El projecte Castor no resulta ni tan rendible ni tan necessari con ens deien o ens volíen fer creure.

El Govern haurà d’afrontar en els propers mesos un elevadíssim augment dels costos regulats si aquesta instal · lació entra en operació el mes de maig. La raó d’aquesta situació és que aquest emmagatzematge, propietat d’ACS (65 per cent) i la canadenca Escal UGS (35 per cent), gairebé ha triplicat el seu cost fins als 1.300 milions d’euros.

Recaredo del Potro, president de Escal UGS, impulsora del projecte, fixava el 2006 la inversió necessària en 510 milions i encara que augurava una certa revaloració, segur que mai va imaginar que gairebé s’anés a multiplicar per tres el cost, posant completament en dubte el sentit econòmic d’aquesta inversió per al sistema gasista.

Ara la pilota està a la teulada d’Indústria, que haurà de repercutir aquests costos en el rebut del gas i suposarà increments dels peatges de fins al 8 per cent, segons els càlculs realitzats pel sector. Aquesta pujada afectarà principalment a les indústries i als grans consumidors, ja que en les revisions s’assumeix que la part regulada sempre es repercuteix als clients.

El pressupost de Castor ha augmentat de forma rellevant des que entrés en el projecte la constructora ACS. Escal va donar accés a la companyia de Florentino Pérez, en un principi per dissenyar el magatzem, i perquè la constructora facilités la concessió dels permisos locals i autonòmics. Una vegada aconseguides les llicències, el Ministeri d’Indústria va donar barra lliure a la constructora i va reconèixer tots els costos en què incorre el projecte pel fet de ser una infraestructura inclosa en la Planificació Energètica.

Aquesta situació va provocar que les alertes saltessin en tot el sector quan van començar a veure les xifres que s’estaven assolint. Per aquest motiu, que la mateixa Comissió Nacional de l’Energia, encara que tard, hagi alertat que aquest desajust dispararà el cost del gas per la posada en marxa d’aquesta instal · lació.

Així, els 1.300 milions de la infraestructura s’hauran de carregar al rebut del gas, cosa que al Ministeri no li agrada davant la seva política anunciada de contenir els costos regulats que repercuteixen en la factura.

En el sector s’especula amb la possibilitat que es pugui endarrerir la infraestructura, perquè actualment el sistema pateix de sobrecapacitat energètica. Així, queda en dubte la justificació que va impulsar aquest projecte: garantir el subministrament. A més, Castor va ser inclòs en la categoria A urgent en la Planificació per 2008-2016, obviant el fet que Espanya està connectada per tub amb el Marroc i des del passat any també amb Algèria a través del gasoducte Medgaz. Aquesta sobrecapacitat ha obligat a les elèctriques a signar contractes de gas a llarg termini per donar sortida al hidrocarbur que prové d’Àfrica i no incórrer en les clàusules take or pay (te l’emportes o el pagues igual).

Castor va rebre les autoritzacions administratives més rellevants quan la demanda de gas ja donava els primers senyals de descens, com a conseqüència de la crisi. Va ser en aquest procés de la posada en marxa del projecte on ja es constatava una creixent alça dels costos.

El maig de 2008, el Ministeri d’Indústria, ja amb Miguel Sebastián, va anunciar la concessió de l’explotació i va apuntar a una inversió de més de 1.000 milions d’euros, ja gairebé el doble del previst en un principi. El novembre de 2009 la infraestructura va rebre l’autorització de la Secretaria d’Estat Climàtic i el juny de 2010 la concessió administrativa on ja es constaten uns costos de 1.181 milions.

Davant d’aquesta situació ja clarament descontrolada, Indústria va decidir posar fre a ACS i Escal i va regular per Llei una mesura que buscava posar límit als 1.300 milions a què va ascendir el projecte a finals del passat any.

El Consell de Ministres del 7 d’octubre modificar les condicions econòmiques de l’emmagatzematge de gas Castor, de manera que es va fixar en 1272,9 milions el màxim del cost reconegut d’inversió d’aquesta infraestructura perquè els costos no seguissin el seu ascens.

El Govern es va veure obligat a contenir aquest pressupost en comprovar que l’empresa adjudicatària no ho feia motu proprio, sinó que continuava una tendència de constants pujades. Indústria va voler així assegurar la sostenibilitat de la inversió i que aquesta no superarà les estimacions realitzades per a la Planificació.

No obstant això, l’Executiu hauria d’haver pres aquesta iniciativa abans i no esperar que els costos es fossin gairebé a triplicar. El resultat és que ara els consumidors hauran de pagar més pel preu del gas a conseqüència d’aquest fet, una vegada que entri en funcionament, una fita que està previst per a maig d’aquest any. Però no només la seguretat del subministrament era la raó de ser d’aquests emmagatzematges, sinó que també es buscava reduir el preu del gas que arribava a través de vaixell.

Ara, amb els costos en què ha incorregut Castor, el preu se situaria en 80 euros per megawatt / hora de capacitat, xifra que no s’allunya molt del cost dels tancs de Gas Natural Liquat (uns 100 euros per MWh).

A més, l’encariment a qui ha portat ACS a aquesta infraestructura xoca amb els preus de construcció o compra als Estats Units, que se situa en l’ordre de 53 euros / MWh.

Per la seva banda, en el cas de Yela, Enagás ha informat d’un cost d’uns 200 milions, xifra que suposa uns 35 euros / MWh.

D’altra banda, cal tenir en compte que, atenent a com s’han disparat els costos, es podria paralitzar aquesta infraestructura perquè la Llei 34/1998 del sector d’hidrocarburs regula les autoritzacions administratives per a la construcció i explotació d’instal · lacions de la xarxa bàsica de gas natural i el seu apartat cinquè recull que “la variació substancial dels pressupostos que van motivar el seu atorgament poden donar lloc a la seva revocació”.

No obstant això sembla difícil arribar a aquesta situació després que el Govern regularà les condicions econòmiques del projecte i fixés un sostre per a la inversió.
Impacte en el rebut del gas

El que sí que és segur és que aquesta desviació del pressupost farà efecte en el sistema i provocarà que la proposta de retribució aprovada per l’Executiu per als costos del sistema, on es conclou el transport, regasificació o els emmagatzematges subterranis, no sigui suficient i empitjori el dèficit de tarifa del gas.

En concret, aquesta retribució arriba 3.407,7 milions d’euros i que ha augmentat tenint en compte la posada en servei de noves instal · lacions de transport, regasificació o emmagatzematge subterrani i on la pròpia CNE ha ressenyat que l’entrada en funcionament de Castor i Yela, així com la regasificadora del Musel, acenturán els costos del sistema.

Segons experts del sector, la part regulada de les tarifes de gas hauria de pujar un 8 per cent per compensar aquests nous costos, el que suposaria sumar uns 240 milions a la retribució actual.

El Ministeri d’Indústria va aprovar aquesta quantitat per a una demanda de gas natural de 376 TWh, dels quals 276 TWh corresponen a la demanda convencional de gas natural i 101 TWh a la demanda de les centrals de generació elèctrica de cicle combinat, la qual cosa suposa un increment del 4,1 per cieneto i una reducció del 13,7 per cent, respectivament, sobre la demanda prevista per al tancament de 2011 per Enagás.

La CNE ha insistit en diversos informes que es tingui en compte l’elevat grau d’incertesa existent sobre l’evolució de la demanda de gas per al 2012, derivada de la situació econòmica, ja que cal tenir una especial prudència en l’elecció de l’escenari de la demanda que finalment s’utilitzi en la determinació dels peatges i cànons per cobrir els costos que suposarà també l’emmagatzematge de Castor.

Per l’organisme regulador és necessari que es mirin amb lupa tots aquests elements de cara a garantir la suficiència dels ingressos i minimitzar l’impacte d’un dèficit en la liquidació de les activitats regulades del gas.

La institució que presideix Alberto Lafuente ha deixat ja ben clar que els costos del sistema es dispararan aquest any i que, per tant, la retribució abans esmentada no és suficient per cobrir els drets de cobrament que es meriten el 2012, juntament amb el desviament del 2011, més la retribució reconeguda a les instal · lacions en servei.

“La retribució reconeguda en la proposta d’ordre tampoc arribaria a cobrir els drets de cobrament que es meritarien per les instal · lacions que estan previstes per posar en servei al llarg de 2012, i en avançat estat de construcció, com ara els emmagatzematges de Yela i Castor “, assegura el document de la CNE.

Aquesta instal · lació busca augmentar la seguretat del subministrament, però també s’ha saldat amb una allau d’al · legacions. A més dels costos en què ha incorregut el projecte, el 2008 ja es van presentar més de 16.000 signatures que van donar suport les al · legacions contra el projecte pel seu impacte mediambiental. Però els fronts judicials poden anar més enllà perquè, si no s’apliquen tarifes del gas d’acord amb els costos, les energètiques poden portar les revisions al Tribunal Suprem.

La construcció d’aquest emmagatzematge s’ha realitzat aprofitant un antic pou petrolier.

Articles relacionats:

El Castor per fer el Castor. febrer 27, 2008

L’elevat preu del petroli posa en perill la viabilitat econòmica del projecte Castor. juny 12, 2008

1400 milions per fer el projecte de magatzem de gas submarí del Castor. setembre 26, 2009

Enagás basa en Cartagena el gruix del subministrament de gas a l’Estat espanyol. octubre 31, 2008

Catàstrofe social i política sense precedents al País Valencià,
PPSOE responsables!

http://www.endavant.org/index.php?option=com_content&task=view&id=1334&Itemid=1

Castelló, a 26 de gener de 2012. El portaveu d’Iniciativa-Compromís a la ciutat de Castelló, Jose Pedregosa, ha defensat avui que des de l’ajuntament es faça front a la pujada generalitzada dels impostos ideada pel Govern Central i que també es rectifique l’increment de tots els que vol apujar l’ajuntament, ja que són mesures que castiguen encara més a les famílies i són contraproduents per eixir de la crisi.
Pedregosa ha recordat que a principi d’any el Consell de Ministres va aprovar el Decret Llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributaria i financera per a la correcció del dèficit públic. Este Decret-Llei aporta en el capítol IV sobre normes tributàries l’augment de l’Impost sobre Bens Immobles (IBI) de manera graduada.
El portaveu d’Iniciativa-Compromís ha afirmat que allò desitjable seria que este augment impositiu es rectificara, ja que va a suposar uns ingressos extraordinaris que, a hores d’ara, no tenien previstes les administracions locals i que van a suposar una nova càrrega als ciutadans que ha de tindre una finalitat concreta.
Pedregosa ha afirmat que “ entenem que este esforç econòmic i fiscal que han de suportar els ciutadans a nivell municipal ha de adreçar-se a pal·liar una de les lacres més grans que patim en estos moment, com és la de l’atur. Amb el milions d’euros que es van a generar per l’augment impositiu de l’IBI es poden generar milers de llocs de treball amb la elaboració de Plans d’Ocupació Local, uns plans que han de tindre com a primer objectiu a les unitats familiars que en estos moments no treballa cap dels seus integrants i ja no reben cap ajuda social de caràcter monetari.
Per eixe motiu, el portaveu ecosocialista proposa que l’ajuntament elabore amb els recursos econòmics provinents de l’augment de l’Impost sobre Bens Immobles (IBI) aprovat per el Consell de Ministres en el Decret Llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributaria i financera per a la correcció del dèficit públic, un PLA D’OCUPACIÓ LOCAL DE CARÀCTER SOCIAL per als anys 2012 i 2013.
Segons el portaveu de l’esquerra verda a Castelló, este Pla d’Ocupació Local anirà adreçat prioritàriament a les famílies i persones que es troben en situació social crítica, i els llocs que es generen complementaran els serveis públics que actualment ofereix el municipi a la ciutadania dintre de les seus competències.

Miguel està de visita a València. Pel que sabem ha anat a casa de la seva tieta i aquesta li ha dit que el seu cosí treballa en un bar “per donar un cop de mà a casa“. Miguel decideix donar-li una sorpresa i s’acosta al bar. Veu al seu cosí darrere de la barra i en lloc d’abraçar efusivament s’agafen les mans, en un acte molt fratern. D’altra banda el seu cosí tampoc sembla estar tan sorprès de veure’l. Tots dos comencen a parlar de les seves vides i Miguel li explica que segueix estudiant (no és el normal amb 17-18 anys?) I que es prepara per a la Universitat. El valencià s’alegra per ell i li diu que li agradaria seguir estudiant, però que bo, que els diners són un problema. Miguel li anima a que demani la beca 6000, una beca que permet als estudiants que treguin bones notes tenir 600 € mensuals per a les seves despeses (i segons Miguel, “no vegis el bé que ve això a una casa”), però lamentablement “de això només hi ha a Andalusia ” i el pobre cosí valencià no pot demanar-la. En aquest moment deixem d’escoltar la interessantíssima conversa dels primers i apareix un cartell indicant que aquesta beca és “L’ajuda a l’estudi de major quantia a Espanya” mentre que una veu comenta que “A Andalusia invertim en futur i recolzem l’esforç”. L’anunci tanca amb un plànol del cosí, fregant la barra, lamentant de no poder tenir aquesta beca i del que podria fer amb ella.

Ciegsa, (igual que Terra Mítica, la Ciutat de la Llum, l’aeroport de Castelló, el Palau de les Arts, la Ciutat de les Llengües, la RTVV, l’Àgora i el llarg etcètera d’excentricitats, malbarataments, sobrecostos injustificats, dèficits i comptes ocults que mai sortiran completament a la llum), és l’exemple d’una època daurada de mentides i falsedats, on els mandataris del PP valencià, encapçalats per Zaplana i Camps, enganyar conscientment als ciutadans, realitzant una política basada en l’emotivitat i els recursos psicològics fàcils, mentre que, per darrere, l’arquitectura financera es movia en entramats per dilapidar els diners públics. Té aquí l’exemple Cristóbal Montoro: pagaran amb el seu patrimoni personal la dolentíssima gestió que s’ha fet al capdavant d’aquestes barbaritats?

Quan veig ara com cau el colós de Ciegsa, arrossegant uns deutes de 2.500 milions d’euros que nosaltres i els nostres fills haurem de pagar, no sento satisfacció, sinó la tristesa de no haver pogut aturar abans la sagnia. Quantes vegades vaig exigir el tancament d’aquesta empresa perquè era l’única manera de no seguir creixent en deutes!

Cal fer memòria d’algunes denúncies que, apassionadament però carregada de raó, documents i números, vaig estar realitzant durant diversos anys: els col · legis que construïa Ciegsa costaven més de dues vegades que a la resta d’Espanya, no perquè fossin millors, sinó perquè els sobrecostos injustificats ascendien contínuament, les denúncies del Síndic de Comptes es realitzaven cada any, indicant que es vulnerava la Llei de Contractes de l’Estat, i que resultava impossible conèixer una cosa tan senzilla com quant costa un col · legi, quan el grup socialista va aconseguir presentar una denúncia formalitzada al Síndic, així com sol · licitar una comissió d’investigació a la recerca de la documentació, es va produir un “casual i fortuït” incendi en les naus de Ciegsa, així com un robatori posterior en els despatxos, en les èpoques electorals en les que van treballar Gürtel i “El Bigotes, Ciegsa augmentar les seves despeses de publicitat fins a gairebé 2 milions d’euros cada exercici, en els últims anys, Ciegsa gastava anualment uns 100 milions d’euros pagant interessos del deute contret, el que equivalia a construir 20 centres educatius, gastant més en interessos que l’invertit anualment en col · legis, mentre els barracons no paraven de créixer.

Si al final comparem els números, no només estem parlant de mala gestió: el mapa escolar tenia un cost d’uns 1.000 milions d’euros, és cert que després es van afegir altres projectes, però encara queden centres d’aquella planificació que no s’han realitzat. En canvi, el deute és de 2.500 milions d’euros: de què i per què? Per molt col · legi fet i reformat, no surten els números.

A títol personal, segueixo denunciant que Ciegsa es va fer com una conselleria paral · lela, opaca i sense transparència, perquè ni els funcionaris ni l’oposició ni els ciutadans sabéssim exactament què estava passant allà dins, contractant personal afí ja dit, amb gerents al capdavant llocs per la seva lleialtat i amistat i no per la seva professionalitat, per a realitzar expedients que mai passarien el filtre de l’Administració pública. Igual que està passant en Emarsa, en la visita del Papa, en el cas Undargarin, al Gürtel, ha de sortir al descobert el que hi ha ocult en Ciegsa. Cal estirar la manta perquè surtin a la llum els gripaus i colobres que hi han anat creixent. No parlem només d’una gestió irregular, segueixo mantenint que tampoc ha estat una gestió honesta. ¡Als fets i els números em remeto!

Ana Noguera és membre del Consell Valencià de Cultura i exdiputada autonòmica pel PSPV-PSOE.

D.T. ha explicat que un cop dins l’habitació, amb només una cadira i una taula, li van fer treure les sabates i la jaqueta i el caporal li va donar un fort cop a la cuixa amb un objecte metàl·lic que el va fer caure, un cop que li va adormir la cama durant una hora.

Segons el jove advocat, després aquest agent el va tornar a colpejar fins cinc vegades amb la mà estesa mentre li cridava “polaco de merda” i “parla ara en català si tens collons”.

Com passa habitualment després d’aquesta mena d’agressions, quan el jove va voler trucavar a emergències per denunciar la situació els guàrdies civils van decidir denunciar-lo per “insults” i per “no voler-se identificar”. Els agents del cos armat també es van negar a mostrar el número de placa i la còpia de la denúncia que interposaven contra ell, que D.T. no va voler signar.
Aquestes agressions de cossos armats a persones que parlen en català compta amb nombrosos antecedents similars durant els darrers anys, especialment en el cas de l’aeroport de Palma. Mira també:
http://www.llibertat.cat/2012/01/dos-guardies-civils-apallissen-un-home-perque-parlava-catala-a-l-aeroport-del-prat-16411
http://www.ara.cat/societat/Guardia_civil-catala-El_Prat-agressio-Mossos-llengua_0_635336654.html

Per Equo és evident que és urgent canviar de política econòmica i apostar per un nou model productiu i de creixement

Per Uralde, “el govern està obsessionat per controlar el dèficit i per tornar al mateix model que ens ha portat a la situació actual, en lloc de replantar la situació i invertir en altres alternatives”.

Per Equo cal apostar per la reactivació econòmica per crear ocupació, i invertir en nous sectors amb futur i innovadors que ens portin cap a un nou model productiu que deixi definitivament enrere el maó i l’especulació.

Així mateix, per Equo en un país amb 5.270.000 d’aturats, seguir retallant en serveis socials, porta, a més de més atur, a una situació de precarietat a milers de persones que ara més que mai necessiten uns serveis públics forts i de qualitat.

La diputada assegura que l’augment que hem patit en l’últim trimestre, amb un increment de 7900 aturats i aturades, demostre a les clares que les iniciatives preses pels govern estatal i l’autonòmic no estan donant resultats i augura que les polítiques de desmantellament del sector públic iniciades pel Consell, no faran sinó empitjorar la situació.

“Les polítiques de retallades aplicades pel Govern Valencià en els serveis públics l’únic que aconseguiran és agreujar la situació que pateixen els treballadors i treballadores, destruint un sector fonamental a les nostres comarques, i en conseqüència, fer més llarga la cua de l’atur”, i afegeix, “són polítiques que fan més gran el pou en el que estem, en lloc de solucionar els greus problemes d’ocupació que pateix Castelló”.

Albiol considera la situació especialment greu a les nostres comarques de Castelló, “amb una taxa d’atur de 26,65 per cent, quatre punts per damunt de l’estatal i un punt per damunt de l’autonòmica, el Partit Popular ha demostrant que no és capaç de lluitar amb eficàcia contra l’atur i generar ocupació, que és el que volen les castellonencs i castellonenques”

Atur i taxa d’atur
L’atur augmenta en 295.300 persones aquest trimestre i se situa en 5.273.600.
Interanualment la xifra total de desocupats s’ha incrementat en 577.000.

La taxa d’atur puja 1,33 punts respecte al tercer trimestre de l’any i se situa en el 22,85%.

Catalunya tanca el 2011 amb 775.400 persones en atur i una taxa d’atur del 20’5%, 2’4 punts per sota de la taxa espanyola.

Catalunya ha registrat un augment de 33.400 persones aturades segons els resultats de l’Enquesta de Població Activa (EPA) corresponent al quart trimestre de 2011, el que situa la taxa d’atur en el 20’5%, un punt i una dècima més que el trimestre anterior i 2,4 punts per sota de la taxa estatal.

Catalunya ha registrat un augment de 88.600 persones en situació d’atur el 2011 segons els resultats de l’Enquesta de Població Activa. Per sexes, l’atur ha pujat de 21.000 homes i de 67.700 dones.

Aquest increment deixa un total de 775.400 persones en situació d’atur i la  taxa d’atur a Catalunya és del 20,5% (homes, 20’7%; dones, 20’2%) 2,4 punts per sota de la taxa estatal.

L’ocupació registra un descens de 348.700 persones en el quart trimestre del
2011, fins a un total de 17.807.500. La taxa interanual de variació de l’ocupació és del -3,26%.
La població activa baixa en 53.400 persones. El nombre d’aturats augmenta en
295.300 persones i arriba a la xifra de 5.273.600.
La taxa d’atur s’incrementa en 1,33 punts fins al 22,85%. Per la seva banda, la
taxa d’activitat se situa en el 59,94%.
Tant el descens de l’ocupació com l’augment de l’atur són més acusats
en els homes que en les dones.
L’ocupació baixa en els Serveis, la Construcció i la Indústria i augmenta en la
Agricultura.
El total d’assalariats amb contracte indefinit baixa en 104.200, mentre que el
d’assalariats amb contracte temporal ho fa en 246.000.
El nombre de llars amb tots els seus membres actius en atur augmenta en
149.800 en el trimestre i se situa en 1.575.000.
Per comunitats autònomes, la taxa d’atur oscil · la entre el 12,61% del País
Basc i el 31,23% d’Andalusia. La taxa d’activitat fluctua entre el 51,74% de
Principat d’Astúries i el 64,36% de les Illes Balears.
Illes Balears, Catalunya i Comunitat de Madrid registren els majors descensos
d’ocupació i els majors augments d’atur aquest trimestre.
Població activa i taxa d’activitat
La població activa experimenta un descens de 53.400 persones en el quart trimestre del 2011. El nombre d’actius és de 23.081.200 persones. En termes interanuals la població activa disminueix en 23.600.
La taxa d’activitat retrocedeix 17/100 respecte al tercer trimestre, situant-se en el 59,94%. La femenina roman inalterada en el 52,93%, mentre que la dels homes disminueix 34/100, fins al 67,30%.
La distància entre les taxes d’activitat d’espanyols i estrangers supera els 18 punts a favor d’aquests últims, circumstància explicada fonamentalment per la diferent estructura per edats d’uns i altres.
Ocupació
El nombre d’ocupats descendeix en 348.700 persones el quart trimestre de 2011 i es situa en 17.807.500.
El descens de l’ocupació afecta més els homes (228.400 ocupats menys) que a les dones (120.300 menys). El nombre d’ocupats estrangers baixa en 79.400 i el de espanyols ho fa en 269.300.
Per edats, l’ocupació creix entre els majors de 44 anys, degut en gran mesura al
increment de les dones ocupades de 45 a 54 anys. Per contra, tots els grups de
edat menors de 45 presenten descensos en l’ocupació.
L’ocupació augmenta aquest trimestre a l’Agricultura (100.800 més) i baixa als Serveis (305.700 ocupats menys), en la Construcció (en 93.900) i en la Indústria (50.000 menys).
El nombre d’assalariats disminueix en 350.200. Els que tenen contracte indefinit descendeixen en 104.200, mentre que els temporals ho fan en 246.000. La taxa de temporalitat baixa més d’un punt i se situa en el 24,98%.
L’ocupació a temps parcial augmenta aquest trimestre en 60.000 persones, mentre que el nombre d’ocupats a temps complet descendeix en 408.700. El percentatge de persones que treballa a temps parcial augmenta sis dècimes, fins al 13,81%.
La variació interanual de l’ocupació és del -3,26%, més d’un punt inferior a la
registrada en el trimestre precedent. L’ocupació s’ha reduït en 600.600 persones en un any, de les quals 485.000 són assalariades i 115.500 són treballadors per compte propi.
La disminució interanual de l’ocupació entre els homes (404.000 menys) és molt superior a la de les dones (196.600).

El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, el president de la diputació de Castelló i altres polítics en plena faena, menjant amb les mans en una nova edició de Fitur a fartar 2012.

Relacionada:

Fitur a Fartar 2012.Mulet “ el PP ens ha fet fer el ridícul en FITUR”

peñiscolanas en Fitur

La diputada considera molt greu la notícia de la imputació per part de l’Audiència Provincial de Castelló de l’exsenador del Partit Popular, Miguel Prim, per un delicte de tràfec d’influències. “Els avanços en el judici no solament esquitxen a l’expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, sinó també al Partit Popular. És la prova que aquestes pràctiques estaven esteses com una taca d’oli per tota l’estructura de partit”.

Albiol reclama al Partit Popular que prenga mesures d’una vegada per sempre per a eradicar la corrupció del seu si, “no sols no s’han pres mesures per a reconduir la situació, sinó que damunt, ningú ha assumit responsabilitats polítiques, la corrupció no és condemna en el Partit Popular, tot al contrari, es premia”.

La representant d’esquerres en les Corts Valencianes recorda que en l’actualitat, Carlos Fabra, presideix el PP provincial de Castelló, a més d’Aerocas, una empresa dependent de l’administració pública, “sense que absolutament ningú dels dirigents del Partit Popular haja fet res per a impedir-ho. Els grans culpables d’aquesta situació són Alberto Fabra i Mariano Rajoy, dos presidents, un de la Generalitat, l’altre de l’estat, que s’han mostrat absolutament tebis amb la situació que és viu a Castelló”.

La parlamentària finalitza afirmant que si Carlos Fabra és finalment jutjat i condemnat, “tots aquells que l’han recolzat obertament, o tenint responsabilitats no han fet res, hauran d’assumir necessàriament responsabilitats polítiques”.

Al respecte, el president de la Generalitat, Alberto Fabra, ha assegurat avui que els centres educatius “hoy van a cobrar las deudas pendientes” de l’Administració valenciana. “Hoy vamos a hacer frente a esos pagos”, ha remarcat, referint-se a pagar el segon i tercer quadrimestres de l’any passat.

Vist que segons les dades del Consell General del Poder Judicial, només entre 2007 i 2010 a l’Estat Espanyol s’hauran produït prop de 300.000 execucions hipotecàries, i que les previsions diuen que entre 2011 i 2012 es podria arribar a la xifra de 500.000.

Vist que quan això succeeix, les famílies no només s’enfronten a la pèrdua del seu habitatge sinó també a una condemna financera de per vida: l’entitat bancària interposa una demanda i s’inicia el procés d’execució hipotecària que finalitza amb la subhasta de l’immoble. Si la subhasta queda deserta (cosa que en l’actual context de crisi succeeix en més del 90% dels casos), amb la llei vigent l’entitat bancària s’adjudica l’habitatge pel 60% del valor de taxació i continua reclamant el pagament de el deute restant, més els interessos i costes judicials, a les persones en situació d’insolvència, mitjançant l’embargament de nòmines, comptes, etc, així com embargaments als avaladors. És a dir, a més de perdre l’habitatge, milers de famílies s’enfronten a una condemna financera de per vida que es tradueix en una condemna a l’exclusió social i l’economia submergida.

Atès que aquesta legislació que permet que les entitats financeres s’adjudiquin els habitatges pel 60% del valor de taxació no només és anòmala i no té comparativa amb les legislacions d’altres països del nostre entorn, sinó que a més era desconeguda per les famílies quan van signar els contractes hipotecaris. Fet que se suma a la publicitat enganyosa amb la qual es van comercialitzar la majoria d’aquestes hipoteques, a la sobrevaloració en les taxacions i al llenguatge de difícil comprensió utilitzat en els contractes que ara es descobreix que en molts casos amagava tot tipus de clàusules abusives, com és el cas de les clàusules sòl.

Atès que considerem inadmissible i totalment injust que en un Estat social i

democràtic de dret, totes les conseqüències de la crisi recaiguin sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari i en canvi les entitats financeres, en bona mesura responsables de l’actual crisi, rebin ajudes milionàries que surten dels impostos, sense haver d’assumir cap responsabilitat , al mateix temps que segueixen generant milers de milions de beneficis anuals.

Atès que tot el aquí exposat vulnera l’actual marc jurídic, ja que el dret a l’habitatge és un mandat constitucional, especialment recollit en l’article 47 de la Constitució espanyola, que diu:

“Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret … “

Però també l’article 33, que limita clarament el dret a la propietat privada al compliment de la seva funció social (i que a dia d’avui s’incompleix sistemàticament en els pisos buits acumulats per bancs i caixes), o en l’article 24 que garanteix la tutela judicial (vulnerat en els processos d’execucions hipotecàries on es produeix clara indefensió).

Així com els compromisos jurídics en matèria de dret a l’habitatge assumits per l’estat espanyol en ratificar tractats internacionals vinculants com són, entre altres, la Declaració Universal de Drets Humans (article 25) i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, socials i Culturals ( article 11), especialment a partir de la seva Observació General número 4-que concreta el contingut del dret a un habitatge adequat-i l’Observació General n º 7-que defineix els desallotjaments forçosos com una de les principals vulneracions del dret a l’habitatge.

Atès que tot el aquí exposat depèn bàsicament d’una normativa de competència estatal, però els efectes dramàtics es concreten en l’àmbit municipal, ja que és als ajuntaments a on es dirigeixen majoritàriament les persones i famílies afectades a la recerca d’ajuda. Així, els ajuntaments es converteixen en doblement perjudicats: en primer lloc perquè es vulneren els drets fonamentals dels seus ciutadans, en segon lloc, perquè en ple context de crisi, quan els recursos són més escassos que mai, reben totes les peticions d’ajuda de les persones i famílies empobrides.

Atès que la pèrdua d’habitatge priva a l’individu o la família de tota residència, i que, al seu torn, l’absència de residència els exclou de tota via administrativa, comportant per això la pèrdua de drets, impedint a les persones afectades realitzar tant professional com familiarment

Atès que, com a conseqüència de l’anterior, els desnonaments-encara més quan suposen el manteniment d’un deute en forma de condemna financera-comporten alts nivells d’inseguretat que desencadenen l’alteració de l’ordre

públic i la pau social, i considerant que els ajuntaments tenen l’encàrrec de

mantenir la seguretat i l’ordre en el conjunt del territori municipal,

El Ple Municipal de / / / 2012 adopta els següents acords:

Primer-Demanar al Govern central que, tal com ve proposant la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i altres organitzacions socials, aprovi una modificació de la regulació hipotecària que inclogui la figura de la dació en pagament, de manera que, en els casos de residència habitual, si el banc executa la hipoteca i es queda amb l’habitatge, la totalitat del deute (principal, més interessos i costes judicials) quedi liquidat, tal com succeeix en altres països de la UE o als EUA.

Segon-Instar el Govern a aprovar una moratòria o implementar les mesures necessàries per paralitzar els desnonaments de les famílies en situació d’insolvència sobrevinguda i involuntària. Per als milers de desnonaments ja produïts, que s’aprovin amb caràcter d’urgència mesures destinades a que els milers de pisos buits que estan acumulant les entitats financeres com a conseqüència d’aquests embargaments siguin posats immediatament a disposició de les famílies desnonades i sense recursos en règim de lloguer social, no superant mai el 30% de la renda familiar disponible.

Tercer-Més enllà de les mesures de competència estatal, estudiar les mesures a emprendre a nivell municipal per paralitzar els desnonaments, creant una comissió especial mixta en la qual participin representants del ple municipal i de les associacions d’afectats, veïnals i altres organitzacions socials coneixedores de la problemàtica. L’objectiu principal d’aquesta comissió serà buscar alternatives que evitin els desnonaments per motius econòmics. En els casos que no sigui possible, garantir el reallotjament digne de les famílies afectades.

Quart Donar trasllat d’aquests acords al Consell de Ministres, i en especial al Ministeri d’Economia i al Ministeri de Justícia, així com als grups parlamentaris del Congrés i el Senat, al Parlament Autonòmic, a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ia les associacions veïnals del municipi.

Moció per mitjà de la qual, els ajuntaments que ho considerin socialment valgut instessin al govern de l’estat a regular la llei hipotecària.

S’adjunta arxiu amb la moció.

Una salutació.

Plataforma d’Afectats Hipoteca Castelló.

La Solució a la fam no és donar més, sinó robar menys. (J. Ziegler)

Segons ha assenyalat la portaveu adjunta de Compromís, Mónica Oltra, “hem pogut comprovar com els distints governs del Partit Popular han desenvolupat grans projectes i esdeveniments sense cap tipus de planificació, amb una megalomania que només buscava el rendiment electoral”.

“El cost descontrolat d’estos grans projectes –ha afegit Oltra- ha provocat la gravíssima situació econòmica que està patint la Generalitat i a la vegada ha facilitat la corrupció i el saqueig de les arques públiques”.

Per a Oltra “en esta comissió s’haurien d’estudiar totes les grans infraestructures i esdeveniments que ja estan en marxa, (Àgora, Gran Premi Fòrmula 1, Aeroport de Castelló, Ciutat de la Llum etc..) i aquelles que es pensa projectar per a què s’avalue a fons la seua viabilitat o es troben eixides per a les grans infraestructures ja existents”.

“Una comissió així ens ajudaria a invertir de manera responsable i racional els diners públics, i gestionar de manera transparent i participada els grans projectes i infraestructures”, ha conclòs la diputada de Compromís.

La denúncia es per genocidi i crims contra la humanitat durant el franquisme i per violació dels nostres drets fonamentals

La demanda ha estat admesa a tràmit

El Tribunal Constitucional espanyol no va admetre a tràmit un recurs d’empara presentat pel Fòrum per la Memòria del País Valencià, en relació amb el genocidi franquista i amb les 6 fosses comunes del Cementeri General de València. Aquestes fosses ocupen una superfície total de 41.020 m² en les quals, des d’el dia 1 d’abril de 1939 fins el 31 de desembre de 1945, s’han pogut documentar 23.661 persones, totes elles hi llençades durant aquest periode.

Aquest Tribunal diu textualment “que no se ha acreditado la trascendencia constitucional del recurso”, malgrat no posar en dubte la realitat dels fets denunciats ja que especifica que “nada cabe decir sobre su verosimilitud”. En altres paraules i per si no restara prou clar –des de ja fa molts anys- que tot està lligat i ben lligat.

Tancades les portes de l’ordenament jurídic espanyol, el Fòrum ha presentat una denúncia davant el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. Considerem que si l’Estat Espanyol nega als seus ciutadans la recerca, aclariment i reparació dels crims de la dictadura, és la nostra obligació moral insistir en la seua denúncia, exigir la veritat i demanar justícia i memòria.

Quan drets bàsics, com ara el d’informació, són conculcats per part d’un sistema polític i judicial, hereu de les trames de la dictadura, n’hi ha quelcom més que una simple voluntat d’ocultació. N’hi ha també, cap pensar, una complicitat última amb els fets que denunciem, una seqüència lògica de responsabilitat per part d’aquest estat dit de Dret amb el règim anterior, una naturalesa heretada o, sense més, continuista de l’estructura de poder franquista.

Es tracta d’una simple qüestió de Drets Humans. L’Estat Espanyol no sembla ser sensible a allò tan elemental com l’existència de nombroses fosses comunes escampades per tot el territori, repletes de persones víctimes de la repressió general, afussellades, estrangulades, ofegades, apallissades o mortes sota les terribles condicions socials que va imposar la dictadura durant tots els anys en què va oprimir la població que havia perdut la guerra.

Albiol es refereix a les dades que estan sent aportades pels centres educatius, i diverses associacions prestadores de serveis, que denuncien una situació desesperada per manca de pagaments per part del govern valencià. Exemples de deute entre molts, són 13,6 milions amb l’UJI, 8 milions amb els col·legis i instituts, 259.000 euros a la Fundació Amigó, i 400.000 euros a la fundació Síndrome de Down.

A més, la parlamentària, recrimina que molts autònoms castellonencs que treballen amb l’administració valenciana han de tancar la seva empresa perquè no poden fer front a la morositat del Consell, “anant directes a la cua de l’atur, el principal destructor d’ocupació a les nostres terres són el Partit Popular i les seves polítiques”, assegura.

“El que hem viscut en els últims anys al País Valencià, i més concretament a Castelló, és el saqueig premeditat per part de les empreses privades de l’erari públic, tot beneit per un Consell més interessat en complaure als seus amics, que en solucionar els problemes de la gent”, critica la diputada, “és en aquesta política on hem de buscar els orígens de la situació de morositat impresentable que pateixen tants i tants ciutadans i ciutadanes de Castelló”.

Albiol adverteix que seria inassolible aquesta situació comportara la substitució del sistema públic per l’empresa privada. “Els mateixos que es van fer rics a costa de la societat, no poden ser els beneficiaris ara de la runa en què ha convertit el Partit Popular la hisenda i el sistema de benestar a Castelló”, recalca.

La representant d’esquerres assegura que és necessari que el Partit Popular prenga nota de la situació i canvie 180 graus les sues prioritats en despesa, “Castelló no es pot permetre aeroports, ni centres de convencions, ni ciudades de las lenguas, quan molts en molts instituts no tenen ni per a folis, i un centre de discapacitats com el d’Albocàsser esta a punt de tancar pels impagaments del Consell”.