Actualitzat i revisat. Per saber més veure la memòria del projecte Castor
PowerPoint de la presentació a Ignasi Nieto del projecte Castor
Els elevats preus del petroli a nivell de rècord històric, esperonen també els preus del gas natural i d’altres fonts d’energia.
En concret en el cas del gas, el seu preu vé fixat en referència al del petroli, en termes, aproximadament d’equivalència energètica (kwh). De tal manera que si el preu del petroli es puja al doble, el del gas, és de preveure que més tard o més aviat també pujarà al doble.
Dimarts passat vam saber que el director general de Gazprom, Alexey Miller -empresa gasistica rusa-, principal proveidora a la Unió Europea de gas, ha anunciat que preveu, una pujada del petroli fins a 250 dolars el barril per a d’aquí un any. Si es compleixen les previsions d’aquest directiu de Gazprom, tenim que les previsions de l’estudi econòmic del projecte Castor s’han quedat desfasades ara, però es quedaràn encara més si continua pujant els preus dels productes energètics. De fet, des de l’any 2003 fins el passat divendres, el preu del barril de petroli s’ha multiplicat per cinc.
A l’estudi econòmic del projecte Castor es descriu una important partida econòmica que ara amb la pujada del petroli i per relació directa del gas, entenem que ha quedat força minusvalorada. Aquesta partida és la que correspon a l’anomenat gas matalàs-gas que es quedarà al subsòl i que no es podrà recuperar mai-, que, segons Escal UGS, es preveu que sigui de l’ordre de 600 milions de m3 -podria ser més com a d’altres dipòsits, només és una previsió-, a preus de l’estudi, això suposava gastar 162 milions d’euros en un gas que, segons la memòria d’Escal només es podrà recuperar en cas de necessitat la meitat i per tant la meitat es perdra per sempre, segons les previsions. Cal tenir en compte que el preu del m3 considerat a l’estudi és de 0,27€/m3, quan a principis de 2008 el seu preu era de 0,73€/m3. Si imaginarem que ara es pugués injectar gas al dipòsit submarí, el gas matalàs ens costaria la xifra de 438milions d’€uros, o una mica menys pel preu inferior al de mercat que es podria aconseguir, però sempre molt més que els 0,27€/m3. Si el gas , com el petroli augmenta el seu preu l’any vinent, d’acord a les previsions del directiu de Gazprom, això suposarà que l’any d’entrada prevista en funcionament del dipòsit Castor que és per a l’any 2011, és plausible estimar que el preu del gas a injectar podria valer 4 vegades més del considerat a l’estudi econòmic. És difícil fer una previsió del preu del gas al 2011, però tot sembla indicar que valdrà més que ara, molt més, per tant, entenem que caldria actualitzar la previsió i evitar llençar a les profunditats del subsòl marí -considerant la hipòtesi de preu del m3 de gas per al 2011 de 1,08€/m3, és a dir podria valer el gas matalàs 648 milions d’euros llençats al fons, per que pugui entrar a funcionar el dipòsit de gas Castor-. A més el fet de triar l’opció del projecte Castor impossibilitarà durant 50 anys l’extracció del petroli que encara queda al jaciment anomenat Amposta i que segons el sondeig Castor 1 es xifra entre 3-5 milions de barrils de cru -veure pàgina 19 de la memòria del projecte Castor-, que a un preu de 137 euros el barril o a 250 euros el barril anunciats per Alexey Miller, resulten un recurs d’extracció econòmicament rendible. Entenem que amb la pujada del preu del petroli i per relació directa també del gas, s’ha produit un canvi en la justificació de l’alternativa de construir el projecte Castor, i pot resultar d’interés considerar l’altra alternativa, és a dir, construir dipòsits de gas natural liquat -GNL-.
Nosaltres, -Plataforma NO TAN A PROP- ja ho vam publicar l’any passat, que teniem seriosos dubtes en la justificació econòmica de l’alternativa de fer el Castor, davant l’opció de fer dipòsits de GNL. Amb el que

costarà el gas matalàs es poden fer els dipòsits per emmagatzemar el gas, sense perdre ni un m3 sota terra en l’anomenat gas matalàs. Ara aqui baix us ho recordem. -imatge de la diapositiva nº19 del powerpoint que Escal li presentà a Ignasi Nieto per justificar la viabilitat del Castor- Val a dir, que s’han corregit alguns errors o dubtes que teniem aleshores com el significat de l’acrònim GNL:
S’ha estudiat bé, l’alternativa de fer dipòsits més menuts i repartits a prop dels llocs de consum, com diu la Plataforma?
L’empresa Escal UGS va presentar a Ignasi Nieto, Secretari d’Energia del Ministeri d’Indústria, un powerpoint amb les dades de la taula de l’esquerra. Amb aquestes dades surt molt més ecòmic fer el Castor que 14 dipòsits de GNL -gas natural liquat- a un cost de 103 milions d’euros cadascun. Hem resolt el petit problema o dubte que teniem, aleshores, 14 dipòsits de GNL equivalen a 1300 milions de metres cúbics de gas natural, ja que 14×150.000m3=2.100.000m3 de GNL que al passar a no liquats augmenten el seu volum per 600 i per tan són 1.260 milions de m3. Per tenir la mateixa capacitat operativa d’emmagatzemament que el Castor calen 14 dipòsits. L’alternativa triada pel govern de l’Estat espanyol de fer el dipòsit submarí Castor, suposarà una inversió superior a la considerada al Powerpoint, ja que la partida del gas matalàs s’incrementa considerablement amb l’augment dels preus de l’energia fóssil, i considerant només preus de principi d’any, és a dir a un preu de 0,73€/m3, això significa que el gas matalàs costarà 438 milions d’€, i en total la inversió pujarà dels 925 milions anunciats al powerpoint, fins als 1201 - 453 milions d’€uros menys que l’alternativa de fer dipòsits de GNL. De fet la premsa ja parla d’una inversió superior de 1289 milions d’euros es va dir fa unes setmanes quan es va aprovar el Reial Decret del projece Castor, reduint la diferència a només 365 milions d’euros respecte a la inversió prevista per l’alternativa considerada per Escal de fer dipòsits de GNL, és a dir un 20%, però com tots sabem els projectes, només fan un pressupost, és a dir, una previssió i és fàcil estimar una pujada dels costos anunciats i previstos superior al 20%, al ser un projecte singular, al mar, i d’alta tecnologia, amb imprevistos previsibles, molt més que els que haurien fent els dipòsits de GNL. En tot cas, creiem convenient que els experts tècnics i econòmics repasin bé les xifres aportades per Escal al Secretari de l’Energia, i les actualitzaren d’acord amb les previsions dels preus més ajustades a la realitat actual i previsible, perquè al cap i a la fi, aquest sobrecost el pagarem tots, directa o indirectament. Caldria analitzar i en tot cas justificar per què s’ha descarat l’alternativa dels dipòsits GLP, si més no a prop d’un punt de descàrrega dels vaixells metaners. A banda de l’aspecte merament econòmic cal considerar altres aspectes rellevants, així:
Des del punt de vist de risc, cal recordar que segons la memòria del projecte Castor s’assegura que hi ha 4 o cinc milions de barrils de petròli al lloc on volen injectar el gas. Quina garantía hi ha que no es produirà cap vessament de petroli? A més el dipòsit està a una falla geològica.
Des del punt de vista tècnic i logísitic és millor tenir dipòsits més a prop dels principals llocs de consum i repartits pel territori, i a més hi ha el risc que fallin els resultats previstos pels sondejos i tingui fuites, pèrdues superiors o qualsevol imprevist, ja que dins del mar, a 60 metres de fondària hi ha més risc que a terra ferma.
Des del punt de vista ecològic, no caldrà instal·lar xemeneis per purificar i netejar un gas que arriba des d’Algèria net i al dipòsit Castor s’embrutarà i es cremarà a les xemeneies visibles al terme de Vinaròs.
Des del punt de vista energètic, no caldrà gastar tanta energia en bombejar un gas que, segons diuen ha de tenir altes taxes d’injecció i extracció diaries…….etc…..etc..
Cal analitzar l’alternativa del Castor per fer el Castor.
(més…)