Hola,
sóc l’Albert Stern.
Perdona que molesti, però crec que et pot interessar.
Tal i com alguns ja deveu saber, sóc el germà de l’Enric Stern, el jove de Girona declarat culpable per injuries a la corona el passat 20-N. Després d’assistir al judici, la meva familia i jo hem decidit que ja n’hi ha prou, i hem redactat el text que segueix a continuació.
Les primeres pàgines és la versió en català, i les últimes, exactament la mateixa però en llengua castellana.
No pretenem convertir aquest escrit en una polèmica sobre monarquia o república, sobre l’autodeterminació ni sobre els drets de les persones o les competències de l’estat. Simplement intentem narrar com van succeir els fets a l’Audiencia Nacional i donar-ne el nostre punt de vista.
Moltes gràcies pel temps i prego que disculpis les molèsties que t’hagi pogut ocasionar.
Gracies de nou,
Albert Stern.
Indefensió a l’Audiència Nacional.
Com a familiars d’un dels dos primers encausats per la crema de fotos del rei, ciutadans i assistents al judici que es va celebrar el 20 de novembre a l’Audiència Nacional a Madrid volem manifestar la nostra més profunda decepció pel funcionament
del sistema judicial espanyol. Pensem que el jutge, Sr. J.M. Vázquez Honrubia va mostrar i manifestar una actitud burlesca durant tot el judici. La llista de greuges és llarga i creiem que rellevant.
La nostra opinió es basa en els següents quatre eixos:
1. Entenem que es produí una situació d’indefensió total degut a l’idioma emprat.
2. Entenem que els procediments policials utilitzats són il·legals.
3. Entenem que hi ha hagut prejudicis envers els encausats.
4. Entenem que no hi ha delicte.
El fet que el jutge es negués a sol·licitar un/a traductor/a tal i com van demanar
la defensa i la fiscalia, fins i tot després que a la sala s’oferís per a realitzar aquesta tasca una persona llicenciada en traducció, demostra ja una actitud molt poc imparcial que es veié plasmada en una total indefensió per part dels acusats.
El jutge manifestà que no hi havia indefensió, doncs els acusats havien seguit tot el procediment previst per la llei i comptaven amb una defensa. Tot i això, opinem que es viola completament el dret a tutela judicial efectiva (que en llenguatge planer no vol dir més que el dret a ser defensat de forma justa) quan la persona acusada no té cap possibilitat de ser entesa per la fiscalia, el/la jutge i/o el/la secretari/a judicial.
Com es pot pretendre que s’emeti una sentència justa quan el propi jutge no entén les respostes dels acusats? I el que entenem més greu encara, quan es nega a sol·licitar els mitjans necessaris i que tenia a l’abast per a entendre els acusats? Com es poden donar aquests fets amb tanta impunitat quan l’Audiència nacional compta amb molts antecedents de judicis realitzar amb el suport de traductors? (de català, euskera i àrab per citar-ne només alguns).
Com a ciutadans senzillament no ho podem entendre.
A més a més, els encausats veieren denegat el dret a l’última paraula en fer les declaracions en llengua catalana, doncs el jutge considerà que hi havien renunciat i que s’havien agafat al dret de no declarar. Fet totalment fals.
El jutge J.M. Vázquez Honrubia justificà la seva decisió en base a que tots els espanyols tenen l’obligació d’entendre la llengua castellana i el dret d’utilitzar-la, fet que els dos encausats respectaren , doncs entengueren en tot moment les preguntes de la fiscalia, la defensa i el jutge realitzades en castellà. Simplement, no s’acolliren al dret de parlar-lo, fet que fins on sabem no és delicte; i decidiren fer les seves declaracions en la llengua catalana, llengua cooficial que els és materna i que els resulta molt més fàcil per expressar-se, sobretot en un context tant transcendent com aquest. Pensem que els arguments del jutge són totalment insuficients i injustos.
Entenem que el problema ja no és només de respecte a la cultura i llengua catalana, sinó de violació dels drets bàsics del ciutadans a tenir un judici just.
2.-Entenem que els procediments policials emprats són il·legals.
El jutge J.M. Vázquez Honrubia es negà durant tot el judici a que els Cossos i Forces de Seguretat (en aquest cas els Mossos d’Esquadra) responguessin a les preguntes de la defensa relatives a com havien aconseguit conèixer la identitat dels dos encausats, doncs cap d’ells constava als registres policials en no tenir antecedents.
El jutge manifestà que els procediments policials habituals no podien ésser sotmesos a judici. Decisió que entenem errònia. Doncs el fet que els Mossos d’Esquadra no puguin fer públic d’on obtenen la identitat dels dos encausats ens porta a concloure el següent: els Mossos d’Esquadra tenen i utilitzen arxius prohibits a on hi registren a persones en base només al seu pensament i ideologia polítics.
De fet, entenem que així ho mig manifestà un testimoni (Mosso d’Esquadra) al dir en el judici que la identitat dels acusats fou sabuda pel fet que són dues persones que habitualment participen en manifestacions (legals) i actes culturals diversos.
Són aquests fets suficients com per a constar en una llista de “possibles sospitosos”? És que potser els Mossos d’Esquadra tenen un arxiu de l’estil de caça de bruixes?
Com que no vàrem poder tenir resposta durant el transcurs del judici sobre aquest afer, agrairíem que la Conselleria d’Interior ens tragués de dubtes, i que ho fes de forma honesta i sincera.
En el cas que la nostra conclusió fos certa, i així doncs els Mossos d’Esquadra han utilitzat bases de dades il·legals per identificar els acusats, no hi hauria les proves necessàries per acusar a les dues persones encausades. Si això fos cert, al nostre entendre, aquest fet reforça la situació d’indefensió dels acusats.
3.-Entenem que hi ha hagut prejudicis envers els encausats.
Un altre fet que reforça la nostra opinió sobre la falta d’imparcialitat del jutge J.M. Vázquez Honrubia en el judici celebrat contra la crema de fotos del rei, és que els tres Mossos d’Esquadra citats a declarar ho fessin amagats darrera d’una mampara i no se’n facilités la identitat, malgrat les peticions de la defensa.
Com a família d’un dels encausats, de veritat que no tenim cap interès en veure les cares dels tres Mossos d’Esquadra citats a declarar, però entenem que el fet que gaudissin de tanta protecció mostra prejudicis envers els acusats, doncs s’entén que pertanyen a col·lectius “perillosos”. Fet no demostrat fins a data d’avui i que reforça la situació d’indefensió dels acusats.
4.-Entenem que no hi ha delicte.
Pensem que cremar fotografies no hauria de ser delicte, i creiem que en cas que es considerés injúria caldria que hi hagués una persona injuriada. Cal saber que el propi monarca ha declarat en diverses ocasions que no se sentia agredit per la crema de fotos. Així doncs, com que no hi ha persones que se sentin injuriades, no hi ha injúries, i per tant, no hi ha delicte. A més a més, pensem que és necessari que la persona injuriada acudeixi al judici i exposi els seus motius, fet que no es produí, doncs el jutge J.M. Vázquez Honrubia negà a la defensa la possibilitar de citar-lo. La indefensió dels acusats doncs, esdevé una altra vegada evident.
A més a més, creiem que cremar una fotografia on hi apareix el monarca no és una manifestació contra cap persona concreta, sinó contra una institució. En aquest cas, s’està jutjant doncs una opinió política i la lliure manifestació d’aquesta, i no un acte contra una persona física.
És per aquests fets que pensem que el jutge J.M. Vázquez Honrubia va actuar de forma parcial i arbitrària, i que no es van respectar els drets més bàsics dels ciutadans durant el transcurs del judici.
Pensem, a més a més, que els dos encausats haurien d’haver estat declarats innocents fins i tot en el cas (tal i com és) que sigui delicte cremar fotografies, i creiem que no ens mereixem un sistema judicial que criminalitza opinions polítiques. Aquest judici no s’hauria d’haver celebrat mai.
Creiem que aquests fets són prou greus, i això ens porta a difondre el que vàrem veure i escoltar a l’Audiència Nacional el 20 de novembre.
A nosaltres ens agradaria una classe política que legislés protegint millor als ciutadans que representen i que fos més comprensiva, així com un sistema judicial més plural, tolerant i que oferís garanties als acusats. En una democràcia ben consolidada tot això ja no s’ha ni de demanar, es dóna per fet.
Tots aquests punts van ser aportats i molt ben argumentats pel nostre advocat Benet Salellas, al qual estem molt agraïts per l’excel·lent tasca de defensa que ha realitzat.
Família Stern-Taulats.
Nota( la carta era bilingüe català-espanyol)
