Actualitzat. Escoltar les declaracions fetes el 24 d’octubre de 2008 de l’Associació Té Roquer mostrant el seu desacord amb la planta de gas fetes a SErMaestrat. (més…)
La plataforma de formigó construïda per Acciona per a l’emmagatzematge de gas natural liquat ha sortit avui sense incidents de la badia d’Algesires, on s’ha construït, amb destí al Mar Adriàtic, segons va confirmar el responsable de les obres, Ignacio Poviña.
Poviña va precisar que en l’operació de sortida de la plataforma van participar unes 50 persones pertanyents a diverses empreses. A aquesta operació van acudir representants de l’Autoritat Portuària d’Algesires i de Ports de l’Estat així com diverses autoritats de municipis com Sant Roc, entre d’altres.
(més…)
El consum de l’estat espanyol de gas natural al mes de juny ha estat un 8,8 per cent major que el del mateix mes de l’any passat, essent de 34,761 gigawatt-hora (3,3 mil milions de metres cúbics), ha dit avui el Ministeri d’Indústria. En els sis primers mesos de l’any el consum ha estat de 22,3 mil milions de metres cúbics, la qual cosa suposa una pujada d’un 18,1 per cent, respecte al mateix periode de l’any passat.
L’estat espanyol obté el 35 per cent de l’electricitat amb les centrals elèctriques que cremen gas natural.
Al 2007 el 65% del gas va arribat en forma líquida, i un 35% mitjançant la connexió del gasoducte submari amb Algèria. (més…)
Ahir, diumenge, a la ciutat canadenca de Toronto milers de persones foren evacuades després d’una sèrie d’explosions en un planta de gas que van costar la vida a un bomber. L’home va morir d’un atac cardíac quan entrava en acció. Les explosions també van causar greus danys a habitatges dins d’un ampli ràdio. Moltes finestres es van trencar i fins i tot algunes portes van ser arrencades dels seus marcs per la violència de l’explosió. Milers d’habitants de la zona han estat traslladats a una base militar.
Les explosions es van poder veure a més de 30 quilòmetres.
L’Associació per a l’Estudi dels 
representa a l’estat espanyol des de 2006 a ASPO, una xarxa d’organitzacions present en més de 20 països de tot el món dedicada a l’estudi del zenit del petroli, és a dir, quan es produirà el moment de màxima producció i posterior declivi. El seu vicepresident, Pedro Prieto (Madrid, 1950), destaca que no queden més de tres dècades de petroli i menys de 60 anys de gas, assegura que la situació energètica de l’estat espanyol és dramàtica, que el gas o l’energia nuclear també tenen els seus dies comptats, i assegura que els defensors de les energies renovables es troben allunyats de la realitat. Segons la seva opinió, sense una reducció del consum d’energia i un canvi radical del model actual de desenvolupament no es podrà fer front a la crisi energètica i social que s’acosta. L’octubre, ASPO celebrarà a Barcelona el seu VII conferència anual. (més…)
Malgrat la gran quantitat de centrals tèrmiques que tenim a Aragó i Catalunya, encara es pretenen construir més. En aquest cas, a l’entorn de Mequinensa, es pretén construir una central tèrmica, a la mateixa Mequinensa, i dues altres en les poblacions veïnes de Faió i Riba-Roja.
Ecologistes en Acció s’oposa a la construcció d’aquestes centrals perquè són innecessàries, molt contaminants, posant en perill la salut de les persones, i perquè generen quantitats grandíssimes dels gasos d’efecte hivernacle (CO2) que escalfen el clima, deixant en evidència la suposada política contra el canvi climàtic que diuen mantenir els nostres governants, política basada sol en les aparences i la falta de compromís.Per això Ecologistes en Acció ha iniciat una campanya institucional, a la qual pots sumar-te, per demanar als nostres ajuntaments i consells comarcals, a les zones més afectades d’Aragó i Catalunya, perquè aprovin una moció en la qual se sol·licita una moratòria indefinida a la construcció de noves centrals tèrmiques. Les comarques objecte de la campanya són les següents: (més…)
LA DIRECCIÓ GENERAL DE ENERGÍA i RENOMAR SOL·LICITEN MODIFICACIONS DEL PLÀ EÓLIC UN COP EXECUTAT.
El Servei Territorial d’Energia ha remès als ajuntaments d’Ares del Maestrat, Villafranca del Cid i Castellfort, nous documents relatius als parcs eòlics de Arriello i Folch, parcs que es situán al lloc d’Interès Comunitari “L’ Alt Maestrat” i Àrea Important per a les Aus ANAVA 149 “Ports de Morella”. A més, el parc ‘Arriello’ es troba paralitzat per l’elevada mortaldat d’aus d’espècies protegides que ha ocasionat. (més…)
Doncs això, aquesta primera setmana de juliol ens agafem unes vacances.
Potser tardarem una mica en contestar els vostres e-mails, ja que no estarem connectats a internet.
Salutacions i fins a l’agost, mentre podeu seguir les informacions del PGOU de Peníscola a la web de l’Assocació Camí Vell.
Actualitzat i revisat. Per saber més veure la memòria del projecte Castor
PowerPoint de la presentació a Ignasi Nieto del projecte Castor
Els elevats preus del petroli a nivell de rècord històric, esperonen també els preus del gas natural i d’altres fonts d’energia.
En concret en el cas del gas, el seu preu vé fixat en referència al del petroli, en termes, aproximadament d’equivalència energètica (kwh). De tal manera que si el preu del petroli es puja al doble, el del gas, és de preveure que més tard o més aviat també pujarà al doble.
Dimarts passat vam saber que el director general de Gazprom, Alexey Miller -empresa gasistica rusa-, principal proveidora a la Unió Europea de gas, ha anunciat que preveu, una pujada del petroli fins a 250 dolars el barril per a d’aquí un any. Si es compleixen les previsions d’aquest directiu de Gazprom, tenim que les previsions de l’estudi econòmic del projecte Castor s’han quedat desfasades ara, però es quedaràn encara més si continua pujant els preus dels productes energètics. De fet, des de l’any 2003 fins el passat divendres, el preu del barril de petroli s’ha multiplicat per cinc.
A l’estudi econòmic del projecte Castor es descriu una important partida econòmica que ara amb la pujada del petroli i per relació directa del gas, entenem que ha quedat força minusvalorada. Aquesta partida és la que correspon a l’anomenat gas matalàs-gas que es quedarà al subsòl i que no es podrà recuperar mai-, que, segons Escal UGS, es preveu que sigui de l’ordre de 600 milions de m3 -podria ser més com a d’altres dipòsits, només és una previsió-, a preus de l’estudi, això suposava gastar 162 milions d’euros en un gas que, segons la memòria d’Escal només es podrà recuperar en cas de necessitat la meitat i per tant la meitat es perdra per sempre, segons les previsions. Cal tenir en compte que el preu del m3 considerat a l’estudi és de 0,27€/m3, quan a principis de 2008 el seu preu era de 0,73€/m3. Si imaginarem que ara es pugués injectar gas al dipòsit submarí, el gas matalàs ens costaria la xifra de 438milions d’€uros, o una mica menys pel preu inferior al de mercat que es podria aconseguir, però sempre molt més que els 0,27€/m3. Si el gas , com el petroli augmenta el seu preu l’any vinent, d’acord a les previsions del directiu de Gazprom, això suposarà que l’any d’entrada prevista en funcionament del dipòsit Castor que és per a l’any 2011, és plausible estimar que el preu del gas a injectar podria valer 4 vegades més del considerat a l’estudi econòmic. És difícil fer una previsió del preu del gas al 2011, però tot sembla indicar que valdrà més que ara, molt més, per tant, entenem que caldria actualitzar la previsió i evitar llençar a les profunditats del subsòl marí -considerant la hipòtesi de preu del m3 de gas per al 2011 de 1,08€/m3, és a dir podria valer el gas matalàs 648 milions d’euros llençats al fons, per que pugui entrar a funcionar el dipòsit de gas Castor-. A més el fet de triar l’opció del projecte Castor impossibilitarà durant 50 anys l’extracció del petroli que encara queda al jaciment anomenat Amposta i que segons el sondeig Castor 1 es xifra entre 3-5 milions de barrils de cru -veure pàgina 19 de la memòria del projecte Castor-, que a un preu de 137 euros el barril o a 250 euros el barril anunciats per Alexey Miller, resulten un recurs d’extracció econòmicament rendible. Entenem que amb la pujada del preu del petroli i per relació directa també del gas, s’ha produit un canvi en la justificació de l’alternativa de construir el projecte Castor, i pot resultar d’interés considerar l’altra alternativa, és a dir, construir dipòsits de gas natural liquat -GNL-.
Nosaltres, -Plataforma NO TAN A PROP- ja ho vam publicar l’any passat, que teniem seriosos dubtes en la justificació econòmica de l’alternativa de fer el Castor, davant l’opció de fer dipòsits de GNL. Amb el que
costarà el gas matalàs es poden fer els dipòsits per emmagatzemar el gas, sense perdre ni un m3 sota terra en l’anomenat gas matalàs. Ara aqui baix us ho recordem. -imatge de la diapositiva nº19 del powerpoint que Escal li presentà a Ignasi Nieto per justificar la viabilitat del Castor- Val a dir, que s’han corregit alguns errors o dubtes que teniem aleshores com el significat de l’acrònim GNL:
S’ha estudiat bé, l’alternativa de fer dipòsits més menuts i repartits a prop dels llocs de consum, com diu la Plataforma?
L’empresa Escal UGS va presentar a Ignasi Nieto, Secretari d’Energia del Ministeri d’Indústria, un powerpoint amb les dades de la taula de l’esquerra. Amb aquestes dades surt molt més ecòmic fer el Castor que 14 dipòsits de GNL -gas natural liquat- a un cost de 103 milions d’euros cadascun. Hem resolt el petit problema o dubte que teniem, aleshores, 14 dipòsits de GNL equivalen a 1300 milions de metres cúbics de gas natural, ja que 14×150.000m3=2.100.000m3 de GNL que al passar a no liquats augmenten el seu volum per 600 i per tan són 1.260 milions de m3. Per tenir la mateixa capacitat operativa d’emmagatzemament que el Castor calen 14 dipòsits. L’alternativa triada pel govern de l’Estat espanyol de fer el dipòsit submarí Castor, suposarà una inversió superior a la considerada al Powerpoint, ja que la partida del gas matalàs s’incrementa considerablement amb l’augment dels preus de l’energia fóssil, i considerant només preus de principi d’any, és a dir a un preu de 0,73€/m3, això significa que el gas matalàs costarà 438 milions d’€, i en total la inversió pujarà dels 925 milions anunciats al powerpoint, fins als 1201 - 453 milions d’€uros menys que l’alternativa de fer dipòsits de GNL. De fet la premsa ja parla d’una inversió superior de 1289 milions d’euros es va dir fa unes setmanes quan es va aprovar el Reial Decret del projece Castor, reduint la diferència a només 365 milions d’euros respecte a la inversió prevista per l’alternativa considerada per Escal de fer dipòsits de GNL, és a dir un 20%, però com tots sabem els projectes, només fan un pressupost, és a dir, una previssió i és fàcil estimar una pujada dels costos anunciats i previstos superior al 20%, al ser un projecte singular, al mar, i d’alta tecnologia, amb imprevistos previsibles, molt més que els que haurien fent els dipòsits de GNL. En tot cas, creiem convenient que els experts tècnics i econòmics repasin bé les xifres aportades per Escal al Secretari de l’Energia, i les actualitzaren d’acord amb les previsions dels preus més ajustades a la realitat actual i previsible, perquè al cap i a la fi, aquest sobrecost el pagarem tots, directa o indirectament. Caldria analitzar i en tot cas justificar per què s’ha descarat l’alternativa dels dipòsits GLP, si més no a prop d’un punt de descàrrega dels vaixells metaners. A banda de l’aspecte merament econòmic cal considerar altres aspectes rellevants, així:
Des del punt de vist de risc, cal recordar que segons la memòria del projecte Castor s’assegura que hi ha 4 o cinc milions de barrils de petròli al lloc on volen injectar el gas. Quina garantía hi ha que no es produirà cap vessament de petroli? A més el dipòsit està a una falla geològica.
Des del punt de vista tècnic i logísitic és millor tenir dipòsits més a prop dels principals llocs de consum i repartits pel territori, i a més hi ha el risc que fallin els resultats previstos pels sondejos i tingui fuites, pèrdues superiors o qualsevol imprevist, ja que dins del mar, a 60 metres de fondària hi ha més risc que a terra ferma.
Des del punt de vista ecològic, no caldrà instal·lar xemeneis per purificar i netejar un gas que arriba des d’Algèria net i al dipòsit Castor s’embrutarà i es cremarà a les xemeneies visibles al terme de Vinaròs.
Des del punt de vista energètic, no caldrà gastar tanta energia en bombejar un gas que, segons diuen ha de tenir altes taxes d’injecció i extracció diaries…….etc…..etc..
Cal analitzar l’alternativa del Castor per fer el Castor.
Divendres passat es va tornar a batre un nou rècord per al barril de petroli Texas arribant a més de 139 dòlars el barril. El director general de Gazprom, Alexey Miller, augura que per l’any que vé, el 2009, el preu del barril arribarà als 250 dolars, és a dir, gairebé el doble que ara.
Les zones rurals i de població dispersa, com les de les Terres del Sénia i Els Ports, patiran encara molt més que a les ciutats els devastadors efectes -per a l’economia-dels elevats preus dels carburants . En aquestes zones, hi ha una gran manca de serveis públics de transport, considerats fins ara deficitàris. Allí encara hi ha més necessitat de fer a sovint els desplaçaments amb vehícle propi i les distàncies als llocs on s’ofereixen serveis són més grans, la qual cosa fa que el consum de carburants sigui més important per als particulars que a les ciutats. (més…)
El PP recolzarà el parc eòlic marí sempre que no perjudiqui el medi ambient.
Fotomuntatge amb Peníscola al fons.
La costa del Baix Maestrat es podrà omplir aviat d’aerogeneradors marins, sempre que aquests no perjudiquin la pesca ni al medi ambient. És aquest un dels acords a què es va arribar en una reunió feta divendres passat, presidida per Marisol Linares, secretària provincial del PP diputada autonòmica i portaveu adjunta a les Corts Valencianes, entre el senador per Castelló i també portaveu adjunt del PP però al Senat de l’Estat espanyol, Joan Josep Ortiz i els alcaldes i regidors del PP del Baix Maestrat. La reunió es va fer, divendres a Vinaròs, desprès de confirmar-se que ja hi ha nou empreses que han sol·licitat instal·lar un o més parcs eòlics davant la costa del Baix Maestrat. Aquesta zona ha estat declarada apta per intal·lar parcs i podrien ser realitat d’aquí a quatre anys. Segons va dir Ortiz, ”el PP no ha canviat de postura, ens oposarem a qualsevol instal·lació d’aquest tipus que pugui afectar de forma negativa a la pesca i medi ambient“.
La secretaria provincial del PP, Marisol Linares, també va assistir a la reunió. Linares asegurà que “l’engranatge del partit funciona perfectament seguint les directrius de Carles Fabra, que divendres estava a Madrid a la trobada entre alcaldes de municipis grans i presidents de diputacions amb Mariano Rajoy“.
http://ingenieriaenlared.wordpress.com/2007/07/04/proyecto-hywind-aerogeneradores-flotantes-marinos/
http://www.blogurbanismo.com/arquitecturayurbanismo/noruega-apuesta-aun-mas-si-cabe-por-la-generacion-de-energia-a-traves-de-parques-eolicos-offshore/
Construction has just started on what is envisioned to become LM Glasfiber’s largest blade factory in Northern Europe. The new factory – our third in Northern Europe – will supply blades for the fast growing multi-MW turbine segment and will be suitable for manufacturing blades of more than 60 metres in length.
Located in Goleniów, in northwest Poland, the site itself offers excellent logistical options, whether by road or sea enabling rapid, flexible and cost-effective delivery of large blades to the key markets in Northern, Central and Eastern Europe, and to the offshore market.
’actuació de la Generalitat d’instal·lar una nova remesa de 357 aerogeneradors.Els representants municipals de la comarca han manifestat en roda de premsa celebrada a la Diputació la desaprovació i rebuig a la decisió de la Conselleria d’Infrastructures d’ampliar el nombre de instal·lacions eòliques a Els Ports que va publicar al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana sense tindre en compte la voluntat dels pobles afectats. (més…)
Si voleu, podeu descarregar-vos el text de les al·legacions demanant l’ampliació de la zona ZEPA aquí.
Si voleu signar, el format que estem fent servir es aquest, pots descarregar-lo i ficar la teva signatura i passar-lo als amics o coneguts, si omples el full pots remetre’l per correu electrònic (escannejat) o ens el feu arribar d’algun altra forma.
Veure el mapa11.gif1) Quan encara no s’ha desenvolupat el Pla eòlic valencià de 26 de
juliol de 2001, treuen a concurs la instal·lació de 357 aerogeneradors en les
zones 1, 2 i 3.mapa11.gif
L’alcalde de Vilafranca i president de la Mancomunitat, Òscar Tena, va criticar amb duresa l’anunci de la Generalitat del País Valencià que pretén instal·lar fins 357 aerogeneradors en 8 termes municipals de la comarca dels Ports. “Hem rebut una notícia que no té en compte als pobles de la comarca. Volen imposar des de València el que ha de ser la nostra comarca, el que s’ha de posar o no, sense comptar amb els representants municipals i la gent. És molt greu“. “A Vilafranca no cal col·locar cap aerogenerador més. Hem contribuït a la implantació dels parcs eòlics. Abans d’instal·lar més aerogeneradors cal completar la implantació del Pla Eòlic del País València cap al sud, València i Alacant i també a la costa, on, segons els estudis fets, els parcs eòlics tindrien fins i tot més rendiment“. (més…)
Hola amics
Com ja heu vist en l’anterior article, el dissabte 29/03/08 es va celebrar una reunió en la que els assistents vam decidir les mesures a seguir per mirar de dificultar la instal•lació d’aerogeneradors al terme de Culla -Alt Maestrat-. (més…)
Veure el mapa11.gif1) Quan encara no s’ha desenvolupat el Pla eòlic valencià de 26 de
juliol de 2001, treuen a concurs la instal·lació de 357 aerogeneradors en les
zones 1, 2 i 3.mapa11.gif
2) Els ajuntaments afectats no saben res sobre això. (més…)
