El transvassament de l’Ebre pel Xerta-Sénia més a prop. setembre 10, 2008

Xemeneia d’equilibri del Xerta-Sénia.

Foto de Tinet.cat

El projecte de construcció del sistema de captació i impulsió d’aigua per al regadiu del canal Xerta-Sénia ha previst una xemeneia d’equilibri de 50 metres d’alçada. Es tracta d’un cilindre que té la funció d’actuar com a vàlvula de seguretat per evitar el colp d’ariet, és a dir, una aturada sobtada del bombament d’aigua, amb el consegüent retrocés a alta velocitat, pogués arribar a destrossar les canonades, bombes i en definitiva tot el sistema d’impulsió. Segons Regsa, la canonada d’impulsió i el primer tram que l’uneix amb el canal antic podrien estar acabades a principis d’aquest 2009.

TORTOSA i ROQUETES, doble seu de L’EBREBLOC 2008 . gener 9, 2008

Les Terres de l’Ebre tenen actualment més de 270 blocs a internetLa nova associació de Blocaires Ebrencs , anuncia la propera celebració de la segona edició de l’ EBREBLOC, que enguany es farà a Tortosa i Roquetes els dies 1 i 2 de febrer. La primera jornada es farà l’1 de febrer, divendres, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, mentre que la segona jornada de l’Ebrebloc tindrà lloc l’endemà dissabte, 2 de febrer, a la Biblioteca Municipal de Roquetes. L’any passat, la biblioteca tortosina va ser l’escenari únic de la trobada de Blocaires Ebrencs, amb un èxit notable. Però enguany s’ha decidit duplicar l’escenari i repartir el programa en dues jornades diferents, amb l’objectiu de donar cabuda al nodrit programa d’actes i activitats que hem preparat. De la mateixa manera, aprofitaran per donar a conèixer la nova entitat, presidida per la blocaire Carme Pla.La primera jornada de l’EBREBLOC 2008 estarà centrada en l’ús dels blocs com a eines educatives, tot i que també s’abordaran altres recursos que les noves tecnologies de la informació i de la comunicació posen a l’abast dels professionals de l’ensenyament. El segon dia, en canvi, explorarem les relacions entre la classe política i la blocosfera, amb una jornada en què destaca una taula rodona en què participaran Joan Sabaté (PSC), Francesc Sancho (CiU), Pere Muñoz (ERC) i Jaume Forcadell (ICV). A més, també hem programat un taller sobre creació de podcasts, a càrrec del blocaire Jordi Abad , i una breu conferència sobre l’estat actual de la blocosfera al territori, a càrrec de Daniel Gil, i al conjunt de Catalunya, que ens permetrà comptar amb la participació de Marc Vidal, un dels blocaires catalans de referència. En els últims dos anys ha acabat de consolidar-se a les Terres de l’Ebre un important moviment amb més de 270 blocs, llocs d’internet en què qualsevol ciutadà pot escriure i expressar-se lliurament. Per conèixer amb detall el programa de l’EBREBLOC 2008 i contactar amb nosaltres, podeu visitar el portal http://www.ebresfera.cat/ o bé trucar-nos als telèfons Carme Pla: 647 046 529 Daniel Gil: 696 025 101Jaume Llambrich: 645 53 43 92 Gustau Moreno: 646 79 32 80 De La Planaràdio

Pesca d’un silur d’1,74 m al riu Ebre -Video- gener 5, 2008

S’invertiran 43 milions d’euros al 2008 per protegir la costa del Delta de l’Ebre desembre 19, 2007

En resposta a la pregunta del Senador, JOAN SABATÉ BORRÀS, del GRUP PARLAMENTARI ENTESA CATALANA DE PROGRÉS, sobre les mesures que adoptarà el Ministeri de Medi Ambient per combatre el procés de regresió costanera a la zona periférica del delta del ríu Ebre. (Publicada al Butlletí Oficial de les Corts Generals, Senat, Serie I, número 850, de data 17 de desembre de 2007). (Núm. exp. S. 680/001513)

Les inversions en el Delta de l’Ebre ascendiran a 43 milions d’euros durant aquesta legislatura, segons que ha informat avui la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, qui ha traslladat a la població ‘la major serenitat’ davant els anuncis de la futura desaparició del delta a causa del canvi climàtic. Narbona ha respost així al senador de l’Entesa, Joan Sabaté, qui es va interessar a la sessió de control al Govern per les mesures que se’n van a prendre per pal·liar la regressió que aquesta zona costanera ve patint els últims anys, i que segons algunes informacions podria desaparèixer en 40 anys per l’augment del nivell del mar. La ministra ha informat que la derogació del transvasament de l’Ebre va ser la primera actuació que va adoptar el seu Govern, entre d’altres raons per la seva incidència sobre el delta. Altres de les mesures que afectaran positivament a la regió seran, a nivell general, les diverses mesures per reduir les emissions d’efecte hivernacle i el Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic, i a nivell particular la compra de finques en aquell territori per poder gestionarlo millor. El Pla Integral de Defensa del Delta de l’Ebre, va explicar també, inclou actuacions per corregir els efectes produïts per la regulació del riu -com la disminució de sediments- i la col·laboració entre la Direcció General de Costes i la Generalitat per defensar a la població i els ecosistemes de la zona.Joan Sabaté ha explicat que la construcció dels grans embassaments de l’Ebre en els anys 60 van reduir l’aportació de sediments al delta i que existeix a més un enfonsament natural del terreny.Aquests efectes, sumats a l’erosió marina deguda a un possible augment del nivell del mar, han causat alarma en la població local, per la qual cosa Sabaté ha traslladat les seves preocupacions a la ministra, qui li ha trasmitido paraules de tranquil·litat, que el senador ha agraït.

Multitudinària protesta a Tortosa en defensa de les terres de l’Ebre desembre 15, 2007

Multitudinària protesta a Tortosa en defensa de les terres de l’Ebre

Actualitzat a les 20:53 h
Més d’un miler de persones han participat a la manifestació convocada a Tortosa per cinc plataformes de les terres de l’Ebre, -Plataforma en Defensa de l’Ebre, la Coordinadora Anticementeri Nuclear, la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, Salvem la Mar de l’Ebre i la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia- per denunciar les agressions que pateix el territori. Els diferents col·lectius s’oposen a la massificació eòlica, a la implantació del cementiri nuclear, a la planta de gas davant d’Alcanar i als transvasaments encoberts de l’Ebre.

El Sud de Catalunya també existeix, i en la manifestació s’ha posat en evidència que més del 80% de l’energia que consumeix Catalunya es genera a les Terres de l’Ebre, quan només la ciutat de Barcelona en consumeix el 75%. Cal recordar que el 98% de tot el petroli que s’extreu a l’Estat espanyol, surt dels pous petroliers de davant la costa del Delta de l’Ebre, o que un alt percentatge de parcs eòlics instal·lats i previstos són per a les Terres de l’Ebre, o que el major dipòsit de gas de l’Estat s’instal·larà a Vinaròs molt a prop d’Alcanar o que hi ha un abocador de residus tòxics i perillosos dins del riu Ebre a Flix, o que està previst construir més centrals tèrmiques a Ribarroja i Faió -Aragó- però tocant a pocs metres del Principat, etc,…etc.

Més a Terra.es

ACCIÓ DENÚNCIA de joves de les TERRES DE L’EBRE a la PLAÇA SANT JAUME de Barcelona desembre 14, 2007

Avui 14 de desembre, una vintena de joves de diferents pobles de les Terres de l’Ebre han realitzat una acció de protesta a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, davant la Generalitat de Catalunya. Durant la protesta, els joves i les joves han desplegat un mapa de les Terres de l’Ebre on s’han anat situant les diferents agressions al territori: centrals nuclears (Ascó i Vandellòs), muntanyes massificades d’aerogeneradors, un projecte de cementeri nuclear, urbanitzacions i camps de golf, el projecte Castor, un transvasament cap al sud i un cap al nord (interconnexió de xarxes, canal Xerta-Sènia, grans regadius…), l’embassament de Flix convertit en un abocador incontrolat de residus, el macroabocador de Tivissa i les centrals tèrmiques projectades (Mequinensa, Riba-Roja i Faió) i la ja existent a Vandellòs.

Durant l’acció s’ha denunciant la situació actual, posant especial èmfasis a les incidències greus que hi ha hagut recentment a la Central Nuclear de Vandellòs. Finalment s’ha fet una crida a participar a la manifestació de demà dissabte a Tortosa, convocada per les plataformes de les Terres de l’Ebre.

[comunicat]

Molts jóvens de les Terres de l’Ebre vam créixer lluitant contra el Pla Hidrològic. En esta lluita vam aprendre a defensar el territori, i vam prendre consciència col·lectiva de la importància de reclamar un futur digne per a les generacions futures, de les nostres comarques i d’arreu. Vam aprendre sobretot que calia lluitar per allò que volíem, i per això avui tenim ben clar que encara falta molt per tenir un model territorial just que assegure el futur de les Terres de l’Ebre.
El Pla Hidrològic va aturar-se, si més no tal com el preveia el PP, però els projectes de grans regadius, el Canal Xerta-Sénia, la Interconnexió de Xarxes, els grans embassaments o el transvasament cap al sud continuen sent una amenaça real. Com també són amenaces la massificació eòlica, les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs (que esta setmana mateix han patit diverses incidències greus), el cementiri nuclear, les centrals tèrmiques, el projecte Castor, camps de golf i especulació urbanística… tot un seguit de projectes que demostren que aturant el PHN sols vam frenar una part molt menuda de totes les amenaces i que el model territorial que ens han imposat està hipotecant el nostre futur a les Terres de l’Ebre.

És per tot això que els i les jóvens de les Terres de l’Ebre diem que ja n’hi ha prou, que no pensem seguir acceptant este futur per a les nostres terres i que aquí ens plantem, per això animem a tota la gent de les Terres de l’Ebre i d’arreu de les comarques a participar de la manifestació de demà dissabte, a les 7 de la tarda a Tortosa convocada per la Plataforma en Defensa de l’Ebre, la Coordinadora Anticementeri Nuclear, la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, la Plataforma en Defensa de la Terra Alta i la Plataforma Salvem la Mar de l’Ebre.

Les Terres de l’Ebre diem PROU,
també tenim el dret de decidir quin model de territori volem.

Video del projecte Gran scala a l’Aragó. desembre 13, 2007

Recomanem: Monegros evident incoherència del blog Manel Zaera.
La Marfanta: Els Monegros consumiran aigua a gran escala
la notícia al diari Las Provinicias.

Vídeo del proyecto Gran Scala
Uploaded by heraldovideo

Els parcs eòlics marins més a prop. Apta amb condicionants la costa de Vinaròs i Benicarló. desembre 12, 2007

Taula amb els parcs eòlics instal·lats arreu del món fins l’any 2006.

Hi ha països, com Dinamarca o el Regne Unit, on ja fa uns anys que han començat a instal·lar parcs eòlics al mar. A finals de 2005, la potència instal·lada en parcs eólics marins arribava als 686 Mw corresponent la major part d’ells a Dinamarca con 423 Mw (53%), Regne Unit con 213,8 Mw (38%), Irlanda (3%) i Suecia (3%).

El desenvolupament dels parcs eòlics marins es produeix a partir sobretot de la incorporació d’importants avenços tecnològics desenvolupats recentment que permeten fabricar pales de major longitud. Ara ja n’hi ha al mercat de més de 60 metres. Pales de major longitud permeten que un sòl aerogenerador pugui entregar moltíssima major potència i abarateix la relació inversió/benefici. A més a més, ubicar parcs eòlics dintre del mar té un major interés energétic, ja que per una banda el flux eòlic té major qualitat, lliure d’interferències de l’orografia del terra i allí els vents bufen més forts i amb més regularitat que a moltes zones de terra però, com contrapunt, són parcs més cars en la seva instal·lació, per la cimentació, aquest és el veritable punt feble. En l’actualitat els costos econòmics fan crític instal·lar parcs eòlics a més de 25 metres de profunditat. Aquestes instal·lacions generen un fort rebuig social si estan molt a prop de la costa i per tan es tracta de posar-les el més lluny possible per tal de disminuir l’impacte visual i paisajístic, però la cosa està en que a més profunditat majors costos econòmics d’instal·lació.

És conegut la manca d’una plataforma litoral que permeti aconseguir aquesta profuditat a desenes de quilòmetres de la costa a tot l’Estat. Malgrat això, segons l’estudi de Garrad Hassan, el potencial eólic marí de l’estat espanyol per al 2020 podria arribar als 25.520 Mw. Un indret que sembla ser apte amb condicionants per instal·lar parcs eòlics és la costa del Baix Maestrat, imaginem que serà per la relativament poca profunditat que tenim a la nostra costa. Com a exemple pensem en la plataforma petroliera (on instal·laràn el dipòsit de gas anomenat Castor) la qual es troba a només 60 metres de profunditat malgrat estar a més de 20 quilòmetres de la costa.

A la costa de Vinaròs i Benicarló, l’empresa Capital Energy al 2005, va presentar un parc eòlic marí, però es va aturar, no pels milers de signatures contra el projecte, sinó perquè el govern volía regular el procediment d’autorització. Al juliol d’enguany el govern de l’estat espanyol va treure un Reial Decret que regulava el procediment per autoritzar parcs eòlics marins. En ell, es deia que anaven a establir-se diverses zones… a saber: Zones aptes (en verd): les àrees més adequades per a l’establiment de parcs eòlics marins per ser reduïts, en principi, els seus efectes ambientals enfront dels avantatges que presenten. Tot això, clar està, sense prejutjar la seva viabilitat ambiental final. Així, cal recordar que la classificació d’una zona com apta no eximeix de la realització i aprovació dels corresponents estudis d’impacte ambiental posteriors associats a l’autorització d’instal·lacions d’energia eòlica en el mar.

Zones d’exclusió (en vermell): les àrees que s’han d’excloure del procés per haver estat identificats els seus potencials efectes ambientals significatius o conflictivitat amb altres usos del mig marí.

Zones amb condicionants mediambientals (en groc): les àrees en les quals el desenvolupament de parcs eòlics marins està condicionat per algun factor, per la qual cosa els seus efectes o conflictes hauran de ser analitzats en la fase posterior de disseny del projecte. El cas és que ja s’ha presentat l’Estudi Estratègic Ambiental del litoral espanyol per als parcs eòlics marins, l’objectiu del qual és la determinació de les zones del domini públic marítim terrestre que, als sols efectes ambientals -com es sol dir-, reuneixen condicions favorables per a la instal·lació de parcs eòlics marins. Properament haurà de ser aprovat, i a continuació es podrà fer la sol·licitud de reserva per a les zones aptes. Per descomptat, el mapa que he posat està tret de l’estudi, on podeu, grosso modo, fer-vos una idea de les tres zones. En ella si us fixeu, els amics de l’altra banda del riu Sénia i tot el Delta de l’Ebre es lliuren de la instal·lació dels parcs eòlics anunciats, ja que els han pintat de roig la costa i per tan es prohibeix aquest tipus d’instal·lacions. Curiosament, a la nostra banda del riu Sénia fins a Peníscola trobem la única zona pintada de groc arran de costa. Ens hem d’anar fins a terres andaluses per trobar un tros tan gran on ubicar un parc eòlic marí. Això sí amb condicionants, podràn els parcs eòlics amb les pertinents mesures correctores.

Cal recordar que l’empresa Capital Energy va presentar una sol·licitud de parc eòlic marí davant la costa de Vinaròs-Benicarló, i si s’aprova aquest estudi, i si s’aprova la seva sol·licitud podria ser una de les primeres empreses en instal·lar un parc eòlic marí a tot l’estat espanyol. Cal dir que no es preveu que entri en funcionament abans de 2014.

El futur podria estar en els aerogeneradors flotants els quals encara estan un poc verds.

Els transvassament del canal Xerta-Sénia al riu Ebre avança amb diverses adjudicacions desembre 11, 2007

Regsa ha adjudicat la direcció de les obres del projecte del regadiu Xerta-Sénia en l’adequació del tram de canal comprès aproximadament entre el PK 2+430 i el PK 14+680.
L’adjudicatari és Enginyeria Inalba, SL per un import de 677.827,82 euros (IVA inclòs).
A la vegada, s’ha adjudicat l’assistència tècnica de control de qualitat de les obres d’aquest tram a Payma Cotas, SAU per un import de 390.196,86 euros (IVA inclòs) i l’assistència tècnica de Coordinació de Seguretat i Salut de les obres a Control y Geología, SA per 114.198,06 euros (IVA inclòs). Més informació al DOGC. Document adjunt: 07334085.pdf Regadiu relacionat: Xerta-Sénia

Dissabte "Ja n’hi ha prou!!" a Tortosa desembre 11, 2007

Pont sobre el riu Ebre desembre 10, 2007

Es liciten les obres del pont que unirà Sant Jaume d’Enveja i Deltebre per un import de prop de 20 milions d’euros
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha licitat la construcció d’un pont sobre el riu Ebre que uneixi els municipis de Sant Jaume d’Enveja (Montsià) i Deltebre (Baix Ebre), actualment connectats per un pas de barca. La inversió és de prop de 20 milions d’euros i es preveu iniciar les obres a la primavera, amb un termini d’execució de 18 mesos.
El pont serà de tipus fix i estarà ancorat en si mateix, amb el tauler suspès mitjançant un sistema de cables. La seva estructura és mixta, formada per un calaix metàl·lic i una llosa superior de formigó armat. Tindrà una longitud total de 250 metres i estarà format per tres trams; els extrems tindran una longitud de 69 metres i el tram central, de 112 metres. El pont comptarà amb un gàlib nàutic lliure de 12 metres en un tram central de 56 metres, per tal permetre el pas d’embarcacions.
El nou pont esdevindrà una alternativa al pas en barca i evitarà l’actual recorregut per carretera de més de 20 quilòmetres passant per Amposta.
Una de les particularitats del pont és que la seva plataforma està dividida en dues parts ben diferenciades: en un costat, la calçada destinada a la circulació de vehicles i en l’altre costat, un ampli espai per a vianants i ciclistes.
Altres actuacions paral·leles:
Vials de connexió i rotondes. Construcció de vies de comunicació per a vianants i ciclistes entre el pont i els futurs passeigs fluvials. Zona d’aparcaments del costat de Sant Jaume d’Enveja. Enjardinament de les àrees entre els vials projectats. Habilitació, a l’estrep del pont costat Deltebre, d’una sala que es destinarà a Ecomuseu del Delta. Instal·lació dels sistemes de reg a les zones enjardinades del costat del pont i a les rotondes. Enllumenat del pont, així com la Il·luminació en tots els vials i la rotonda amb columnes i llumeneres. Més informació Nota del Departament

Múrcia vol l’aigua dels Pirineus desembre 8, 2007

+ de 200 milions d’euros per a la descontaminació del riu Ebre desembre 7, 2007

El consell d’administració de la societat estatal Aigües de les Conques Mediterrànies, Acuamed, ha autoritzat la licitació del projecte de descontaminació del pantà de Flix per més de 200 milions d’euros. Així mateix, s’ha aprovat la licitació de contractes del programa de sanejament d’aigües residuals a la conca de l’Ebre, per 4 milions d’euros, i per a la restauració hidrològica del riu Ebre, per 3 MEUR. Es tracta d’actuacions encarregades a Acuamed pel Ministeri de Medi Ambient, declarades d’interès general, prioritàries i urgents.
Les obres per a l’eliminació de la contaminació química de l’embassament de Flix, tenen un pressupost de licitació de 192 Milions d’€. Acuament ha autoritzat la licitació de diversos contractes que afecten a aquesta actuació i que sumen uns 9 milions d’euros. Més a Tinet.cat

Greenpeace celebra que la CHE hagi paralitzat els abocaments de DDT de Montencinca al riu Cinca, afluent de l’Ebre desembre 6, 2007

L’organització ecologista Greenpeace ha celebrat que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) hagi paralitzat ‘definitivament els abocaments de DDT al ric Cinca’, afluent de l’Ebre, en desestimar la sol·licitud de l’empresa Montecinca, situada a Montsó (Osca), de seguir fabricant el plaguicida dicofol

L’organització ecologista Greenpeace ha celebrat que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) hagi paralitzat ‘definitivament els abocaments de DDT al ric Cinca’, afluent de l’Ebre, en desestimar la sol·licitud de l’empresa Montecinca, situada a Montsó (Osca), de seguir fabricant el plaguicida dicofol. Aquesta decisió de la CHE, recorden els ecologistes, és vinculant per al Govern d’Aragó, que a través de l’Institut Aragonès de Gestió Ambiental (INAGA) ‘haurà de denegar la petició de l’empresa’. El passat maig, Greenpeace, que des de fa anys demana la fi de la fabricació de dicofol, va presentar al·legacions a la sol·licitud de Montecinca perquè no rebés autorització per produir el contaminant dicofol. Amb aquesta decisió de la CHE, ‘cessen definitivament a Europa els abocaments industrials de DDT, atès que Montecinca és l’única empresa del continent que encara fabricava dicofol’. Vist a l’Avui.

«Som una colònia per fer energia per a altres zones i l’abocador de tot allò que ningú vol». desembre 2, 2007

Gran èxit de participació de l’Assemblea unitària assemblea unitària sota el lema «Ja n’hi ha prou» Cinc de les principals plataformes ciutadanes de les Terres de l’Ebre han celebrat una assemblea conjunta aquest dissabte al vespre a Tortosa per conjurar-se en la lluita contra les amenaces al territori i evitar noves agressions. Com en la manifestació de Barcelona, els moviments socials de l’Ebre també han reclamat el dret a decidir sobre el seu futur en temes que els afecten, com l’aigua, la implantació eòlica, el magatzem de gas i el cementiri nuclear. L’assemblea ha estat el preludi d’una manifestació unitària que, sota el lema ‘Ja n’hi ha prou’, se celebrarà el pròxim 15 de desembre a Tortosa.

Al començament del’acte el periodista Gustau Moreno va recordar que des dels anys seixanta les Terres de l’Ebre són víctima de diverses agressions -al 1964 va entrar en funcionament l’embassament de Mequinensa que condemna a una lenta mort al Delta de l’Ebre per manca d’aportació de llims del riu- i va afirmar que l’Ebre és «una colònia per fer energia per a altres zones i l’abocador de tot allò que ningú vol».

La Plataforma en Defensa de l´Ebre (PDE), la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, la plataforma de la Terra Alta, Salvem la Mar de l´Ebre i la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya van participar ahir en l’assemblea de Plataformes, per tal de protestar contra les agressions al territori de les Terres de l´Ebre. Es va aprovar un manifest conjunt de les cinc plataformes per dur a terme una mobilització el proper dissabte 15 de desembre a les set de la tarda a Tortosa per protestar contra aquestes agressions perquè «les Terres de l´Ebre també tenen dret a decidir sobre el seu futur». Crònica completa i original publicada a EL PUNT per Javi Buera.

El PP insisteix en el transvassament de l’Ebre. novembre 27, 2007

EL PP INCLOURÀ EL TRANSVASAMENT DE L’AIGUA DE L’EBRE EN EL PROGRAMA ELECTORAL

El Partit Popular inclourà en el seu programa electoral la recuperació del Pla Hidrològic Nacional i el transvasament d’aigua de l’Ebre. Serà una de les aportacions dels populars valencians al programa de Mariano Rajoy i la resposta als problemes d’aigua del País Valencià. Segons les dades de l’últim any hídric l’Ebre ha abocat al mar 8173 Hm3 una quantitat 23 vegades superior a la que preveia el transvassament de l’Ebre per al País Valencià.

Convé recordar que el transvassament de l’Ebre preveia extreure 1050Hm3, i per tan això suposa una vuitena vegada del cabal d’enguany a l’Ebre que no pot mantenir el seu cabal ecològic.

El tancament de l’any hidrològic confirma novament l’alarmant tendència a la baixa del cabal del riu. Es confirma així que en els darrers quaranta anys s’ha reduït a la meitat. Si en la dècada dels anys seixanta la mitjana anual de l’Ebre a Tortosa va ser de 16.842 hm3 , va anar descendint fins als 14.051 als setanta, fins als 9.502 als vuitanta, fins arribar als 8.253 als noranta. Segons els experts en hidrologia, el descens del cabal mitjà de l’Ebre no es frenarà, sinó que s’incrementarà. «La tendència estadística és clara. La corba d’aportacions d’aigua cau en picat», assegura el professor d’hidràulica i enginyer agrònom, Josep Maria Franquet. «És absolutament prioritari establir un cabal mínim ecològic, que aigües avall de l’assut de Xerta hauria de ser de 269 m 3 /s», apunta l’expert. Franquet questiona les dades que facilita la CHE: «Per justificar el transvasament, l’organisme de conca va canviar a l’alça,l’any 2001, l’escala de medició»

Veure video

Assemblea per la defensa de la Conca de l’Ebre novembre 26, 2007

Ahir diumenge 25 de novembre va tenir lloc la segona Assemblea de la Conca de l’Ebre de grups ambientalistes, d’afectats i de defensa del territori en el Centre Cívic Estació del Nord de Saragossa. A l’Assemblea es va fer una posada en comú d’algunes de les propostes que aquests grups van ha fer en els Temes Importants del nou Pla de Conca.

Organitzacions de pràcticament tota la conca, des del país basc fins al Delta han debatut com i a través de quines propostes, es poden arribar a arribar a els ambiciosos objectius que plantegen la Directiva Marc de l’Aigua i la Llei d’Aigües, resumits a obtenir el “bon estat ecològic” en la nostra conca de l’Ebre. En l’Assemblea s’han analitzat quins haurien de ser els criteris d’actuació en alguns temes importants del futur Pla de Conca, com els cabals ambientals, les demandes futures d’aigua fins al 2025, la definició de reserves fluvials i corredors biològics, la millora de la qualitat de les aigües i els espais fluvials i la validació biològica del règim de cabals del tram baix del riu Ebre. Algunes de les propostes valorades, que s’haurien d’acabar de concretar en un futur pròxim: Parlar definitivament d’un règim de cabals ambientals, i no de cabals ambientals, ja que només un règim de cabals que s’aproximi al real, amb crescudes i estiatges pot garantir el manteniment de l’estructura i el funcionament dels ecosistemes fluvials. El règim de cabals ambientals és una restricció per a altres usos, i caldrà veure com s’arriba a la seva aplicació en aquells casos en els quals les detraccions d’aigua per a aquests altres usos han impedit fins a ara el seu manteniment. S’aprecien les fortes pressions que les demandes agrícoles futures plantegen en la quantitat d’aigua com en la seva qualitat. Ambdues limitacions, la quantitat d’aigua disponible, com els problemes de qualitat que es deriven dels nous regadius, haurien de valorar-se a l’hora de plantejar noves demandes. Per altra banda, nous usos, d’esports d’aventura i turisme de naturalesa, no consuntius i compatibles amb l’objectiu d’arribar a el bon estat ecològic, exigeixen precisament preservar el paisatge, la qualitat ecològica i el mitjà natural i humà. És necessari avaluar la càrrega contaminant que pot suportar un riu, i en funció d’aquesta capacitat de dilució limitar els abocaments, encara que cadascun d’ells compleixi els límits permesos actualment. Cal atacar de manera urgent el problema dels purins dels porcs, un dels problemes més grans de la conca (produïxen una càrrega contaminant equivalent a 25 milions de persones). No s’entén perquè aquesta activitat econòmica té més màniga ampla que unes altres a les quals se’ls exigeix un procés de depuració. Respecte a les aigües urbanes els plans de depuració que s’estan portant a terme s’estan quedant curts. Haurien de començar-se a aplicar tractaments terciaris, especialment en les grans ciutats. Haurien d’aplicar-se criteris racionals i ambientals per a definir els trams de rius a protegir, no solament aquells que han romàs amb escasses o cap modificació, sinó també aquells amb valors naturals i humans dignes de conservació. Els rius compleixen una fonamental funció per a les espècies migratòries, aus, peixos i altres, que exigeixen atendre i la conectivitat entre espais i trams protegits. Aquestes són solament unes poques de les moltes propostes que han sorgit d’aquesta trobada entre associacions de la conca de l’Ebre. Totes elles seran aportades a la Confederació hidrogràfica perquè siguin incorporades a les propostes sobre els temes importants que regiran el futur Pla de Demarcació de l’Ebre.

Assemblea de Plataformes de les Terres de l’Ebre novembre 25, 2007

A les Terres de l’Ebre comencem a estar cansats, cansats de vore com una vegada i una altra les nostres terres són l’objectiu única i exclusivament per a tirar tota la “merda” que los altres no volen, no estem ni contra el progrés ni contra la modernització, ans lo contrari, però tot sobre un desenvolupament sostenible amb el territori. Poder decidir lo que volem per a les nostres terres en el futur, això és tot lo que demanem. Per poder decidir i per a demostrar que mai ens cansarem de lluitar, us convoquem a tots a l’Assemblea de Plataformes de les Terres de l’Ebre.
Dissabte, 1 de desembre a les 19:00 h. a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa

Veure el cartell en gran

Turisme a Ulldecona novembre 24, 2007

Descontaminació del pantà de Flix al riu Ebre. novembre 24, 2007