Tota perforació petroliera marítima o de gas com la que es vol fer al projecte Castor ha de fer-se amb molta cura pel perill que suposa per al medi ambient, de fet és tan perillós o té tan de risc que les instal·lacions d’aquest tipus anomendes “off-shore” estan prohibides als Estats Units.
A poques hores abans de la manifestació convocada per aquest dissabte a les 19h que sortirà des del poliesportiu de Vinaròs i farà un recorregut per la ciutat per protestar contra el projecte Castor i el conveni signat per Escal UGS i l’Ajuntament de Vinaròs, creix la controversia
per l’impacte que tindrà aquest projecte en el turisme, sector vital de la costa de les Terres del Sènia, i en el medi ambient, per exemple com afectaran els fums de les xemeneies de la planta terrestre als pobles costaners de les comarques del Baix Maestrat i Montsià, entre d’altres impactes.
En lloc d’aprovar aquest projecte Castor a colp de Reial Decret, caldria haver considerar, prèviament, l’efecte i riscos que suposarà la injecció dels 1900 milions de metres cúbics de gas en una instal·lació d’aquest tipus, anomenada offshore que als Estats Units estaria prohibida pel risc per al medi ambient.
En un estat democràtic, cal tenir una discusió prèvia i oberta amb un procés de participació ciutadana real i efectiu abans de dictar Reials Decrets que poden hipotecar el futur de les nostres terres i que poden comprometre el sensible ecosistema de la costa de les Terres del Sènia i la seva bellesa natural, com el paisatge i la qualitat de les seves aigües. Tot això que pot semblar demagògia, no ho és, no és una mera declaracions d’intencions, de fet al 1998 es va signar el Conveni d’Aarhus, ratificat per l’estat espanyol, el qual estableix un procés de participació del públic en la pressa de decisions relatives a activitats específiques -veure article 6-, entre les que hi ha les activitats del sector de l’energia incloses en l’annex 1, en concret les relatives a les industries de gasificació, en les que entra de ple el projecte Castor.
Amb la crisi del petroli que hi ha, s’hauria d’haver considerat, -cosa que sembla no s’ha fet-, un eventual aprofitament previ del petroli existent al subsòl on volen fer el projecte Castor, de tal manera que permeti l’eventual extracció de la bossa petroliera marítima que menuda, és als temps d’ara molt important pel seu creixent valor econòmic. Segons el sondeig Castor 1 aquesta bossa és d’entre 3 a 5 milions de barrils de petroli però en podria haver més. Hi ha d’altres alternatives per al gas, com fer-lo en altres llocs o fer dipòsits de gas liquat. A l’estudi econòmic que es pot veure a la imatge van comparar el que costaria el projecte Castor amb fer dipòsits de gas liquat, sense dir que es deixarien d’aprofitar els 3-5 milions de barrils de petroli detectats al lloc on volen fer el dipòsit submari.
La nostra gran dependència al petróleo gairebé tot estranger està ocasionant un gran mal a les arques de l’estat, de fet, el dèficit comercial s’ha disparat per la pujada del preu de l’or negre i la forta crisi pujarà l’atur i ja sembla esvair-se el superàvit de l’estat, a temps d’ara, està en perill, fins i tot la caixa de la Seguretat Social i les pensions. Avui les borses s’han enfonsat, arribant a nivells mínims anuals, amb pèrdues del 20% en el que portem d’any a l’Ibex-35, i a la majoria de borses mundials també marquen mínims anual. A un preu del barril de petróli que ja supera els 140 dòlars, i un avís serios de l’OPEP d’un petroli a més de 170 dòlars a final d’any, i a un preu del gasoil a més d’1,3 euros i amb perspectives de continuar pujant està afectant seriosament a l’economia nacional, local i particular. La perforació marítima de la costa del Baix Maestrat té un innegable risc que implica als nostres recursos turístics i naturals, però la crisi econòmica també fa mal i molt. Però abans d’injectar el gas, entenem necessàri estudiar la situació i fer cas a experts que determinin si es possible o no aprofitar els 3-5 milions de barrils de cru trobats davant la costa del Baix Maestrat al subsòl amb una profunditat de l’aigua de 60 metres de fondària. Amb les previsions de preu per als propers anys aquesta bossa de petroli podria arribar a valer uns 1.000 milions d’euros, que ajudaria a tapar més d’un forat de la balança comercial de l’estat espanyol i que una part s’hauria de destinar a les nostres terres.
Com ja hem dit, caldria reflexionar seriosament el fet que als Estats Units aquest projecte Castor no es podria fer, ja que una llei de 1981 prohibeix als Estats de la Unió habilitar l’exploració i prospecció de gas i petroli a la plataforma marítima, protegint així les costes del Pacífic i de l’Atlàntic, així com zones del Golf de Mèxic. Veure la Ratificació del Conveni d’Aarhus per l’estat espanyol i publicada al BOE.