SIGNES AFIRMA QUE EL CONSELL NO HA POSAT EN MARXA GRAN PART DE LES 280 DEPURADORES QUE VA PROMETRE AL 2002 setembre 16, 2008

Informe de les inexistents depuradores de la costa del Baix Maestrat

Descarregar l’informe.

El portaveu de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge del PSPV a Les Corts, Francesc Signes, va assegurar avui que “el Consell, a dia d’avui, no ha posat en marxa gran part de les 280 depuradores que va prometre i que estan recollides en l’II Pla de Sanejament d’Aigües del País Valencià (2002-2008)”.
Va afegir que, la gran part d’aquestes plantes, “a tres mesos de concloure el termini, continuen sense començar o en estat d’execució”. Sobre això, va assenyalar que “la qualitat dolenta de les aigües dels rius valencians està estretament relacionada amb la “falta d’execució” d’aquest segon pla de sanejament.
Sobre això, va denunciar “la falta de transparència del Consell”, ja que el conseller de Medi Ambient, José Ramón García Antón, encara “no s’ha dignat a contestar la bateria de preguntes, concretament 280”, que va presentar el grup parlamentari socialista de les Corts, el mes de maig passat, sobre l’estat d’execució de totes les depuradores.
Així mateix, va afirmar que “el sistema d’implantació del tractament terciari en les depuradores es troba en mantellines”. En aquest sentit, va considerar que “les reivindicacions de Camps respecte a l’aigua deuria aplicar-les a la seva pròpia gestió perquè és ell el que està traient aigua a tot el País Valencià”, ja que “tota aigua no depurada és aigua desaprofitada i a més inutilitza més aigua”, va agregar.

Platja d’Alcossebre perd una bandera blava per incomplir la llei de Costes. setembre 12, 2008

Bandera blava.

Desprès de saber-se que s’havia perdut una de les banderes blaves de les platges d’Alcossebre, en concret a la platja de Manyetes, l’Ajuntament d’Alcalà de Xivert va sol·licitar per escrit una resposta de l’Associació privada, ADEAC, que concedeix aquest guardons. La resposta d’ADEAC fou que la Platja de Manyetes va perdre su Bandera Azul per incumplir la Llei de Costes, encara que aquest incompliment no era de l’Ajuntament sinó de dos particulars. Des de l’Ajuntament s’ha instat als particulars a que restableixin la legalitat amb Costes per tal de poder gaudir l’any vinent del distintiu a la platja de Manyetes que dóna l’associació privada de les banderes blaves.

 

 

Relacionada:Tenir depuradora i no abocar les aigües residuals al mar, no és un requisit imperatiu per tal d’aconseguir la bandera blava 

Les inexistents depuradores del Baix Maestrat arribaràn a l’Eurocambra. setembre 12, 2008

Raül Romeva

Moment de l'entrevista entre Carles Mulet i Raül Romeva

L’eurodiputat Raül Romeva ha arreplegat avui temes de Castelló per dur-los davant la Comissió de l’europarlament. Representants d’Iniciativa de les comarques de Castelló traslladaran a l’eurodiputat ecosocialista problemàtiques on pot intervindre la Unió Europea.

 Representants d’Iniciativa del Poble Valencià a les comarques de Castelló, han mantingut avui una reunió de treball amb l’eurodiputat d’Iniciativa, Raül Romeva, a la ciutat de València.
 L’incompliment de la directiva Europea 91/271 per la falta de depuradores al Baix Maestrat,

2565 dies incomplint la Directiva 91/271. Ja n’hi ha prou de tirar merda al mar! gener 9, 2008

El Baix Maestrat segueix sent la principal assignatura pendent en matèria de depuració d’aigües a la província. Les depuradores que l’Entitat Pública de Sanejament ubica a Benicarló, Peníscola, Vinaròs i Alcossebre a penes realitzen un pretratamento de les aigües, que després vessen al mar a través d’emissaris submarins. La merda va al mar sense la depuració mínima legal.

La construcció de depuradores que realitzin un tractament adequat de les aigües porta més d’un lustre de retards i ha estat objecte de reprovacions per part de la Unió Europea.

Publicat al Mediterrani

Presoners dels camps de concentració nazis gener 8, 2008

CALVET FEBRER, José Benicarló Mort 15/01/1942
MACHORDOM COLL, Antonio Benicarló Mort 11/11/1941
BATISTE BAILA, Francisco Vinaròs Alliberat 05/05/1945
ESCOIN AGUILAR, Vicente Vinaròs Alliberat 05/05/1945
FORNER SABATER, Sebastián Vinaròs Mort 16/12/1941
JUAN ZARAGOZA, Arturo Vinaròs Mort 03/11/1941
LUCAS RIPOLL, Francisco Vinaròs Mort 28/11/1941
MIRALLES DOMENECH, Agustín Vinaròs Mort 25/05/1942
MIRALLES RODRÍGUEZ, (?) Vinaròs Mort 14/05/1944
RAMALLEIRA CODORNIÚ, Antonio Vinaròs Mort 14/11/1941
RODA VALLÉS, José Vinaròs Alliberat 05/05/1945
SERRALTA MIRALLES, Juan Vinaròs Alliberat 05/05/1945
TARRAGÓ JORNALER, Francisco Vinaròs Alliberat 05/05/1945
TOMÁS JURADO, Agustina Vinaròs Alliberat 21/04/1945
CASTELLS ROCA, Ramón Peníscola Mort 10/04/1941
AÑO JUAN, Mariano Alcalà de Xivert Mort 01/01/1942
ÁVILA ARNAU, Manuel Alcalà de Xivert Mort 23/12/1941
BELTRÁN EBRI, Juan Alcalà de Xivert Alliberat 05/05/1945
GALARZA GARCÍA, Joaquín Alcalà de Xivert Mort 07/11/1941
MARTORELL CALDUCH, José Alcalà de Xivert Mort 08/11/1941
NEBOT CHACÓN, Agustín Alcalà de Xivert – Fonts (Les) Mort 16/10/1941
SOSPEDRA HERRERA, Antonio Alcalà de Xivert Mort 10/01/1942
ANGLÉS VILANOVA, Estanislao Càlig Mort 27/08/1941
GASCÓN BORRÁS, Julián Càlig Mort 23/09/1941
QUIXAL MONROIG, José Càlig Mort 25/08/1941
Més aquí

Agènda del mes de gener a les Terres del Sénia. gener 5, 2008

ACABA L’ANY, SENSE DEPURADORA NI ABOCADOR. desembre 31, 2007

Un altre any perdut, ara fa un any:

ACABA L’ANY, SENSE DEPURADORA NI ABOCADOR.

S’acaba l’any sense depuradora ni abocador per al Baix Maestrat

Diputació aposta pel medi ambient enviant la brossa NO TAN A PROP a més de 300 quilòmetres desembre 21, 2007

Relacionada: Brossa no tan a prop

El vicepresident segon de la Diputació de Castelló, Vicent Aparici, va anunciar ahir la intenció de la institució d’impulsar el tancament i segellat dels abocadors il·legals de residus sòlids de Vinarós i Benicarló. Aquesta mesura es competència de la Conselleria de Medi Ambient i no s’adoptarà fins que estigui operativa i en marxa el pla d’Aparici de dur les escombraries domèstiques de les poblacions costaneres del Baix Maestrat fins a Jumilla -Múrcia-.

L’abocador del Consorci a la Bassa no aconsegueix l’autoritzaicó ambiental integrada. En el supòsit hipotètic de concedir-se, encara caldrien més de dos anys per poder-lo posar en funcionament. A més caldrà adaptar-lo a la nova situació de major població i volum de residu. Aquest abocador del pla zonal I (Els Ports i El Maestrat) previst a Cervera està pendent de l’autorització ambiental integrada de la conselleria des de fa 3 anys ja que s’ubica damunt d’un terreny geològicament inadequat al ser kàrstic amb avencs i damunt d’un important aqüífer. Es presentaren milers d’al·legacions contra aquest abocador. A més d’autoritzar-se, la planta es podria trobar amb un llarg procés judicial que fins i tot, podria aturar les obres del projecte i obligar al Consorci a un canvi d’ubicació a un indret més adient.

El vicepresident de la Diputació i responsable de medi ambient va anunciar aquestes mesures en el transcurs d’una compareixença per destacar l’aposta de la diputació pel medi ambient i el desenvolupament sostenible, que es porta 20 milions, el 13% del pressupost de la institució. També va anunciar que està avançat l’estudi per donar solució a la gestió de les escombraries domèstiques de localitats turístiques de la franja litoral del Maestrat, casos d’Orpesa, Torreblanca, Peníscola, Alcalà, Benicarló i Vinarós. S’estudia una alternativa mixta, basada en l’adequació de la instal·lació de purins de Sant Mateu com planta de transferència i l’ús de plantes de transferència mòbils per atendre als termes d’Orpesa i Torreblanca.

La diputació ja ha iniciat els tràmits per al segellat del seu abocador a cortes D’Arenós i ha propiciat el de Tírig i Catí. Al temps que busca una sortida per al segellat final de l’abocador d’Altura, tancat per l’exalcalde socialista, Manuel Carot, fa més de sis anys.

Fons europeus per a minidepuradores de menys de 200 habitants.

Aparici va avançar que en 2008 es crearà una nova línia per facilitar la clausura i segellat d’altres instal·lacions de la província, en un intent d’anar agilitant el compliment de la directiva europea i de la Llei de Residus. Amb aquesta finalitat destina 140.000 euros. La corporació provincial ha optat per buscar en els fons Feder fórmules de finançament d’actuacions de millora del medi ambient. Així, Aparici va avançar ahir que l’III Pla de Depuració, que portaria la depuració i reutilització de l’aigua a municipis menors de 200 habitants, podria obtenir finançament dels fons europeus de desenvolupament regional que a travès del Govern arribin a la província.Una aposta que contrasta amb els 2545 dies que porten les localitats d’Alcossebre, Peníscola, Benicarló i Vinaròs sense depuradora en funcionament incomplint la Directiva 91/271 d’aigues residuals. Més al Mercantil

ALBIOL RECLAMA UNA MORATÒRIA URBANÍSTICA A TORREBLANCA PEL PRESSUMPTE DELICTE ECOLÒGIC desembre 17, 2007

Vista de la platja de Torrenostra a Torreblanca.

Esquerra Unida recrimina al PSOE la seua col·laboració i al Bloc el paper imprestable que estan jugant de la mà del Partit Popular i dels especuladors urbanístics.
La diputada de Esquerra Unida i Compromís, Marina Albiol, presentarà en breu una iniciativa parlamentària per tal que la conselleria d’urbanisme i medi ambient “intervinga immediatament i ature tots els projectes urbanístics” posats en marxa per l’ajuntament de Torreblanca, ja que “la Fiscalia de Castelló ha decidit obrir diligències per un presumpte delicte contra l’ordenació del territori i els recursos naturals pel desenvolupament urbanístic de Torrenostra”. Una actuació que afecta a 2’5 milions de metres quadrats i 10 sectors per urbanitzar, segons fonts municipals.
Albiol assegura que “en aquest greu delicte han participat presumptament tots els regidors de l’actual consistori municipal, i probablement també de l’anterior”, després que el passat 15 de novembre l’Ajuntament de Torreblanca, reunit en plenari extraordinari, aprovara un dels projectes urbanístics en Torrenostra on “es pretén cimentar una zona humida i, fins i tot, vendre l’espai que haurien d’ocupar les zones verdes i les dotacions per construir hotels de quatre estrelles”.
Per això, la diputada d’esquerres recrimina al PSOE la seua col·laboració i al Bloc el paper imprestable que estan jugant de la mà del Partit Popular i dels especuladors urbanístics. Albiol recorda que al darrer informe anual de Greenpeace anomenat ‘Destrucción a toda costa’, Torreblanca encapçala el llistat d’Ajuntament enemics del desenvolupament sostenible amb projectes que signifiquen un augment poblacional del 2.500% en les 46.389 vivendes que es pretenen construir.
Marina Albiol considera “fonamental” que intervinga la conselleria amb celeritat per “retirant les competències urbanístics als qui volen convertir tot el seu terme municipal en ciment” i també espera que “els diputats i diputades del PSOE i el Bloc corregisquen l’actitud dels seus correligionaris a l’Ajuntament de Torreblanca perquè no es pot pretendre fer oposició al PP al País Valencià i donar cobertura, al mateix temps, a aquestes actuacions presumptament delictives, especialment greu en el cas del Bloc”.

La brossa del pobles costaners del Consorci de Residus de la Zona I anirà encara més NO TAN A PROP desembre 3, 2007

Enviaràn la brossa NO TAN A PROP

El retard en la publicació de la denegació de l’abocador de la Bassa a Cervera provocarà més gasto per a tots. Ara s’obligarà a tirar la brossa NO TAN A PROP.

La decisió en ubicar l’abocador del Consorci de residus per complir les previsions del Pla Zonal de Residus de la Zona I, a la partida de la Bassa al terme de Cervera, damunt d’un terrenys kàrstic on hi ha un important aqüífer i no hi ha argila, a més de portar un important sobrecost, farà rascar encara més la butxaca als ciutadans dels pobles amb més empadronats dels 49 municipis afectats pel Consorci, és a dir, Orpesa, Torreblanca, Alcalà, Peñíscola, Benicarló o Vinaròs. Contra aquest abocador es van presentar milers d’al·legacions i gairebé ja fa tres anys des de que es presentaren i encara no han estat contestades, ni s’ha fet res per desistir d’aquest ubicació. La inacció del Consorci porta que alguns municipis, en especial tots els costaners, des d’Orpesa fins a Vinaròs, -o el que és el mateix i com ja hem dit, Orpesa, Torreblanca, Alcalà, Peníscola, Benicarló i Vinaròs- es veuran obligats, a partir de l’any vinent a enviar la brossa a un centre de transferència que es pensa ubicar a Sant Mateu, a una de les plantes de la Diputació provincial on es tracten purins i desprès de fer una bona compactació s’enviaràn amb camions de gran tonatge cap a terres murcianes.

Ja fa uns dies el diari Mercantil Valencià sorprenia a l’anunciar que la brossa del Consorci de Residus de la Zona I s’enviaria a un abocador de Novelda -Alacant-. Ja que Novelda envia la seua brossa a un abocador d’un altre poble. Avui hem vist l’acta del Ple del 15 de novembre de l’Ajuntament de Peníscola desvela que la brossa s’enviarà a partir de l’any vinent a l’abocador de Jumilla a la provincia de Múrcia. En línia recta està a 257 quilòmetres de Peníscola, 270 de Vinaròs, i a 255 quilòmetres de Sant Mateu. En total d’anada i tornada cada viatge suposarà molt més de 500 quilòmetres de recorregut amb les considerables emissions de CO2 que es generaran en cada viatge, a més del consum d’energia i amb el risc per a la circulació per les carreteres que suposarà el tràfec de camions amunt i avall.

El més trist de tot això, a més de car, és que es fa en nom del “respecte al medi ambient”.

Això suposarà un cost de 968000 euros cada any només a l’Ajuntament de Peníscola i per a l’Ajuntament de Benicarló es preveu un cost de dos milions d’euros.

Sembla ser que els de l’abocador de Jumilla són molt “hospitalaris” i accepten residus d’altres terres, encara que siguen de NO TAN A PROP, previ pagament d’una taxa que podria estar entre els 15 i 20 euros la tona, la qual cosa suposa uns 400 euros per a un camió de 20 tones.

Sagunt -Camp de Morvedre- ja fa temps que envia dos trailes de brossa cada dia a Jumilla i des del blog de Miguel Angel Martin s’afirma que aquest sobrecost suposa allí i que aquí també serà, és només per la incompetència del Consorci de Residus i la lentitud del Pla Zonal, resposabilitat fonamental del govern del PP a la Generalitat i a les diputacións i a govern del Consorci, i demana que els ciutadans no deuen de pagar la inoperància del govern autonòmic i en tot cas, se’ls hauria d’exigir econòmicament a ells, els que tenien i tenen la responsabilitat, aquest sobrecost i no als ciutadans.

A Jumilla estan molt indignats amb la gestió d’aquest abocador, segons llegim a aquest blog d’Izquierda Unida

Urbanisme del Baix Maestrat al Diari Oficial novembre 22, 2007

Ajuntament d’Alcalà de Xivert
Informació pública de l’aprovació definitiva de l’annex al Projecte d’Urbanització de la Unitat d’Execució en Sòl Urbanitzable Detallat P-18 del PGOU d’Alcalá de Xivert. [2007/14051] (pdf 157KB)
43.273
Ajuntament de Benicarló
Informació pública de l’aprovació del projecte d’urbanització del vial número 30 de la partida Solaes de Benicarló. [2007/13791] (pdf 148KB)

El PSPV presentarà esmena als pressupostos de la Generalitat per dotar de partida pressupostària a les inexistents depuradores del Baix Maestrat novembre 18, 2007

Descarregar informe sobre el compliment de la Directiva a la costa del País Valencià

Quan portem 2512 dies incomplint la Directiva 91/271 per no tenir depuradores al Baix Maestrat i abocar al mar la merda sense la depuració mínima legal, Isabel Escudero, diputada pel PSPV a les Corts Valecianes i coordinadora del PSPV a Castelló, ha anunciat que en el procés de debat i aprovació dels Pressupostos de 2008, s’estan preparant esmenes perquè projectes que els socialistes consideren bàsics i improrrogables, como les depuradores del nord del País Valencià tinguin partida pressupostària. També prepararan d’altres esmenes per al desdoblament dels vials Vila-real-Borriana i Almassora-Borriana, l’hospital de la Vall d’Uixó, i la construcció de la nova carretera Peníscola-Benicarló, entre d’altres. Més aquí

Relacionada: Sense diners per fer depuradores

Comparativa dels pressupostos de la Generalitat banda i banda del riu Sénia

Imágenes de la mierda que se tira al mar Mediterráneo cada dia….todos los dias. novembre 12, 2007

Hay que clicar encima de las imágenes para ampliar. Fotos de alta resolució tomadas sólo hace unos dias.

Muchas veces vas al mar y observas una espuma flotando, o un color marrón y no sabes lo que es y cómo ves una bandera azul y a gente bañándose, tú como muchos otros te metes en el mar. Quieres saber que es eso que flota?

Location with GoogleMaps

Os ofrecemos unas muestras panorámicas de la espumita conocida como “las natas” que procedente del emisario submarino del colector de aguas residuales que sin la depuración previa, legalmente exigible,

vierte directamente en el mar en Alcossebre -provincia de Castellón-, las aguas residuales.

Se reclama una depuradora que vierta sus aguas en los campos de regadío, éstos en crisis bajo la fiebre urbanística, y deje de incumplirse la Directiva 91/271/CEE desde el 1 Enero 2000 que prohíbe verter aguas residuales al mar, sin una depuración mínima.

Parece a decir de nuestro Ayuntamiento que va a empezar a construirse con presupuesto de la Entidad Pública de Saneamiento de la Comunidad Valenciana, pero consultado su programa preupuestario para 2008, no consta. Creemos que ello se debe a un olvido. Felicitamos la buena iniciativa de poner fín a tanto excremento en ebullición. Asociaciones Cívicas Ciudadanas y Ecologistas de Alcossebre por la Salud Pública.

Ni Vinaròs,ni Benicarló, ni Peníscola, ni Alcossebre tienen depuradora i vierten sus aguas residuales al mar sin la depuració mínima legal, incumpliendo la Directiva 91/271/CE.
Este año tampoco la Generalitat Valenciana destina dinero en el borrador de los presupuestos de 2008 para construirlas.

Basta ya de tirar merda al mar!

Imatges de la merda que es tira al mar a Alcossebre cada dia…tots els dies. novembre 11, 2007

Cal cliquejar damunt de les imatges per ampliar. Són imatges d’alta resolució fetes ara fa unes setmanes a finals d’octubre de 2007.

Ni Vinaròs,ni Benicarló, ni Peníscola, ni Alcossebre tenen depuradora i aboquen les seues aigües residuals al mar sense la depuració mínima legal, incomplint la Directiva 91/271/CE.

Tampoc la Generalitat Valenciana destina diners a l’esborrany de pressupostos de 2008 per construir-les.

Ja n’hi ha prou de tirar merda al mar.

Mostres panoràmiques de l’espumeta coneguda com “les nates” que procedent de l’emissari submarí del col·lector d’aigües residuals que sense depuració prèvia aboca directament al nostre mar Mediterràni a Alcossebre -Baix Maestrat- al País Valencià. Es reclama una depuradora que aprofite les seves aigües en els camps de regadiu, aquests en crisis sota la febra urbanística, i deixi d’incomplir-se la Directiva 91/271/CEE que va donar un termini per tenir depuradora, el qual es va exhaurir el 31 de desembre de 2000 i per tant no es poden abocar aigües residuals al mar. Sembla dir del nostre Ajuntament que ara començarà a construir-se amb càrrec als pressupostos 2008 de la Generalitat Valenciana i la seua Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals del País Valencià, però consultat el seu programa pressupostari per a 2008, no consta enlloc. Creiem que això es deu a un oblit.Quan es posarà fi a tant excrement surant?

Associacions Cíviques Ciutadanes i Ecologistes d’Alcossebre per la Salut Pública.

La destrucció del litoral a Castelló.L’amenaça de l’urbanisme més dur. novembre 6, 2007

El totxo ja fa temps que ha substituït a l’agricultura en l’economia de la província de Castelló. El més clar exemple és Marina d’Or, la macrourbanització que el pla de xoc contra l’urbanisme salvatge del Ministeri de Medi ambient diu que vol “limitar”. Per a això proposarà que no es permetin més requalificacions. Castelló és posa d’exemple del que no s’ha de fer, si la intenció és apostar pel desenvolupament sostenible. I el futur pinta encara més negre en un litoral on el ciment ha guanyat la batalla a l’agricultura, fins a fa poc propietària dels terrenys més preuats. El perill és que envaeixi també els espais protegits, que encara hi ha amplis marges al costat de les platges.

El Ministeri de Medi ambient critica “la caòtica costa” de Castelló a Benicàssim. A milers de cases es prohibiran grans obres i requalificacions. El desarrollisme eclosionà a Castelló als 90. Els remeis per a pal·liar la barrera urbanística ja existent són molt escassos. Les vacunes, molt cares. I el diagnòstic, molt greu. L’Estratègia per a la Sostenibilitat de la Costa -l’ampli diagnòstic sobre l’estat del litoral que Medi ambient ha elaborat en dos anys de treball i al que ha tingut accés el diari -EL PAÍS- ho especifica en la radiografia sobre el litoral de Castelló. “Pressió urbanística molt forta“, “platges encaixades”, “risc de saturació”, “increment de demandes de platges” són alguns dels conceptes que utilitza el pla de xoc de Medi ambient contra l’urbanisme salvatge a l’analitzar Castelló. Les estratègies per a salvaguardar aquest litoral, tal com assenyala el document, passen per l’adquisició de terrenys en una franja de 500 metres, la protecció dels parcs naturals costaners amenaçats i per deixar “fora d’ordenació” els punts en els quals existeix una edificació massiva en el límit de la línia de costa com al nord de Peníscola, Marina d’Or i la seva àrea d’expansió, i la zona compresa entre el port de Castelló i Borriana. Això significa que en desenes de milers d’habitatges només es permetrien obres de conservació i manteniment dels edificis però no grans modificacions ni canvis d’ús. Sobre Marina d’Or afirma que “les intervencions urbanístiques de gran impacte que s’estan duent a terme al nord d’Oropesa suposen un model urbà dur, que entra en forta contradicció amb les condicions ambientals de la zona. Generen una barrera en el front litoral i provocaran una pressió humana sobre el mateix, insostenible en termes de futur“. El ministeri de Medi ambient no només s’ha fixat en l’espai ja construït, per al qual proposa una “millora de la qualitat paisajística” i la seva declaració com “fora d’ordenació“, sinó que fa referència a les previsions de desenvolupament urbanístic que vol “vigilar“. El fet és que l’expansió de la macrourbanización Marina d’Or se situa al costat d’un parc natural, el Prat de Cabanes-Torreblanca, que no conta amb cap “matalàs” que impossibiliti que a dos metres del límit del parc s’estiguin construint edificis. A més, en el mateix terme d’Orpesa, però més a l’interior, està pendent d’aprovació una macrourbanització de més de 18 milions de metres quadrats, projectada sota “l’empar” de la construcció d’un parc temàtic. La urbanització, que promou també Marina d’Or, preveu un augment de població de fins a 200.000 habitants, quan l’actual és de 10.000, i inclou 40.000 habitatges, tres camps de golf, sis hotels amb 7.500 places, una pista d’esquí artificial, un casino, 12.000 places d’aparcament privades, a més d’altres aparcaments públics i residencials, una zona nocturna d’oci amb 34 locals i els seus propis parcs d’atraccions, un de civilitzacions i un altre aquàtic. Les previsions apunten al fet que la macrourbanització precisarà de 20 milions de metres cúbics d’aigua a l’any, poc més del que consumeix la ciutat d’Albacete. “La invasió” del litoral no afecta només a aquest tram, ja que la delegació de Costes ha realitzat un inventari en el qual especifica l’existència d’unes 600 edificacions que envaeixen el domini públic marítim terrestre al llarg del litoral castellonenc. L’estratègia es basa també a recuperar aquest terreny, actuar contra els infractors i a retirar concessions. Al nord de la província, l’estudi de Medi ambient descriu un tram en el qual l’edificació “coloniza de manera gairebé contínua” el litoral, mentre que la demanda de platges és superior a les possibilitats que ofereix la costa, pel que proposa “no realitzar més construccions properes” a la línia marítima. Entre Vinaròs i Benicarló, s’aposta per contenir la urbanització en primera línia, ja que encara existeix una franja de sòl no urbanitzable que “constitueix una banda de permeabilitat mediambiental molt positiva“. Entre Peníscola i Alcossebre es troben més de 10 quilòmetres de front litoral protegit en la Serra d’Irta, declarat parc natural i Lloc d’Interès Comunitari. Allí “ha d’evitar-se el procés urbanizador, costi el que costi“. No obstant això, existeix un risc de saturació urbanística en els seus límits, pel que Medi ambient planteja endurir els criteris de protecció enfront de la pressió urbanística.

El nord d’Orpesa està marcat per Marina d’Or, amb “perill de colmatació humana” i sense possibilitat de realitzar espigons d’estabilització de la platja per a controlar la regresió de la costa. Mentre, el sud del terme municipal es planteja com una zona molt vulnerable, en la qual encara existeix la possibilitat de contenir la urbanització. Per a això, el projecte proposa la compra dels terrenys de la línia de costa per a executar un recorregut turístic cultural i natural per a vianants i bicicletes. Entre Benicàssim i Castelló es perfila una “costa caòtica”, amb edificacions pràcticament en la línia del mar i una platja en constant regresió. No obstant això, poc es pot fer ja en una zona tan consolidada i, al marge de mesures per a alliberar les franges de servitud, les propostes d’actuació apunten a la realització d’un estudi global d’estabilització de la costa. Al nord de Castelló encara existeix alguna possibilitat, amb el que Medi ambient proposa ampliar el parc de la Pineda fins a la desembocadura del Riu Sec, en una zona que actualment s’usa com aerodrom. “Haurà d’aconseguir-se especialment la no consolidació urbana“, diu com proposta. No obstant això, ja existeix un projecte per a aquest tram, la Ciutat de les Llengües que encara està per definir. Al sud del port de Castelló, l’Estratègia per a la Sostenibilitat de la Costa apunta una altra gran proposta: declarar fora d’ordenació els terrenys situats des de l’extrem sud portuari fins a la desembocadura del riu Millars, que està protegit, el que abasta el front litoral d’Almassora. Més al sud, aposta per recuperar els antics terrenys de domini públic de la platja de l’Arenal, en Borriana, i demolir un espigó del port d’aquest municipi. El País

La gran decepció dels pressupostos 2008 de la Generalitat del País Valencià per al Baix Maestrat novembre 5, 2007

Els pressupostos del Consell per a 2008 representen una decepció per al Baix Maestrat i per tota la província de Castelló. I això és així de forma objectiva. Si de les inversions reals previstes per a 2008 descomptem tots els projectes que ja apareixien en els Pressupostos de 2007, i no s’han executat, resulta que les inversions decrecen. Hi ha projectes que s’arrosseguen des de fa més d’una dècada, i alguns, com els projectes de depuradores del Baix Maestrat han desaparegut sense executar-se.

Relació d’alguns projectes pressupostats al 2007 al Baix Maestrat i que el Consell no ha executat:

Centre de salut de Peníscola. Consignat al 2007 amb 1,9 milions d’euros. Reconsignat al 2008 amb 1,7 milions d’euros. La inversió prevista per a aquest any era de 654.000 euros, i ara només hi ha una inversió previstra en 2008 de 100.000 euros, per a redactar el projecte.

Centre de salut Vinaròs II. Apareix en 2007 amb una consignació de 1.750.000 euros. No s’ha executat res. Reapareix en 2008 amb la mateixa consignació, i noves anualitat, amb l’agreujant que el gruixut de la inversió, un milió d’euros, s’ha fixat per a 2010.

El passeig marítim de la costa sud de Peníscola tenia una consignació en 2007 de 100.000 euros que havia d’haver-se executat aquest exercici. No s’ha executat i reapareix en els pressupostos de 2008 elevada a 150.000 euros i distribuïda en dos anualitats.

-Desapareixen les partides pressupostàries per fer depuradores al Baix Maestrat. Al 2007 ja l’EDAR d’Alcossebre no tenia consignació pressupostària. Ara cap depuradora té consignació pressupostària, ni per fer projectes ni per a res. Simplement ha desaparegut aquestes infraestructures que a més d’una necessitat són un imperatiu legal per la Directiva 91/271, i un imperatiu moral, ja que tots tenen depuradores i al Baix Maestrat també paguem com els d’Alacant el Canon de depuració, per una depuració que no es fa.

A la resta de la demarcació castellonenca, d’altres inversions desapareixen o no s’han executat i tornen a repetir són una llarga relació d’inversions pressupostades 2007 i no executades.:

· En el Pla de Depuració d’Aigües, desapareix una inversió contemplada en 2007, renovació col·lectors de Vistabella, de 511.000 euros, i afegeix en 2008 la depuradora Orpesa-Cabanes, de 539.000 euros, que a més és l’actuació única, oblidant totes les depuradoras pendents, sobretot en el nord de la província.

· El Barranc de Fraga apareix en 2007 pressupostat en 32 milions d’euros. En 2008 reapareix amb 29,2 milions d’euros. Quan es va presentar el projecte fa una dècada el cost estimat era de 17 milions d’euros. · Canalització aigües pluvials zona Barranquet de Vila-real, declarada obra d’emergència i pressupostada en 2007 en 3,95 milions d’euros. Havien d’haver-se invertit aquest any 3,5 milions, que no s’han invertit. En 2008 figura pressupostada en 2,4 milions d’euros. · Duplicació tram Borriana Almassora. Codi de projecte FN510453. Apareix en pressupostos 2007 amb una dotació de 15,2 milions d’euros. En pressupostos de 2008, pàgina 301 del tom 2, apareix amb una consignació de 15,6 milions. · En pressupostos 2007 apareix pont sobre riu Bergantes en Zorita, codi FN510407, amb un pressupost de 2?3 milions. En pressupost 2008 apareix de nou la partida, aquesta vegada consignada amb 2?5 milions. · Forcall. En pressupostos 2007 apareix projecte codi FN570345, sondeig i conducció d’aigua fins al dipòsit de Forcall, amb una assignació de 384.000 euros. Aquesta obra l’assumeix el Ministeri de Medi ambient a través d’Acuamed, i despareix per tant en 2008 dels pressupostos de la Generalitat. Però la Generalitat no reinvierteix aquesta partida en altres actuacions hídriques a Forcall, tal com havia sol·licitat la corporació local.

· Centre de salut de Casalduch, cósdigo EC120181, apareix al 2007 amb un cost de 2,4 milions i una inversió en 2007 de 758.000 euros. Al 2008 reapareix amb un cost de 1?8 milions i una inversió en 2008 de 1?1 milions.

· Centre de salut Germans Vilafaña. Codi EC120187. Pressupostat en 2007 amb 550.000 euros. Reconsignat al 2008 amb un milió d’euros.

· Centre de salut d’Almenara. Apareix consignat en 2007 amb 1,5 milions i una inversió prevista aquest any de 595.000 euros. No s’ha executat res. Reapareix en pressupostos de 2008 amb una consignació de 1,2 milions i una inversió prevista per a 2008 de 6.280.000 euros.

· Centre de Salut d’Orpesa. Apareix consignat en 2007 amb 943.000 euros, inversió que s’havia d’executar en la seva totalitat aquest any. No s’ha executat res. El projecte reapareix en 2008 amb un cost estimat de 1,4 milions i una inversió per a 2008 de només 100.000 euros. Codi ER120122. · Millores en l’hospital auxiliar de Sogorb. Apareix consignat en 2007 cojn 350.000 euros, no s’executa res, i torna a aparèixer en els pressupostos de 2008 amb 300.000 euros i una inversió prevista l’any pròxim de 100.000 euros.

· Pont sobre el Millars en Ribesalbes. S’havia d’executar entre 2007 i 2008 amb una inversió d’un milió d’euros. Ara, en els pressupostos de 2008 el cost és de 2,6 milions d’euros i apareixen anualitats fins a 2010.

· Projecte de desdoblament de la CV-18 entre Borriana i Almassora. Pressupost de 2007: 15,2 milions d’euros. Executat zero. Pressupost de 2008: 15,6 milions d’euros.

· La carretera Orpesa-Cabanes apareixia consignada en 2007 amb 17,5 milions d’euros i una inversió aquest any de 2,2 milions. Zero executat. Pressupost 2008: set-cents mil euros.

· Rotonda en la CV-223 en Artana. Pressupost 2007: 200.000 euros. Inversió única prevista per a aquest any i no executada. La partida es reprodueix en el pressupost de 2008.

· Ampliació d’un pas inferior sota el ferrocarril a Sogorb. Pressupost en 2007: 2,1 milions d’euros amb anualitat fins a 2009. Reapareix en 2008 amb un cost de dos milions ara amb anualidades fins a 2010.

· Duplicació Borriana-Vila-real. Apareix en 2007 amb un cost de 4,1 milions d’euros, i una inversió per a aquest any de 100.000 euros. Torna a aparèixer en 2008 amb el mateix cost i els mateixos 100.000 euros consignats per a aquest exercici.

· El tram del bus guiat entre la plaça Cardona Vius i la platja de la Pineda apareixia en els pressupostos de 2007 amb un cost estimat de 21 milions i una inversió prevista aquest any de 225.000 euros que lògicament no s’ha executat. Ara aquest tram ni tan sols apareix en els pressupostos de 2008.

· La plataforma del TvrCas en el tram del carrer Colón apareixia consignada en 2007 amb 900.000 euros amb una única anualidad que havia d’haver-se executat aquest any. Lògicament no s’ha executat, i la inversió prevista en els pressupostos de 2008 és de tan sol 27.000 euros. ·

Albiol qualifica d’insultant que el PP torne a obviar la construcció de depuradores al Baix Maestrat novembre 1, 2007

Els pressupostos per al 2008, tornen sense preveure solucionar el problema de Vinaròs, Benicarló, Alcalà i Peníscola.
La diputada autonòmica d’Esquerra Unida i Compromís pel País Valencià, Marina Albiol, ha criticat avui durament, que els pressupostos autonòmics per a 2008 tornen a obviar la construcció de les depuradores de Vinaròs, Benicarló, Alcalà-Alcossebre i Peníscola, localitats de gran població que venen abocant les aigües fecals al mar al mancar d’un sistema de depuració adient més enllà de simples emissaris submarins.
Albiol ha recordat com des de fa més de 15 anys es reclama aquesta inversió, i s’ha aplegat a l’extrem que la Unió Europea ha obert un expedient sancionador contra l’Estat Espanyol per aquests casos concrets, a l’incomplir de manera flagrant la Directiva 91/271/CE d’aigües residuals; tot i que la competència i responsabilitat de tindre solucionat aquest problema és del govern autonòmic “ és una vergonya que pobles tant importants com els quatre esmentats, els quals viuen en gran mesura del turisme, estiguen tirant directament les aigües fecals al mar, és a dir, embrutant una de les principals fonts d’ingressos, i posant en perill no només al turisme, sinó també a altres sectors com ara el pesquer”
La diputada d’EU ha afirmat que costa entendre com tornen a obviar la problemàtica, tot i estar al dia dels requeriments de la UE “ aquest és el veritable espill de l’ erràtica política del PP, s’omplin la boca de la potenciació del turisme, i els diners públics van aventures privades especuladores, com ara l’aeroport de Fabra, o els fastos dels grans projectes virtuals, però en coses bàsiques, com la salubritat de les aigües de banys, tornen a mirar a un altre costat”.
Marina Albiol ha encoratjat als ajuntaments dels quatre pobles a fer un front comú per exigir al Consell complir la seua obligació “ els ciutadans estan pagant uns impostos per a que es solucionen els problemes, i més encara, es paguen mensualment en els rebuts de l’aigua cànons per a la depuració d’aigües, quan aquesta no es depura, sinó que contamina l’entorn. És igualment irresponsable, contaminar les aigües de bany i la costa amb excrements, com malgastar tot el cabdal d’aigua que no es reutilitza; dotant a aquestes localitats d’un sistema terciari de depuració, s’aprofitaria milers de litres diàriament, que valdrien per a usos agrícoles, reg de jardins i neteja urbana, o altres usos; aigua que deixaríem de necessitar d’altres fonts de subministrament, per contra, el PP malgasta els diners públics en els negocis dels seus amics, i després prefereixen demanar l’aigua de l’Ebre, mentre tirem al mar la pròpia aigua dels nostres pobles que podríem reciclar”.
EU esmenarà els pressupostos per al 2008, demanant partides concretes per a la construcció de depuradores de sistema terciari en aquests quatre municipis

Els pressupostos autonòmics obliden una vegada més a les terres de Castelló. octubre 31, 2007

Sense diners per fer les depuradores del Baix Maestrat.

Albiol ” els pressupostos autonòmics obliden Castelló, i tornen a ocultar les mancances baix dades genèriques“EU afirma que el PP no dóna resposta a les prioritats de la població. La diputada autonòmica d´Esquerra Unida i Compromís pel País Valencià, Marina Albiol, ha fet avui una primera valoració dels pressupostos autonòmic del 2008, presentats ahir per la Generalitat ” de nou, veiem uns comptes presentats per pura exigència normativa, però sense pretensió de solucionar els problemes reals de la població, els quals queden de nou ocultats baix les xifres i partides genèriques que s´empren per no adquirir compromisos reals”. Segons Albiol ” com sempre, una cosa és el que pressuposten, i un altra, el compliment real d´eixe pressupost, que veiem, any rere any, com les principals partides que en exercicis anteriors ja acaparaven grans quantitats de diners, es tornen a presentar sense cap avanç significatiu, per tant, la irrealitat dels comptes continua sent la mateixa”.La parlamentària d´EU ha afirmat que entre aquest exemple d´opacitat està tot l´àrea d´ensenyament ” baix partides genèriques, pressuposen per al 2008 poc més de quatre milions d´euros a la construcció i reforma de centres de primària i secundària de tota la província, sense especificar en quins municipis, ni fer cap proposta concreta, fet pel qual, no es podrà saber les pretensions de cara al proper exercici per als pobles que estan patint les principals mancances, ni quins superan el barraquisme i quins es tornaran a quedar en la cua de les inversions” Idèntic problema, segons EU, és el que s´afronta amb la reforma dels centres d´atenció primària “ l´estat dels centres d´atenció primària o ambulatoris de la majoria dels pobles, es troben en un estat de conservació molt insuficient, per la desatenció que s´arrossega des de fa anys, i per contra, ho engloben tot dins d´una partida a totes llums insuficient per donar resposta a l´actaul problemàtica“.Albiol també ha trobat a faltar inversions en serveis socials ” a banda de ridícules inversions a Castelló i Atzeneta, cap residència geriàtrica ni centre de dia de gestió pública per a tota la resta de demarcació provincial de Castelló. Tampoc es destaca cap inversió en recuperació i manteniment del patrimoni arquitectònic, històric a banda de insignificant menudes actuacions disperses” segurament es gastaran més en els sous dels neo-nazis contractats per a la Ciudad de las Lenguas, que en cultura i patrimoni per a tota la província. També s´han trobat a faltar inversions com ara en depuradores ” de nou, ni Vinaròs, Benicarló, Peníscola ni Alcalà voran solucionat els vessament d´aigües fecals al mar, pel qual l´Estat Espanyol ha estat sancionat per la UE“, tampoc hi ha inversions en Ferrocarrils de la Generalitat per a Castelló, ni en rescatar el peatge de l´AP7, i la major part de les inversions en infraestructures, són reiteracions d´incompliments”Albiol ha lamentat la manca de compromís del PP amb Castelló ” de nou es demostra que el pes de Fabra en el Consell només és gastat per als seus assumptes i negocis particulars, i no per arrossegar més inversions a Castelló“, i ha anunciat la presentació d´esmenes per demanar més inversions concretes en una vertebració del territori i polítiques socials.

Escandalós projecte de pressupostos de la Generalitat del País Valencià per al 2008 torna a castigar severament al Baix Maestrat octubre 29, 2007

Malgrat portar ja 2492 dies incomplint la Directiva 91/271/CE d’aigües residuals, i tirar la merda al mar a tots els pobles costaners del Baix Maestrat -Vinaròs,Benicarló,Peníscola, Alcossebre- sense la depuració mínima legalment exigida -Veure l’informe de les inexistents depuradores-. El projecte de pressupostos de la Generalitat Valenciana per al 2008, presentat avui a les Corts torna a discriminar clarament al Baix Maestrat. Encara que enguany ja parlen clar i no hi ha ni un perret o cèntim per fer cap depuradora, o si més no, no els trobem per enlloc. Tot sembla indicar -si no estem equivocats que també podria ser-que als projecte de pressupostos del 2008 han desaparegut les partides pressupostàries destinades a fer les depuradores del Baix Maestrat. Veure les consignacions pressupostàries per fer noves depuradores, totes NO TAN A PROP, per ampliar les d’Alacant que ja en tenen, i això es fa amb els nostres diners del Canon de depuració que paguem al rebut de l’aigua des de fa més de 15 anys. La de més a prop és una inversió en sanejament a Cabanes-Orpesa.

Amb aquest projecte de pressupostos el nostre mar del que molts vivim al Baix Maestrat, continuarà sent un any més el nostre abocador de residus insalubres i potencialment tòxics i perillosos. Malgrat que , com ja hem dit, totes i tots estem contribuïnt amb els nostres impostos com la resta de valencianes i valencians pagant al rebut d’aigüa l’anomenat Canon Valencià per una depuració que a les nostres terres no es fa. I un any més els diners se’n van per fer noves depuradores i ampliar les que tenen a València i sobretot a Alacant.
Aquí està el capítol d’inversions en futures depuradores previstes als anteriors pressupostos de 2007. Cap a les comarques del nord del País Valencià, totes són de València o Alacant. Cal ajudar als del sud a ampliar les seves depuradores amb els nostres diners.
Aquí està la quantitat de diners per fer només els projectes i estudis de les depuradores de Peníscola i Benicarló als pressupostos de l’any passat i no sabem si s’han arrivat a gastar, ara han desaparegut als pressupostots 2008:

Per a Peníscola es destinaren: 18,87 milers d’euros (18.870€) per al 2007.

A Benicarló es destinaren 16,29 milers d’euros (16.290€).

A Vinaròs es destinàven 16,87 milers d’euros (16.870€)

La d’Alcossebre un any més no apareix als pressupostos, tal i com ja va passar a l’any 2006.
Per consultar els diners per a projectes de depuradores de l’any passat. Aquí

Diners destinats a noves depuradores per al 2008 a tota la provincia de Castelló.

396.000 euros es destinaran al sanejament i depuració de l’àrea Orpesa-Cabanes i prou!

Pressupostos 2008 despesa a la Conselleria d’Infraestructures per a

Peníscola.

Millora de la seguretat vial de la CV-141 Peníscola 120.450€

Vial de connexió Peníscola-Benicarló 2.925.900 €

Nova llotja de Peníscola 60.000 euros

Passeig Marítim costa sud 100.000 euros

Centre de Salut de Peníscola 100.000 euros.Confradía de pescadors de Vinaròs 50.120 €
Confradía de pescadors de Benicarló 46.090€
Confradía de pescadors de Peníscola 52.150€

Benicarló

Ampl. millora. Seguretat vial a la cv-135 Càlig-Benicarlo 507.570€

Parc.lit.tr.Vinaros Sud-Benicarlo Nord 120.000€

Centre de Salut de Benicarló 760.460€

Consell Regulador de la Denominació d’Origen Carxofa de Benicarló 55.000 €

Conveni Centre d’Arts Escèniques amb l’Ajuntament de Benicarló 75.000 €

Vinaròs

Vinaròs nova zona pesquera indus. al port 329.320€

Noves instal·lacions pesqueres al port de Vinaròs 74.990€

Plan especial de reordenació del port de Vinaròs 74.620 €

Centre de Salut Vinaròs II 100.000€

Desdoblament N-324 Morella-Vinaròs (projecte per al MOF) 200.000€

Vinaròs ordenació. litoral. tram. Vinròs.Sud-Benicarló.Nord 68.210€

Ampliació de l’Hospital de Vinaròs 5.330.740€

Coves de Vinromà

Acond. cv-129 Les Coves Vinromà-Albocàsser k.3+525 i 7+351 295.220€

Descarregar el Tomo 2 sencer 4Mb

Descarregar el projecte de pressupostos per tomos

1. Projecte de llei

2. Estructura per programes

3. Annex d’ingresos i gastos

4. Annex de dades de Personal

5. Entitats Autónomes i empreses

6. Liquidació

7. Informe econòmic financer

Conselleria d’Infraestructures.

Subsecretaría 511.10.- Direcció i Serveis Generals
FP1 FP2 FP3 FP4 FP7
02.- Secretaría Autonòmica de Infraestructures i Transport
01.- D.G. de Obres Públiques
431.10.- Arquitectura
FP1 FP2 FP3 FP4 FP6 FP7
513.10.- Infraestructura de Carreteres
FP1FP2FP3FP4FP6FP7ANEXO
02.-D.G. de Transports i Logística 513.20.-Infraestructura del Transport
FP1 FP2 FP3 FP4 FP6 FP7

513.30.-Ordenació i Coord. del Transp. Terrestre i Logística
FP1 FP2 FP3 FP4 FP6 FP7 ANNEX
03.-D.G. de Ports, Aeroports i Costes 514.10.-Infraestructura de Ports, Aeroports i Costes
FP1 FP2 FP3 FP4 FP6 FP7
514.30.-Gestió iy Explotació de Ports
FP1 FP2 FP3 FP4 FP6
04.-D.G. de Energía 731.10.-Energía
FP1 FP2 FP3 FP4 FP6 FP7
05.-D.G. de Arquitectura 31.10.-Arquitectura
FP1 FP2 FP3 FP4 FP6 FP7

MEDI AMBIENT, AIGUA, URBANISME i VIVENDA
01.-Subsecretaría 01.-Subsecretaría42.20.-Direcció i Serveis Generals
FP1 FP2 FP3 FP4 FP6 FP7 ANEXO
02.-Secret. Autonòmica de Medi Ambient, Aigüa, Urbanisme i Habitatge
01.-D.G. de Ordenació del Territori 432.20.-Urbanisme
FP1 FP2 FP3 FP4 FP6 FP7
02.-D.G. d’Habitatge i Projectes Urbans 431.20.-Habitatge i Projectes Urbans
FP1 FP2 FP3 FP4 FP6 FP7 FP8 ANEXO
03.-D.G. de Gestión del Medio Natural442.30.-Conservació del Medi Natural
FP1 FP2 FP3 FP4 FP6 FP7 ANEXO
442.40.-Restauració i Protecció dels Recursos Naturals
FP1 FP2 FP3 FP4 FP6 FP7
442.80.-Conservació d’Espais Naturals
FP1 FP2 FP3 FP4 FP6 FP7
04.-D.G. pel Canvi Climàtic 442.50.-Gestió de Residus
FP1 FP2 FP3 FP4 FP6 FP7 ANEXO
42.60.-Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental
FP1 FP2 FP3 FP4 FP6 FP7
05.-D.G. de l’Aigua 442.10.-Sanejament i Depuració d’Aigües
FP1 FP4 FP6 FP7
512.10.-Gestió i Infraestructura de Recursos Hidràulics
FP1 FP2 FP3 FP4 FP6 FP7 FP8
06.-D.G. del Paisatge 442.70.-Paisatge
FP1 FP2 FP4 FP6 FP7

El Diari NO TAN A PROP el millor blog en català del món o entre els millors blogs en català del món. octubre 14, 2007

Quan portem 2477 dies incomplint la Directiva 91/271 i abocant al mar la merda a tots els pobles costaners del Baix Maestrat per no tenir depuradora, el Diari NO TAN A PROP ja ocupa la segona posició en el rànking de blogs d’Alianzo en català.
Hem fet un salt qualitatiu important al TOP-CATALÀ, arribant fins a la primera posició del rànking anomenat (Top Català el qual funciona per vots fets pels internautes, dins dels blocs o d’altres espais web donats d’alta… així que, sisplau: Ja n’hi prou de votar cada dia al Diari NO TAN A PROP i de tirar merda al mar!!!)