metabòliques (incloent-hi la diabetis mellitus), malalties renals o hepàtiques cròniques, hemoglobinopaties i anèmies, asplènia, malalties neuromusculars greus o immunosupressió (incloent-hi les causades per medicació o pel VIH).
• Infants i adolescents (dels 6 mesos als 18 anys) tractats durant un llarg temps amb àcid acetilsalicílic i que, per tant, poden desenvolupar una síndrome de Reye després de la grip.
• Dones embarassades (l’administració de la vacuna es considera segura en les embarassades).

• Professionals de la salut, tant de l’atenció primària com de l’hospitalària.
• Treballadors i treballadores d’institucions com residències geriàtriques o centres de malalts crònics, que tinguin contacte amb pacients o residents.
• Professionals d’assistència domiciliària a persones d’alt risc (infermeria, voluntariat, etc.).
• Persones que conviuen amb persones d’alt risc (incloent-hi els infants).

• Persones que realitzen serveis essencials per a la comunitat, per tal de minimitzar la interrupció de la seva activitat durant els brots gripals: policies, bombers, personal de protecció civil, etc.
• Viatgers internacionals: persones dels grups de risc no vacunades durant la temporada gripal i que es dirigeixin a zones tropicals en qualsevol època de l’any o a l’hemisferi sud entre els mesos d’abril i setembre.

La vacuna antigripal és la millor mesura per prevenir tant la grip com les complicacions que se’n puguin derivar.

Ha estat adjudicada la part del projecte corresponent a les plantes marines per valor d’uns 350 milions d’euros. Es preveu la creació d’uns 800 llocs de treball directes a l’Amèrica del Nord amb una duració de l’obra de 26 mesos.

L’empresa nord-americana Kiewit ha guanyat l’encàrrec de construcció de les dues plantes marines del projecte d’emmagatzemament de gas, davant la costa de les Terres del Sénia.

El projecte es promogut per l’empresa Escal UGS, SL. ja que és la concessionaria -concessió atorgada per govern de l’estat espanyol- de la instal·lació i explotació d’aquest jaciment (accionistes d’Escal UGS, són el Grup ACS en un 66,6%; i els percentatges restants se’ls reparteixen Enagas i la societat canadenca Castor Limited Partnership , CLP , aquesta última participada amb més del 70 per cent per el grup que cotitza a la borsa de Toronto, Eurogas Corporation). L’empressa concessionaria obtindrà beneficis per l’explotació del dipòsit durant un mínim de 50 anys, prorrogables.

Decepció a Cadis.

La gent de Puerto Real i voltants esperava poder aconseguir l’adjudicació d’aquest projecte, per a la planta de l’empresa Dragados Offshore, del grup ACS, i al saber-se d’aquesta adjudicació a nord-americà s’ha vist amb força decepció. En un moment tan crític en quant a ocupació i més encara a Cadis s’ha vist amb decepció i més quan es tracta d’un projecte que es fa a l’estat espanyol crei llocs de treball a l’altra banda del toll.

Kiewit ha guanyat el contracte d’un projecte que des de l’empresa promotora s’assegurava que havia de crear 1500 llocs de treball en la fase de construcció. Ara es sap que bona part d’aquests llocs de treball es crearan no tan a prop del Baix Maestrat. De fet a Texas abans de que acabi l’any tenen previst tallar 1000 tones de vigues d’acer per construir les dues estructures marines. D’aquesta manera la planta de Dragados Offshore a Puerto Real es queda sense un projecte que allí s’esperava poder construir.

US fabrication yard Kiewit Offshore Services has clinched an engineering, procurement and construction contract which calls for the delivery of two fixed steel platform topsides for the $1.78 billion Castor gas storage project off Spain’s Mediterranean coast.

The Ingleside, Texas, facility will start cutting steel before the end of the year on a 1000-tonne deck for the wellhead platform, followed by the much bigger 8000-tonne production, utility, quarters topsides

Seguim a Facebook, .

Salut .

La diputada d’Iniciativa del Poble Valencià i portaveu de Compromís Mónica Oltra ha criticat avui “la desesperada reacció que tant des del Consell com des de l’Ajuntament han tingut després de la sanció a Fernando Alonso que no li permetria competir en el Gran Premi que se celebra a València.”

“Tot açò ha deixat patent el nerviosisme que hi ha entre els governants del Partit Popular davant la rotunda constatació de què la Fórmula 1 en un circuit urbà pels carrers de València no és viable. Si ridícules foren primer les escues sobre la crisi econòmica, ara fa vergonya vore com vinculen l’èxit del Gran Premi a la presència d’un pilot”.

“L’any passat el Gran Premi d’Europa a València ja va ser un fracàs, així ho han anat deixant ben clar aficionats, pilots, escuderies i el mateix Ecclestone. De la magnitud del fracàs econòmic no hem pogut saber pel bloqueig que des del govern del PP es realitza constantment a la llavor de control de l’oposició, ocultant-nos totes les dades i documents sobre el Gran Premi”, ha assegurat Oltra.

Per a la diputada d’Iniciativa “és trist arribar a este punt, però se li ha de recordar al senyor Camps que ja li ho havíem dit i no només nosaltres, sinó la resta de l’oposició i gran part dels moviments socials i veïnals. Atenent al parer dels experts i al sentit comú era evident que s’havia d’haver vinculat la celebració de la Fórmula 1 a València a què fóra en el circuit de Xest. Però el Molt Honorable es tornà a obnubilar anteposant el rèdit partidista que podria obtindre a l’interés general de valencians i valencianes”.

Caminada de les 4 Moles

Molt bones,
això és una invitació a la II DIADA PELS SEDIMENTS AL DELTA. Ens agradria comptar amb el màxim d’associacions i de persones possible. Vos asperem al Delta!!

Este diumenge xalarem defensant la terra….. Hem de tornar a ser un riu de vida!!!
NOTA DE PREMSA:
Poble Nou acollirà aquest diumenge la II Diada pels sediments al DeltaL’associació de jóvens “Tots al munt” del Poble Nou organitza aquest diumenge dia dos d’agost la II Diada pels sediments que se presenta com una jornada plena d’activitats al bell mig del Delta. Segons els organitzadors “se tracta d’apropar-nos a la naturalesa que ens envolta per a defensar-la i alhora gaudir-la, per això les activitats que preparem tenen a veure amb conèixer millor el nostre entorn i reflexionar sobre la situació en que se troba a la vegada que ens ho passem bé”. La Diada començarà a les nou del matí, hora en que estan convocades, als sequers del Poble Nou, les persones que vulguin participar d’aquesta jornada lúdico-reivindicativa. Des d’allà s’aproparan a la Bahia dels Alfacs on navegaran fins a les Salines situades entre la Barra del Trabucador i la Punta de la Banya. Allà dinaran. L’organització ven tiquets per a la piraguada i el dinar al preu de vint euros. Els tiquets se poden adquirir a la Terrasseta de Saur situada al carrer Major s/n del Poble Nou o a l’establiment Natura i aventura situat a la Plaça del Cóc de Sant Carles de La Ràpita.

A les sis de la tarda a la pista poliesportiva del Poble Nou hi haurà una xerrada a càrrec de l’hidròleg Rafa Sánchez que versarà sobre el cabal mínim de l’Ebre per als propers sis anys, cabal que s’ha de decidir en els propers mesos en el que serà l’aprovació del pla de conca de l’Ebre. La xerrada anirà seguida d’un debat obert. A partir de les vuit de la tarda hi haurà un sopar popular i concerts amb diferents grups musicals destacats: Pepet i marieta, Joan Rovira Acustik, Lark About, Stop i Jóvens cantadors de rondalla. Segons l’organització “amb aquest tipus de diades les persones que treballem per la defensa del medi ambient enfortim els nostres vincles i ens donem a conèixer a la resta dels nostres conciutadans oferint-los la possibilitat d’unir-se a la defensa de la natura”. La Diada va destinada a persones de totes les edats i té com a objectiu estendre’s pels diferents pobles del Delta de l’Ebre a partir de que el teixit associatiu dels diferents municipis se la facin seua i li donin noves formes.

Al mateix temps la II Diada pels sediments és la jornada que inaugura el camp de treball Preservació de la Barra del Trabucador II organitzat per l’associació de Jóvens per la Cultura i la Sostenibilitat a les Terres de l’Ebre. I els beneficis d’aquesta II Diada pels sediments al Delta se destinaran a un altre projecte que organitza aquesta associació: els Cartells pel medi ambient. Els cartells informaran objectivament sobre la situació mediambiental del Delta de l’Ebre. El contingut, tant de text com de material gràfic està sent realitzat pel reconegut hidròleg Rafa Sánchez. Els cartells seran imprimits en fusta seguint els paràmetres de disseny del Parc Natural i cobriran els principals llocs de pas turístic del litoral deltaic així com pretenen cobrir el que els organitzadors creuen que és un buit d’informació existent sobretot en les persones que venen de visita al Delta de l’Ebre. El projecte dels Cartells pel medi ambient l’organitzen els Jóvens per la Cultura i la Sostenibilitat coordinats amb la Plataforma en Defensa de l’Ebre.

Este diumenge xalarem defensant la terra….. Hem de tornar a ser un riu de vida!!! VOS ASPEREM!!!

CONVOCATÒRIA:
Poble Nou acollirà aquest diumenge la II Diada pels sediments al Delta

L’associació de jóvens “Tots al munt” del Poble Nou organitza aquest diumenge dia dos d’agost la II Diada pels sediments que se presenta com una jornada plena d’activitats al bell mig del Delta. Segons els organitzadors “se tracta d’apropar-nos a la naturalesa que ens envolta per a defensar-la i alhora gaudir-la, per això les activitats que preparem tenen a veure amb conèixer millor el nostre entorn i reflexionar sobre la situació en que se troba a la vegada que ens ho passem bé”. La Diada començarà a les nou del matí, hora en que estan convocades, als sequers del Poble Nou, les persones que vulguin participar d’aquesta jornada lúdico-reivindicativa. Des d’allà s’aproparan a la Bahia dels Alfacs on navegaran fins a les Salines situades entre la Barra del Trabucador i la Punta de la Banya. Allà dinaran. L’organització ven tiquets per a la piraguada i el dinar al preu de vint euros. Els tiquets se poden adquirir a la Terrasseta de Saur situada al carrer Major s/n del Poble Nou o a l’establiment Natura i aventura situat a la Plaça del Cóc de Sant Carles de La Ràpita.

A les sis de la tarda a la pista poliesportiva del Poble Nou hi haurà una xerrada a càrrec de l’hidròleg Rafa Sánchez que versarà sobre el cabal mínim de l’Ebre per als propers sis anys, cabal que s’ha de decidir en els propers mesos en el que serà l’aprovació del pla de conca de l’Ebre. La xerrada anirà seguida d’un debat obert. A partir de les vuit de la tarda hi haurà un sopar popular i concerts amb diferents grups musicals destacats: Pepet i marieta, Joan Rovira Acustik, Lark About, Stop i Jóvens cantadors de rondalla. Segons l’organització “amb aquest tipus de diades les persones que treballem per la defensa del medi ambient enfortim els nostres vincles i ens donem a conèixer a la resta dels nostres conciutadans oferint-los la possibilitat d’unir-se a la defensa de la natura”. La Diada va destinada a persones de totes les edats i té com a objectiu estendre’s pels diferents pobles del Delta de l’Ebre a partir de que el teixit associatiu dels diferents municipis se la facin seua i li donin noves formes.

Al mateix temps la II Diada pels sediments és la jornada que inaugura el camp de treball Preservació de la Barra del Trabucador II organitzat per les associacions Jóvens per la Cultura i la Sostenibilitat a les Terres de l’Ebre i Obre’t'ebre. I els beneficis d’aquesta II Diada pels sediments al Delta se destinaran a un altre projecte que organitzen els Jóvens per la Cultura i la Sostenibilitat: els Cartells pel medi ambient. Els cartells informaran objectivament sobre la situació mediambiental del Delta de l’Ebre. El contingut, tant de text com de material gràfic està sent realitzat pel reconegut hidròleg Rafa Sánchez. Els cartells seran imprimits en fusta seguint els paràmetres de disseny del Parc Natural i cobriran els principals llocs de pas turístic del litoral deltaic així com pretenen cobrir el que els organitzadors creuen que és un buit d’informació existent sobretot en les persones que venen de visita al Delta de l’Ebre. El projecte dels Cartells pel medi ambient l’organitzen els Jóvens per la Cultura i la Sostenibilitat coordinats amb la Plataforma en Defensa de l’Ebre.

La Convocatoria a Facebook

Comunicat en relació amb l’evolució de la pandèmia de grip A(H1N1)

Ecologistes en Acció ha presentat avui l’informe de Banderes Negres 2009. La crisi una oportunitat per a la Costa, on han estat atorgades 311 Banderas Negras a llocs amb una degradació ambiental alta i amb grans amenaces sobre els seus ecosistemes i soci-economia, així com 392 Punts Negres a llocs amb petits o puntuals impactes que agreugen la situació.

Ecologistes en Acció denúncia que la crisi aquesta sent aprofitada per uns quants que segueixen enarborant el model de creixement que precisament la va generar, com són les grans empreses d’infraestructures i energies. Empreses que segueixen reincidint en un model del passat i que estan emparades pels fons públics invertits per les diferents administracions. Per a Ecologistes en Acció la crisi és una oportunitat per mostrar la necessitat d’un canvi de model profund en la societat i en la seva economia, com única possibilitat per garantir el futur dels pobles costaners i de la biodiversitat marina.

PDF – 1.3 MB
Informe Banderas Negras 2009

El sector urbanístic, principal motor de desnaturalització de la costa, ha patit una desacceleració, però les nombroses Banderas Negras concedides aquest any per projectes urbanístics en tota la costa, demostren que, malgrat això, els processos de desnaturalització segueixen molt per damunt de la capacitat de càrrega del territori costaner. S’ha produït una alarmant acceleració del procés de mediterranización que està patint la costa nord peninsular amb, per exemple, al voltant de 19.000 nous amarratges a Galícia, amb més de 4.000 nous habitatges que es preveuen en els plans d’ordenació urbana d’Astúries i els a prop de 2.500 nous amarratges que es preveuen en el pla de Ports de Cantàbria. D’altra banda, les CA que ja estan saturades d’aquestes infraestructures continuen amb les mateixes polítiques, bons exemples d’això són, el Pla de Ports de Catalunya, que preveu la instal·lació de 7.500 nous amarratges, o els onze camps de Golf previst a Les Balears.
Davant la flagrant degradació costanera, les administracions públiques, central, autonòmica i local, lluny de generar un model sostenible, s’han entestat a aplicar la recepta de més construcció com manera de generar lloc de treball de mala qualitat i gran temporalitat que, a més, destrueix el patrimoni natural, contribuint de manera molt important a la progressiva destrucció del turisme.

En l’anàlisi per Comunitats Autònomes, es veu un ascens generalitzat de banderes i punts negres concedits. Andalusia 51 banderes negres i 63 punts negres, Astúries 21 i 13, Les Balears 24 i 47, Les Canàries 29 i 32, Cantàbria 27 i 6, Catalunya 23 i 20, Ceuta 6 i 4, Euskadi 7 i 7, Galícia 55 i 102, Melilla 2 i 4, el País Valencià 34 i 40 i, la Regió de Múrcia 32 i 36.

Un altre exemple, són els 230 milions d’euros invertits en tot el litoral per la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i el Mar, del Ministeri de Medi ambient. La majoria d’aquesta inversió s’ha realitzat en passejos marítims i regeneracions de platges. Obres que van contra el seu propi Pla Nacional d’adaptació al Canvi Climàtic i, que ens sumirà en un carreró sense sortida. Les infraestructures més perilloses per al manteniment d’un perfil costaner sa són els macroports industrials i de passatgers. La política d’inversió de fons públics en obra pública i infraestructures ha accelerat l’aprovació d’aquests projectes, encara que alguns encara no s’han posat en marxa a causa dels processos judicials, l’oposició de la Unió Europea i de la mateixa UNESCO, en el cas d’Eivissa, existint fins i tot dubtes sobre la rendibilitat econòmica dels mateixos.

Davant aquesta extrema situació, Ecologistes en Acció sol·licita a les administracions competents i a la mateixa societat, un canvi de model, social i econòmic. Model que ha de basar-se en l’estudi de la capacitat de càrrega del territori i els seus ecosistemes i, amb programes de restauració ambiental i reconversió de sectors altament depredadors com el turisme i la construcció. A més, Ecologistes en Acció, sol·licita que es comenci de forma urgent a gestionar el mar per protegir activitats en perill com la pesca tradicional.

Marina Albiol, diputada d’EU, adverteix que no renuncien a la liberalització total de l’AP-7, però cal donar una solució als problemes de trànsit de la N-340 durant la temporada estival.

Segons la diputada de la formació d’esquerres de tots és sabut que els
problemes de trànsit són un problema constant durant l’estiu en el
tram que va des de Castelló-Benicàssim-Orpesa amb el consegüent
augment del perill de sinistralitat. En la seva opinió aquesta situació
“podria ser pal·liada amb una liberalització parcial durant aquest estiu de l’AP-7 per al trànsit en general i no sol el pesat com s’ha fet altres anys”.

Albiol denúncia la deixadesa tant de la Generalitat com de l’Estat en aquesta
qüestió “els costos del desvio de trànsit pesat per l’AP-7 dels
anteriors anys eren assumits pels mateixos ajuntaments sense cap
paticipación dels ens autonòmics i estatal el qual va generar una
situació tremendament injusta”.

La diputada adverteix que l’objectiu últim d’Esquerra Unida segueix sent
“la liberalització definitiva de l’autopista”, però això no treu en seu
opinió “l’exigir a la Generalitat i l’Estat donar una solució
provisional durant aquest estiu al caos circulatori de la N-340 i costejar
una liberalització parcial”.

Censos Cabanes: el jutge posterga fins al 14 de gener de 2010 les noves declaracions dels denunciats i l’imputat en el “Cas Siurana”

Mulet afirma que la lentitud de la justícia és exasperant i permet als possibles delinqüent continuar en el seu càrrec.

A Febrer de 2007, el regidor d’Iniciativa  a Cabanes, Carles Mulet, denunciava davant de la Fiscalia l’empadronament irregular de 39 persones en el domicili de l’alcalde de Cabanes, Artemio Siurana, de tres nebots seus, i de dos dirigents del PP, des d’aleshores, aquest el “Cas Siurana” , ha esdevingut un interminable salt d’obstacles.

El aleshores Fiscal en Cap, Javier Arias, alineat amb Carlos Fabra, tot i les evidencies clamoroses, tancava en fals el cas abans de les eleccions. Això va fer que el regidor d’Iniciativa presentara la denúncia en els Jutjats. La saturació del Jutjat de Nules, on van haver de declarar alguns dels empadronats fraudulentament ( per ser de la Vall d’Uixó), i el propi funcionament dels de Castelló, va fer que a febrer de 2009, el propi Jutge del Jutjat d’instrucció número 3, reconeguera l’existència d’una actuació delictiva però decidira arxivar-ho per desconèixer qui era l’autor o autors materials d’aquesta trama.

Des d’Iniciativa es van interposar dos recursos, un reposició que va ser rebutjat per Fiscalia i Jutjat, i el d’apel·lació, on finalment l’Audiència provincial donava la raó a Iniciativa, exigia la reobertura del cas, demanava noves proves i declaracions, i imputada al funcionari encarregat del cens electoral, demanant que es feren totes les proves necessàries per aclarir el cas.

Ara, un cop l’Audiència ha donat la raó, el Jutjat número 3 ha de seguir amb la instrucció del cas, però es veu que les presses no són moltes; ja que ha citat per declarar, per al 14 de gener de 2010, al funcionari V.T.O. en qualitat d’imputat, a l’alcalde de Cabanes, Artemio Siurana, al seus nebots Victor Siurana, Luis Siurana i Ana Maria Muñoz Siurana, i al membres del PP Maria Pilar Herrasti i Alberto Martí, com a denunciats.

Igualment, s’han demanant una sèrie d’actuacions a l’Institut Nacional d’Estadística per fer noves comprovacions en els domicilis dels empadronats irregularment.

Per a Mulet “ aquesta postergació de 6 mesos, per una banda ens diu que el cas avança, però per l’altra exaspera per un cas que ja te dos anys i mig, i del qual de moment, tot i la gravetat de l’assumpte, només hi ha un imputat i sis denunciats, els quals continuen sent funcionari, el primer, i càrrec públic l’alcalde de Cabanes, quan si la instrucció haguera anat més ràpida, sense els contratemps sobrevinguts, podrien estar inhabilitats i apartats de les seues funcions. Ara saben que tenen mig any més per fer i desfer, per ocupar uns llocs que potser no són dignes d’ocupar”.

Segons el regidor ecosocialista “ la batalla moral l’hem guanyada des de fa temps, tothom sap que l’alcalde i la resta de denunciats són uns deshonrats, que han fet garrames per furtar-li la voluntat al poble, però per que es faça justícia ja hem vist que ens ho hem d’agafar en tranquil·litat, que la única eixida serà donar-nos la raó i que paguen els responsables de la trama, però que el camí de la justícia és lent, molt lent”.

Castelló, a 28 de juliol  de 2009 Gabinet de premsa d’Iniciativa

Adjuntem la darrera iniciativa parlamentària enregistrada per la Diputada autonòmica d’Iniciativa, Mireia Mollà

A LA MESA DE LES CORTS

Mireia Mollà i Herrera  , diputada   del grup parlamentari Compromís, a l’empara del que disposa l’article 157  del RC, té l’honor de formular a l’Honorable Senyor Conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació, la pregunta següent, desitjant contestació escrita:

L’any passat ja es va advertir per part d’aquest Grup Parlamentari de la dificil situació del sector de l’ametla, perjudicada per la manca de control de les importacions de tercers països( en especial dels EUA), que rebenten els preus a la baixa, i desestabilitzen encara més un conreu vital per a la subsistència de moltes economies de les comarques interiors valencianes.

La Conselleria, en aquella ocasió,  va evitar adquirir cap compromís,  recordant  les subvencions als productors d´ametlers estan englobades en les ajudes als fruits de corfa i garrofa , i que entre el 1991 al 2002, les ajudes es contemplaven en els plans de millor i qualitat dels fruits de corfa i garrofa, a l´any 2003 va ser de transició, any en el que es pagaran les ajudes, s en la seua totalitat pel Ministeri i la Conselleria d´Agricultura, i després el Consell de Ministres d´Agricultura de la UE en 2003,  estableix un règim d´ajuda permanent que va entrar en vigor l´1 de gener  ( que limita el total d´ajuste econòmics al correu a un màxim, sumant ajusts europeus i estatals, a  120,75 euros per hectáreas i any.).

Malgrat aquesta resposta, s’ha vist com els ajuts existents són insuficients, tal i com reclamen les organitzacions agràries, no es pot entendre  el conreu agrícola, com a quelcom deficitari i que ha de perviure necessàriament de la subsidiarietat, que només pot ser viable amb els ajuts institucionals, i  en el cas concret de l´ametla, amb els 120,75 euros de màxim per hectàrea i any no són la solució al problema.

Precisament enguany, l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA_ASAJA) torna a advertir que les importancions d’ametles de  Califòrnia tornaran a tindre un impacte demiolidor en el sector valencià; donat que es calcula que els nord-americans exportaran al mercat europeu un 131% més de l’any passat, és a dir, de 58 milions de kilos a 135.

Cal recordar que el conreu de l´ametla ha estat durant molts anys un bàlsam contra l’abandó de terres de secà, un ajut per la subsistència de l´agricultura, que, tot i que cada cop aquest fruit sec és més car per al consumidor, el productor rep molt menys, on els preus per conreu cauen en picat any rere any, i s´enfronta, a banda de la competència deslleial de productes importants de menor qualitat però preu més baix, al cíclic problema de les gelades i demés adversitats meteorològiques. El producte es pot encarir més d´un 200%, entre el que es paga al productor i el  preu de venta .

Es per això prioritari, que s’abandone l’actual política de subsidiaretat t i  i busque mesures per fer competitiva aquesta producció, anivellant el preus de venta del productor al de compra del consumidor, millorant les xarxes de distribució, i buscant fórmules com ara la dotació de marques de qualitat o distintius geogràfics protegits per a l´ametla que es produeix en les comarques valencianes, o els ajuts per a la implantació de noves varietats que garanteixquen més producció .

Mentre es dispara la importació del producte nord-americà, a d´inferior qualitat , al nostre territori es continua abandonant milers de zones de conreu per haver deixat de ser rentable, ” si hi ha un consum d´aquest fruit sec, i cada cop s´importa més, no té sentit que a ca nostra es reduisca la seua producció.

Per tot això es pregunta:

-          Pensa la Conselleria adoptar cap mesura o pla concret per rellançar el sector de l’ametla, més enllà dels ajuts econòmics que hem esmentat?

-

Corts, 27 de juliol   de 2009

Mireia Mollà

La Biblioteca de Catalunya a la xarxa

Captura de pantalla del web de Google llibres
35.000 llibres del fons d’aquesta biblioteca ja estan disponibles a Internet a través de Google Llibres

Més de 35.000 títols del fons de la Biblioteca de Catalunya ja han estat digitalitzats per Google en el marc de l’acord entre ambdues parts signat a principis de 2007. Per mitjà d’aquest acord, la Biblioteca de Catalunya es va adherir al projecte de biblioteques de Google (Google Llibres) per digitalitzar els llibres dels seus fons no subjectes a drets d’autor i posar-los a l’abast dels usuaris d’Internet. És previst que Google arribi a digitalitzar en els pròxims anys uns 100.000 llibres del fons de la Biblioteca de Catalunya. Actualment, el català és la 14a llengua més utilitzada a Google Books

A banda de la presentació del procés de digitalització de llibres, tambe s’ha presentat la interfície en català del cercador de llibres de Google, disponible en 42 llengües.

La cerca de llibres de Google permet als usuaris veure algunes pàgines rellevants per a la cerca del llibre que han fet. Si el llibre és del seu interès, poden visitar la pàgina web de l’editorial o d’una llibreria en línia i comprar-lo. Si un llibre és de domini públic (sense copyright) es mostra íntegrament en la pàgina de Cerca de Llibres de Google. Si està sotmès a drets d’autor, els usuaris només poden accedir a la informació bàsica del llibre i a dos o tres passatges de l’obra, així com a la indicació de la biblioteca o llibreria on es pot trobar.

Google llibres

La Biblioteca de Catalunya, fundada el 1907, va ser una de les primeres biblioteques europees a participar en aquest projecte. Entre les iniciatives vinculades amb la digitalització, la Biblioteca de Catalunya ha impulsat també projectes com: l’Arxiu de Revistes Catalanes Antigues, Revistes Catalanes d’Accés Obert i Patrimoni Digital de Catalunya.