Catàstrofe social i política sense precedents al País Valencià,
PPSOE responsables!

http://www.endavant.org/index.php?option=com_content&task=view&id=1334&Itemid=1

Castelló, a 26 de gener de 2012. El portaveu d’Iniciativa-Compromís a la ciutat de Castelló, Jose Pedregosa, ha defensat avui que des de l’ajuntament es faça front a la pujada generalitzada dels impostos ideada pel Govern Central i que també es rectifique l’increment de tots els que vol apujar l’ajuntament, ja que són mesures que castiguen encara més a les famílies i són contraproduents per eixir de la crisi.
Pedregosa ha recordat que a principi d’any el Consell de Ministres va aprovar el Decret Llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributaria i financera per a la correcció del dèficit públic. Este Decret-Llei aporta en el capítol IV sobre normes tributàries l’augment de l’Impost sobre Bens Immobles (IBI) de manera graduada.
El portaveu d’Iniciativa-Compromís ha afirmat que allò desitjable seria que este augment impositiu es rectificara, ja que va a suposar uns ingressos extraordinaris que, a hores d’ara, no tenien previstes les administracions locals i que van a suposar una nova càrrega als ciutadans que ha de tindre una finalitat concreta.
Pedregosa ha afirmat que “ entenem que este esforç econòmic i fiscal que han de suportar els ciutadans a nivell municipal ha de adreçar-se a pal·liar una de les lacres més grans que patim en estos moment, com és la de l’atur. Amb el milions d’euros que es van a generar per l’augment impositiu de l’IBI es poden generar milers de llocs de treball amb la elaboració de Plans d’Ocupació Local, uns plans que han de tindre com a primer objectiu a les unitats familiars que en estos moments no treballa cap dels seus integrants i ja no reben cap ajuda social de caràcter monetari.
Per eixe motiu, el portaveu ecosocialista proposa que l’ajuntament elabore amb els recursos econòmics provinents de l’augment de l’Impost sobre Bens Immobles (IBI) aprovat per el Consell de Ministres en el Decret Llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributaria i financera per a la correcció del dèficit públic, un PLA D’OCUPACIÓ LOCAL DE CARÀCTER SOCIAL per als anys 2012 i 2013.
Segons el portaveu de l’esquerra verda a Castelló, este Pla d’Ocupació Local anirà adreçat prioritàriament a les famílies i persones que es troben en situació social crítica, i els llocs que es generen complementaran els serveis públics que actualment ofereix el municipi a la ciutadania dintre de les seus competències.

Miguel està de visita a València. Pel que sabem ha anat a casa de la seva tieta i aquesta li ha dit que el seu cosí treballa en un bar “per donar un cop de mà a casa“. Miguel decideix donar-li una sorpresa i s’acosta al bar. Veu al seu cosí darrere de la barra i en lloc d’abraçar efusivament s’agafen les mans, en un acte molt fratern. D’altra banda el seu cosí tampoc sembla estar tan sorprès de veure’l. Tots dos comencen a parlar de les seves vides i Miguel li explica que segueix estudiant (no és el normal amb 17-18 anys?) I que es prepara per a la Universitat. El valencià s’alegra per ell i li diu que li agradaria seguir estudiant, però que bo, que els diners són un problema. Miguel li anima a que demani la beca 6000, una beca que permet als estudiants que treguin bones notes tenir 600 € mensuals per a les seves despeses (i segons Miguel, “no vegis el bé que ve això a una casa”), però lamentablement “de això només hi ha a Andalusia ” i el pobre cosí valencià no pot demanar-la. En aquest moment deixem d’escoltar la interessantíssima conversa dels primers i apareix un cartell indicant que aquesta beca és “L’ajuda a l’estudi de major quantia a Espanya” mentre que una veu comenta que “A Andalusia invertim en futur i recolzem l’esforç”. L’anunci tanca amb un plànol del cosí, fregant la barra, lamentant de no poder tenir aquesta beca i del que podria fer amb ella.

Ciegsa, (igual que Terra Mítica, la Ciutat de la Llum, l’aeroport de Castelló, el Palau de les Arts, la Ciutat de les Llengües, la RTVV, l’Àgora i el llarg etcètera d’excentricitats, malbarataments, sobrecostos injustificats, dèficits i comptes ocults que mai sortiran completament a la llum), és l’exemple d’una època daurada de mentides i falsedats, on els mandataris del PP valencià, encapçalats per Zaplana i Camps, enganyar conscientment als ciutadans, realitzant una política basada en l’emotivitat i els recursos psicològics fàcils, mentre que, per darrere, l’arquitectura financera es movia en entramats per dilapidar els diners públics. Té aquí l’exemple Cristóbal Montoro: pagaran amb el seu patrimoni personal la dolentíssima gestió que s’ha fet al capdavant d’aquestes barbaritats?

Quan veig ara com cau el colós de Ciegsa, arrossegant uns deutes de 2.500 milions d’euros que nosaltres i els nostres fills haurem de pagar, no sento satisfacció, sinó la tristesa de no haver pogut aturar abans la sagnia. Quantes vegades vaig exigir el tancament d’aquesta empresa perquè era l’única manera de no seguir creixent en deutes!

Cal fer memòria d’algunes denúncies que, apassionadament però carregada de raó, documents i números, vaig estar realitzant durant diversos anys: els col · legis que construïa Ciegsa costaven més de dues vegades que a la resta d’Espanya, no perquè fossin millors, sinó perquè els sobrecostos injustificats ascendien contínuament, les denúncies del Síndic de Comptes es realitzaven cada any, indicant que es vulnerava la Llei de Contractes de l’Estat, i que resultava impossible conèixer una cosa tan senzilla com quant costa un col · legi, quan el grup socialista va aconseguir presentar una denúncia formalitzada al Síndic, així com sol · licitar una comissió d’investigació a la recerca de la documentació, es va produir un “casual i fortuït” incendi en les naus de Ciegsa, així com un robatori posterior en els despatxos, en les èpoques electorals en les que van treballar Gürtel i “El Bigotes, Ciegsa augmentar les seves despeses de publicitat fins a gairebé 2 milions d’euros cada exercici, en els últims anys, Ciegsa gastava anualment uns 100 milions d’euros pagant interessos del deute contret, el que equivalia a construir 20 centres educatius, gastant més en interessos que l’invertit anualment en col · legis, mentre els barracons no paraven de créixer.

Si al final comparem els números, no només estem parlant de mala gestió: el mapa escolar tenia un cost d’uns 1.000 milions d’euros, és cert que després es van afegir altres projectes, però encara queden centres d’aquella planificació que no s’han realitzat. En canvi, el deute és de 2.500 milions d’euros: de què i per què? Per molt col · legi fet i reformat, no surten els números.

A títol personal, segueixo denunciant que Ciegsa es va fer com una conselleria paral · lela, opaca i sense transparència, perquè ni els funcionaris ni l’oposició ni els ciutadans sabéssim exactament què estava passant allà dins, contractant personal afí ja dit, amb gerents al capdavant llocs per la seva lleialtat i amistat i no per la seva professionalitat, per a realitzar expedients que mai passarien el filtre de l’Administració pública. Igual que està passant en Emarsa, en la visita del Papa, en el cas Undargarin, al Gürtel, ha de sortir al descobert el que hi ha ocult en Ciegsa. Cal estirar la manta perquè surtin a la llum els gripaus i colobres que hi han anat creixent. No parlem només d’una gestió irregular, segueixo mantenint que tampoc ha estat una gestió honesta. ¡Als fets i els números em remeto!

Ana Noguera és membre del Consell Valencià de Cultura i exdiputada autonòmica pel PSPV-PSOE.

D.T. ha explicat que un cop dins l’habitació, amb només una cadira i una taula, li van fer treure les sabates i la jaqueta i el caporal li va donar un fort cop a la cuixa amb un objecte metàl·lic que el va fer caure, un cop que li va adormir la cama durant una hora.

Segons el jove advocat, després aquest agent el va tornar a colpejar fins cinc vegades amb la mà estesa mentre li cridava “polaco de merda” i “parla ara en català si tens collons”.

Com passa habitualment després d’aquesta mena d’agressions, quan el jove va voler trucavar a emergències per denunciar la situació els guàrdies civils van decidir denunciar-lo per “insults” i per “no voler-se identificar”. Els agents del cos armat també es van negar a mostrar el número de placa i la còpia de la denúncia que interposaven contra ell, que D.T. no va voler signar.
Aquestes agressions de cossos armats a persones que parlen en català compta amb nombrosos antecedents similars durant els darrers anys, especialment en el cas de l’aeroport de Palma. Mira també:
http://www.llibertat.cat/2012/01/dos-guardies-civils-apallissen-un-home-perque-parlava-catala-a-l-aeroport-del-prat-16411
http://www.ara.cat/societat/Guardia_civil-catala-El_Prat-agressio-Mossos-llengua_0_635336654.html

Per Equo és evident que és urgent canviar de política econòmica i apostar per un nou model productiu i de creixement

Per Uralde, “el govern està obsessionat per controlar el dèficit i per tornar al mateix model que ens ha portat a la situació actual, en lloc de replantar la situació i invertir en altres alternatives”.

Per Equo cal apostar per la reactivació econòmica per crear ocupació, i invertir en nous sectors amb futur i innovadors que ens portin cap a un nou model productiu que deixi definitivament enrere el maó i l’especulació.

Així mateix, per Equo en un país amb 5.270.000 d’aturats, seguir retallant en serveis socials, porta, a més de més atur, a una situació de precarietat a milers de persones que ara més que mai necessiten uns serveis públics forts i de qualitat.

La diputada assegura que l’augment que hem patit en l’últim trimestre, amb un increment de 7900 aturats i aturades, demostre a les clares que les iniciatives preses pels govern estatal i l’autonòmic no estan donant resultats i augura que les polítiques de desmantellament del sector públic iniciades pel Consell, no faran sinó empitjorar la situació.

“Les polítiques de retallades aplicades pel Govern Valencià en els serveis públics l’únic que aconseguiran és agreujar la situació que pateixen els treballadors i treballadores, destruint un sector fonamental a les nostres comarques, i en conseqüència, fer més llarga la cua de l’atur”, i afegeix, “són polítiques que fan més gran el pou en el que estem, en lloc de solucionar els greus problemes d’ocupació que pateix Castelló”.

Albiol considera la situació especialment greu a les nostres comarques de Castelló, “amb una taxa d’atur de 26,65 per cent, quatre punts per damunt de l’estatal i un punt per damunt de l’autonòmica, el Partit Popular ha demostrant que no és capaç de lluitar amb eficàcia contra l’atur i generar ocupació, que és el que volen les castellonencs i castellonenques”

Atur i taxa d’atur
L’atur augmenta en 295.300 persones aquest trimestre i se situa en 5.273.600.
Interanualment la xifra total de desocupats s’ha incrementat en 577.000.

La taxa d’atur puja 1,33 punts respecte al tercer trimestre de l’any i se situa en el 22,85%.

Catalunya tanca el 2011 amb 775.400 persones en atur i una taxa d’atur del 20’5%, 2’4 punts per sota de la taxa espanyola.

Catalunya ha registrat un augment de 33.400 persones aturades segons els resultats de l’Enquesta de Població Activa (EPA) corresponent al quart trimestre de 2011, el que situa la taxa d’atur en el 20’5%, un punt i una dècima més que el trimestre anterior i 2,4 punts per sota de la taxa estatal.

Catalunya ha registrat un augment de 88.600 persones en situació d’atur el 2011 segons els resultats de l’Enquesta de Població Activa. Per sexes, l’atur ha pujat de 21.000 homes i de 67.700 dones.

Aquest increment deixa un total de 775.400 persones en situació d’atur i la  taxa d’atur a Catalunya és del 20,5% (homes, 20’7%; dones, 20’2%) 2,4 punts per sota de la taxa estatal.

L’ocupació registra un descens de 348.700 persones en el quart trimestre del
2011, fins a un total de 17.807.500. La taxa interanual de variació de l’ocupació és del -3,26%.
La població activa baixa en 53.400 persones. El nombre d’aturats augmenta en
295.300 persones i arriba a la xifra de 5.273.600.
La taxa d’atur s’incrementa en 1,33 punts fins al 22,85%. Per la seva banda, la
taxa d’activitat se situa en el 59,94%.
Tant el descens de l’ocupació com l’augment de l’atur són més acusats
en els homes que en les dones.
L’ocupació baixa en els Serveis, la Construcció i la Indústria i augmenta en la
Agricultura.
El total d’assalariats amb contracte indefinit baixa en 104.200, mentre que el
d’assalariats amb contracte temporal ho fa en 246.000.
El nombre de llars amb tots els seus membres actius en atur augmenta en
149.800 en el trimestre i se situa en 1.575.000.
Per comunitats autònomes, la taxa d’atur oscil · la entre el 12,61% del País
Basc i el 31,23% d’Andalusia. La taxa d’activitat fluctua entre el 51,74% de
Principat d’Astúries i el 64,36% de les Illes Balears.
Illes Balears, Catalunya i Comunitat de Madrid registren els majors descensos
d’ocupació i els majors augments d’atur aquest trimestre.
Població activa i taxa d’activitat
La població activa experimenta un descens de 53.400 persones en el quart trimestre del 2011. El nombre d’actius és de 23.081.200 persones. En termes interanuals la població activa disminueix en 23.600.
La taxa d’activitat retrocedeix 17/100 respecte al tercer trimestre, situant-se en el 59,94%. La femenina roman inalterada en el 52,93%, mentre que la dels homes disminueix 34/100, fins al 67,30%.
La distància entre les taxes d’activitat d’espanyols i estrangers supera els 18 punts a favor d’aquests últims, circumstància explicada fonamentalment per la diferent estructura per edats d’uns i altres.
Ocupació
El nombre d’ocupats descendeix en 348.700 persones el quart trimestre de 2011 i es situa en 17.807.500.
El descens de l’ocupació afecta més els homes (228.400 ocupats menys) que a les dones (120.300 menys). El nombre d’ocupats estrangers baixa en 79.400 i el de espanyols ho fa en 269.300.
Per edats, l’ocupació creix entre els majors de 44 anys, degut en gran mesura al
increment de les dones ocupades de 45 a 54 anys. Per contra, tots els grups de
edat menors de 45 presenten descensos en l’ocupació.
L’ocupació augmenta aquest trimestre a l’Agricultura (100.800 més) i baixa als Serveis (305.700 ocupats menys), en la Construcció (en 93.900) i en la Indústria (50.000 menys).
El nombre d’assalariats disminueix en 350.200. Els que tenen contracte indefinit descendeixen en 104.200, mentre que els temporals ho fan en 246.000. La taxa de temporalitat baixa més d’un punt i se situa en el 24,98%.
L’ocupació a temps parcial augmenta aquest trimestre en 60.000 persones, mentre que el nombre d’ocupats a temps complet descendeix en 408.700. El percentatge de persones que treballa a temps parcial augmenta sis dècimes, fins al 13,81%.
La variació interanual de l’ocupació és del -3,26%, més d’un punt inferior a la
registrada en el trimestre precedent. L’ocupació s’ha reduït en 600.600 persones en un any, de les quals 485.000 són assalariades i 115.500 són treballadors per compte propi.
La disminució interanual de l’ocupació entre els homes (404.000 menys) és molt superior a la de les dones (196.600).

El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, el president de la diputació de Castelló i altres polítics en plena faena, menjant amb les mans en una nova edició de Fitur a fartar 2012.

Relacionada:

Fitur a Fartar 2012.Mulet “ el PP ens ha fet fer el ridícul en FITUR”

peñiscolanas en Fitur

La diputada considera molt greu la notícia de la imputació per part de l’Audiència Provincial de Castelló de l’exsenador del Partit Popular, Miguel Prim, per un delicte de tràfec d’influències. “Els avanços en el judici no solament esquitxen a l’expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, sinó també al Partit Popular. És la prova que aquestes pràctiques estaven esteses com una taca d’oli per tota l’estructura de partit”.

Albiol reclama al Partit Popular que prenga mesures d’una vegada per sempre per a eradicar la corrupció del seu si, “no sols no s’han pres mesures per a reconduir la situació, sinó que damunt, ningú ha assumit responsabilitats polítiques, la corrupció no és condemna en el Partit Popular, tot al contrari, es premia”.

La representant d’esquerres en les Corts Valencianes recorda que en l’actualitat, Carlos Fabra, presideix el PP provincial de Castelló, a més d’Aerocas, una empresa dependent de l’administració pública, “sense que absolutament ningú dels dirigents del Partit Popular haja fet res per a impedir-ho. Els grans culpables d’aquesta situació són Alberto Fabra i Mariano Rajoy, dos presidents, un de la Generalitat, l’altre de l’estat, que s’han mostrat absolutament tebis amb la situació que és viu a Castelló”.

La parlamentària finalitza afirmant que si Carlos Fabra és finalment jutjat i condemnat, “tots aquells que l’han recolzat obertament, o tenint responsabilitats no han fet res, hauran d’assumir necessàriament responsabilitats polítiques”.

Al respecte, el president de la Generalitat, Alberto Fabra, ha assegurat avui que els centres educatius “hoy van a cobrar las deudas pendientes” de l’Administració valenciana. “Hoy vamos a hacer frente a esos pagos”, ha remarcat, referint-se a pagar el segon i tercer quadrimestres de l’any passat.

Vist que segons les dades del Consell General del Poder Judicial, només entre 2007 i 2010 a l’Estat Espanyol s’hauran produït prop de 300.000 execucions hipotecàries, i que les previsions diuen que entre 2011 i 2012 es podria arribar a la xifra de 500.000.

Vist que quan això succeeix, les famílies no només s’enfronten a la pèrdua del seu habitatge sinó també a una condemna financera de per vida: l’entitat bancària interposa una demanda i s’inicia el procés d’execució hipotecària que finalitza amb la subhasta de l’immoble. Si la subhasta queda deserta (cosa que en l’actual context de crisi succeeix en més del 90% dels casos), amb la llei vigent l’entitat bancària s’adjudica l’habitatge pel 60% del valor de taxació i continua reclamant el pagament de el deute restant, més els interessos i costes judicials, a les persones en situació d’insolvència, mitjançant l’embargament de nòmines, comptes, etc, així com embargaments als avaladors. És a dir, a més de perdre l’habitatge, milers de famílies s’enfronten a una condemna financera de per vida que es tradueix en una condemna a l’exclusió social i l’economia submergida.

Atès que aquesta legislació que permet que les entitats financeres s’adjudiquin els habitatges pel 60% del valor de taxació no només és anòmala i no té comparativa amb les legislacions d’altres països del nostre entorn, sinó que a més era desconeguda per les famílies quan van signar els contractes hipotecaris. Fet que se suma a la publicitat enganyosa amb la qual es van comercialitzar la majoria d’aquestes hipoteques, a la sobrevaloració en les taxacions i al llenguatge de difícil comprensió utilitzat en els contractes que ara es descobreix que en molts casos amagava tot tipus de clàusules abusives, com és el cas de les clàusules sòl.

Atès que considerem inadmissible i totalment injust que en un Estat social i

democràtic de dret, totes les conseqüències de la crisi recaiguin sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari i en canvi les entitats financeres, en bona mesura responsables de l’actual crisi, rebin ajudes milionàries que surten dels impostos, sense haver d’assumir cap responsabilitat , al mateix temps que segueixen generant milers de milions de beneficis anuals.

Atès que tot el aquí exposat vulnera l’actual marc jurídic, ja que el dret a l’habitatge és un mandat constitucional, especialment recollit en l’article 47 de la Constitució espanyola, que diu:

“Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret … “

Però també l’article 33, que limita clarament el dret a la propietat privada al compliment de la seva funció social (i que a dia d’avui s’incompleix sistemàticament en els pisos buits acumulats per bancs i caixes), o en l’article 24 que garanteix la tutela judicial (vulnerat en els processos d’execucions hipotecàries on es produeix clara indefensió).

Així com els compromisos jurídics en matèria de dret a l’habitatge assumits per l’estat espanyol en ratificar tractats internacionals vinculants com són, entre altres, la Declaració Universal de Drets Humans (article 25) i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, socials i Culturals ( article 11), especialment a partir de la seva Observació General número 4-que concreta el contingut del dret a un habitatge adequat-i l’Observació General n º 7-que defineix els desallotjaments forçosos com una de les principals vulneracions del dret a l’habitatge.

Atès que tot el aquí exposat depèn bàsicament d’una normativa de competència estatal, però els efectes dramàtics es concreten en l’àmbit municipal, ja que és als ajuntaments a on es dirigeixen majoritàriament les persones i famílies afectades a la recerca d’ajuda. Així, els ajuntaments es converteixen en doblement perjudicats: en primer lloc perquè es vulneren els drets fonamentals dels seus ciutadans, en segon lloc, perquè en ple context de crisi, quan els recursos són més escassos que mai, reben totes les peticions d’ajuda de les persones i famílies empobrides.

Atès que la pèrdua d’habitatge priva a l’individu o la família de tota residència, i que, al seu torn, l’absència de residència els exclou de tota via administrativa, comportant per això la pèrdua de drets, impedint a les persones afectades realitzar tant professional com familiarment

Atès que, com a conseqüència de l’anterior, els desnonaments-encara més quan suposen el manteniment d’un deute en forma de condemna financera-comporten alts nivells d’inseguretat que desencadenen l’alteració de l’ordre

públic i la pau social, i considerant que els ajuntaments tenen l’encàrrec de

mantenir la seguretat i l’ordre en el conjunt del territori municipal,

El Ple Municipal de / / / 2012 adopta els següents acords:

Primer-Demanar al Govern central que, tal com ve proposant la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i altres organitzacions socials, aprovi una modificació de la regulació hipotecària que inclogui la figura de la dació en pagament, de manera que, en els casos de residència habitual, si el banc executa la hipoteca i es queda amb l’habitatge, la totalitat del deute (principal, més interessos i costes judicials) quedi liquidat, tal com succeeix en altres països de la UE o als EUA.

Segon-Instar el Govern a aprovar una moratòria o implementar les mesures necessàries per paralitzar els desnonaments de les famílies en situació d’insolvència sobrevinguda i involuntària. Per als milers de desnonaments ja produïts, que s’aprovin amb caràcter d’urgència mesures destinades a que els milers de pisos buits que estan acumulant les entitats financeres com a conseqüència d’aquests embargaments siguin posats immediatament a disposició de les famílies desnonades i sense recursos en règim de lloguer social, no superant mai el 30% de la renda familiar disponible.

Tercer-Més enllà de les mesures de competència estatal, estudiar les mesures a emprendre a nivell municipal per paralitzar els desnonaments, creant una comissió especial mixta en la qual participin representants del ple municipal i de les associacions d’afectats, veïnals i altres organitzacions socials coneixedores de la problemàtica. L’objectiu principal d’aquesta comissió serà buscar alternatives que evitin els desnonaments per motius econòmics. En els casos que no sigui possible, garantir el reallotjament digne de les famílies afectades.

Quart Donar trasllat d’aquests acords al Consell de Ministres, i en especial al Ministeri d’Economia i al Ministeri de Justícia, així com als grups parlamentaris del Congrés i el Senat, al Parlament Autonòmic, a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ia les associacions veïnals del municipi.

Moció per mitjà de la qual, els ajuntaments que ho considerin socialment valgut instessin al govern de l’estat a regular la llei hipotecària.

S’adjunta arxiu amb la moció.

Una salutació.

Plataforma d’Afectats Hipoteca Castelló.

La Solució a la fam no és donar més, sinó robar menys. (J. Ziegler)

Segons ha assenyalat la portaveu adjunta de Compromís, Mónica Oltra, “hem pogut comprovar com els distints governs del Partit Popular han desenvolupat grans projectes i esdeveniments sense cap tipus de planificació, amb una megalomania que només buscava el rendiment electoral”.

“El cost descontrolat d’estos grans projectes –ha afegit Oltra- ha provocat la gravíssima situació econòmica que està patint la Generalitat i a la vegada ha facilitat la corrupció i el saqueig de les arques públiques”.

Per a Oltra “en esta comissió s’haurien d’estudiar totes les grans infraestructures i esdeveniments que ja estan en marxa, (Àgora, Gran Premi Fòrmula 1, Aeroport de Castelló, Ciutat de la Llum etc..) i aquelles que es pensa projectar per a què s’avalue a fons la seua viabilitat o es troben eixides per a les grans infraestructures ja existents”.

“Una comissió així ens ajudaria a invertir de manera responsable i racional els diners públics, i gestionar de manera transparent i participada els grans projectes i infraestructures”, ha conclòs la diputada de Compromís.

La denúncia es per genocidi i crims contra la humanitat durant el franquisme i per violació dels nostres drets fonamentals

La demanda ha estat admesa a tràmit

El Tribunal Constitucional espanyol no va admetre a tràmit un recurs d’empara presentat pel Fòrum per la Memòria del País Valencià, en relació amb el genocidi franquista i amb les 6 fosses comunes del Cementeri General de València. Aquestes fosses ocupen una superfície total de 41.020 m² en les quals, des d’el dia 1 d’abril de 1939 fins el 31 de desembre de 1945, s’han pogut documentar 23.661 persones, totes elles hi llençades durant aquest periode.

Aquest Tribunal diu textualment “que no se ha acreditado la trascendencia constitucional del recurso”, malgrat no posar en dubte la realitat dels fets denunciats ja que especifica que “nada cabe decir sobre su verosimilitud”. En altres paraules i per si no restara prou clar –des de ja fa molts anys- que tot està lligat i ben lligat.

Tancades les portes de l’ordenament jurídic espanyol, el Fòrum ha presentat una denúncia davant el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. Considerem que si l’Estat Espanyol nega als seus ciutadans la recerca, aclariment i reparació dels crims de la dictadura, és la nostra obligació moral insistir en la seua denúncia, exigir la veritat i demanar justícia i memòria.

Quan drets bàsics, com ara el d’informació, són conculcats per part d’un sistema polític i judicial, hereu de les trames de la dictadura, n’hi ha quelcom més que una simple voluntat d’ocultació. N’hi ha també, cap pensar, una complicitat última amb els fets que denunciem, una seqüència lògica de responsabilitat per part d’aquest estat dit de Dret amb el règim anterior, una naturalesa heretada o, sense més, continuista de l’estructura de poder franquista.

Es tracta d’una simple qüestió de Drets Humans. L’Estat Espanyol no sembla ser sensible a allò tan elemental com l’existència de nombroses fosses comunes escampades per tot el territori, repletes de persones víctimes de la repressió general, afussellades, estrangulades, ofegades, apallissades o mortes sota les terribles condicions socials que va imposar la dictadura durant tots els anys en què va oprimir la població que havia perdut la guerra.

Albiol es refereix a les dades que estan sent aportades pels centres educatius, i diverses associacions prestadores de serveis, que denuncien una situació desesperada per manca de pagaments per part del govern valencià. Exemples de deute entre molts, són 13,6 milions amb l’UJI, 8 milions amb els col·legis i instituts, 259.000 euros a la Fundació Amigó, i 400.000 euros a la fundació Síndrome de Down.

A més, la parlamentària, recrimina que molts autònoms castellonencs que treballen amb l’administració valenciana han de tancar la seva empresa perquè no poden fer front a la morositat del Consell, “anant directes a la cua de l’atur, el principal destructor d’ocupació a les nostres terres són el Partit Popular i les seves polítiques”, assegura.

“El que hem viscut en els últims anys al País Valencià, i més concretament a Castelló, és el saqueig premeditat per part de les empreses privades de l’erari públic, tot beneit per un Consell més interessat en complaure als seus amics, que en solucionar els problemes de la gent”, critica la diputada, “és en aquesta política on hem de buscar els orígens de la situació de morositat impresentable que pateixen tants i tants ciutadans i ciutadanes de Castelló”.

Albiol adverteix que seria inassolible aquesta situació comportara la substitució del sistema públic per l’empresa privada. “Els mateixos que es van fer rics a costa de la societat, no poden ser els beneficiaris ara de la runa en què ha convertit el Partit Popular la hisenda i el sistema de benestar a Castelló”, recalca.

La representant d’esquerres assegura que és necessari que el Partit Popular prenga nota de la situació i canvie 180 graus les sues prioritats en despesa, “Castelló no es pot permetre aeroports, ni centres de convencions, ni ciudades de las lenguas, quan molts en molts instituts no tenen ni per a folis, i un centre de discapacitats com el d’Albocàsser esta a punt de tancar pels impagaments del Consell”.

El siguiente documento que exponemos en esta entrada, pertenece a uno de los muchos  afectados de esta práctica bancaria presuntamente flaudulenta, con la cual los bancos atrapan los ahorros de cientos de miles de consumidores: LAS PARTICIPACIONES PREFERENTES

Entre los 52 bancos implicados se encuentran bancos de la talla de CAIXABANK (LA CAIXA), BBVA, SANTANDER, BANKIA (MATRIZ BFA), SABADELL y POPULAR.

DOCUMENTO DEL AFECTADO:

Soy una afectada y el motivo de la presente es difundir a gran escala la estafa que estamos sufriendo millones de familias ahorradoras en este país.

La Caixa tiene 4 mil millones de Euros en “participaciones preferentes ”,hay varios tipos: “emisión 1”, “emisión 2” , “Repsol”, “Telefónica”.. Y entre todas las Cajas y Bancos de España (52 entidades) hay 12 mil millones de participaciones preferentes, que ahora mismo están bloqueados y que cuando coticen en bolsa o en SEND a partir de enero, no se sabe cuanto valdrán.

Lo más grave es que todas esas participaciones corresponden a familias ahorradoras -“no inversoras”, que ahora mismo no saben que tienen su dinero congelado, que se desconoce su valor, y que hay una alta probabilidad de pérdida.

Les explico:

Me llamo Ana, tengo 33 años y soy la hija de un matrimonio de 73 años de edad, una pareja se ha pasado toda la vida trabajando duro para sacar su familia adelante, y sobre todo, tener una jubilación tranquila y segura “dentro de lo que cabe”.

Para ahorrar, en el año 2000, mis padres decidieron comprar Participaciones Preferentes de La Caixa por valor de 20.000 € con vencimiento perpetuo, ya que el director de la oficina lo vendió como un producto fijo, seguro y rentable; “esto es como un plazo fijo, sin ningún tipo de riesgo”, les dijo el director, “y además cuando lo necesiten en unas 48 horas tendrán el dinero disponible, ya que si no encontramos comprador, la misma Caixa de Pensions se hace cargo de ellas y le abonará su dinero más los intereses correspondientes hasta la fecha”. Todo quedó bien claro y confiando en su director  mis padres firmaron, creyendo que aseguraban su dinero para tenerlo disponible a su vejez.

Lo que no sabían ellos, es que estaban regalando su dinero a La Caixa.

En junio de 2010 volvieron a La Caixa. La Crisis había estallado y temían que su dinero peligrara. Cuando el director de la oficina supo sus intenciones, negó rotundamente el peligro existencial, repitiendo exactamente lo mismo que hacía 10 años, que era un producto de lo más seguro, sin posibilidad de pérdida y que si hubiese algún problema La Caixa avalaría el producto. Mi padre le repitió varias veces que su intención no era sacar el dinero de la oficina, simplemente que, dada la situación actual,lo quería conservar en una cuenta normal. Y el director insistió diciendo: “total garantía y mejor que un depósito”, así que no contento con lo que ya tenía, animó a mis padres a qué compraran 1000 € más, y desafortunadamente así lo hicieron, regalando a La Caixa en total 21.000 €.

El problema llegó cuando mis padres necesitaron por primera vez su dinero y el día 20/11/11 se dirigen al director de su oficina de La Caixa pidiendo la venta de las participaciones. Entonces  fue la primera vez que el director se dignó a decir la verdad, diciendo: “las participaciones preferentes no se pueden vender ahora, porque están bloqueadas por la Comisión Nacional del Mercado de valores”. A lo que mi padre contestó: “¿cómo?, ¿que?”. Y el director les explicó  que el mercado de participaciones estaba cerrado y que en enero ya se vería que pasaba porque saldrían a cotizar al SEND, reconociendo por fin, que no estaba claro que éstas conservaran su valor. Mis padres en estado de shock, solo podían pensar que habían perdido su dinero, pues está bloqueado = no disponible + valor desconocido. El director “preocupado por mis padres”, les dijo que si necesitaban “su dinero” podía ofrecerles un crédito pagando un interés  de igual porcentaje al que están recibiendo por las Participaciones más un 1%. Y ahí ya no les explico lo que mi padre le dijo y como acabó la conversación….

Recibí a mis padres entre lágrimas y me puse a investigar.

Ahora se sabe que La Caixa tiene 4 mil millones de Euros en “participaciones preferentes ”,hay varios tipos: “emisión 1”, “emisión 2” , “Repsol”, “Telefónica”.. Y entre todas las Cajas y Bancos de España (52 entidades) hay 12 mil millones de participaciones preferentes, que ahora mismo están bloqueados y que cuando coticen en bolsa o en SEND a partir de enero, no se sabe cuanto valdrán.

Lo más grave es que todas esas participaciones corresponden a familias ahorradoras -“no inversoras”, que ahora mismo no saben que tienen su dinero congelado, que se desconoce su valor, y que hay una alta probabilidad de pérdida.

Lo más sorprendente es que he podido constatar que en La Caixa todos los directores han actuado de la misma forma y con las mismas palabras que el director de mis padres, y los afectados no solo son gente mayor, si no gente de todas las edades. Parece que desde las altas esferas de La Caixa se han animado a aplicar una política de engaño de forma generalizada. Pero realmente no ha sido soloLa Caixa, todas las entidades financieras lo han hecho de la misma forma

¿Creen ustedes que un ahorrador está dispuesto a perder si quiera un 10% de sus ahorros? Por supuesto que no!! El ahorrador viene a que le gestionen sus ahorros no a que le roben, y evidentemente no quiere riesgos. Muy diferente es un inversor.

Está claro que no advirtieron de los riesgos que tenían las participaciones, no como mercado, sino como características del propio producto: alto riesgo, perpetuas, no cubiertas por el Fondo de Garantía de Depósitos…

A partir de 2007 para comprar Participaciones la ley obliga a realizar un test MIFID, para certificar que la persona que las compra tiene los conocimientos y experiencia necesarios para comprender y valorar los riesgos que implica este producto y sus consecuencias.

Mis padres nunca han visto este test. Pero hay gente que ha firmado sin saberlo, otros dicen que cuando firmaron el test ya salía con las cruces marcadas del ordenador, en fin…

Es verdad que un comprador tiene la responsabilidad de conocer lo que compra, pero sobre este tema hay mucho que decir…

La Caixa es la Caja de Ahorros más importante de Europa, la tercera entidad financiera de España y primera de Catalunya. Una entidad que desde que se fundó (1904), se dedicó al ahorro familiar y a ofrecer un seguro para la vejez cuando aún no existía este tipo de prestación social en España. Un banco con tantos años de historia solo lo consigue cumpliendo con las buenas maneras, ética y formas, ya que sus valores siempre fueron: liderazgo, confianza y compromiso social. Con lo cual la costumbre del “firme aquí” está muy arraigada, y en general no desconfiamos, porque dicha confianza se la ganaron a pulso. Y si me dicen “firme aquí” y me pongo a leer el contrato en la mesa del director, me miran como un bicho raro dando la imagen de “tipo desconfiado”. Mis padres, igual que millones de personas en este país, confiaron en el director de la oficina con el que llevaban años de relaciones económicas, y esto ahora nos va a costar muy caro.

Sólo me queda hacer un llamamiento a los ahorradores afectados para que se inscriban en ADICAE (Asociación de Usuarios de Bancos, Cajas y seguros de España) para luchar de una forma organizada y conjunta, con el objetivo de obligar a La Caixa y a todas las entidades a que procedan a la amortización de las participaciones preferentes y dejen de estafarnos.

http://adicae.org:4040/

Muchas gracias por su colaboración y espero que puedan hacer pública la noticia, ya que la situación es muy grave y la mayoría de los afectados desconoce su gran problema.

A continuación detallo links referentes a todo lo que se ha publicado.

FOROS DE AFECTADOS:

http://www.rankia.com/foros/preferentes/temas/979609-engano-venta-part-preferentes-caixa-adicae-destapa-escandalo

http://www.rankia.com/foros/preferentes/temas/985518-participaciones-preferentes-emision-1-2-caixa

NOTICIAS PUBLICADAS:

1)  http://www.europapress.es/economia/finanzas-00340/noticia-economia-finanzas-cnmv-dice-venta-preferentes-necesita-ajustes-ser-mas-transparente-20111129125659.html

2)  http://www.expansion.com/2009/05/15/inversion/1242418410.html

3)  http://www.expansion.com/2011/09/02/empresas/banca/1314956022.html?a=68891f616e07fae373b44613a4e8c3a9&t=1321456394

4) http://www.economiadigital.es/es/notices/2011/11/la_cnmv_arrebata_a_la_banca_su_poder_como_mercado_paralelo_de_deuda_24239.php

5)  http://www.europapress.es/economia/finanzas-00340/noticia-economia-finanzas-banca-espanola-crea-corralito-bloquear-fondos-participaciones-preferentes-20111124144149.html

6)  http://www.cincodias.com/articulo/mercados/interesa-pequenos-inversores-acudir-canje-preferentes-bbva/20111123cdscdsmer_13/?#ComentariosAncla

7)  http://www.expansion.com/2011/11/24/opinion/editorialyllaves/1322172238.html?a=ebd846dbd9131b56178ec10f8e213c24&t=1322777542

8)  http://actuable.es/peticiones/pide-informacion-y-soluciones-la-caixa

9)    http://www.youkioske.com/prensa-espanola/diario-expansion-26-noviembre-2011/

Vayan a la página 12 de este periódico y encontrarán la noticia.

10)                  http://www.lavanguardia.com/economia/20111125/54239333199/clientes-adversos-al-riesgo-podrian-perder-ahorros.html

11)                  http://www.expansion.com/agencia/efe/2011/11/29/16743413.html

DENUNCIAS DE ADICAE:

12)                  http://laeconomiadelosconsumidores.adicae.net/index.php?articulo=614

13)                  http://usuariosdebancayseguros.adicae.net/index.php?articulo=563

14)                  http://laeconomiadelosconsumidores.adicae.net/index.php?articulo=614

ISIN DE MIS PARTICIPACIONES PREFERENTES:

15)                  http://ww2.aiaf.es/aiaf/fichaISIN.cir?isin=KYG175471112

INFORMACION DE LA CAIXA:

16)                  http://es.wikipedia.org/wiki/La_Caixa

Fuente: http://entrandoenlamadriguera.blogspot.com/2011/12/los-principales-bancos-espanoles.html