
- Xemeneia d’equilibri del Xerta-Sénia.

Foto de Tinet.cat

Foto de Tinet.cat
Xerta-Sènia, grans regadius…), l’embassament de Flix convertit en un abocador incontrolat de residus, el macroabocador de Tivissa i les centrals tèrmiques projectades (Mequinensa, Riba-Roja i Faió) i la ja existent a Vandellòs.
Durant l’acció s’ha denunciant la situació actual, posant especial èmfasis a les incidències greus que hi ha hagut recentment a la Central Nuclear de Vandellòs. Finalment s’ha fet una crida a participar a la manifestació de demà dissabte a Tortosa, convocada per les plataformes de les Terres de l’Ebre.
[comunicat]
Molts jóvens de les Terres de l’Ebre vam créixer lluitant contra el Pla Hidrològic. En esta lluita vam aprendre a defensar el territori, i vam prendre consciència col·lectiva de la importància de reclamar un futur digne per a les generacions futures, de les nostres comarques i d’arreu. Vam aprendre sobretot que calia lluitar per allò que
volíem, i per això avui tenim ben clar que encara falta molt per tenir un model territorial just que assegure el futur de les Terres de l’Ebre.
El Pla Hidrològic va aturar-se, si més no tal com el preveia el PP, però els projectes de grans regadius, el Canal Xerta-Sénia, la Interconnexió de Xarxes, els grans embassaments o el transvasament cap al sud continuen sent una amenaça real. Com també són amenaces la massificació eòlica, les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs (que esta setmana mateix han patit diverses incidències greus), el cementiri nuclear, les centrals tèrmiques, el projecte Castor, camps
de golf i especulació urbanística… tot un seguit de projectes que demostren que aturant el PHN sols vam frenar una part molt menuda de totes les amenaces i que el model territorial que ens han imposat està hipotecant el nostre futur a les Terres de l’Ebre.
És per tot això que els i les jóvens de les Terres de l’Ebre diem que ja n’hi ha prou, que no pensem seguir acceptant este futur per a les nostres terres i que aquí ens plantem, per això animem a tota la gent de les Terres de l’Ebre i d’arreu de les comarques a participar de la manifestació de demà dissabte, a les 7
de la tarda a Tortosa convocada per la Plataforma en Defensa de l’Ebre, la Coordinadora Anticementeri Nuclear, la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, la Plataforma en Defensa de la Terra Alta i la Plataforma Salvem la Mar de l’Ebre.
Les Terres de l’Ebre diem PROU,
també tenim el dret de decidir quin model de territori volem.
Recomanem: Monegros evident incoherència del blog Manel Zaera.
La Marfanta: Els Monegros consumiran aigua a gran escala
la notícia al diari Las Provinicias.
Vídeo del proyecto Gran Scala
Uploaded by heraldovideo
Taula amb els parcs eòlics instal·lats arreu del món fins l’any 2006.
Ara ja n’hi ha al mercat de més de 60 metres. Pales de major longitud permeten que un sòl aerogenerador pugui entregar moltíssima major potència i abarateix la relació inversió/benefici. A més a més, ubicar parcs eòlics dintre del mar té un major interés energétic, ja que per una banda el flux eòlic té major qualitat, lliure d’interferències de l’orografia del terra i allí els vents bufen més forts i amb més regularitat que a moltes zones de terra però, com contrapunt, són parcs més cars en la seva instal·lació, per la cimentació, aquest és el veritable punt feble. En l’actualitat els costos econòmics fan crític instal·lar parcs eòlics a més de 25 metres de profunditat.
Aquestes instal·lacions generen un fort rebuig social si estan molt a prop de la costa i per tan es tracta de posar-les el més lluny possible per tal de disminuir l’impacte visual i paisajístic, però la cosa està en que a més profunditat majors costos econòmics d’instal·lació.
Malgrat això, segons l’estudi de Garrad Hassan, el potencial eólic marí de l’estat espanyol per al 2020 podria arribar als 25.520 Mw. Un indret que sembla ser apte amb condicionants per instal·lar parcs eòlics és la costa del Baix Maestrat, imaginem que serà per la relativament poca profunditat que tenim a la nostra costa. Com a exemple pensem en la plataforma petroliera (on instal·laràn el dipòsit de gas anomenat Castor) la qual es troba a només 60 metres de profunditat malgrat estar a més de 20 quilòmetres de la costa.
utjar la seva viabilitat ambiental final. Així, cal recordar que la classificació d’una zona com apta no eximeix de la realització i aprovació dels corresponents estudis d’impacte ambiental posteriors associats a l’autorització d’instal·lacions d’energia eòlica en el mar.
haurà de ser aprovat, i a continuació es podrà fer la sol·licitud de reserva per a les zones aptes. Per descomptat, el mapa que he posat està tret de l’estudi, on podeu, grosso modo, fer-vos una idea de les tres zones. En ella si us fixeu, els amics de l’altra banda del riu Sénia i tot el Delta de l’Ebre es lliuren de la instal·lació dels parcs eòlics anunciats, ja que els han pintat de roig la costa i per tan es prohibeix aquest tipus d’instal·lacions. Curiosament, a la nostra banda del riu Sénia fins a Peníscola trobem la única zona pintada de groc arran de costa. Ens hem d’anar fins a terres andaluses per trobar un tros tan gran on ubicar un parc eòlic marí. Això sí amb condicionants, podràn els parcs eòlics amb les pertinents mesures correctores.
Regsa ha adjudicat la direcció de les obres del projecte del regadiu Xerta-Sénia en l’adequació del tram de canal comprès aproximadament entre el PK 2+430 i el PK 14+680.
En l’Assemblea s’han analitzat quins haurien de ser els criteris d’actuació en alguns temes importants del futur Pla de Conca, com els cabals ambientals, les demandes futures d’aigua fins al 2025, la definició de reserves fluvials i corredors biològics, la millora de la qualitat de les aigües i els espais fluvials i la validació biològica del règim de cabals del tram baix del riu Ebre. Algunes de les propostes valorades, que s’haurien d’acabar de concretar en un futur pròxim: Parlar definitivament d’un règim de cabals ambientals, i no de cabals ambientals, ja que només un règim de cabals que s’aproximi al real, amb crescudes i estiatges pot garantir el manteniment de l’estructura i el funcionament dels ecosistemes fluvials. El règim de cabals ambientals és una restricció per a altres usos, i caldrà veure com s’arriba a la seva aplicació en aquells casos en els quals les detraccions d’aigua per a aquests altres usos han impedit fins a ara el seu manteniment. S’aprecien les fortes pressions que les demandes agrícoles futures plantegen en la quantitat d’aigua com en la seva qualitat. Ambdues limitacions, la quantitat d’aigua disponible, com els problemes de qualitat que es deriven dels nous regadius, haurien de valorar-se a l’hora de plantejar noves demandes. Per altra banda, nous usos, d’esports d’aventura i turisme de naturalesa, no consuntius i compatibles amb l’objectiu d’arribar a el bon estat ecològic, exigeixen precisament preservar el paisatge, la qualitat ecològica i el mitjà natural i humà. És necessari avaluar la càrrega contaminant que pot suportar un riu, i en funció d’aquesta capacitat de dilució limitar els abocaments, encara que cadascun d’ells compleixi els límits permesos actualment. Cal atacar de manera urgent el problema dels purins dels porcs, un dels problemes més grans de la conca (produïxen una càrrega contaminant equivalent a 25 milions de persones). No s’entén perquè aquesta activitat econòmica té més màniga ampla que unes altres a les quals se’ls exigeix un procés de depuració. Respecte a les aigües urbanes els plans de depuració que s’estan portant a terme s’estan quedant curts. Haurien de començar-se a aplicar tractaments terciaris, especialment en les grans ciutats. Haurien d’aplicar-se criteris racionals i ambientals per a definir els trams de rius a protegir, no solament aquells que han romàs amb escasses o cap modificació, sinó també aquells amb valors naturals i humans dignes de conservació. Els rius compleixen una fonamental funció per a les espècies migratòries, aus, peixos i altres, que exigeixen atendre i la conectivitat entre espais i trams protegits. Aquestes són solament unes poques de les moltes propostes que han sorgit d’aquesta trobada entre associacions de la conca de l’Ebre. Totes elles seran aportades a la Confederació hidrogràfica perquè siguin incorporades a les propostes sobre els temes importants que regiran el futur Pla de Demarcació de l’Ebre.