llit fluvial (riu de Sant Miquel) i sòl no urbanitzable protecció forestal.
Cal destacar que, l’objectiu de l’estudi d’impacte ambiental es centra en la capacitat d’acollida del territori del terme municipal de les Coves de Vinromà a la ubicació més idònia per a l’establiment del sector A (àrea industrial), del sector B (Centre de tractament i eliminació
de residus) i el vial de connexió entre la carretera autonòmica CV-10 i la carretera Cs-V-8055 de Torreblanca a les Coves de Vinromà, la qual uneix ambdós sectors.
2. Descripció de les característiques més rellevants del projecte
– Localització
La part A (àrea industrial) del sector té una superfície de 631.464 m², afronta al nord amb el barranc de la Pedrallarga i al sud amb el barranc de Penya-roja i sòl no urbanitzable, a l’est amb la carretera autonòmica CV-10 i a l’oest amb sòl no urbanitzable.
La part B (Centre de tractament i eliminació de residus) del sector
té una superfície de 225.761 m², afronta en tot el seu perímetre amb
sòl no urbanitzable i se situa a la vora de la Cs-V-8055, aproximadament
a 7 km al sud-oest del municipi en l’anomenada partida de Baix.
El nou traçat projectat d’unió entre el sector A i el sector B transcorre
a uns 500 m al sud del nucli urbà de les Coves de Vinromà, en
direcció oest-est, i queda limitat a l’est per la carretera Cs-V-8055 de
Torreblanca a les Coves de Vinromà i a l’oest per la carretera autonòmica
CV-10.
– Planejament proposat
L’ordenació atén, segons afirma la documentació tècnica presentada,
al millor aprofitament dels condicionants geogràfics i topogràfics.
Les dues parts es troben físicament separades perquè en el cas
de la zona A fan falta bones comunicacions i en el cas de la zona B es
requereix un sòl amb condicions geològiques adequades per a ser utilitzat
com a depòsit de residus.
D’altra banda, les molèsties de soroll, contaminació, increment del
trànsit i riscs per a la salut dels habitants del municipi, i la necessitat
connectar els dos sectors del pla parcial per a la correcta gestió dels
residus que es generaran, obliga a considerar una alternativa de traçat
que permeta unir les dues vies de comunicació principals de tal forma
que siga externa al nucli urbà i a una distància tal que no tinga afeccions
negatives.
3. Alternatives
Tant per al sector A com per al sector B, l’estudi d’impacte ambiental
analitza tres alternatives per al seu emplaçament depenent de
les afeccions ambientals presents al terme municipal de les Coves de
Vinromà.
Per al sector A (polígon industrial), les tres alternatives valorades
s’han intentat localitzar en zones, a priori, ambientalment viables, per
no afectar cap factor ambiental significatiu de manera transcendental i
que compliren, a més, criteris de bona accessibilitat, per estar situades
a la vora de vials principals ja existents en l’actualitat. S’ha triat l’alternativa
A-3 perquè compleix tots els criteris ambientals, d’accessibilitat
i de llunyania a nuclis.
Per al sector B (Centre de tractament i eliminació de residus), de
les diverses alternatives es va valorar la capacitat d’acollida del territori
a la instal·lació, mitjançant la recerca d’ubicacions viables a partir
dels criteris tècnics mínims de disseny, constructius i d’explotació, criteris
de gestió i criteris ambientals. A més, han de tenir-se en compte
les restriccions i limitacions d’ubicació per a aquest tipus d’installacions
d’acord al Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana,
al pla zonal de residus de la zona I i al RD 1481/2001, pel qual es
regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador. A partir
de la localització de les esmentades àrees o zones aptes grafiades en
el pla zonal de residus de la zona I i d’estudis geològics, geotècnics
i hidrogeològics, s’ha seleccionat com a àrea o zona la denominada
zona Coves de Vinromà, en l’Àrea del Mas de Masip.
Tramitació administrativa
1. Admissió a tràmit
En data 30 de juny de 2006 el Servei Territorial de Planificació i
Ordenació Territorial de la Direcció Territorial de Territori i Habitatge
de Castelló, va remetre documentació relativa a l’homologació i pla
parcial parc industrial de les Coves de Vinromà, composta per expedient
administratiu, estudi d’impacte ambiental, document de síntesi,
homologació i pla parcial, i s’incoa el corresponent expedient d’avaluació
d’impacte ambiental.
2. Informació pública
Gestión de Infraestructuras del Mediterráneo, SA, va exposar
al públic l’estudi d’impacte ambiental, juntament amb la resta de la
documentació tècnica, segons anuncis publicats en el periòdic Heraldo
de Castelló, de data 24 de juny de 2005 i en el DOGV núm. 5036, de
27 de juny de 2005.
Durant el període d’informació pública es van presentar 73
al·legacions, segons consta en els certificats emesos pel secretari de
l’Ajuntament de les Coves de Vinromà, en els quals s’incloïa l’aprovació
provisional, l’informe del tràmit d’informació pública realitzat i un
resum de les al·legacions presentades.
3. Resum de les al·legacions
L’informe juridicourbanístic de resposta de les al·legacions, realitzat
per Programas de Gestión i Ordenación Urbana, SL com a assessor
de l’Ajuntament de les Coves de Vinromà en matèria d’urbanisme,
contesta a les al·legacions de caràcter ambiental. A continuació, es presenta
un resum de les al·legacions més importants:
– S’ha de tenir present l’existència d’infraestructures elèctriques
existents propietat d’Iberdrola per a la previsió de modificació en traçat.
– Sol·liciten que en l’alternativa tècnica del PAI no incloga
en el seu àmbit d’actuació els 225.761 m² que constitueix la part B
del sector sítia a la partida de Baix de les Coves de Vinromà, partida
Cantallops pròxima al límit est del terme municipal i destinada a
abocador de residus, ja que indiquen que haurien d’utilitzar-se altres
tècniques de gestió més respectuoses amb el medi ambient, com ara la
reutilització o la valoració mitjançant reciclat.
– Al·leguen que les connexions terrestres entre l’abocador de residus
perillosos, el parc industrial ambiental i els possibles usuaris es
realitzaran per una via d’àmbit rural i agrícola amb dimensions reduïdes
(amplària de 6 m i només està autoritzat per al trànsit de vehicles
de tonatge inferior a 10.000 kg amb una velocitat limitada a 50 km/
hora).
– No està justificada l’agressiva actuació urbanística que es pretén
dur a terme en la partida de Cantallops de la partida de Baix, de
les Coves de Vinromà en pretendre declarar sòl urbanitzable industrial
225.761 m² per a destinar-lo a abocador de residus perillosos de
caràcter industrial i gestió privada per les conseqüències negatives que
s’ocasionaran en la zona. Així mateix basen la seua consideració en el
Reial decret 1481/2001, de 27 de desembre, pel qual es regula l’eliminació
de residus mitjançant dipòsit en abocador.
– Exposen la seua queixa i la seua no-voluntarietat al pla pels residus
i la repercussió d’aquest en el medi ambient. Així mateix, consideren
que hi ha mala gestió per l’empresa urbanitzadora i que l’únic
perdedor és el propietari que cedeix el terreny i ha de pagar la corresponent
taxa.
– Que segons l’estudi d’impacte ambiental el projecte no resulta
adequat per a entorns pròxims a nuclis urbans o d’ús predominants
residencials, cosa que impossibilitaria el desenvolupament urbanístic
previst en el concert previ.
4. Peticions d’informació o documentació complementària
En data 1 d’agost de 2006, s’emet requeriment de documentació
a fi de completar l’expedient d’avaluació d’impacte ambiental, en el
qual se sol·licita la documentació següent:
– En compliment de l’article 11 de la Llei 4/1998, d’11 de juny,
del patrimoni cultural valencià, i especialment davant de l’absència
d’informació que justifique o no la possible presència de restes arqueològiques
en l’entorn de l’actuació, haurà d’obtenir-se informe favorable
de la Direcció General de Política Lingüística i Patrimoni Cultural
Valencià. Tot això, per als 3 sectors: sector A polígon industrial, sector
B Centre de tractament i eliminació de residus i vial de connexió entre
la CV-10 i el camí de Torreblanca.
– Haurà de presentar certificat favorable de l’empresa encarregada de la recollida de residus sòlids urbans per a assumir l’increment generat per l’actuació plantejada en el sector A polígon industrial, com també informació sobre la destinació d’aquests RSU.
– D’acord amb l’article 19.2 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, d’ordenació del territori i protecció del paisatge, informe favorable de l’organisme de conca competent, o entitat col·laboradora autoritzada per al subministrament, sobre la seua disponibilitat i compatibilitat de l’increment de consum de recursos hídrics, motivat per l’actuació, amb les previsions dels plans hidrològics, a més de la no-afectació o menyscabament a altres usos existents legalment implantats. Tot això, per als sectors A polígon industrial i B Centre de tractament i eliminació de
residus.
– Projecte de la nova EDAR que es pretén instal·lar per a depurar i assimilar les aigües residuals generades pel sector A polígon industrial, incloent les característiques tècniques d’aquesta.
– D’acord amb el punt 4.4 de l’annex A.5 de l’Ordre de 3 de gener de 2005, de la conselleria de Territori i Habitatge, per la qual s’estableix el contingut mínim dels estudis d’impacte ambiental, descripció de les activitats que s’han de desenvolupar en el sector A polígon industrial i la seua classificació d’acord amb les categories o graus d’intensitat relacionats en el Decret 54/1990, del Consell de la Generalitat, pel qual s’aprova el Nomenclàtor d’activitats molestes, insalubres,
nocives i perilloses, en compliment del que estableix l’article 1r
de la Llei 3/1989, de 2 de maig, sobre activitats qualificades.
– D’acord amb l’article 245 del Reial decret 849/1986, d’11
d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del domini públic hidràulic,
que desenvolupa els títols preliminars, I, IV, V, VI i VII de la Llei
29/1985, de 2 d’agost, d’aigües, l’autorització de l’organisme de
conca competent per a l’abocament de les aigües pluvials al llit públic
barranc de Penyallarga al nord i barranc de Penya-roja al sud, i l’abocament
de les aigües generades per la nova EDAR projectada al llit
públic barranc de Penyallarga.
– Justificació que el tram existent de la CS-V-8055 que va des del
vial de connexió entre la CV-10 i el camí de Torreblanca fins al sector
B Centre de tractament i eliminació de residus, posseeix les característiques
tècniques adequades per a suportar el trànsit de vehicles pesants
que generarà l’actuació.
– Informe favorable de la Unitat de Camins Ramaders del Servei
de Medi Ambient de la Secció Territorial de Castelló o organisme
superior competent, respecte al camí ramader assagador de la carretera
Vella o camí dels Romans (antiga Via Augusta) sobre la seua
compatibilitat amb el desenvolupament urbanístic plantejat en el sector
A polígon industrial i vial de connexió entre la CV-10 i el camí de
Torreblanca.
– D’acord amb la Llei 29/1985, de 2 d’agost d’aigües i el Reial
decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del
domini públic hidràulic, que desenvolupa els títols preliminars, I, IV,
V, VI i VII, l’autorització de l’organisme de conca competent per a la
realització de les obres del vial de connexió entre CV-10 i el camí de
Torreblanca al llit de la Rambla de Vilanova (riu de Sant Miquel) i per
a l’aprofitament del llit d’aquesta.
– D’acord amb la Llei 6/1991, 27 de març, de carreteres de la
Comunitat Valenciana, informe exprés i justificatiu d’adaptació a les
normes establides en l’esmentada llei i als plans corresponents que es
deriven d’aquesta per al vial de connexió entre la CV-10 i el camí de
Torreblanca.
– Autorització de l’organisme de conca competent per a la creació
del pou projectat per al subministrament i proveïment d’aigua al sector
B Centre de tractament i eliminació de residus.
– Informe de l’organisme de conca competent sobre el possible
efecte nociu per al medi que puga ocasionar el sector B, Centre
de tractament i eliminació de residus, al domini públic hidràulic tant
superficial com subterrani existent en la zona.
En contestació a aquest requeriment de documentació, la mercantil
Gestión de Infraestructuras Medioambientales del Mediterráneo, SA,
com a agent urbanitzador, presenta la documentació següent:
En data 3 d’agost de 2006 es rep:
– Instància del 26 de juliol de 2006, on s’adjuntava els annexos de
l’estudi d’impacte ambiental relatius al patrimoni cultural valencià i el
seu vistiplau a aquest.
– Certificat de FOBESA favorable per a la recollida de RSU generats
per l’actuació.
– Informe de Facsa-Ajuntament de les Coves de Vinromà sobre la
disponibilitat de recursos hídrics.
– Annex projecte de l’EDAR de l’actuació urbanística.
– Informe de l’Oficina del Pla de Carreteres.
– Instància presentada en la Confederació Hidrogràfica del Xúquer
el 30 de maig de 2006 on s’adjuntava l’informe sobre l’afecció al
règim de corrents del parc.
En data 10 d’agost de 2006 es rep:
– Instància del 8 d’agost de 2006, on es realitza la sol·licitud d’autorització
ambiental integrada.
– Estudi d’impacte ambiental, document de síntesi relativa al projecte
d’una instal·lació de tractament i eliminació de residus perillosos
mitjançant depòsit en abocador a les Coves de Vinromà (Castelló).
En data 8 de setembre de 2006 es rep:
– Instància del 30 de maig de 2006 (núm. reg. entrada 13.365) en
la Confederació Hidrogràfica del Xúquer presentant l’Informe sobre
l’afecció al règim de corrents del parc industrial ambiental les Coves,
perquè s’annexe a l’expedient anteriorment referenciat a l’efecte oportú.
Sol·licitud d’informes sectorials
En l’expedient incoat s’inclouen els informes següents sol·licitats
durant la tramitació del pla parcial:
1. Àrea de Residus de la Direcció General de Qualitat Ambiental,
de 10 d’agost de 2006, que remet informe sobre l’adequació el
RD 1481/2001, del futur centre de tractament i eliminació de residus
englobat en el pla parcial parc industrial de les Coves de Vinromà, en
el qual s’informa del següent:
En la documentació rebuda de l’Àrea d’Avaluació Ambiental
per a valorar l’adequació de l’esmentat centre de tractament al RD
1481/2001, pel qual es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit
en abocador, les referències al subsòl on s’han de situar les installacions
són de caràcter molt general, la qual cosa no permet emetre
cap tipus de conclusions. Amb aquest fi, el promotor haurà de realitzar
en l’emplaçament estudis geològics i hidrogeològics de detall, a fi de
poder determinar l’aptitud del terreny per a albergar aquest tipus d’infraestructures.
2. Àrea de Residus de la Direcció General de Qualitat Ambiental,
d’11 de setembre de 2006, que remet informe sobre l’adequació el
RD 1481/2001, del futur centre de tractament i eliminació de residus
englobat en el pla parcial parc industrial de les Coves de Vinromà, en
el qual s’informa el següent:
En relació amb la consulta de l’Àrea d’Avaluació Ambiental, i a la
vista de la documentació rebuda en l’Àrea de Residus, procedent del
Servei de Control Integrat de la Contaminació, per a valorar l’adequació
de l’esmentat centre de tractament i eliminació de residus perillosos
al RD 1481/2001, pel qual es regula l’eliminació de residus mitjançant
dipòsit en abocador s’informa el següent:
Les investigacions del subsòl s’han dut a terme en dues fases, i
s’hi han executat 6 sondejos d’investigació de 12,2 m a 21 m de profunditat
amb un total de 100,2 m perforats. Així mateix, s’han realitzat
6 assajos de permeabilitat pel mètode Lefranc i una altres sis pel
mètode Lugeon i s’hi han obtingut valors compresos entre 10-8 – 10-9
m/sòl en el primer cas i 10-6 – 10-7 m/sòl en el segon.
A causa de la construcció com a abocador de residus perillosos,
la naturalesa litològica de la formació receptora com també les seues
característiques hidrogeològiques han de complir uns condicionants
tals que asseguren una absència d’afecció, la qual cosa ha de demostrar-
se amb una investigació precisa i de conjunt.
En aquest sentit, s’estima que el nombre de sondejos executats i la
profunditat d’aquests no és suficient ni en nombre ni en profunditats
assolides per a investigar una zona que s’ha d’afectar tan extensa composta
per materials heterogenis en la seua naturalesa i disposició.
A més per part d’aquesta Àrea de Residus es fa necessari dur a
terme una visita de camp a l’esmentat emplaçament per a efectuar un
dictamen concret, i si és el cas decidir l’ampliació de la investigació
que haurà de disposar de la conformitat de la Direcció General de
Qualitat Ambiental.
Tot això no obsta perquè es continue la tramitació de l’expedient
d’avaluació ambiental, sense perjudici d’una posterior valoració final
de les característiques geològiques i hidrogeològiques de l’emplaçament
seleccionat.
Cal destacar que, la validesa d’un emplaçament per a albergar un
abocador de residus segons el RD 1481/2001, implica, a més de les
característiques geològiques i hidrogeològiques de l’emplaçament,
les característiques de disseny i funcionals del vas d’abocament (entre
altres, el revestiment artificial impermeable) que es defineixen en el
corresponent projecte constructiu, per la qual cosa no pot emetre’s un
judici de valor definitiu sobre la proposta d’abocador fins haver estudiat
amb profunditat tant l’estudi geològic com el projecte concret
d’aquest.
3. Servei d’Ordenació Territorial de la Direcció General de Planificació
i Ordenació Territorial, de 8 de setembre de 2006, el qual remet
informe en relació amb el Projecte d’homologació i Pla parcial parc
industrial de les Coves de Vinromà (Castelló), en el qual s’informa el
següent:
Vista la documentació aportada pel Servei d’Avaluació d’Impacte
Ambiental, s’informa el següent:
El sector A compatibilitza la zona de risc i la integra en l’actuació
proposada adscrivint-la a la xarxa primària de dotacions públiques
com a parc de ribera i manté la classificació del sòl com no urbanitzable,
de conformitat amb l’article 22.1 de la normativa.
Pel que fa a la construcció d’un pont de bigues pretensades a la
rambla de Vilanova (riu de Sant Miquel), l’article 26.3 de la normativa
del PATRICOVA, estableix el període de retorn que ha d’aplicar-se per
al càlcul de les infraestructures estratègiques d’alta vulnerabilitat, en
funció de la IMD dels vehicles que circulen per la via, període que no
ve expressament definit en la memòria del projecte encara que per al
seu dimensionament s’ha tingut en compte el document Obres de pas
de carreteres. Col·lecció de ponts de bigues pretensades IC, del Ministeri
de Foment, el qual preveu aquesta circumstància.
En tot cas, caldrà ajustar-se al que decidisca l’organisme de conca,
tenint en compte que la determinació del màxim cabal d’avinguda corresponent
al període de retorn condicionarà el disseny del pont projectat.
4. Servei de Protecció de l’Ambient Atmosfèric, d’1 de setembre
de 2006, que remet Informe referent a l’estudi acústic dels nivells
acústics previsibles com a conseqüència del trànsit viari que circularà
pel nou tram previst, del qual es conclou el següent:
Es considera que la distància existent entre el nucli urbà i l’actuació
és suficient perquè els nivells de soroll que arriben al nucli urbà
siguen admissibles.
Aquesta afirmació s’argumenta mitjançant l’estudi que s’ha efectuat
dels nivells acústics previsibles com a conseqüència del trànsit
viari que circularà pel nou tram previst. Amb aquest fi s’ha utilitzat el
programa desenvolupat pel Servei de Contaminació Atmosfèrica del
Centre d’Estudis de Tècniques Aplicades per al càlcul del nivell sonor
generat pel trànsit rodat en vies ràpides.
A la vista dels resultats es conclou que el nivell sonor continu
equivalent de referència es troba dins dels límits admissibles per la
legislació, i no afecta negativament els usos residencials i industrials
previstos en el planejament general.
5. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià
Sector A i nou vial de connexió:
– Informe sobre la prospecció arqueològica i etnològica, de 8 de
juny de 2006, el qual conclou el següent:
“Realitzada la prospecció arqueològica relacionada amb el projecte
dalt referenciat, i aportada la corresponent documentació relativa als
seus resultats, pels nostres serveis tècnics s’ha posat de manifest que
no s’han documentat jaciments arqueològics en l’àrea d’estudi. No
obstant això, la proximitat de la Via Augusta aconsella que s’adopten
mesures que garantisquen la no-afecció a aquest bé patrimonial. En
concret, es considera necessari que es preveja la realització d’un seguiment
arqueològic de les obres, actuació que haurà de preveure’s en el
corresponent estudi d’impacte ambiental i l’execució del qual requerirà
l’autorització d’aquesta Direcció General prevista en l’article 60 de
la Llei del patrimoni cultural valencià.
D’altra banda, es posa en el seu coneixement que des del punt de
vista del patrimoni paleontològic haurà d’instar-se la pertinent consulta
als nostres serveis tècnics.
Sense perjudici de l’anterior, en l’estudi d’impacte ambiental haurà
de preveure’s que l’aparició de restes arqueològiques o paleontològiques
en el curs de les obres determinaria l’obligació de suspendre
l’actuació, delimitar el perímetre d’afecció i notificar immediatament
a aquesta conselleria a aquest efecte que es determinen les mesures
oportunes, de conformitat amb allò que preveu la Llei del patrimoni
cultural valencià.
Pel que fa al patrimoni etnològic, pels nostres serveis tècnics s’ha
posat de manifest que en els resultats de la prospecció es fa referència
diversos elements d’aquesta naturalesa que s’han documentat correctament.
Es considera que haurà de tenir-se en compte la possible reposició
dels marges de pedra en sec i que hauran de conservar-se la caseta
de pedra en sec i les dues sénies, propostes que s’integraran en l’estudi
d’impacte ambiental. Les dues piles que s’han trobat hauran de traslladar-
se per al dipòsit d’aquestes al Museu de la Valltorta, a Tírig…”.
– Consulta d’afeccions paleontològiques, de 26 de juny de 2006,
el qual conclou el següent:
“… sobre la consulta d’afeccions d’índole paleontològica del projecte
referenciat, li comunique, de conformitat amb l’informe dels serveis
tècnics, que no s’han detectat afeccions d’aquesta naturalesa i no
cal abordar cap tipus d’actuació prèvia per a la salvaguarda d’aquest
concret patrimoni, sense perjudici de justificar el compliment de les
exigències que es deriven de la protecció del patrimoni arquitectònic,
arqueològic i etnològic present en l’àrea d’actuació.”
Sector B. Centre de tractament i eliminació de residus:
– Informe sobre la prospecció arqueològica i etnològica, de 8 de
juny de 2006, el qual conclou el següent:
“Realitzada la prospecció arqueològica relacionada amb el projecte
dalt referenciat, i aportada la corresponent documentació relativa als
seus resultats, pels nostres serveis tècnics s’ha posat de manifest que
no s’han documentat jaciments arqueològics en l’àrea d’estudi.
D’altra banda, es posa en el seu coneixement que des del punt de
vista del patrimoni paleontològic haurà de fer-se la pertinent consulta
als nostres serveis tècnics.
Sense perjudici de l’anterior, en l’estudi d’impacte ambiental haurà
de preveure’s que l’aparició de restes arqueològiques o paleontològiques
en el curs de les obres determinaria l’obligació de suspendre l’actuació,
delimitar el perímetre d’afecció i notificar-ho immediatament
a aquesta conselleria a l’efecte que es determinen les mesures oportunes,
de conformitat amb el que preveu la Llei del patrimoni cultural
valencià.
Pel que fa al patrimoni etnològic, els nostres serveis tècnics han
posat de manifest que en els resultats de la prospecció es fa referència
a diversos elements d’aquesta naturalesa que s’han documentat correctament.
Es considera que haurà de tenir-se en compte la possible
reposició dels marges de pedra en sec.”
– Consulta d’afeccions paleontològiques, de 16 de juny de 2006,
el qual conclou el següent:
“… sobre la consulta d’afeccions d’índole paleontològica del projecte
referenciat, us informe, de conformitat amb l’informe dels serveis
tècnics, que no s’han detectat afeccions d’aquesta naturalesa i no
cal abordar cap tipus d’actuació prèvia per a la salvaguarda d’aquest
concret patrimoni, sense perjudici de justificar el compliment de les
exigències que es deriven de la protecció del patrimoni arquitectònic,
arqueològic i etnològic present en l’àrea d’actuació.”
6. Direcció Territorial de Territori i Habitatge de Castelló. Servei
Territorial de Medi Ambient de Castelló, d’11 de setembre de 2006,
que remet informe sobre camins ramaders del parc industrial del terme
municipal de les Coves de Vinromà, el qual informa el següent:
“… Consultat el projecte de classificació dels camins ramaders
del terme municipal de les Coves de Vinromà, aprovat per
OM-15/10/1976, publicada en el BOE de 17/11/1976 i en el BOP
d’11/11/1976, consta, entre altres camins ramaders, la VP núm. 3, assagador
de la Carretera Vella o Camí dels Romans (antiga Via Augusta),
amb una amplària legal de 20,89 m i una amplària necessària o reduïda
de 8 m. No hi ha constància de la seua delimitació administrativa,
no obstant això, es descriu el recorregut d’aquest en l’esmentada classificació,
coincident longitudinalment amb la carretera C-238, actual
CV-10. Així mateix, a través de l’esmentat camí ramader, transcorre la
senda de vianants i cicloturística, degudament senyalitzada promoguda
el 1996 per la Generalitat denominada Via Augusta, que travessa tota
la Comunitat Valenciana de nord a sud.
El perímetre de la part B del parc industrial, no afecta cap camí
ramader qualificat.
El perímetre de la part A del parc industrial, estrictament no afecta
el camí ramader, en ser aquell limítrof. No obstant això, resulta afectat
per les infraestructures externes adscrites al sector objecte d’homologació,
constituït per les glorietes previstes sobre la CV-10, PRV-1
(d’accés a la part A) i PRV-2 (connexió d’accés a la part B), sense
haver-se projectat la restitució del camí ramader ni en l’homologació
ni en el pla parcial.
Per això, d’acord amb els articles 12 i 13 de la Llei 3/1995, de
camins ramaders vigent, s’hauran d’adequar les infraestructures
esmentades de manera que quede garantida la restitució del camí
ramader fora de la calçada habilitant un carril, que permeta en ambdós
sentits de circulació, el trànsit de bestiar, cavalleries, vianants, bicicletes,
i si és el cas vehicles i maquinària agrícola, amb continuïtat fora
de les actuacions urbanístiques objecte d’homologació. Haurà de concretar-
se en plànols de detall.”
7. Informe de la mercantil Fomento Benicásim, SA (FOBESA),
que actualment realitza la recollida dels RSU de les masies de
les Coves de Vinromà, sobre la disponibilitat del servei de recollida
de RSU, de 2 d’agost de 2006. En el qual informa que l’esmentada
empresa té suficient capacitat tècnica per a realitzar el servei, sempre
que ho estime oportú l’Ajuntament i es cobrisca el cost econòmic del
servei, per a realitzar la recollida de RSU generats en el sector A polígon
industrial, del terme municipal de les Coves de Vinromà.
8. Informe de la mercantil Sociedad de Fomento Agrícola Castellonense,
SA sobre la disponibilitat de recursos hídrics per als usos previstos
en el sector parc industrial ambiental de les Coves de Vinromà,
de 2 de gener de 2006. Informant que:
Es fa constar que el Servei Municipal d’Aigua Potable disposa en
l’actualitat d’una capacitat total de subministrament d’aigua potable
de 3.300 m³/dia, procedent del sondeig de proveïment existent (Pou
Cambrils).
La previsió de creixement urbanístic que comprén l’execució
d’aquesta actuació, segons dades aportades pels promotors, pel que
fa a necessitats de subministrament d’aigua potable, i en una primera
aproximació, és de 800 m³/dia.
Per tant, a priori, atenent els paràmetres indicats, resultaria:
Total de recursos disponibles d’aigua potable 3.300 m³/dia
Cabal d’aigua diari màxim previst
per la nova actuació 800 m³/dia
Consum màxim actual 2.200 m³/dia
Balanç de cabals + 300 m³/dia
Per tant, des del punt de vista de capacitat tècnica de les installacions,
ateses les circumstàncies concurrents en la situació actual,
podem estimar que es disposarà de suficients recursos hídrics d’aigua
potable per al proveïment del creixement urbanístic previst en el sector
parc industrial ambiental les Coves, sempre que es realitzen les obres
i infraestructures necessàries amb aquest fi o s’amplien les existents, i
s’exigirà, si és el cas, a càrrec del promotor, l’execució d’aquestes, en
la proporció corresponent, en els expedients urbanístics en tràmit en
els termes previstos per la legislació urbanística vigent.
9. Informe de l’Oficina del Pla de Carreteres de la Secció de Planejament
Viari de la conselleria d’Infraestructures i Transports de la
Generalitat Valenciana, de 28 d’octubre de 2005. Informa del següent:
“Des del punt de vista de planejament viari s’emet un informe en
sentit favorable condicionat que les dues rotondes que el sector executa
sobre l’actual CV-10 tinguen sobre l’esmentada carretera illots
deflectors d’almenys 170 m de longitud amb 115 m de longitud amb
vorada (excepte l’illot deflector més pròxim al nucli urbà, que basten
90 m totals i 30 m amb vorada, respectivament), això per a possibilitar
una suficient percepció de l’existència de les rotondes.
Aquest informe no entra a estudiar el camí de les Coves a
Torreblanca.”
Afeccions legals
Respecte a l’estudi d’impacte ambiental de gener de 2005,
1. Després de la consulta de les cartografies temàtiques i estudis
integrants dels sistemes d’informació territorial publicades per la
COPUT, CTV i xarxa Natura, no s’han detectat afeccions sobre l’àrea
d’estudi.
2. PGOF
Sector A. Polígon industrial: En aquesta àrea del projecte s’ha
detectat una zona d’aquest que està classificada pel Pla general d’ordenació
forestal de la Comunitat Valenciana (PGOFCV) com a sòl forestal.
Es tracta d’una parcel·la situada a l’oest del sector que computa
com a zona verda de la xarxa secundària part A (SJL).
Sector B. Centre de tractament i eliminació de residus: En aquesta
àrea del projecte s’ha detectat una zona d’aquest que està classificada
pel Pla general d’ordenació forestal de la Comunitat Valenciana (PGOFCV)
com a sòl forestal. Es tracta de diverses parcel·les repartides pel
sector, algunes d’elles computen com a zona verda de la xarxa secundària
part B (SJL) i la resta que computa com a sòl edificable denominat
ZD (zona dipòsit).
Cal destacar que en les proximitats de la zona d’actuació prevista
com a abocador van patir un incendi de caràcter forestal l’any 1993.
Nou vial de connexió: En aquesta àrea del projecte hi ha una xicoteta
part a l’est de l’actuació que es classifica en el PGOFCV (article
34.g) com a sòl forestal protegit en trobar-se dins de l’àrea d’influència
de 500 metres d’uns quants jaciments arqueològics.
3. PATRICOVA
Sector A. polígon industrial: Després de consultar la cartografia
temàtica d’ordenació del pla d’acció territorial de caràcter sectorial
sobre prevenció del risc d’inundació a la Comunitat Valenciana
(PATRICOVA), s’ha detectat una zona amb risc d’inundabilitat de
nivell 3 al nord del sector, corresponent a una estreta franja al voltant
del barranc de la Pedrallarga. En aquesta àrea s’ha ubicat un parc de
ribera zona verda de la xarxa primària externa al sector i adscrita al
mateix en sòl no urbanitzable (PQL), mantenint la classificació del sòl
com no urbanitzable, de conformitat amb l’article 22.1 de la normativa
Nou vial de connexió: el traçat transcorre sobre una zona afectada
per risc d’inundació de nivell 3 segons la cartografia temàtica d’ordenació
del Pla d’acció territorial de caràcter sectorial sobre prevenció
del risc d’inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA).
4. Camins ramaders
El perímetre de la part B del parc industrial, no afecta cap camí
ramader qualificat.
El perímetre de la part A del parc industrial, estrictament no afecta
el camí ramader, en ser aquell limítrof. No obstant això, resulta afectat
per les infraestructures externes adscrites al sector objecte d’homologació,
constituït per les glorietes previstes sobre la CV-10, PRV-1
(d’accés a la part A) i PRV-2 (connexió d’accés a la part B).
Per això, haurà d’adequar-se d’acord amb la Llei 3/1995, de 23 de
març, de camins ramaders.
5. Rambles i llits
Hi ha llits o barrancs entesos com a tals que poden veure’s afectats
de manera directa o indirecta per l’actuació proposada, de manera que,
hauran d’entendre’s subjectes al que disposa el Reial decret Legislatiu
1/01, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la llei d’aigües
i el Reial decret 849/86, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament
del domini públic hidràulic que desenvolupa els títols preliminars, I,
IV, V, VI i VII de la Llei 29/85, de 2 d’agost, d’aigües.
Sector A. Polígon industrial: El projecte incorpora la construcció
d’una xarxa de sanejament, una EDAR i una xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials que provocaran un abocament al barranc de Penyallarga
pel nord i el barranc de Penya-roja pel sud.
Nou vial de connexió: Es pretén la construcció d’un pont de bigues
pretensades a la Rambla de Vilanova (riu Sant Miquel) sobre sòl no
urbanitzable protegit llit fluvial.
6. Jaciments arqueològics
Una vegada consultat el Catàleg de béns immobles de la Comunitat
Valenciana de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià
de la conselleria de Cultura, Educació i Esport, s’han trobat fins a 81
referències patrimonials entre jaciments arqueològics, béns d’interés
cultural i elements d’interés etnològic.
No s’han detectat afeccions a aquests béns per part del projecte
del sector A polígon industrial i del sector B Centre de tractament i
eliminació de residus perillosos. Pel que fa al nou vial de connexió,
s’adverteix la presència pròxima dels patrimonis: Turó de la Moreria,
Cova de la Mare de Déu de la Moreria, Cova de la Moreria I i Molí de
l’Om (jaciment etnològic). Respecte d’això, el Pla general d’ordenació
forestal (PGOF) de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret
106/2004, de 25 de juny, del Consell de la Generalitat, estableix en
l’article 34.g com a zones de protecció els terrenys forestals en què
existisquen béns d’interés cultural i elements de patrimoni cultural i
arqueològic i la seua àrea d’influència, que com a mínim serà de 500
metres des dels seus límits, trobant-se els patrimonis esmentats en els
70 últims metres del traçat del nou viari dins de l’àrea d’influència de
500 m.
No obstant això, no es presenta l’informe de la Direcció General
de Patrimoni Cultural Valencià, el qual confirme la no-afecció o
si no n’hi ha que aporte les mesures que considere oportunes d’acord
amb l’article 11 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, de patrimoni cultural
valencià.
7. Infraestructures de transport
En el límit est del sector A discorre el vial carretera autonòmica
CV-10. Hauran de respectar-se les zones de protecció i de domini
públic per afecció de vials exposades en la Llei 6/1991, de 27 de març,
de carreteres de la Comunitat Valenciana, com també la Llei 14/2005,
de 23 de desembre, de mesures fiscals, de gestió financera i administrativa,
i d’organització de la Generalitat Valenciana.
8. Infraestructures de transport energètic
En el límit est del sector A, paral·lel a la carretera autonòmica
CV-10 discorre un gasoducte les distàncies de protecció i servituds
del qual hauran de ser respectades pel projecte tal com disposa la Llei
34/1998, de 7 d’octubre, del sector d’hidrocarburs.
9. Residus
Per a l’anàlisi de les restriccions i limitacions per a la idoneïtat
d’ubicació del sector B Centre de tractament i eliminació de residus
perillosos, es determinarà d’acord amb el Pla integral de residus de
la Comunitat Valenciana, al Pla zonal de residus de la zona I, aprovat
per Ordre de 4 d’octubre de 2001, del conseller de Medi Ambient, i al
RD 1481/2001, pel qual es regula l’eliminació de residus mitjançant
dipòsit en abocador.
Cal destacar que la ubicació proposada per a la localització del
sector B es troba dins d’una zona del pla zonal de residus de la zona
I considerada com a favorable per a la ubicació d’un centre de tractament
i eliminació de residus. No obstant això, la validesa d’un emplaçament
per a albergar un abocador de residus segons el RD 1481/2001,
implica, a més de les característiques geològiques i hidrogeològiques
de l’emplaçament, les característiques de disseny i funcionals del vas
d’abocament (entre altres, el revestiment artificial impermeable) que
es defineixen en el corresponent projecte constructiu.
Consideracions ambientals
1. En l’àrea es detecten dos sistemes ben diferenciats: d’una
banda, el sector B es troba situat en un pujol al sud del terme de les
Coves de Vinromà caracteritzat per sediments terciaris catians i miocens.
Aquests sediments són fluviolacustres i es troben a les fàcies
proximals com a conglomerats de blocs i còdols, i a les fàcies distals
i lacustres com a margues, llims i margocalcàries, amb intercalacions
esporàdiques de nivells arenosos o conglomeràtics corresponents a
les grans avingudes torrencials que afectaven totes la conca. D’altra
banda, el sector A i el nou vial de connexió es troba en un sistema
associat a barrancs i rambles, caracteritzats per la mescla de materials
procedents d’al·luvió i erosions de vessant. En aquesta zona podem
trobar cudols, graves i llims en la zona del polígon industrial i en el
llit del barranc, hi ha predomini de graves de cudols calcaris, arenes i
argiles.
El sector B presenta una vulnerabilitat d’aqüífers mitjana-baixa la
qual cosa li confereix un risc de contaminació de les aigües subterrànies
reduït. D’altra banda, el sector A presenta una vulnerabilitat d’aqüífers
mitjana compatible amb desenvolupaments urbanístics intensius i
extensius.
La zona del nou vial de connexió presenta un alt risc de contaminació
d’aqüífers, sent la inadequada utilització de la maquinària
pels canvis d’oli, la recarrega de combustible, el vessament de residus
líquids contaminants en general i l’abocament inapropiat d’asfalts, i
residus generats per obra, les principals causes que poden incrementar
la contaminació de l’aqüífer com a conseqüència de l’actuació.
2. L’ús, en l’actualitat, dels tres àmbits d’actuació considerats, és
agrícola amb moderada component antròpica, formats principalment
per fruiters i oliverar. La capacitat agrícola del sòl és moderada classe
C.
En l’àmbit del sector A l’erosió actual és molt baixa i la potencial
baixa. No obstant això, en el sector B i en el nou vial de connexió
l’erosió actual és moderada sent l’erosió potencial molt alta.
3. D’acord amb l’estudi d’impacte ambiental presentat, en ambdós
sectors, no s’ha trobat cap espècie inclosa en els annexos I i II de l’Ordre
de 20 de desembre de 1985, de la conselleria d’Agricultura i Pesca,
sobre protecció d’espècies endèmiques o amenaçades. Com tampoc es
recull cap espècie del Catàleg nacional d’espècies amenaçades (RD
439/1990, de 30 de març, BOE núm. 82, del 5 d’abril de 1992) actualitzat
per les ordres de 29 agost de 1996, 9 de juliol de 1998, 9 de juny
de 1999, 10 de març de 2000, 28 de maig de 2001, MAM/2734/2002
de 21 d’octubre i MAM/1653/2003 de 10 de juny, publicades totes
elles en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).
L’àmbit d’actuació del sector A està constituït, majorment, per
vegetació antròpica (cultius de secà) i per una vegetació natural (zones
no cultivades, marges de camps, camins,…) en la qual predominen
clarament les associacions resultants d’una etapa regressiva, a la qual
s’ha arribat mitjançant diverses accions antròpiques, com ara la tala,
cultiu, pasturatge, incendis, etc.
Cal destacar l’absència de margalló (Chamaerops humilis), espècie
recollida en l’Ordre de 20 de desembre de 1985, de la conselleria
d’Agricultura i Pesca, sobre protecció d’espècies endèmiques o amenaçades.
En el cas de la vegetació present en el sector B, cal fer referència
a què presenta les característiques típiques d’espècies ruderal-arvense
i agrícoles, pròpies de zones de cultiu o de zones que si bé no formen
part de cultius en actiu, antany han patit aquest tipus de transformació.
De manera que, en l’emplaçament de l’abocador la vegetació queda
caracteritzada per la cohabitació entre aquest tipus d’espècies nitròfiles
i subnitròfiles, i espècies típiques d’erms amb processos de regeneració
natural, a partir del material forestal limítrof.
4. L’estudi d’impacte ambiental a l’inici del capítol dedicat a la
fauna estableix que l’anàlisi realitzada es refereix a una àrea major
que la concreta de l’estudi, atesa la mobilitat dels elements d’aquesta.
Per tant, el catàleg presentat recull aquelles espècies que d’alguna
manera o una altra es relacionen amb l’àrea d’estudi. Aquesta llista és
una simple recopilació de noms en què s’assenyala la probabilitat de
la seua presència en la zona o no. Pel que resulta molt bàsica i dóna
poca informació sobre la fauna existent al sector, ja que no assenyala
en quins punts es pot trobar predominança de cada espècie ni com fan
ús de l’àrea d’estudi, assenyalant si és l’àrea de campeig, de nidificació
o quins són els punts més freqüents de pas. Per tant, la informació
respecte d’això resulta insuficient, la qual cosa porta a una difícil valoració
de la zona.
D’altra banda, en la llista presentat en l’estudi d’impacte ambiental
s’han trobat algunes de les espècies amb algun tipus de protecció
d’acord amb el Decret 32/2004, de 27 de febrer, del Consell de
la Generalitat, pel qual es crea i regula el Catàleg valencià d’espècies
de fauna amenaçades, i s’estableixen categories i normes per a la protecció
d’aquestes, com són el cas de l’arpella cendrosa, alosa, gaig,
cruixidell, eriçó comú, fagina, rata cellarda, rata d’aigua, teixó, granota
comuna, gripau comú, serp verda, fardatxo, escurçó ibèric, existència
de diverses espècies de rates penades entre elles una catalogada en
perill d’extinció com ara la rata penada de ferradura mitjana,… L’estudi
d’impacte ambiental no especifica l’afecció del projecte a aquestes
espècies que apareixen en la llista.
5. El subministrament d’aigua de consum humà es realitzarà per
part de l’empresa que actualment subministra el municipi de les Coves
de Vinromà (FACSA).
L’estudi d’impacte ambiental fa constar que les necessitats hídriques
del sector seran, de manera estimada, 912.500 m³/any, xifra enormement
elevada i conseqüència no només del consum d’aigua per a
usos industrials, sinó també per al reg de zones verdes i neteja de carrers.
No obstant això, es pretén reutilitzar les aigües depurades perquè
el consum final d’aigua neta disminuïsca.
Per al proveïment del sector A, l’aigua es portarà des del Pou de
Cambrils fins a un pou de bombament que es construirà a l’entrada
del poble. D’allí partirà una canonada d’impulsió fins a un dipòsit de
regulació de 5.000 m³ (necessitats industrials i reg de zones verdes i
vials) que se situarà en un dels punts més alts del sector A.
L’estudi d’impacte ambiental no té un quadre adequat en el qual
es descriga per a cada ús quin volum d’aigua necessita, ni quins valors
de referència s’han considerat per a cada un dels usos, malgrat això
l’informe de FACSA estableix que es disposarà de suficients recursos
hídrics d’aigua potable per al proveïment del creixement urbanístic
previst en el sector parc industrial ambiental les Coves.
Per al sector B, el proveïment d’aigua es durà a terme mitjançant
la realització d’un pou, que en el cas de la connexió a l’abocador s’estima
en 1.000 l/dia. No obstant això, l’estudi d’impacte ambiental té
en compte la incorporació de boques de reg i hidrants d’incendi, i preveu
la necessitat de fer front a algun incident, amb la qual cosa, preveu
com a cabal màxim que s’ha d’extraure del pou, el suficient per a
utilitzar 2 dels 4 hidrants simultàniament durant 5 hores, i per tant, el
cabal punta que s’ha d’extraure del pou serà de 360 m³/dia.
L’extracció d’aquest cabal, està previst emmagatzemar-lo en un
xicotet dipòsit, en la parcel·la classificada com a SID (sòl industrial
dotacional).
Per tant, la demanda d’aigua no queda adequadament garantida per
al sector B, per la qual cosa, s’haurà de sol·licitar l’informe la Confederació
Hidrogràfica del Xúquer que garantisca el subministrament,
sobre la seua disponibilitat i compatibilitat de l’increment de consum
de recursos hídrics, motivat per la realització del sector B. De la mateixa
manera, haurà d’obtenir-se l’autorització d’aquest mateix organisme
per a la realització del pou.
Per a l’evacuació de les aigües residuals del sector A es durà a
terme mitjançant tres subxarxes que conflueixen en la nova EDAR
que es pretén construir que s’instal·larà en una parcel·la de 9.000 m²
al nord-oest del sector on s’aconsegueixen les cotes més baixes de la
urbanització. Es té previst que hi haja almenys una arqueta per illa
en què s’instal·le un dispositiu per a controlar els paràmetres d’abocament.
No s’especifica quin tipus de dispositiu controlador d’abocament
s’ha d’instal·lar ni se citen quins seran els paràmetres d’abocament
que es revisaran.
En la documentació presentada en l’expedient, s’adjunta el Projecte
de la nova EDAR del parc industrial mediambiental les Coves, del
qual es poden extraure les característiques més rellevants d’aquesta.
Segons el projecte de l’EDAR, el cabal efluent del PAI de les Coves
de Vinromà serà de 1000 m3/dia, majorat en 200 m3/dia respecte a
l’abastiment previst al sector, i es tracta d’un volum perfectament
assumible per la instal•lació i que comporta un estalvi econòmic en la
seua construcció.
El sistema de depuració escollit consisteix en un sistema biològic
seqüencial de flux discontinu (SBR), en el qual s’utilitzaran dos
reactors de volum útil igual a 810 m3 cadascun, de planta rectangular
compartint la paret mitjana entre ambdós. En cadascun dels reactors
SBR hi haurà un sistema d’evacuació per decantador. La duració de
l’etapa d’evacuació de l’efluent depurat o descàrrega és d’una hora n
cicle normal d’operació. Es preveu instal•lar una unitat de descàrrega
per a cada tanc, per a una capacitat de 167 m3/h.
A l’eixida d’aigua tractada se situa una arqueta central per als dos
reactors, de manera que es puga conéixer la qualitat de l’aigua tractada.
Aquesta arqueta se situa centrada sota la mitjana d’ambdós reactors
en l’extrem on es col•locaran els decantadors. Una vegada depurades
aquestes aigües s’evacuaran al barranc més pròxim que és el barranc
de Pedrallarga.
En el cas de la xarxa d’aigües pluvials, segons l’estudi d’impacte
ambiental, es disposarà pel centre de les calçades. L’abocament es fa
a tres punts distints, a causa dels forts desnivells de l’àrea urbanitzada:
dos dels col·lectors aboquen al barranc de Pedrallarga al nord de
la urbanització i el tercer aboca al barranc de Penya-roja, al sud del
sector.
No s’adjunta, en la documentació presentada pel promotor, la pertinent
autorització de l’organisme de conca competent per a l’abocament
de les aigües pluvials i les generades per la nova EDAR al llit
públic dels barrancs de Pedrallarga, al nord, i Penya-roja, al sud.
La documentació no presenta un estudi adequat sobre la possibilitat
que l’abocament de les aigües d’escorriment i de la nova EDAR
al barranc de Pedrallarga puga produir un increment en el risc d’inundació
existents aigües avall, en la zona classificada pel PATRICOVA
amb risc d’inundació nivell 3, freqüència alta (25 anys).
El sanejament de les aigües residuals del sector B es redueix a
dues connexions connectades a un element de depuració conformat
per pou clarificador i filtre biològic.
El drenatge del vial perimetral es du a terme mitjançant cuneta
revestida de formigó en tot el traçat d’aquesta. El pendent longitudinal
assegura el desguàs a un llit natural situat al nord-oest del sector. Per
al vial d’accés s’utilitzarà una obra que condueix les aigües a un llit
natural. Cal destacar que, no s’adjunta, en la documentació presentada
pel promotor, la pertinent autorització de l’organisme de conca competent
per a l’abocament de les aigües pluvials al llit públic.
Les zones verdes o espais enjardinats del sector A es defineixen
majoritàriament al llarg del perímetre o límit d’actuació, amb l’objecte
de crear una pantalla verda que puga suavitzar l’impacte visual
i acústic. També s’inclouen espais verds interiors a manera de bulevards.
Segons l’estudi d’impacte ambiental, l’aigua del sistema de reg
del sector A haurà de provenir de la xarxa d’aigua potable, justificant
aquesta mesura per la utilització d’espècies autòctones les quals tenen
requeriments hídrics que se satisfacen amb les precipitacions de la
zona, destinant l’aigua de la xarxa als regs de socors.
Per a la zona verda de la xarxa primària o parc de ribera es projecta
un enjardinament de suport a l’existent a través d’espècies autòctones,
i en la qual es projecta una senda que discórrega per aquest espai
verd i que facilite el seu recorregut en sentit longitudinal.
Per al sector B, els espais enjardinats es resolen mitjançant pinedes.
Les zones d’actuació presenten escassa representació de sòl forestal.
Cal destacar per a la zona del sector A, que no es presenta cap de
les condicions establides en l’article 34 de les ordenances forestals
incloses en la normativa del Pla general d’ordenació forestal de la
Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 106/2004, de 25 de juny, del
Consell de la Generalitat Valenciana, que determinen que aquest sòl es
classifique com a sòl forestal de protecció.
D’altra banda, respecte al sector B, cal destacar que hi ha terrenys
forestals amb valor d’erosió actual mitjana i potencial alt o molt alt,
segons l’estudi de detall i la cartografia del PGOF, per la qual cosa,
d’acord amb l’article 35 de les esmentades ordenances forestals, hauran
de ser classificats com a sòls forestals de protecció mitjana. Segons
l’estudi d’impacte ambiental, es realitzaran tasques de restauració per
a revegetar amb espècies autòctones i es retornarà l’ús forestal al sòl.
Els residus sòlids urbans generats en el sector A s’hauran de dipositar
en contenidors i els recolliran els serveis municipals, els quals
els traslladaran a una planta de tractament, sent l’encarregat l’empresa
Fomento Benicásim, SA (FOBESA), la qual cosa es constata mitjançant
l’informe de l’esmentada empresa que presenta el promotor.
No obstant això, no es presenta cap plànol en què es recullen els
punts reservats per a la disposició dels esmentats contenidors, ni se
n’estableix la quantitat en funció dels usos i de la població.
El sector A és travessat de nord a sud i de forma paral·lela a la carretera
autonòmica CV-10 per un gasoducte. El pas d’aquesta línia, com
afirma l’estudi d’impacte ambiental, s’integrarà en l’ordenació proposada
segons la legislació sectorial corresponent. Cal destacar que, en
ni les solucions adoptades per al compliment de la Llei 34/1998, de 7
d’octubre, del sector d’hidrocarburs, i de la resta de legislació que la
desenvolupa.
L’ocupació del sòl passa a ser d’un terreny agrícola a una superfície
urbanitzada, la qual cosa implica la pavimentació i asfaltat de la
majoria del sòl, la qual cosa comportarà una pèrdua de la permeabilitat
del terreny i per tant una disminució de la humitat del sòl, la qual
cosa serà perjudicial tant per a les zones forestals que s’inclouen en el
sector com per a les adjacents al sector. Així mateix això comportarà,
com ja s’ha dit abans, que el barranc reba major aigua d’escorriment
en l’època de pluja.
6. D’acord amb l’Informe de l’Àrea de Residus de la Direcció
General de Qualitat Ambiental, d’11 de setembre de 2006, la validesa
d’un emplaçament per a albergar un abocador de residus segons el
RD 1481/2001, implica, a més de les característiques geològiques i
hidrogeològiques de l’emplaçament, les característiques de disseny i
funcionals del vas d’abocament (entre altres, el revestiment artificial
impermeable) que es defineixen en el corresponent projecte constructiu,
per la qual cosa no pot emetre’s un judici de valor definitiu sobre
la proposta d’abocador fins a haver estudiat amb profunditat tant l’estudi
geològic com el projecte concret d’aquest.
Cal destacar que les referències que es fan en l’estudi d’impacte
ambiental respecte al subsòl on es pretén situar les instal·lacions són
de caràcter molt general, la qual cosa no permet emetre cap tipus de
conclusions. Amb aquest fi, el promotor haurà de realitzar en l’emplaçament
els estudis a fi de poder determinar l’aptitud del terreny per a
albergar aquest tipus d’infraestructures.
En l’informe de l’Àrea de Residus de la Direcció General de Qualitat
Ambiental, d’11 de setembre de 2006, s’estima que el nombre de
sondejos executats i la profunditat d’aquests no és suficient ni en nombre
ni en profunditats aconseguides per a investigar una zona que s’ha
d’afectar tan extensa composta per materials heterogenis en la seua
naturalesa i disposició.
Atés que la naturalesa litològica de la formació receptora com
també les característiques hidrogeològiques d’aquesta han de complir
uns condicionants tals que asseguren una absència d’afecció al medi,
en aquest tràmit d’avaluació ambiental, no es tenen elements de judici
suficients per a valorar positivament l’homologació dels terrenys destinats
al centre de tractament i eliminació de residus, la qual cosa ha de
demostrar-se amb una investigació més precisa i de conjunt del projecte
constructiu.
7. Com a riscs naturals rellevants, l’estudi d’impacte ambiental tan
sols preveu com a rellevant la presència d’una zona amb risc d’inundabilitat
de nivell 3 al nord del sector A, corresponent amb una franja
estreta al voltant del barranc de Pedrallarga. El sector A compatibilitza
la zona de risc i la integra en l’actuació proposada adscrivint-la a la
xarxa primària de dotacions públiques com a parc de ribera i mantenint
la classificació del sòl com a no urbanitzable, de conformitat amb
l’article 22.1 de la normativa.
Respecte del risc d’inundació nivell 3 en el PATRICOVA que
existeix sobre el traçat del nou vial de connexió, l’estudi d’impacte
ambiental considera que el risc d’inundació no es veurà alterat si es
realitza un disseny que permeta adaptar-se a les cotes del terreny evitant
sobreelevacions. També, s’estableix que, de manera excepcional,
en el marge dret de la Rambla de Vilanova, on es preveu una elevació
de la rasa de la carretera, sí es veurà alterada l’àrea inundable. No obstant
això, l’estudi d’impacte ambiental considera aquesta àrea de molt
xicoteta envergadura i no considera transportable el risc d’inundació a
altres àrees pròximes.
Pel que fa a la construcció d’un pont de bigues pretensades en la
rambla de Vilanova (riu Sant Miquel) caldrà ajustar-se a allò que decidisca
l’organisme de conca, tenint en compte que la determinació del
màxim cabal d’avinguda corresponent al període de retorn condicionarà
el disseny del pont projectat, tot això segons l’informe del Servei
d’Ordenació Territorial de la Direcció General de Planificació i Ordenació
Territorial que aquest Servei va sol·licitar respecte d’això.
8. El clima de la zona correspon a un clima mediterrani continental
temperat fresc – temperat càlid. Les temperatures disminueixen
respecte a la costa per la major altitud, però s’incrementa l’oscil·lació
tèrmica, tant la diària com l’anual.
Es disposa d’una temperatura mitjana dels mesos més càlids al
voltant dels 23ºC i una temperatura mitjana dels mesos més freds al
voltant dels 8,5ºC sent la temperatura mitjana anual de 15,5 ºC.
Les intensitats mitjanes dels vents són dèbils en general, no solen
sobrepassar els 10 – 12 km/hora. Les majors velocitats solen registrarse
durant l’hivern, pels vents de component NO, el mestral, que es
caracteritza en la zona per ser un vent fred i amb ratxes que arriben a
sobrepassar en algunes ocasions els 100 km/hora.
D’altra banda, l’estudi d’impacte ambiental no presenta dades
sobre la qualitat de l’aire. L’estudi d’impacte ambiental només fa referència
als impactes sobre l’atmosfera que es produiran per les actuacions
durant la fase de construcció i funcionament i transport dels residus,
o bé per una contaminació química deguda als gasos dels motors
de la maquinària.
L’estudi d’impacte ambiental presenta un estudi acústic per al
traçat del nou vial de connexió atesa la seua possible afecció per la
proximitat al nucli urbà. Aquest estudi ha sigut analitzat pel Servei de
Protecció de l’Ambient Atmosfèric en un informe que conclou que el
nivell sonor continu equivalent de referència es troba dins dels límits
admissibles per la legislació, i no afecta negativament els usos residencials
i industrials previstos en el planejament general.
L’estudi d’impacte ambiental integra al punt 10. Annexos, un estudi
del paisatge específic sobre les àrees d’actuació. Haurà d’obtenir
l’informe del Servei de Suport Tècnic de la Direcció General de Planificació
i Ordenació Territorial sobre l’esmentat estudi.
9. Després de revisar la documentació presentada respecte de l’impacte
sobre el patrimoni cultural valencià, cal destacar que els informes
realitzats per la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià,
respecte de les prospeccions arqueològiques realitzades en les diverses
àrees d’estudi, informen sobre la necessitat de la introducció en l’estudi
d’impacte ambiental d’una sèrie de mesures correctores i proposades
a fi de protegir les possibles afeccions que puguen aparéixer en la
realització del projecte.
Respecte al sector A i el nou vial de connexió, hauran de preveure
la realització d’un seguiment arqueològic de les obres, actuació que
haurà de preveure’s en el corresponent estudi d’impacte ambiental i
l’execució del qual requerirà l’autorització d’aquesta Direcció General
prevista en l’article 60 de la Llei del patrimoni cultural valencià.
D’altra banda, en l’estudi d’impacte ambiental haurà de preveure’s que
l’aparició de restes arqueològiques o paleontològiques en el curs de
les obres determinaria l’obligació de suspendre l’actuació, delimitar el
perímetre d’afecció i notificar immediatament a aquesta conselleria a
aquest efecte que es determinen les mesures oportunes, de conformitat
amb el que preveu la Llei del patrimoni cultural valencià. També,
haurà de tenir-se en compte la possible reposició dels marges de pedra
en sec i que hauran de conservar-se la caseta de pedra en sec i les dues
sénies, propostes que s’integraran en l’estudi d’impacte ambiental.
Les dues piles que s’han trobat hauran de traslladar-se per al depòsit
d’aquestes al Museu de la Valltorta, a Tírig.
No obstant això, s’haurà d’aportar l’informe definitiu previst en
l’article 11 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del patrimoni cultural
valencià, resultat de preveure en l’estudi d’impacte ambiental aquestes
actuacions realitzades, els resultats i el programa de vigilància o mesures
correctores respecte d’això.
Consideracions jurídiques
1. El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en què
resulta preceptiva la formulació d’una declaració d’impacte ambiental
prèvia a la resolució administrativa que s’adopte per a l’aprovació
definitiva d’aquell, segons es desprén de l’article 5é de la Llei d’impacte
ambiental i concordants del reglament d’aquesta, annex I, apartat
8.g del Decret 162/1990, de 15 d’octubre.
2. En l’expedient s’han observat els tràmits previstos en el Decret
162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana,
pel qual s’aprova el Reglament d’impacte ambiental, en la Llei 2/1989,
de 3 de març, de la Generalitat Valenciana, i en les altres disposicions
que hi són d’aplicació.
3. L’article 13, apartat 2, del Decret 119/2003, d’11 de juliol, del
Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el Reglament
orgànic i funcional de la conselleria de Territori i Habitatge, atribueix
a la Direcció General de Gestió del Medi Natural la competència sobre
avaluació d’impacte ambiental.
Per tot l’anterior, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes,
emet la següent:
Declaració d’impacte ambiental
Primer
S’exclou d’aquesta declaració l’àmbit de la part B del sector: Centre
de tractament i eliminació de residus, la qual serà objecte d’una
resolució complementària d’aquesta Direcció General de Gestió del
Medi Natural, una vegada obtingut l’informe concloent favorable de
l’Àrea de Residus de la Direcció General de Qualitat Ambiental.
Segon
Estimar acceptable només a l’efecte ambiental i sense perjudici de
l’obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi són d’aplicació,
la part A del sector i el nou vial de connexió de l’homologació i
Pla parcial parc industrial les Coves de Vinromà, sempre que aquest es
desenvolupe d’acord amb el que estableix la documentació presentada
i supeditat al compliment dels condicionants establits en el punt tercer
d’aquesta declaració.
Tercer
Se supedita l’execució del projecte al compliment dels condicionants
següents:
1. Atés que hi ha informes provisionals favorables de dates 8 i
26 de juny de 2006, s’haurà d’aportar l’informe definitiu emés per la
Direcció General de Patrimoni Valencià en compliment de l’article 11
de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del patrimoni cultural valencià. En el
cas que l’esmentat informe resulte desfavorable, així haurà d’entendre’s
també aquesta declaració d’impacte ambiental.
2. D’acord amb els articles 12 i 13 de la Llei 3/1995, de 23 de
març, de camins ramaders, s’haurà d’adequar el camí ramader VP
núm. 3, assagador de la carretera Vella o camí dels Romans (antiga Via
Augusta) de manera que quede garantida la restitució del camí ramader
fora de la calçada habilitant un carril, que permeta en ambdós sentits
de circulació, el trànsit de bestiar, cavalleries, vianants, bicicletes,
i si és el cas vehicles i maquinària agrícola, amb continuïtat fora de les
actuacions urbanístiques objecte d’homologació.
Hauran de presentar davant d’aquest servei aquestes actuacions de
restitució, i concretar-se mitjançant plànols de detall.
3. Haurà de conservar el caràcter forestal de la parcel·la situada
en el límit oest del sector A, el qual computa com a zona verda de la
xarxa secundària part A (SJL).
4. L’Ajuntament exigirà a les empreses, després de la realització
de les obres, certificats de recepció de residus sòlids inerts per part
d’abocadors o empreses autoritzades per a la gestió d’aquest tipus de
residus.
5. Durant la fase d’execució del sector A i del nou vial de connexió,
s’haurà de definir l’àrea on quedarà aparcada temporalment la
maquinària d’obra indicant, si és el cas, el lloc on es duran a terme
les labors de neteja i manteniment d’aquesta. Així mateix, es recorda
que els canvis d’oli, filtres i qualsevol altre residu de manteniment
de maquinària i vehicles hauran de ser degudament gestionats per un
taller o gestor de residus tòxics i perillosos degudament autoritzat,
s’exigiran a les empreses els certificats que acrediten l’entrega dels
residus generats a empreses gestores autoritzades.
6. Durant la fase d’execució del sector A i del nou vial de connexió,
s’haurà de preveure i identificar una zona per a l’abassegament
dels materials que s’han d’emprar en les obres d’urbanització i edificació,
evitant l’ocupació dels terrenys limítrofs.
7. Hauran de preveure’s en el sector A llocs per a la col·locació
de contenidors per a la recollida selectiva dels diversos tipus de residus
que vénen tractant-se habitualment a la Comunitat Valenciana en
quantitat suficient per a adequar el projecte presentat al pla integral de
residus.
8. Els residus vegetals originats amb la tala de l’arbratge i desbrossament
de terrenys del sector A i del nou vial de connexió es gestionaran
de manera adequada a la seua naturalesa, quedant prohibida la
incineració in situ d’aquests o de qualsevol tipus de residu.
9. La xarxa d’aigües pluvials del sector A haurà de travessar un
separador de greixos, olis i sòlids en suspensió abans de l’abocament.
La xarxa de distribució d’aigua serà separativa (aigua potable,
aigua residual depurada per a usos industrials i aigua residual depurada
per al reg de zones verda o neteja de carrers).
10. En el cas que les construccions afecten els serveis i infraestructures
de reg, serà necessària la reposició d’aquests. S’haurà de garantir
la continuïtat de totes les canalitzacions i canonades que travessen el
sector i tinguen una funcionalitat més enllà dels límits d’aquest. Qualsevol
desviació o alteració de les esmentades instal·lacions haurà de
disposar de l’autorització de la comunitat de regants o de la Confederació
Hidrogràfica del Xúquer, qui determinarà la forma en què es
duran a terme les actuacions proposades.
S’haurà d’atendre a les limitacions dels usos del sòl i activitats en
les zones contigües a la carretera autonòmica CV-10, com també a la
servitud, afecció i línia de limitació a l’edificació, que s’estableixen en
la Llei 6/1991, de 27 de març, de carreteres de la Comunitat Valenciana.
12. D’acord amb l’article 245 del Reial decret 606/03, de 23 de
maig, pel qual es modifica el Reial decret 849/86, d’11 d’abril, pel
qual s’aprova el Reglament del domini públic hidràulic, que desenvolupa
els títols preliminars, I, IV, V, VI i VIII de la Llei 29/1985,
de 2 d’agost, d’aigües, haurà d’obtenir l’autorització de l’organisme
de conca competent per a l’abocament de les aigües pluvials i de les
aigües procedents de l’EDAR pròpia del sector A, al llit públic dels
barrancs que limiten amb el sector A.
13. Haurà d’obtenir l’autorització de l’organisme de conca competent
per a la realització de les obres del traçat del nou vial de connexió
que transcorre sobre el domini públic de la Rambla de Vilanova (riu
Sant Miquel) i per a l’aprofitament del seu llit.
De la mateixa manera, serà l’organisme de conca competent el
que determine el màxim cabal d’avinguda corresponent al període
de retorn que ha d’aplicar-se per al càlcul de les infraestructures que
s’han de realitzar.
14. L’Ajuntament de les Coves de Vinromà haurà de redactar una
ordenança municipal d’abocaments a la xarxa de clavegueram que
regule els paràmetres de funcionament del polígon industrial. L’esmentada
normativa comprometrà als usos que ací s’implanten exigintlos
mecanismes
15. Durant la fase d’execució, s’haurà de definir l’àrea on quedarà
aparcada temporalment la maquinària d’obra indicant, si és el cas, el
lloc on es duran a terme les labors de neteja i manteniment d’aquesta.
Així mateix, es recorda que els canvis d’oli, filtres i qualsevol altre
residu de manteniment de maquinària i vehicles hauran de ser degudament
gestionats per un taller o gestor de residus tòxics i perillosos
degudament autoritzat.
16. Haurà d’obtenir autorització de l’empresa propietària del gasoducte
(Gas Natural) per a la realització d’obres que es desenvolupen a
una distància menor a 5 metres de la conducció, havent de complir les
condicions generals d’execució que l’esmentada empresa establisca
respecte d’això.
No es podrà iniciar cap tipus de treball en la zona d’afecció del
gasoducte sense que tinga coneixement l’empresa propietària de la
conducció (Gas Natural), que enviarà personal qualificat per a l’assenyalament,
control i vigilància de les obres.
18 Respecte al nou vial de connexió el tram viari que afecta
l’àrea de 500 metres d’uns quants jaciments arqueològics hauran de
complir estrictament el que estableixen els articles 60.2 i 60.3 de les
ordenances del sòl forestal del PGOFCV.
19 Haurà d’obtenir l’informe sobre l’estudi del paisatge que
s’integra en l’estudi d’impacte ambiental.
En el cas que l’esmentat informe resulte desfavorable, així haurà
d’entendre’s també aquesta declaració d’impacte ambiental.
Quart
Es notifica a les persones interessades que contra aquesta resolució,
per no ser un acte definitiu en via administrativa no s’hi pot
interposar cap recurs, la qual cosa no és inconvenient perquè puguen
utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret i interessos estimen
pertinents.
Cinqué
Aquesta declaració d’impacte ambiental es publicarà en el Diari
Oficial de la Comunitat Valenciana d’acord amb el que disposa l’article
28 del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat
Valenciana, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la
Llei 2/1989, de 3 de març, d’impacte ambiental.
València, 27 de setembre de 2006.— La directora general de Gestió
del Medi Natural: Concepción Maroto Álvarez
