Prohibirà el pas de camions pesants pel camí de Càlig a Peníscola.
L’Ajuntament de Càlig ha encarregat més senyals de circulació que prohibeixen la circulació de camions de més de 3.500 quilos, la qual cosa impossibilitaria l’arribada de camions que han de portar la brossa a la futura planta i dificultaria el seu funcionament i la recepció d’escombraries. (més…)
Relacionada: Es declara urgent expropiar pel complex i per a l’abocador no autoritzat de la Bassa de Cervera
L’Ajuntament de Càlig presentarà dos recursos administratius contra l’acord del Consell del passat 3 d’octubre pel qual, sota una imprecisa denominació, “declara la urgent ocupació dels béns i drets subjectes a un expedient d’expropiació forçosa tramitat per l’Ajuntament de Cervera”. La mesura la justifiquen en la necessitat d’execució del Complex de Valorització i Eliminació de Residus Sòlids Urbans que afecta a 49 municipis del nord del País Valencià, en els que les previsions del pla zonal s’han vist superades.
ACORD de 3 d’octubre de 2008, del Consell, pel qual es declara l’ocupació urgent dels béns i drets subjectes a un expedient d’expropiació forçosa tramitat per l’Ajuntament de Cervera del Maestre.
El Consell, en la reunió del dia 3 d’octubre de 2008, va adoptar l’acord següent: (més…)
RESOLUCIÓ de 19 de febrer de 2008, de la Direcció General per al Canvi Climàtic, per la qual s’atorga a la unió temporal d’empreses Teconma, SA, Azahar Environment, SA i Sistema Ecodeco SPA l’autorització ambiental integrada per a la planta de tractament de residus urbans al terme municipal de Cervera del Maestre. [2008/11022] (més…)
Ple Ordinari del día 30 d’abril de l’ajuntament de Cervera del Maestre:
Assisteixen: Antoni Lluch, Adolf Sanmartín, Josep V.Gascó, Vicent M. Llopis, Joaquín Ferreres, Carolina Salvador i Joan M. Viñes.
S’aprova per majoría, amb l’abstenció dels
2 regidors del PP, l’expropiació forçosa dels
terrenys corresponents al complex de valorització
i eliminació de residus sòlids urbans a la partida de las Bassa.
Dins del termini fixat per recòrrer contra l’acord del ple de l’Ajuntament de Cervera del Maestre, esmentat a dalt, pel qual es pretén iniciar les expropiacions del terreny necessàris per a construir les instal·lacions del complex mediambiental i l’abocador de residus sòlids urbans, a la partida de la Bassa, al terme de Cervera i que ha de dónar servei als 49 municipis del pla zonal de l’àrea I (Ports-Maestrat i part de la Plana Alta), l’ajuntament de Càlig i la plataforma contra l’abocador de la Bassa han presentat el corresponent recurs contenciós administratiu. Així s’entra per fí, en la primera defensa legal dels interessos de molta gent, ja que el Consorci de Residus del pla zonal de la zona 1 no va fer cas del que ja va dir la gent, ni de les al·legacions que es presentaren, també dins de termini. (més…)
desídia de la Conselleria, que no ha denegat encara, ni contestat les al·legacions, i ni tan sols ha resolt desfavorablement la tramitació de l’autorització ambiental integrada de la planta de tractament de residus de Cervera, quan ara al gener es compleixen tres anys des de que es va posar a informació pública aquest macroabocador’.Relacionada: Brossa no tan a prop
Durant les últimes setmanes d’octubre, el vicepresident de la Diputació de Castelló, Vicent Aparici, va mantenir contactes amb diferents municipis de la zona I, que tenen pendents la solució al tractament dels seus residus per tal de traslladar-los la proposta que en el seu dia va exposar als mitjans de comunicació i per a la qual va de
manar el consens dels grups polítics de la Diputació, a reunió mantinguda amb els portaveus dels mateixos. Aparici, va explicar que “comptem amb el suport i la col·laboració de les empreses i els ajuntaments per a dur endavant aquest pla i per tant ens n’anem a posar a treballar ara mateix de manera immediata”. Mitjançant aquest pla “tots els municipisde la Zona I, portessin els seus residus o bé a abocadors controlats de la Diputació o bé a plantes de tractament“, va afirmar. “Aquest pla serios al’inici de la gestió del tractamen td’acord amb allò acordat pel consorci de manera que el gestor autoritzat pel consorci a l’àmbit del seu pla zonal corresponent, seria l’encarregat de gestionar els residus, per a la qual cosa faria ús de les instal·lacions que en aquest àmbit es puguin utilitzar, fins a la construcció de les previstes en el seu projecte de gestió“. Vicent Aparici va manifestar que “els ajuntaments comparteixen la preocupació de la Diputació amb respecte a la planta de Cervera i reclamen també una immediata decisió de la conselleria, sobre les autoritzacions corresponents“. A més, vol deixar clar que “aquest pla suposa una resposta de solució immediata als municipis amb caràcter temporal i que és el pas previ perquè el concessionari de la zona vagi fent-se càrrec de la gestió del tractamenta la mateixa“, per a continuació afirmar que “és absolutament necessàriala construcció de la planta de Cervera amb la màxima urgència“.El vicepresident va reclamar de la conselleria “la immediata resolució de les autoritzacions ambientals per ala construcció de la planta de Cervera, en l’emplaçament que el consorci ha aprovat per consens dels grups polítics que ho componen“. Cal recordar els milers d’al·legacions que es presentaren contra la ubicació d’aquest abocador per estar damunt d’un importants aqüífer i ser el terreny kàrstic amb avencs i com el mateix Aparici va assegurar que no hi hauria cap problema en obtenir l’autorització que segons ell havia d’estar per al setembre-octubre de 2005. La proposta del responsable de l’àrea de Medi Ambient a la Diputació,Vicent Aparici, obligarà a transportar fins al municipi de Jumilla, a la província de Múrcia -a més de 300 quilòmetres de distància- les escombrariesper al seu tractament i eliminació. Les conseqüències directes; un passeig de més de 600 quilòmetres d’anada i tornada travessant el País Valencià fins arribar a terres murcianes, increment de les emissions de CO2, augment del perill en la seguretat del trànsit pel continus tràfec de camions amunt i avall, fins a Sant Mateu primer i Jumilla desprès, la necessitat de crear una planta de transferència per al premsat de les escombraries necessari per a l’optimització del seu transport i un important increment en els costos del tractament de les escombraries que repercutirà directament en l’usuari final. El pagà de la mala planificació, el ciutadà.
Situació ara diuen insostenible quan és la mateixa que sempre.
L’origen del problema ha estat el principi de la solució, amb l’aprovació el 4 d’octubre de 2001 del Pla Zonal de Residus de la Zona 1, tot feia pensar que per fi, s’anava a donar sol·lució a un problema que s’arrosegava de dècades pretèrites. D’aquí va arrencar un procés en el qual es van agrupar els diferents municipis de les comarques del nord del País Valencià per zones, quedant definit com la Zona 1 les comarques dels Ports, Baix i Alt Maestrat i la part nord de la Plana Alta fins Orpesa. D’ahí es va passar a la pataca calenta de l’assumpte, on posar la planta de tractament d’escombraries i l’abocador que havia de fer del Consorci? Es va aprofitar un estudi per tal de fer valer criteris tècnics damunt dels polítics. En aquest estudi es definia un centre de gravetat que representava el punt més adequat geogràficament per a que la logística no resultés massa dificultosa, es va analitzar el terreny indicant les zones més adequades per acollir l’abocador. Es tractava de trobar el punt més pròxim als municipis majors productors de residus, que l’accés a la zona no fora excessivament complicat i que el terreny fos impermeable. Es van indicar varies zones, unes al terme de Cervera, Alcalà de Xivert i a les Coves de Vinromà. Aquí ja comencem amb les pegues, perquè sent estrictament fidels a aquest eix, la inclusió de nous municipis a la Zona 1 després de definits els paràmetres trastocava aquestes previsions i més que Orpesa amb Marina d’Or tenia molta més població o l’aeroport de Vilanova. L’eix que el Pla Zonal situava a Cervera del Maestrat com a centre de gravetat s’hauria de haver desplaçat cap a la costa, més pròxim a municipis com Santa Magdalena de Pulpis o Alcalà de Xivert. Encara no era res per al que havia de venir després. Alcalà va començar a sonar com ubicació de la planta, no debades van ser diverses les que van optar per aquest municipi. Però l’Ajuntament, aleshores presidit, com ara, per Francisco Juan Mars, va recular, es va tancar en banda i va dir que la planta per a un altre poble. També va sonar les Coves de Vinromà. I llavors va arribar la licitació per més milions d’euros de la història. L’entrada en la licitació d’aquesta UTE, composta per Teconma-Azahar Enviroment-Sistema Ecodeco, es va portar entre les potes totes les quinieles, desprès d’un viatge a Itàlia d’un nudrit grup de polítics de la zona, per conèixer les instal·lacions d’Ecodeco. Aquesta UTE només contemplava l’emplaçament a Cervera, a diferència de la resta. Havia poc que rascar, la tecnologia havia caigut en gràcia, malgrat que ara passats els anys ha tingut poc èxit en la seua expansió cap a la peninsula ibèrica. A Cervera havia una ubicació apta contemplada a l’estudi del Pla Zonal, en Els Clots, però que no era de la població cerverina, ni del grat del PSPV, el qual de la mà del seu secretari general a les comarques del nord i cerverí, Adolf Sanmartín, al·legant la seva proximitat al casc urbà, malgrat estar a més de 2000 metres d’ell van crear un nou problema. Això va portar a un dur enfrontament sistemàtic entre PP i PSPV a compte de la ubicació de la planta, que no es va poder arribar a consensuar i que es va atiar amb les eleccions municipals de 2003, guanyades només per un vot. Amb l’arribada dels socialistes a l’alcaldia, es va optar per portar-se a La Bassa la planta de tractament, la qual cosa va despertar les ires a Càlig i veïns peniscolans, ja que ara l’abocador es proposava a més de 9 quilòmetres del casc urbà de Cervera, al terme de Cervera, però a uns 400 metres del terme de Peníscola i en terres de calijons, a canvi s’oferia la col·laboració de l’Ajuntament cerverí que havia anunciat la interposició de recursos judicials oposant-se a la ubicació de les Argiles. A més es va generar molta alàrma ja que l’indret escollit no tenia argila i geològicament el sòl no era adequat per fer un abocador, havent d’altres indrets més adequats.
Evidentment, ara ha passat prou temps per dir que hi ha algun problema. La tramitació de l’abocador i planta de tractament està en situació de paralització total. Les al·legacions encara no han estat contestades i pel que sembla ningú té pressa en canviar la ubicació de l’abocador, cercant un indret més adient. El Consorci hauria d’entendre desestimada l’autorització ambiental integrada de l’abocador, ja que han passat folgadament el termini màxim de deu mesos que calen per atorgar-la. En cas de no resoldre’s s’ha d’entendre desestimada segons la Llei. L’alarma s’ha vist atiada pel canvi d’ubicació dels Clots a La Bassa de la planta -que no estava contemplada inicialment, ni contemplada dintre de l’estudi-, fruit de l’acord tàcit entre PP i PSPV a l’hora de mirar cap a altre costat. A la direcció comarcal del PSPV li anàva bé treure-li el problema a Cervera encara que s’ho creés a Càlig i al PP de Castelló ja li anava bé que els socialistes dels dos municipis -l’ajuntament de Càlig fins al 2007 ha estat feu socialista i fins i tot va ser la força més votada- i de la comarca caminessin a la grenya entre ells, i de passada col·locava la planta d’escombraries amb copets a l’esquena.
Els dos partits majoritaris es rasquen mútuament l’esquena i alhora donen l’esquena a la ciutadania que s’ha manifestat diverses vegades en contra de la ubicació escollida davant la indiferència del PP i PSPV, excepte el de Càlig.
Problemes col·laterals
A més del perjudici que suposa el retard en la posada en marxa de la planta de tractament de RSU per al medi ambient, els quatre anys que s’ha dilatat el procés, i els que queden, portaran necessàriament a pasar factura. Cal recordar que el projecte seleccionat està basat en la tecnologia de biodesecació, amb una planificació de volum de residus a gestionar basada en dades de població de 1995, o el que és el mateix, amb dades de fa 12 anys. En aquest període de temps algunes de les localitats afectades gairebé han duplicat la seva població. I per tant podria ser insuficient el projecte que es va presentar per atendre la demanda dels propers anys.
La solució d’Aparici
La fugida cap endavant de la Diputació consisteix a traslladar les nostres escombraries a més de 300 quilòmetres, des de Sant Mateu fins a Jumilla -Múrcia-. Per a això caldrà crear una planta de transferència per acumular allà les escombraries de cadascun dels sis municipis principals afectats, que serà traslladada fins a la planta pels gestors de residus de cada municipi. En aquesta planta de transferència es premsarà i es carregarà a camions de majors tonatge per al seu trasllat a l’abocador de Jumilla. La possibilitat de dur la brossa a l’abocador de Vilafranca està totalment tancada, desprès de l’anunci de l’alcalde Oscar Tena de no permetre que arribi brossa dels pobles costaners. Per crear aquesta planta de transferència no s’ha pensat en cap de les plantes de transferència contemplades en la proposta de la UTE TECONMA-AZAHAR ENVIROMENT-ECODECO a les Zones 1 (Morella “La caseta de la bruixa”), Zona 2(Vilafranca “Partida de la carrasca”) i la Zona 5 (Benlloch “Partida de Venasques”). L’opció que es duu entre mans és la d’adaptar una de les plantes de purins ja existents, possiblement la de Sant Mateu, per tractar les escombraries dels sis municipis, ficant a aquesta localitat el centre receptor de les escombraries de les localitats costaneres com Orpesa, Peníscola o Vinaròs.
Benicarló encara no ho té clar i pel que sembla intentarà allargar tot el possible la sol·lució d’Aparici continuant tirant la brossa al lloc de “sempre”. Vinaròs intenta cercar alternatives per evitar l’haver d’enviar la brossa tan NO TAN A PROP. Per aquestes dues localitats la broma els costarà més d’un milió d’euros a cadascun.
Joaquín Puig Segarra, regidor de l’Ajuntament de Albocasser, va ser nomenat president del Consorci del Pla Zonal de Residus de la Zona 1 el passat 19 de novembre a l’assemblea mantinguda per aquest organisme a la seua seu, que és l’Ajuntament de Benicarló.
Ja fa uns dies el diari Mercantil Valencià sorprenia a l’anunciar que la brossa del Consorci de Residus de la Zona I s’enviaria a un abocador de Novelda -Alacant-. Ja que Novelda envia la seua brossa a un abocador d’un altre poble. Avui hem vist l’acta del Ple del 15 de novembre de l’Ajuntament de Peníscola desvela que la brossa s’enviarà a partir de l’any vinent a l’abocador de Jumilla a la provincia de Múrcia. En línia recta està a 257 quilòmetres de Peníscola, 270 de Vinaròs, i a 255 quilòmetres de Sant Mateu. En total d’anada i tornada cada viatge suposarà molt més de 500 quilòmetres de recorregut amb les considerables emissions de CO2 que es generaran en cada viatge, a més del consum d’energia i amb el risc per a la circulació per les carreteres que suposarà el tràfec de camions amunt i avall. 
Finalment no ha estat l’alcalde de Benicarló, l’escollit com a president del Consorci, ho ha estat un el primer tinent d’alcalde d’Albocàsser i diputat provincial pel PP, Joaquín Puig.
la provincia d’Alacant, a més de 300 quilòmetres mentre s’aclareix d’una si l’abocador es fa a la Bassa o es cerca un altre indret davant les infranquejables al·legacions que presentaren en contra d’aquesta ubicació i que desprès de tres anys encara no s’han resolt.
El futur nou president no serà l’alcalde de Benicarló, serà un regidor d’un poble d’interior, en sustitució de l’anterior president Miguel Zaragozà -exalcalde de les Coves de Vinromà- que no ha aconseguit la reelecció en l’alcaldía. Aquesta proposta contempla la ubicació d’una planta de transferència de residus urbans en algun municipi de l’interior, des d’on es traslladaran a una planta de tractament que encara no s’ha especificat.
La posada en funcionament d’aquest abocador legal, que ha de suprimir la utilització dels abocadors “alegals” que ara té cada municipi, s’ha retardat progressivament des de fa diversos anys, ha explicat Domingo.
Vicent Aparici, vicepresident segon i responsable de Medi ambient a la Diputació Provincial de Castelló, proposa dur la brossa no tan a prop, en concret a més de 300 quilòmetres. Els camions farien un viatge de 600 quilòmetres entre anada i tornada. Es la solució que s’ha donat als municipis costaners des d’Orpesa a Vinaròs duguin les seves escombraries domèstiques a tractar en la localitat alacantina de Novelda, a més de 300 quilòmetres, la qual cosa durà aparellat un increment de les emissions de CO2 i de la taxa de gestió de les escombraries que alguns ajuntaments ja han avançat, casos de Benicarló i Orpesa, que xifra en dos milions d’euros el cost de la mesura.
Hi ha, de moment, sis municipis afectats, i dos d’ells ja han anunciat la seva intenció de revisar l’impost de la taxa d’escombraries, a més de recolzar la proposta de la diputació. Aquest pla que inclou l’adquisició d’una planta de transferència mòbil per a prensar les escombraries abans del trasllat a la província d’Alacant, ja que sino s’encarirà encara més el cost del transport que els ajuntaments repercutiran després sobre els rebuts anuals. La saturació dels abocadors alegals o il·legals i l’únic legalitzat que és el de Peníscola, l’encabossinment en insistir en la ubicació de l’abocador a la partida de la Bassa, i l’entrada en vigor de la nova directiva de residus, ha fet que Aparici demani un consens a PSPV i Bloc en la diputació per a reivindicar junts davant la Conselleria de Medi ambient que no ha atorgat la llicència ambiental integrada per les nombroses irregularitats detectades. Contra la ubicació d’aquest abocador es van presentar milers d’al·legacions que gairebé tres anys desprès encara no han estat contestades.
Des de l’oposició s’adverteix que la solució lluny de ser provisional té aspectes de convertir-se en permanent, ja que les obres de l’abocador i planta adjudicats a la UTE Ecodeco-Teconma i Azahar Enviroment encara no han pogut començat segons el projecte necessiten dos anys d’obres per posar-la en marxa. El tràfec d’escombraries continuarà durant anys. Per aquest motiu s’acusa a la falta de gestió del PP que governa el Consell el problema al que s’enfronten nuclis turístics com Orpesa, Torreblanca, Alcalà, Peñíscola, Benicarló o Vinaròs.
“Possible pacte de no parlar dels milers d’al·legacions contra l’abocador de la Bassa”
El president de la Intercomarcal del Bloc, Josep Lluís Romaní, denuncia el retard a concedir l’autorització ambiental a l’abocador de la Bassa, a Cervera, el que contrasta amb la rapidesa amb la qual Medi ambient va aprovar la declaració d’impacte ambiental per a poder construir el circuit urbà per a la Fórmula 1, al port de València. Per aquest motiu consideri com fa el portaveu del PSPV en Benicarló i diputat, Enric Escuder, que s’ha politizat el problema i que «qui van a pagar la deficient gestió realitzada per la Conselleria de Medi ambient, seran els veïns de les sis poblacions afectades». Vist al Mercantil
El proper dilluns hi ha convocada assemblea general del Consorci de Residus en el que representants de 49 municipis de les comarques del Baix Maestrat, Els Ports i part de la plana Alta, -alcaldes i homes majoritàriament o absolutament-, estan convocats a l’ajuntament de Benicarló. És la primera reunió després de les eleccions locals. Aquest organisme té un important treball per davant, ha de triar un nou president, ja que el que ara estava en funcions, Miguel Zaragozà -exalcalde de les Coves de Vinromà, no aconseguí guanyar les eleccions i per tant ja no pot representar a les Coves en el sí del Consorci- . El Consorci té damunt la taula resoldre d’una vegada el polèmic abocador de la Bassa ubicat al terme de Cervera, en terres majoritàriament de caligons i molt a prop del terme de Peníscola. Cal recordar que aquesta ubicació que es va triar amb moltes preses, negociant amb l’ajuntament de Cervera, ja que aquest no volía l’abocador a la partida de les Argiles. La ubicació triada a la Bassa presenta greus problemes geològics que fan que la ubicació triada no sigui la idònia, ni la de menys risc per fer l’abocador supracomarcal, per estar damunt d’un important aqüífer i en un terreny kàrstic molt permeable i amb risc de contaminar les aigües ha fet que no s’haja aconseguit l’autorització ambiental integrada, malgrat haver-la sol·licitat ja fa gairebé 3 anys, i ser del mateix color polític el Consorci, la Diputació i la Generalitat Valenciana. La manca de solució dels residus va ser motiu per anar amb preses amb la nova ubicació de l’abocador del Consorci, quan ja tenien previst fer-lo a la partida del es Argiles. Molts abocadors continuen igual que fa anys, plens a vessar. El consorci rebrà als nous representants dels municipis, triarà al nou president i vicepresidents, així com als representants de la junta de govern.
Imatge del Projecte Bàsic de Planta de Valorització. Distribució de les instal·lacions dintre del nou emplaçament seleccionat enUnión Temporal d’Empreses formada per Azahar Environment, S.A., Teconma, S.A. i Sistema Ecodeco, S.P.A.Avui el Diari Oficial del País Valencià publica la declaració d’impacte ambiental del PGOU de Cervera del Maestre -Baix Maestrat-
Dades de l’expedient en el Servei d’Avaluació d’Impacte Ambiental
Expedient: 311/2004-AIA
Títol: Pla general d’ordenació urbana de Cervera del Maestre
Promotor: Ajuntament de Cervera del Maestre
Autoritat substantiva: Ajuntament de Cervera del Maestre i CTU
Localització: Terme municipal de Cervera del Maestre (Castelló)
Descripció del projecte
1. Objecte del projecte
El model territorial proposat sembla voler conjugar el desenvolupament d’un municipi xicotet amb una tendència demogràfica decreixent i una estructura territorial clara partida en dues meitats diferenciades, sent la nord la de major contingut encara amb una ubicació
tangent respecte a l’escala regional i una meitat sud molt poc desenvolupada
i amb major valor ambiental, amb la necessitat d’elaborar
un planejament general que puga donar resposta a les necessitats presents
i futures del municipi, i que comporta a més una adequació a la
nova legislació urbanística, com també al conjunt de lleis i normes que
regulen i incideixen en la planificació i ordenació del territori.
En aquest sentit, crida l’atenció que el PGOU no determine l’ordenació
de cap dels sectors immediats al nucli urbà proposats, la qual
cosa es pot entendre com un reflex de la demanda d’habitatge a curt i
mitjà termini que no preveu un desenvolupament immediat d’aquests,
i com un punt de partida pel que fa als objectius de desenvolupament i
creixement urbanístic durant la vigència del planejament.
El pla general d’acord amb la documentació aprovada inicialment
estableix, en les directrius definitòries de l’estratègia d’evolució urbana
i d’ocupació del territori (DEUT), les finalitats perseguides amb la
classificació del sòl en les diverses categories d’aquest, que resumidament
s’exposen a continuació:
– Es classifica com a sòl urbà l’actual nucli de població i els seus
equipaments adjacents.
– Es classifica com a urbanitzable els terrenys adjacents al nucli
urbà, que d’acord amb la topografia del territori siguen susceptibles de
desenvolupament urbanístic.
– La resta del territori es classifica com a no urbanitzable.
– S’inclouen entre les dotacions el Castell i l’Ermita com també
els terrenys al voltant d’ambdues construccions i la Font de la Roca
que es qualifica com a zona verda.
– Pel que fa a les qualificacions proposades el planejament general
proposa tant per al sòl urbà com per a l’urbanitzable, com a únic ús,
el residencial, encara que en les fitxes de planejament i gestió s’admet
com a compatible l’industrial amb limitacions pel que fa a la seua
superfície, i el terciari. No es proposa cap sector amb ús global industrial.
– A aquest respecte, es fa referència a les actuacions previstes
d’acord a l’article 20 de la Llei del sòl no urbanitzable i a qualsevol
modificació del planejament en general, que seran admeses sempre
que tinguen resoltes adequadament les infraestructures d’accés, pro-
veïment d’aigua potable i energia, i tractament i abocament d’aigües
residuals i pluvials.
– No podran modificar-se els límits de la zona de protecció del
Castell ni la seua qualificació de zona verda excepte per a l’ampliació
d’aquest.
Amb aquestes premisses, el model territorial pel que fa a l’ús residencial
es configura sobre la base de la consolidació de la delimitació
del sòl urbà residencial actual i l’establiment d’àrees de sòl urbanitzable
residencial limítrofes (sectors 1, 2, 3 i 4) apostant clarament per
completar el nucli existent mantenint un model de creixement compacte
enfront del dispers, amb voluntat de respectar la morfologia del
teixit urbà originari.
2. Descripció de les característiques més rellevants del projecte
I. El terme municipal de Cervera del Maestre amb una superfície
de 93.20 km² es troba situat en la comarca del Baix Maestrat al nordest
de la província de Castelló.
II. L’instrument de planejament actualment vigent en el municipi
ho constitueix un projecte de limitació de sòl urbà aprovat el 27 de
juliol de 1989, per la qual cosa en el sòl no urbanitzable, segons la llei
de sòl no urbanitzable, és aplicable la consideració de sòl no urbanitzable
d’especial protecció per a la resta de la superfície municipal.
III. El PGOU aprovat inicialment classificava les superfícies
següents al terme municipal:
Sòl urbà: 17’86 ha
Sòl urbanitzable residencial: 28’11 ha
Sòl no urbanitzable: 9339’55 ha
– Comú: 4759’23 ha
– Protegit: 4580’31 ha
Aquest planejament classificava el sòl municipal en les tres classes
de sòl que prescriu la legislació urbanística, delimitant com a sòl
no urbanitzable comú aquell que ha de quedar exclòs del procés urbanitzador
i no haja de ser objecte de protecció, reduint lògicament el
sòl no urbanitzable protegit, en el qual, al seu torn, distingeix diverses
categories.
No obstant això, una vegada conclòs el procediment d’estudi d’impacte
ambiental i després del compliment dels condicionants d’aquesta
declaració d’impacte ambiental, el sòl no urbanitzable protegit es
veurà reduït en molta menor mesura d’allò que proposa inicialment en
el PGOU respecte al planejament anterior.
IV. El sòl no urbanitzable d’especial protecció queda dividit en les
categories següents, amb les superfícies següents:
De protecció forestal: 3927’34 ha
De protecció historicoartisticaarqueològica: 79’89 ha
De protecció de camins ramaders: 240’07 ha
De protecció de llits: 266’38 ha
De protecció de xarxa viària: 66’61 ha
No obstant això, el sòl no urbanitzable de protecció de camins
ramaders no apareix grafiat en els plànols d’ordenació ni en la llegenda
que els acompanya.
V. S’estima un potencial de 745 nous habitatges, exclòs el nucli urbà actual. L’anterior estableix un nou horitzó poblacional que s’estimen en 2.384 nous habitants, que sumats als 660 h que tira l’últim cens de 2004, donen com a resultat una població potencial de 3.044 habitants per a un municipi amb una marcada tendència al descens poblacional al llarg de tot el segle passat. En resum, el Pla general d’ordenació urbana genera un nou marc socioeconòmic que multiplica
per quatre l’actual població de Cervera del Maestre.
VI. El Catàleg de béns i espais protegits del pla general inicialment presentat incorpora com a elements protegits el Castell i les seues muralles, l’església, la torre campanar, el museu Molí d’Oli, l’ermita Santuari de la Mare de Déu del Carme i l’ermita de Sant Sebastià.
VII.Els municipis limítrofs a Cervera del Maestre disposen en general d’una regulació urbanística sense actualitzar a la legislació sectorial vigent, i molts no han sigut sotmesos al procediment d’estudi d’impacte ambiental. La Jana, Traiguera i Sant Jordi limítrofs al nord,
i Càlig i Peníscola limítrofs a l’est qualifiquen els terrenys adjacents a Cervera del Maestre com a sòl no urbanitzable comú; Santa Magdalena del Polpís al sud i la Salzadella al sud-oest com a sòl no urbanitzable de protecció; Sant Mateu, a l’oest com a sòl no urbanitzable de protecció els terrenys situats al sud del riu de la Mare de Déu o Barranc de Sant Mateu i com a sòl no urbanitzable comú els situats al nord fins a la Rambla de Cervera, per la qual cosa la classificació i qualificació proposada es pot considerar compatible a la dels municipis limítrofs.
3. Alternatives
Pel que fa a l’estudi d’alternatives no s’ha presentat estudi d’alternatives en allò que a la delimitació dels sòls urbà i urbanitzable es refereix, encara que sí s’han recollit diverses modificacions en el document de planejament pel que fa al sòl no urbanitzable i a la normativa
urbanística que regule els usos possibles i compatibles dels diversos sòls ordenats pel pla general.
Tramitació administrativa
1. Admissió a tràmit
En data 3 de febrer de 2004 la DT de Territori i Habitatge de Castelló va remetre una còpia de l’expedient administratiu municipal amb la certificació del resultat del tràmit d’informació pública a què han sigut sotmesos la totalitat dels documents i còpia de les al·legacions presentades, i posteriorment, amb data 29 de desembre de 2005 remet una còpia de la documentació tècnica, inclòs l’estudi d’impacte ambiental, tot això relatiu al Pla general d’ordenació urbana de Cervera del Maestre, incoant-se el corresponent expedient d’avaluació
d’impacte ambiental.
2. Informació pública
L’estudi d’impacte ambiental es va exposar al públic inicialment,
juntament amb la resta de la documentació tècnica, segons anuncis
publicats en un diari provincial amb data 11 d’octubre de 2002 i en el
DOGV núm. 4356, de 14 d’octubre de 2002.
Durant el període d’informació pública s’hi van presentar cinc al·legacions, segons consta en el certificat emés pel secretari de l’Ajuntament de Cervera del Maestre, acompanyat en l’expedient administratiu municipal per la certificació d’aprovació provisional per
acord del Ple de data 7 de març de 2003, informe del tràmit d’informació pública realitzat, còpia de les al·legacions presentades i informe evacuat en contestació a aquestes.
3. Resum de les al·legacions
De les cinc al·legacions presentades, només la presentada pel grup municipal del PSOE fa referència a les possibles afeccions ambientals del planejament incloent propostes per a modificar la delimitació del sòl no urbanitzable en les seues diferents categories, com també,
alguna consideració relativa a les antigues construccions rurals en sòl no urbanitzable (masos), la proposta d’una zona de sòl per a ubicar un polígon industrial i la necessitat completar el catàleg amb els jaciments arqueològics i elements que no figuren inicialment en la proposta, mentre que les altres al·legacions fan referència a la modificació de la classificació proposada a sòl urbanitzable o urbà, a diverses consideracions respecte al desenvolupament del sector I ermita, a la reclassificació com a sòl urbanitzable per al seu posterior desenvolupament
d’un sòl no urbanitzable comú en la partida Serrades en el qual es va obtenir en el seu dia una DIC i llicència municipal per a la construcció d’un allotjament de turisme rural.
Contestades totes les al·legacions per part del tècnic redactor del PGOU, s’han introduït les modificacions fonamentades en l’al·legació presentada pel Sr. Juan Boix Salvador, i parcialment la del grup municipal del PSOE. Les altres tres al·legacions s’han desestimat totalment,
encara que la del Sr. Juan Viñes Tolos queda, segons sembla, pendent d’una comprovació de superfície, com també les al·legacions enumerades amb els números 1.3, 1.6, 4.3, 4.4, 4.5, 5, 6 i 8 del grup municipal socialista.
4. Peticions d’informació o documentació complementària
Amb data 26 de setembre de 2005, es requereix a l’Ajuntament perquè complete la documentació presentada amb la documentació que de manera resumida s’hi exposa a continuació:
– Informe favorable regulat en l’article 11 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del patrimoni cultural valencià
– Informe sobre la disponibilitat de recursos hídrics
– Certificats que justifiquen la capacitat de gestió de residus sòlids i la capacitat d’admissió i gestió de les aigües residuals.
– L’inventari ambiental es considera insuficient pel que fa a sòls, incendis forestals, fauna i hidrologia
– Serà necessari cartografiar adequadament les àrees de terrenys forestals que hagen patit incendis, com també recollir adequadament en l’estudi d’impacte ambiental i planejament general les forests catalogades CS-3058 i CS-1049
Falta en l’estudi d’impacte ambiental una adequada valoració de les capacitats d’ús i els resultats de la qualitat del paisatge, que necessàriament es traduïsca en la definició i valoració d’unitats ambientals al terme municipal.
– La normativa urbanística del sòl no urbanitzable d’especial protecció és clarament insuficient pel que fa a la definició d’usos permesos, compatibles i incompatibles en el sòl no urbanitzable protegit forestal i en el sòl no urbanitzable de protecció historicoartisticaarqueològica.
– S’haurà d’ampliar la delimitació dels sòls classificats com a sòl no urbanitzable de protecció de llits que haurà d’estendre’s a la xarxa de barrancs del terme municipal.
– Serà necessari proposar un pla de vigilància ambiental.
Informes sectorials
En l’expedient d’avaluació d’impacte ambiental s’inclouen diversos informes sectorials rebuts durant la tramitació del pla general, entre els quals destaca l’informe de la mercantil Fobesa, actual adjudicatària del servei municipal de recollida de residus sòlids urbans, sobre
la capacitat de suficient per a la realització de l’esmentat servei i el certificat del consorci per a l’execució de les previsions del Pla zonal de residus mitjançant la ubicació al municipi de Cervera del Maestre d’instal·lacions de tractament i eliminació de residus sòlids urbans de la Zona 1; i el certificat de capacitat de tractament de l’EDAR emés per la Diputació Provincial de Castelló.
A més consta en l’expedient administratiu la sol·licitud, per part de l’Ajuntament, de l’informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, i no s’hi ha rebut resposta fins al moment.
Afeccions legals
1. Després de la consulta de les cartografies temàtiques i estudis integrants dels sistemes d’informació territorial publicades per la CTH o els publicats per la COPUT, com també el PATRICOVA, llistats de microreserves, paratges naturals municipals, i xarxa Natura 2000, no
es detecten afeccions al terme municipal.
2. Cervera del Maestre compta amb les forests catalogades CS-3058 i CS-1049 d’UP, classificades com a sòl no urbanitzable d’especial protecció forestal per la documentació que modifica en pla general inicialment presentat. La documentació presentada classifica com
a sòl no urbanitzable de protecció forestal la majoria de les àrees de sòl forestal incloses al terme municipal de Cervera del Maestre, encara que no s’han cartografiat les àrees de terrenys afectades per incendis de caràcter forestal.
3. Al terme municipal de Cervera del Maestre hi ha un total de 5 camins ramaders classificats, segons s’indica en l’estudi d’impacte ambiental i es grafia adequadament en el plànol 0.2:
– Assagador de Bassoles a Bassa Blanca
– Assagador de Perdiguera a les Clapisses
– Assagador de la Bassa Prunyonosa
– Assagador de Pedralta
Assagador de Càlig a Sant Mateu
Els citats camins ramaders no es recullen adequadament en els plànols d’ordenació ja que no apareixen grafiats ni classificats com a sòls no urbanitzables de protecció de camins ramaders, encara que sí ha redactat una normativa urbanística per a aquest tipus de sòl.
4. El terme municipal de Cervera del Maestre el travessa la rambla de Cervera o riu Sec, de règim torrencial. Són nombroses les fonts, els llits i tàlvegs secundaris i altres de xicoteta entitat que conformen una xarxa de barrancs prou extensa, la majoria dels quals desemboquen en
la rambla de Cervera, sobretot pel seu marge dret, sent els principals el barranc de Sant Mateu, el de la Teba, el de Tom, l’Alba, el del Mas de Lifrago o de la Solana o de Pandols; i els de Bassoles, del Molí de l’Oli pel marge esquerre. Al sud-est té la seua capçalera el barranc de
la Garrotxa en direcció Peníscola on té la seua desembocadura. El pla general classifica com a sòl no urbanitzable d’especial protecció de llits la Rambla de Cervera en tota l’extensió d’aquesta i amb una protecció genèrica establida en 15 m des de l’eix segons la normativa urbanística de la documentació modificada, per a la resta dels llits.
5. Al terme municipal de Cervera del Maestre es troben catalogats dos béns d’interés cultural (BIC) denominats Castell de Cervera i Molí de l’Oli i un total d’onze jaciments arqueològics, segons la informació disponible de la DG de Patrimoni Cultural Valencià. Els citats BIC i
els jaciments catalogats sí que semblen haver sigut recollits adequadament en el Catàleg de béns i espais protegits del pla general, i els terrenys al voltant d’aquests es classifiquen com a sòl no urbanitzable
de protecció historicoartisticoarqueològica, encara que no es pot considerar
quina normativa urbanística siga adequada per a la salvaguarda
d’aquests.
El Castell i els seus voltants es classifiquen com a sòl urbà i es qualifiquen com a zona verda (PJL) i s’afirmen quedar subjectes al règim de protecció artisticohistoricoarqueològica. L’ermita i els seus voltants, inclosos en el sector 3 de sòl urbanitzable tindran destinació
dotacional com a zona verda segons s’estableix en les DEUT.
Per tot l’anterior, es considera necessari completar l’expedient amb l’informe favorable de la DG de Política Lingüística i Patrimoni Cultural Valencià relatiu al planejament general proposat.
6. El terme municipal no és travessat per cap traçat ferroviari ni línies de transport d’energia elèctrica d’importància. Les infraestructures més importants que el travessen són les dues carreteres de la GV, CV-135 de Càlig a Sant Mateu i la CV-136 de Cervera del Maestre a
Sant Jordi, situades en la seua meitat nord.
Consideracions ambientals
El llit de la rambla de Cervera del Maestre o riu Sec divideix el
terme municipal en dues àrees ben diferenciades, encara que geològicament
són tres les zones diferenciables. La franja nord i sud amb
predominança de roques calcàries, i la central a un costat i a l’altre
de la rambla on és major la presència de margues i calcàries margoses.
D’aquests dos tipus, els materials calcaris, amb una permeabilitat
elevada i un drenatge fàcil, presenten majors riscs de cara a la possible
contaminació dels aqüífers mentre que les margues posseeixen un
caràcter menys permeable.
Pel que fa a la topografia, el territori presenta un relleu accidentat
que es va acusant més cap al sud on té caràcter muntanyós, i suavitzant
en vessants més o menys accentuats o ondulats en l’entorn de la
rambla i en els límits amb Sant Jordi, Càlig i Sant Mateu.
Els riscs de despreniments i lliscaments estan lligats a una litologia
favorable i un pendent que ho permeta. En l’entorn del nucli de
població, als costats de la carretera a Sant Mateu i fins a la rambla,
les propostes urbanístiques de desenvolupament es localitzen en uns
terrenys on poden veure’s afectats per risc de lliscament mitjà i s’han
determinat zones de perillositat.
No es pot considerar Cervera del Maestre com un municipi amb
destacades capacitats de cara al desenvolupament agrari atés que la
pràctica totalitat del sòl posseeix unes capacitats moderades i baixes
en aquest sentit. Els fenòmens erosius i el pendent accidentat hi contribueixen
significativament.
És doncs, molt important, afavorir la continuïtat dels mecanismes
de contenció del terreny, com les estructures de murs de pedra en algunes
vessants, com també remarcar en la restauració dels talussos i en la
recuperació de forma natural o per reforestació de les zones afectades
per incendis de caràcter forestal. Des del punt de vista dels incendis
forestals, la ubicació d’edificacions en terrenys limítrofs amb bosc o
terrenys forestals origina risc d’incendis en una doble direcció: perill
per a l’edificació, ja que un foc forestal les pot afectar, i perill que un
foc en una edificació puga originar un foc forestal.
La vegetació natural de la zona ha sigut descrita a partir de carrascars d’altiplà sobre calcàries amb dues etapes, la primera de coscollars amb arç i llentiscles, pi blanc, gammonita i carrasques. La segona amb coscollars d’altiplà amb argilaga, romerars, timonedes amb espígol, espígol i pi blanc. Sí s’han definit àrees d’hàbitats prioritaris, coincidents amb les àrees cartografiades com a sòls forestals, quant a les espècies que allí habiten, encara que la seua cobertura és escassa. El relleu accidentat ha impedit una acció humana intensa més enllà dels cultius de secà entre els abundants terrenys forestals que són el suport de la fauna lligada al bosc mediterrani.
Pel que fa a la valoració del paisatge, s’han identificat un total de 8 unitats de paisatge, dels que s’han descrit fonamentalment les seues característiques pel que fa a relleu, vegetació i ús del sòl. Els nombrosos
relleus del territori, des dels ondulats als muntanyosos fortament
accidentats juntament amb el caràcter cultivat o inculte dels terrenys
de matoll i masses arbòries, pareixen haver determinat principalment
la valoració. En particular, destaquen les zones 3, 4, 5 al sud de la
Rambla de Cervera, i la zona 6 corresponent a la zona més accidentada
amb pendents acusats al nord del nucli de població, on en les parcelles
situades al nord del barranc dels Bassoles es duen a terme activitats
extractives.
Les dades poblacionals del municipi mostren una clara tendència
al descens demogràfic que va arribar a comptar amb 2.523 habitants en
1900, reduint-se fins als escassos 660 habitants censats en l’actualitat.
En el conjunt de l’economia local, la principal activitat de la població
és l’agricultura, encara que com a segona activitat de persones que
tenen en altres serveis la seua activitat principal.
Al terme municipal de Cervera del Maestre hi ha un únic nucli de
població. L’edificació existent es concentra en el nucli urbà existint
poca edificació disseminada, alguns masos tots deshabitats menys u, i
alguna casa aïllada. Cal destacar el caràcter poc accessible de la meitat
sud del municipi, a la dreta de la Rambla de Cervera que es correspon
amb sòls de caràcter forestal, d’on la importància dels camins ramaders,
camins estrets, tortuosos i sense asfaltar que suporten un molt
escàs trànsit rodat, ja que són les úniques que travessen el terme municipal
i donen accés als bancals agrícoles existents en els vessants de
valls i muntanyes.
Pel que fa a la gestió dels residus sòlids, revisada la documentació
presentada s’observa que s’han tingut en compte les directrius del Pla
zonal de residus, que preveu en el municipi de Cervera del Maestre la
ubicació d’instal·lacions de tractament i eliminació de residus (planta
de tractament i depòsit controlat) per a la Zona 1.
Consideracions jurídiques
1. El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en què
resulta preceptiva la formulació d’una declaració d’impacte ambiental,
prèvia a la resolució administrativa que s’adopte per a l’aprovació
definitiva d’aquell, segons es desprén de l’article 5é de la Llei d’impacte
ambiental i concordants del reglament d’aquesta, annex I, apartat
8.g del Decret 162/1990, de 15 d’octubre.
2. En l’expedient s’han observat els tràmits prevists en el Decret
162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana,
pel qual s’aprova el Reglament d’impacte ambiental, en la Llei 2/1989,
de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i en les altres disposicions
que hi són d’aplicació.
3. L’article 13, apartat 2, del Decret 119/2003, d’11 de juliol, del
Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el Reglament
orgànic i funcional de la conselleria de Territori i Habitatge, atribueix
a la Direcció General de Gestió del Medi Natural la competència sobre
avaluació d’impacte ambiental.
Per tot l’anterior, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes,
emet la següent:
Declaració d’impacte ambiental
Primer. S’estima acceptable, a l’efecte ambiental i sense perjudici
de l’obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi són d’aplicació,
el projecte del Pla general d’ordenació urbana de Cervera del
Maestre, promogut per l’Ajuntament de Cervera del Maestre, sempre
que es desenvolupe d’acord amb allò que estableix la documentació
presentada i amb els condicionants establits a continuació.
Segon . Se supedita l’execució de l’esmentat projecte al compliment
dels condicionants següents:
– En compliment de l’article 11 de la Llei 4/1998, d’11 de juny,
del Patrimoni Cultural Valencià haurà d’obtenir-se informe favorable
de la Direcció General de Política Lingüística i Patrimoni Cultural
Valencià. En el cas que l’esmentat informe resultara desfavorable, així
haurà d’entendre’s també aquesta declaració d’impacte ambiental.
– Serà necessari acreditar, davant de la Comissió Territorial d’Urbanisme,
la disponibilitat de recursos hídrics per als usos prevists en
l’ordenació i en especial de la disponibilitat d’aigua potable per al proveïment
del municipi amb els sostres poblacionals prevists en el pla
general, segons les previsions dels plans hidrològics, a més de la noafecció
o menyscabament a altres usos existents legalment implantats.
– Els camins ramaders hauran de grafiar-se degudament en els
plànols d’ordenació com a sòl no urbanitzable d’especial protecció, i
mantenir l’amplària legal corresponent d’aquests i integrant-la en els
nous desenvolupaments urbanístics, cas de veure’s afectats, de manera
que mai computen a l’efecte d’aprofitament ni estàndards urbanístics
en correspondre’s amb béns de domini públic.
– La qualificació de sòl no urbanitzable de protecció forestal
s’aplicarà com a mínim als terrenys assenyalats en el plànol adjunt
com a annex 1, sense perjudici de la superposició amb altres proteccions
que puguen existir sobre els mateixos terrenys. Aquesta categoria
de sòl haurà d’ampliar-se als terrenys forestals afectats per l’incendi
ocorregut en l’any 1993, que es corresponen a més amb aquelles zones
amb major valor ambiental i paisatgístic al sud del terme municipal.
– En el sòl no urbanitzable de protecció forestal quedarà específicament
prohibit com a ús l’habitatge unifamiliar aïllat, i aquelles
instal·lacions amb ús recreatiu-esportiu incompatibles amb els valors
ambientals d’aquest tipus de sòls, les activitats terciàries en general,
com també els establiments hotelers i assimilats.
– En el sòl no urbanitzable de protecció de llits, en aquells trams
que travessen terrenys classificats com a sòl no urbanitzable comú, la
superfície de protecció genèrica establida en les normes urbanístiques
haurà d’ampliar-se a totes aquelles carenes vessants a aquesta que posseïsquen
vegetació o arbratge de caràcter natural amb la intenció de
salvaguardar la conca de recepció i al mateix temps preservar-la dels
efectes erosius produïts per l’eliminació de la cobertura vegetal, especialment
en l’època de precipitacions torrencials.
– El pla general establirà, amb caràcter previ a la seua aprovació
definitiva, una reserva de sòl amb destinació a les instal·lacions de
tractament i eliminació dels residus sòlids, en compliment d’allò que
preveu el Pla zonal de residus de la Zona 1.
– No podran promoure’s noves classificacions de sòl urbanitzable
sense valoració prèvia i justificació dels desenvolupaments del sòl
urbà i urbanitzable existent en el municipi, d’acord al model territorial
que proposa el nou pla general.
– Amb la finalitat de garantir, en qualsevol moment del desenvolupament
del pla general, una correcta gestió ambiental, s’hi adoptaran
les mesures següents:
– Serà necessari elaborar una ordenança municipal que regule
l’abocament a la xarxa de clavegueram municipal, ajustant-se a allò
que s’ha establit pel model d’ordenances elaborat conjuntament per
l’entitat de sanejament de la GV i la Federació de Municipis i Províncies
o per aquells condicionants més restrictius que s’hagen establit
per al bon funcionament de l’EDAR que realitza el tractament de les
aigües residuals.
– Haurà d’incloure’s en les fitxes de planejament i gestió de cada
sector un apartat amb les condicions de connexió dels mateixos, i en
particular s’especificarà la necessitat acreditar la capacitat de depuració
de l’EDAR a la qual es pretén connectar els col·lectors d’aigües
residuals i, si no n’hi ha, la reserva corresponent per a la seua ampliació
o l’execució d’una nova infraestructura.
– Així mateix s’inclourà la necessitat de realitzar un estudi geotècnic
previ a l’aprovació del planejament de desenvolupament que
permeta determinar les característiques de les obres tant en les edificacions
com en la urbanització, i les mesures correctores que s’han
d’adoptar enfront del risc de lliscament, en el sòl urbanitzable del sector
1.
– Serà obligatori incorporar en la normativa urbanística que aquelles
activitats aïllades o habitatges familiars aïllats, no connectats a
xarxes de sanejament, per als nous usos, incorporen sistemes d’oxidació
total, prohibint-se l’ús de fosses sèptiques i pous cecs.
Tercer . Es notifica a les parts interessades que contra aquesta resolució,
per no ser un acte definitiu en via administrativa no pot interposar-
se cap recurs, la qual cosa no és inconvenient perquè puguen utilitzar-
se els mitjans que en defensa del seu dret i interessos estimen
pertinents.
Quart. Aquesta declaració d’impacte ambiental es publicarà en el
Diari Oficial de la Comunitat Valenciana d’acord amb allò que disposa
l’article 28 del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la
Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució
de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’impacte ambiental.
València, 18 de gener de 2006. La directora general de Gestió del
Medi Natural: Concepción Maroto Álvarez.
