Presentació de la Cooperativa de Consum ecològic desembre 4, 2007

QUÈ ÉS LA COOPERATIVA?
La Cooperativa de Consum naix arrel d’unes inquietuds molt concretes:
- Interès en el consum de productes d’origen ecològic.
- Eliminar el major nombre possible d’intermediaris/es.
- Apropar els consumidors i consumidores als productors i productores.
- Establir unes relacions participatives i horitzontals a l’hora de gestionar el consum (autogestió).
Però la forma en què s’estructura el funcionament de la cooperativa ho sabràs en la presentació el divendres 23.
EN QUÈ CONSISTIRÀ LA PRESENTACIÓ?
L’acte de presentació tindrà les següents parts:
Una primera on explicarem les conseqüències del model de consum actual i les seues repercussions a nivell social, ecològic i cultural.
Una segona part on explicarem el funcionament de la cooperativa i les persones interessades es podran adherir.

PROJECTE:
COOPERATIVA DE CONSUMIDORS

La cooperativa de consumidors…. “la terreta” ….és una iniciativa social i econòmica alternativa al sistema de consum vigent.
És un projecte social basat en la integració en un grup per participar de forma responsable en la gestió col·lectiva d’allò comú referent a la nostra alimentació, amb contraposició al sistema alimentari industrial i a gran escala que ofereixen les grans corporacions, que perjudiquen la salut i provoquen grans desequilibris socials, econòmics i ambientals al nostre territori i també als països del Sud.
Aquest projecte proposa un funcionament de participació democràtica basat en l’assemblea i l’autogestió, i la creació d’unes relacions socials basades en valors no mercantilitzables, amb la creació d’un espai per promoure el desenvolupament del cultiu i consum de productes ecològics produits localment i distribuits de forma directa.

PRINCIPIS

Cooperació
La cooperativa és un pocés constructiu de comunitat que persegueix uns interesos comuns: conéixer les possibilitats i possibilitats dels demés, analitzar de forma participativa les nostres necessitats alimentàries i els mitjans de producció necessaris, així com les aspiracions a nivell local econòmiques, socials i culturals , mitjançant un projecte col·lectiu i amb gestió democràtica.

Autogestió
La cooperativa és un projecte gestionat per qui participa d’ell.
S’analitzen de forma col·lectiva les necessitats de consum per garantitzar la demanda d’allò que volem consumir i de les formes amb que volem consumir.

Assemblearisme
L’assemblea és l’unic orgue de desició de la cooperativa.
Els membres s’adhereixen de forma oberta amb la disposició d’acceptar la corresponsabilitat i participar en la definició de les polítiques i desicions.

Autonomia
Tots els membres de la cooperativa es comprometen a uns mínims de participació.
El treball aseembleari requereix de l’ús responsable del dret a veto, i dels consens.

Anticapitalisme
La cooperativa és un projecte social i polític per construir un espai i unes relacions socials basades en valors alternatius al sistema, que busca consensuar una forma de consum basat en criteris de justicia i suport mutu, i crear un sistema de desenvolupament viable a nivell ecològic i econòmic.

Agroecologia
Aquest concepte implica molt més que l’agricultura ecològica (no utilització de productes químics; perque aquesta podria basar-se també en la lògica capitalista i explotar terres i recursos naturals, fer ús de transport a grans distàncies, etc).
L’agroecologia és una integració cultural, social, econòmica, ecològica i política entre el sistema agrari i les relacions humanes que establim amb ell, i això implica una sèrie de requisits: la proximitat entre producció i consum, l’eliminació d’intermediaris, la inclusió de residus en el propi circuit, la creació de circuits curts d’intercanvi, el desenvolupament de fórmules alternatives amb els productors, i la integració en un moviment social.

Inserció en altres moviments socials.
La cooperativa és un projecte per crear alternatives al sistema capitalista, per la qual cosa, la integració en les diferents lluites globals i locals contra el capitalisme també forma part del projecte de la cooperativa.

FUNCIONAMENT

-no pertenença a títol individual; sempre el soci participa de forma integrada en el grup de la cooperativa, d’aquesta manera es reforça el valor d’allò col·lectiu i es vertebra la participació de tot@s.

-compromís de consum
(aquest punt cal reflexionar-lo i discutir-lo més: si el que volem és proveir-nos de productes locals, hi haurà de fer una planificació conjunta amb el proveïdor, i això requereix un compromís de consum per temporada, és a dir demanar un nombre fixe de borses per campanya; també es considera la pèrdua de socis, i seria el grup de consum el que cobriria econòmicament el buit i buscaria altra persona).

-“borses setmanals” de verdura i/o fruita ecològica de temporada: el preu es fixa de forma col·lectiva conjuntament amb el proveïdor sense basar-se en criteris de mercat.

-altres productes
•productes ecològics alimentaris (llegums, algues, arròs…que no es produeixen al nostre àmbit; també de comerç just, com café, cacao, melmelades..) o no alimentaris ( productes de neteja, cosmètica..) als que es podria accedir a través de xarxes de cooperatives o distribuïdores estatals.
•productes, que encara que no ecològics, es produeixen a nivell local de forma artesanal (formatges- Serra d’Espadà, mel, dolços…)

-mecanismes de participació
•assemblea mensual: és el orgue bàsic de decisió i organització
•assemblees extraordinàries i plenaris: per discutir qüestions de fons i per al debat; es
crearà una comissió per recollir propostes, fer l’ordre del dia i establir la metodologia.
•creació de comissions per decisió de l’assemblea per tractar temes específics o
treballar en tasques concretes i transitòries sense que implique prendre decisions,
sinò ordenar i recollir informació que després es transmetrà a l’assemblea general.
•corresponsabilitat dels membres de la cooperativa en totes les accions i activitats,
amb l’establiment de torns rotatoris (neteja del local, distribuir els productes en
borses d’acord amb les unitats de consum, recollir els diners, relacions amb el
productor i fer les comandes, assistir a les assemblees del casal o d’altres moviments
socials amb els que estiguem implicats com a cooperativa, el·laboració de les
actes i moderació de les assemblees….)
•establir una roda d’emergència, per a donar resposta a situacions que impliquen
decisions urgents.
•altres activitats posibles: “diumenges verds”→ establir un diumenge fixe al mes
que siga dia de trobada entre productors i consumidors per fer treball col·lectiu al
camp i reforçar les relacions; butlletí intern; organització de cursos i jornades per
promoure la formació i capacitació en temes de consum i agroecologia….
•difusió del projecte i intervenció a diferents nivells: moviments socials, per crear un
projecte comú de reivindicació davant l’administració local per la lluita contra l’avanç
desarrolista i el projecte capitalista; pobles i terra, per crear una relació amb els
productors i participar dels problemes agrícoles i de l’economia local dels pobles on
estan els camps de producció, comarca, per establir relació amb altres organitzacions
socials locals, l’integració del coneixement dels problemes existents a la comarca i
la participació en campanyes concretes.

-finançament
tots els cooperativistes són responsables per igual de cobrir les necessitats de finançament de la cooperativa.
Es pot establir una quota mensual per asumir l’autofinançament i tindre un remanent per fer intervencions concretes, asumir pèrdua de socis, material de formació…

QÜESTIONS PER AL DEBAT

-¿productes exclusivament ecològics, o també productes de producció artesanal produits a nivell local?
-legalització?
-finançament…¿total independèncial dels mitjos típics del capitalisme…subvencions estatals…?

Llotja de taronjes discrimina a la Unió de Llauradors i exclou a les Cooperatives agraries. desembre 1, 2007

Desprès de fracasar el mercat d’opcions i futurs de cítrics de València, ahir es va crear un altre mercat anomenat Llotja de cítrics en la que s’ha deixat fora a cooperatives agràries i al principal sindicat agrari del País Valencià.

El secretari general de la Unió de Llauradors-Coag, Joan Brusca, va expressar a les porta de la Cambra de comerç de València, que serveix de seu al nou organisme, la seva «més enèrgica protesta per la discriminació» que ha sofert el principal sindicat agrari del país, ja que cap dels seus integrants forma part dels òrgans de govern de la llotja de preus de la taronja que acaba de crear-se. A més cap de les cooperatives agràries forma part. Ni cap dels seus membres ha estat inclòs en la comissió que s’encarrega de gestionar el nou ens, els principals càrrecs del qual de responsabilitat -un total de dotze- han recaigut en destacats dirigents de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja) i en representants del comerç privat.
La Unió ni ha estat informada ni ha participat en la composició de la llotja -va lamentar Joan Brusca- i vam pensar que una entitat d’aquest tipus ha de construir-se des de la democràcia i la participació». Per a deixar bé patenti el seu malestar, els dirigents de la Unió de Llauradors no van acudir a l’acte de constitució del nou organisme, celebrat ahir en la Cambra de comerç de València, ni al posterior menjar amb la qual es pretenia commemorar l’engegada de la llotja. Vist al Mercantil

X Jornades de la Tòfona al restaurant Rosa Pinyol de Tortosa novembre 26, 2007

El passat 15 de novembre va començar legalment la temporada de la tòfona, un dels productes més preuats de les Terres de l’Ebre. De fet, els ports de Tortosa Beseit són la segona zona productora de Catalunya i la cinquena de l’Estat, amb una producció que podria assolir els 2.000 quilos. En aquest sentit, el restaurant tortosí Rosa Pinyol començarà la setmana que ve les X Jornades de la Tòfona, amb la previsió que les pluges de l’agost, l’avançament del fred i les últimes gelades garanteixin una bona collita. «Si ara no plou en excés, la temporada es podria allargar fins a principi del març», va explicar ahir el cuiner Joan Forcadell.

PRESENTACIÓ DE L’OLI DEL CENTENARI DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE TORTOSA novembre 26, 2007

PRESENTACIÓ DE L’OLI DEL CENTENARI DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE TORTOSA

El President de la Comissió de Comerç interior i Fires, i sots president de la comissió del Centenari de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa, Sr. Carlos Ripollés, va estar el diumenge 25 de novembre al matí l’encarregat de presentar dins la XI Fira de l’Oli Novell, dels Cítrics i del comerç de Santa Bàrbara L’Oli del Centenari, juntament amb l’alcalde de Santa Bàrbara, Sr. Jordi Boronat, El President de la Cooperativa ST Montsià, Sr. Josep Ibañez, el President de la Cooperativa Soldebre de Tortosa, Sr.Josep Antoni curto, el Gerent de la cambra de comerç, Sr. Francesc Minguell i el Gerent de la Cooperativa ST Montsià, Sr. Lluis Cardona.
La Cambra de Comerç de Tortosa, conjuntament amb la cooperativa agrícola de Santa Bàrbara, ST Montsià, dins la XI edició de la Fira de Santa Bàrbara, van presentar l’oli del Centenari, producte amb Denominació d’ Origen Protegida Baix Ebre i Montsià, que servirà d’emblema dels productes de qualitat que les nostres comarques desenvolupen i treballen des de fa molts anys.
Un dels objectius que des de la cambra de Comerç, Indústria i navegació de Tortosa ens hem marcat per a la commemoració dels actes del centenari de la Cambra és la presència i participació de totes les poblacions de la demarcació cameral, així com la reivindicació social i econòmica de les nostres terres. Amb aquest motiu al llarg de l’any del centenari, volem promocionar i difondre els productes de les nostres comarques.
El primer producte escollit ha estat l’Oli Novell de la comarca del Montsià, per les seves qualitats i característiques excepcionals. Vist a RolNews

I què en farem de les garrofes? novembre 9, 2007

Els garrofers són arbres que es cultiven a l’àrea mediterránea i en especial als Països Catalans. Tradicionament, han estat aliment per als animals. I al llenguatje esdevé un equivalent als diners, com quan es referix a ells, substituint-lo per garrofes, exemple:”ja tens les garrofes“. Ara amb les noves tecnologies ha esdevingut un aliment bàsic com additiu natural i substitutiu d’altres aliments com la xocolata. Malgrat això, molta garrofa s’importa del nord d’Africa, principalment del Marroc, la qual cosa enfonsa els preus d’aquí, o , si més no, impedeix que pujen molt.

Des de mitjans dels anys 90, l’empresa mallorquina Alimcarat comercialitza farina tostada de garrofa com a sustitutiu natural de la xocolata. Els principals avantatges de la farina de garrofa davant la xocolata és que gairebé no té greixos, ni cafeína, ni teobromina, aquestes dues últimes substàncies són excitants presents al cacau. Amb un preu de la garrofa pel terra, la farina de garrofa presenta preus competitius davant el cacau, i serveix com a ingredient en la indústria agroalimentària per a la fabricació de cobertures i rellenos de succedanis de xocolata i en la fabricació de cremes, gelats i batuts instantànis de xocolata i també als preparats de cereals i galetes.

La goma de garrofí encara dicta el preu de la garrofa. De la molturació dels grans de la llavor de garrofa, el garrofí, s’obté una pols blanca o groguenca que es coneix com a goma de garrofí i que s’utilitza com a additiu alimentari amb la denominació E-410. La goma de garrofí és un polisacàrid molt complex, capaç de produir solucions molt viscoses, que s’utilitza fonamentalment com a estabilitzant de suspensions en refrescos, sopes i salses i en rebosteria, en l’elaboració de galetes, melmelades i conserves vegetals. En ser completament natural, no comporta cap efecte perjudicial per a la salut.El garrofí s’utilitzava com a espessant i estabilitzant en productes destinats a l’alimentació humana però també en productes –llaunes– d’alimentació animal, en preparats per a gats i gossos. A més, la indústria tèxtil l’utilitzava com a colorant i també tenia altres utilitats diverses. Més aquí

Les garrofes continuen emprant-se en l’alimentació animal, ja que presenta indubtables avantatges com una excel·lent palatabilitat i valor nutritiu amb propietats terapeutiques. Actua com a biorregulador intestinal amb propietats antidiarrèiques per les substàncies tàniques que porta.

L’espoli d’oliveres continua al Montsià i al Maestrat. novembre 8, 2007

La gent comença a parlar en veu pròpia de l’espoli d’oliveres a les nostres terres, a les terres del Sénia, comarques del Montsià i del Maestrat.

Al blog dels amics dels arbres avui, publiquen un interessant post titul·lat:

«Hi ha “magatzems” amb centenars d’oliveres arrencades»

En què va quedar el Zumosoil? Ens van vendre la moto? novembre 8, 2007

El passat mes de febrer, enmig de la pitjor campanya citrícola de la història, pels seus ruïnosos preus, i un parell de mesos abans de la campanya electoral autonòmica, el Govern del País Valencià va anunciar a so de tabals i platerets un projecte per obtenir bioetanol a partir de la pell de la taronja. L’anunci va tenir gran repercussió mediàtica, es van crear moltes espectativas i múltiples comentaris. Fins i tot van dir que Al Gore va proposar el nom de “Zumosoil” al presumpte invent. Ara passades les eleccions sembla ser que ja ningú investigarà aquests biocombustibles. Precisament avui el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publica la modificació de l’import assignat per a ajudes destinades als programes del foment de biocarburantes, en el marc del Pla d’Energia 2007, per la qual se suprimeix o es deixa sense un només euro la partida per a investigar els biocarburantes. Segons diuen, ningú ha presentat cap sol·licitud d’ajuda per a investigar res.

“Programa de Foment de la Investigació de Biocarburants: 0 euros.”

100.000 euros val aquesta foto

Cal recordar que l’empresa pública Vaersa va finançar una Trobada sobre Canvi Climàtic protagonitzat el passat mes de febrer per al Gore a Madrid en el qual la Generalitat va exposar el seu projecte per a fabricar bioetanol a partir de la pulpa i escorça de la taronja. La trobada va propiciar una foto del llavors conseller de Territori, Esteban González Pons, i del Nobel i premio Príncep d’Astúries Al Gore. La imatge de l’actual portaveu parlamentari del PP en Els Corts i ex conseller de Territori i Medi ambient Esteban González Pons i l’ex vicepresident dels Estats Units, Al Gore xerrant amb un got de taronja en la mà, és, sense dubte, una d’aquestes imatges d’impacte amb les quals el protagonista valencià va adquirir el certificat de compromís contra el canvi climàtic que dispensa Al Gore amb comptagotes i sempre a canvi de generoses donacions a alguna de les seves fundacions. La Generalitat va finançar amb 100.000 euros-més de 16 milions de les antigues pessetes- la primera Trobada sobre Energia, Municipi i Escalfament Global (EMCG) que es va celebrar el passat mes de febrer a Madrid, segons fonts de tota solvència. El Mercantil Valencià

LA UNIÓ es manifestarà el pròxim 29 de novembre a Madrid en protesta per la crisi dels ramaders valencians novembre 7, 2007

La manifestació prevista per al 14 es trasllada per tant en nom de la unitat d’acció.

Al País Valencià les pèrdues passen dels 100 milions d’euros per l’increment dels costos de producció i els baixos preus percebuts pels ramaders
LA UNIÓ-COAG, al costat de la resta d’organitzacions agràries, es manifestarà el pròxim 29 de novembre a Madrid davant la falta d’iniciatives de pes per part del Govern i de la Generalitat per a plantar cara a la greu crisi que pateixen els sectors ramaders, que ja ha provocat pèrdues de més de 100 milions d’euros al País Valencià. Se suspèn per tant la manifestació anunciada per al pròxim 14 de novembre en nom de la unitat d’acció, tal com havia sol·licitat LA UNIÓ la passada setmana, i es trasllada al 29 per a contar amb el suport de totes les organitzacions agràries: COAG, ASAJA I UPA, a fi d’exigir al Govern mesures de calat que eviten l’abandó massiu de ramaders. El desmesurat augment dels costos de producció, amb pujades de fins a un 40% en els pinsos dedicats a l’alimentació animal, i els baixos preus rebuts pels productors, ha posat a milers de xicotetes i mitjanes explotacions a la vora del col·lapse econòmic ja que duen mesos venent per sota de costos. La situació s’agreuja encara més si tenim en compte que els ramaders no tenen la possibilitat de traslladar l’increment dels costos de producció al preu que reben pels seus productes. En l’últim any, els costos de producció en porcí s’han incrementat en un 29%, en conills un 27%, els de boví de carn en un 24% i els de pollastres en un 24,3%, per citar alguns exemples. En el cas de l’oví, podríem parlar d’una crisi estructural, ja que els ramaders arrosseguen una pèrdua de renda d’un 32% des de l’any 2002, (en este any el ramader rebia 77 euros per corder, en l’actualitat rep 55 euros, un 40% menys). Davant esta situació COAG, ASAJA i UPA exigiran al Govern:

1- Ajudes de Mínimis en 2008, amb un límit de fins a 6.000 euros per explotació.

2- Crèdits tous, préstecs a través del ICO a 5 anys + 1 de manca a euribor + 0.50%, avalats pel Ministeri d’Agricultura.

3. Exempció de les quotes a la Seguretat Social.

4- Accés per als ramaders a drets de pagament acoblats i desacoblats de la reserva nacional, sobretot per als ramaders d’oví i cabrum.

5- Pla de reestructuració que facilite l’abandó en condicions dignes d’aquells ramaders d’edat avançada i sense relleu generacional que així ho decidisquen.

6- Reducció dels mòduls de cotització de l’IRPF.

7- Devolució de l’IBI de les explotacions ramaderes.

8- Suprimir les taxes de retirada dels MER dels escorxadors, que fins a ara se li descompten al ramader, la qual cosa suposa una despesa afegida.

9- Devolució de les primes pagades pels ramaders per la retirada de cadàvers de les explotacions, instaurar un sistema distint al de l’assegurança per a la gestió dels cadàvers en les explotacions.

La investigació de biocarburants al País Valencià es queda sense diners. novembre 7, 2007

Foto del Conseller de Medi Ambient i Urbanisme del País Valencià i Al Gore

El projecte que abans de la campanya electoral en plena crisi de la taronja es va anunciar des del Consell a tabals i platerets de que s’investigaria en com aprofitar la polpa i la pell de la taronja per fer biodiesel podria haver caigut en sac trencat, o si més no, enguany ningú ha presentat cap sol·licitud d’ajut per investigar aquesta possibilitat. Fins i tot ja li havien posat nom el Zumosoil. Avui mateix, el Diari Oficial del País Valencià publica la RESOLUCIÓ de 22 d’octubre de 2007, del director de l’Agència Valenciana de l’Energia (AVEN), per la qual es modifica la distribució de l’import assignat per a ajuts destinats als programes del foment de biocarburants, en el marc del Pla d’Energia 2007.

Allí diu que per Resolució de 4 d’abril de 2007, del president de l’Agència Valenciana de l’Energia (AVEN), es convocaven ajudes per al foment dels biocarburants al País Valencià per a l’exercici 2007.
L’article 3 de la resolució esmentada establia el finançament de les ajudes a càrrec de la línia pressupostària T6811 Foment de biocombustibles, amb un import global màxim de 700.000 €, quantitat que es destinava al Programa de Foment d’Infraestructures de Biocarburants i al Programa de Foment de la Investigació en Biocarburants, amb una distribució que podia ser modificada segons les sol·licituds presentades en cada programa. Vista l’acta de la comissió d’avaluació de projectes del Pla d’Energia per a 2007, de 19 d’octubre de 2007, en la qual s’informa que no s’ha rebut cap sol·licitud que tinga els requisits establits per a considerar-se beneficiària de les ajudes destinades al Programa de Foment de la Investigació en Biocarburants i en virtut de les competèncias establides en l’article 3 de la Resolució de 4 d’abril de 2007,
del president de l’Agència Valenciana de l’Energia, resolc:
Únic
Modificar la distribució inicialment establida en l’article 3 de la resolució anteriorment esmentada, tal com s’especifica tot seguit:
Programa de Foment d’Infraestructures de Biocarburants: 700.000 euros.
Programa de Foment de la Investigació en Biocarburants: 0 euros.
València, 22 d’octubre de 2007.– El director de l’Agència Valenciana de l’Energia: Antoni Cejalvo Lapeña.

Relacionada: Zumosoil o como vender la moto

Morir llaurant en un tractor no es considera accident laboral. novembre 3, 2007

Els accidents de tractor es cobren la vida de més de deu agricultors aquest any al País Valencià.

Els sindicats agraris demanen que aquests successos es considerin sinistres laborals.

Agustí Coloma llaurava amb el seu tractor un camp d’oliveres en la localitat de la Jana (Baix Maestrat) en la vesprada del passat 7 de setembre. El tractor va bolcar a l’arribar a un marge, i va atrapar al llaurador. A Coloma li va donar temps d’avisar de l’accident amb el seu mòbil , però poc més. Quan va arribar l’ajuda havia mort. Tenia 57 anys.

La majoria dels morts -ja en van deu- són llauradors de més de 50 anys. Coloma, agricultor professional, va morir mentre treballava, però no figurarà en les estadístiques oficials de sinistralitat laboral del País Valencià, ja que els accidents en tractors es consideren de trànsit perquè en molts casos es produeixen mentre els vehicles circulen per carreteres, de camí al tros o de volta al seu domicili.

El cas de Coloma no és aïllat.

Deu agricultors han perdut la vida aquest any al camp del País valencià i almenys altres nou han resultat ferits de gravetat en distints accidents de tractor, segons les dades facilitades pel Centre d’Informació i Coordinació d’Urgències (CICU) i les informacions publicades per aquest periòdic. Tractor vell i agricultor major: una combinació fatal.

En molts d’aquests accidents hi ha coincidències. Un agricultor de 70 anys mort al maig a Andilla (València), un altre de 78 anys que va perdre la vida al mes següent en Benisili (Alacant) o l’última víctima, de 63 anys, en la pedanía oriolana de Torremendo. Amb alguna excepció com el llaurador de 35 anys de Casas del Rio a Requena que morí el 18 de maig d’enguany, l’edat dels agricultors morts o ferits és superior als 50 anys. 81 anys tenia el que morí a l’Olleria el passat 13 de maig. L’onze de maig en un accident de trànsit a Xest d’un tractor amb un turisme moria un llaurador de 76 anys. 38 anys tenia el que morí arrollat pel seu remolc a Pilar de la Foradada. 70 anys el que morí en la carretera entre Pinós i Elda.

I les últimes estadístiques oficials, de fa uns anys, indiquen que més de 15.000 dels 61.000 tractors que operen en el camp valencià superen els 20 anys d’antiguitat i, per tant, manquen en general dels sistemes de protecció necessaris, explica Joan Brusca, secretari general de la Unió de Llauradors -COAG-. L’antiguitat d’aquests vehicles és un dels factors que expliquen aquests fatals accidents. A Espanya moren de mitjana 60 agricultors a l’any en aquest tipus d’accidents, segons un informe universitari que té la Unió de Llauradors. La realitat, en qualsevol cas, és difícil d’acotar i les xifres tot just recullen alguns dels desenllaços més greus. I és aquesta, precisament, una de les principals queixes de les organitzacions agràries valencianes. Brusca considera fonamental que aquests accidents tinguin la consideració de laborals perquè “les Administracions siguin conscients del problema” i prenguin mesures efectives. En la mateixa línia, a la fi del passat mes de setembre, el sindicat UPA va reclamar que les morts per tomb de tractor es comptabilitzin dintre de les dades oficials de sinistralitat laboral. El sindicat agrari va reclamar també que la Generalitat Valenciana es replantegi les mesures de prevenció d’accidents “en el sector primari“. El secretari general de la Unió de Llauradors considera que aquesta realitat “va lligada” a l’envelliment dels agricultors, a la falta de relleu generacional que sofreix el camp valencià i també a la falta de rendibilitat de la pròpia activitat. La Unió reclama “des de fa temps” una aposta clara de potenciar el Pla Renove amb ajudes atractives per a rejuvenecer aquest parc de vehicles. Malgrat això, Brusca reconeix que el Govern ha incrementat les ajudes que atorgà inicialment en 2005 per a facilitar que els agricultors renovin els tractors amb els quals treballen. El responsable agrari valencià defensa també que l’Administració hauria de buscar “algun sistema d’acoblar una estructura homologada” per a la protecció de l’agricultor en els vehicles antics. També reclama més formació i accions que difonguin la prevenció de riscos laborals entre els professionals del sector. Vist a El País

Brutal crisi sense precedents al sector ramader. novembre 1, 2007

“La més forta pujada del preu dels pinsos que mai s’ha vist” és el que ens conten ramaders que pateixen des de fa massa temps una forta crisi que està posant en un seriòs perill el futur de les explotacions ramaderes dels Països Catalans, en especial, per estar més a prop, les del nord del País Valencià i el sud de Catalunya. “I és que el preu a la que es paga la carn no acompanya.”

Portar un porc a l’escorxador li està costant 34 euros al ramaders que les posa de la seua butxaca, i com més gran és l’explotació més perd. “Tindrem que tancar”. Cada setmana puja el preu del pinso en una pujada boja que escanya d’una forma com no es recorda a tot el sector, en especial al porcí, però també a l’avícola, l’oví,boví i al cunícola. Això no es pot aguantar i les autoritats no fan res per salvar o protegir al sector. Pèrdues de més de 100 milions d’euros. veure video. Noticia relacionada.

Al 2002 el ramader rebia 77 euros por un corder, mentre que ara rep 55 euros -preu de fa vint anys-, la qual cosa suposa un 40% menos. A més, en l’últim any el cost per animal ha augmentat dels 52 euros de 2006 als 67 actuals.

Grans dificultats per les petites i mitjanes explotacions porcines per culpa de l’elevadísim preu dels pinsos emprats en alimentació animal i el descens dels preus percebuts pels ramaders que perden 34 euros per cada porc enviat a l’escorxador. Segons un informe elaborat per l’organització agraria UPA, en el que duem d’any els pinsos han pujat al ramader uns 9 cèntims d’euro en quilo (15 de les antigues pessetes) el que suposa un increment d’un 30% dels costos de producció en un any. El sector porcí és un dels més afectats per aquesta situació atès que l’alimentació suposa el 75 % del que costa produir un porc. A l’espectacular augment dels costos de producció conseqüència del preu dels pinsos cal afegir els preus ridículs que marquen les llotges. A l’última setmana Mercolleida va establir com preu del porc selecte de 100 Kg 0,9 €/Kg viu al que cal descomptar altres 3 cèntims per descomptes aplicats unilateralment pels escorxadors. Per a UPA la situació dels ramaders és sagnant doncs els mateixos també són consumidors i la mateixa carn que porten els costa en la carnisseria a una mitjana de 6 € per cada quilo. D’octubre de 2006 a octubre de 2007 el preu de la carn de porc de primera no ha baixat al consumidor mentre que el descens del preu percebut pels ramaders ha estat d’un 16,7 %.

Especials dificultats estan travessant les explotacions de cicle tancat ja que a la difícil situació econòmica cal afegir la impossibilitat de tancar les explotacions de manera temporal davant la producció a pèrdues que estan tenint. Els ramaders integrats com els del Maestrat i Els Ports també travessen moments difícils doncs en les renovacions dels contractes ja s’han aplicat baixades de més del 20% per animal produït. En el cas del garrí el preu en la Llotja de Mercolleida del passat 11 d’octubre va ser de 12 € per animal amb la qual cosa la situació es fa insostenible i nombroses granges destinades a producció de garrins estan tancant. UPA torna a exigir als responsables del Ministeri d’Agricultura i de les comunitats autònomes que posin en marxa mesures urgents que permetin mantenir l’activitat de les explotacions ramaderes mentre s’aconsegueix la normalitat del mercat. L’organització proposa mesures socials (inclusió d’ajudes al sector en els programes de Desenvolupament Rural desenvolupats per les Comunitats Autònomes i Pla de Reestructuració amb jubilacions anticipades i suport als quals romanen en l’activitat), mesures econòmiques (supressió de pagament de guies i altres taxes als ramaders, crèdits a interès preferencial i renegociació dels ja existents, moratòria en els plans de millora i incorporació), mesures de seguretat (conforme a l’OCM de porcí), mesures fiscals (mòdul 0, increment de les despeses difícil justificació per a estimació directa, reducció IVA compensatori a l’activitat ramadera) i de seguretat social (exempció dels pagaments de la seguretat social), mesures per a incrementar el consum. Cal recordar al Ministeri d’Agricultura que després de cada greu crisi parteix del sector desapareix i una altra part queda integrat en mans de grans empreses. La inactivitat de les Administracions conduirà a la desaparició de les petites i mitjanes explotacions independents del nostre país. És necessari destacar la gran importància econòmica i social d’aquest sector que suposa el 33% de la producció final ramadera i el 12,5 % de la Producció Final Agrària i que reuneix a un total de 100.000 explotacions al llarg del territori nacional.

La Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA-PV) constata que la cabanya ramadera de porcí al País Valencià s’ha reduït en 20.000 caps en tan només quatre mesos, motivat per la crisi de rendibilitat a la qual aquesta fent front el sector en l’última temporada, amb alts costos de producció, principalment pujada en els preus dels cereals, i disminució del preu pagat als professionals. Al desembre de 2006, concreta la UPA-PV, el porcí al País, que representa gairebé un 70% del total de la ramaderia, es comptabilitzava en 1.223.248 caps. Tan sols quatre mesos més tard, a l’abril del present any, segons les dades publicades pel Ministeri d’Agricultura, la cabanya s’havia reduït a 1.203.888 caps, és a dir, 19.360 animals menys en tan només 4 mesos, o el que és el mateix, la desaparició cada dia de 158 caps de porcí al País Valencià. La UPA-PV anuncia que aquests indicadors dramàtics poden ser encara pitjors per als interessos dels ramaders valencians quan es coneguin les dades de nombre d’animals i explotacions ramaderes de finals d’any, ja que des d’abril fins a l’actualitat s’han endurit encara més les circumstàncies de la ramaderia, s’han incrementat encara més els preus dels pinsos, han disminuït per tant els ingressos dels professionals i ha crescut el desànim entre els ramaders. Per tot això, en un moment tan delicat, amb pèrdues anuals per al sector que superen els 60 milions d’euros al País Valencià, la UPA-PV torna a instar a la Consellería d’Agricultura a aprovar un pla d’emergència davant la crisi ramadera que contempli ajudes directes als ramaders perquè no desisteixin en l’obstinació de treure a flotació les seves explotacions i no abandonin l’activitat i sobretot mesures concretes per a aquells professionals que van realitzar obres de millora en les seves granges i davant la crisi de rendibilitat són incapaces de fer enfront del crèdit concedit. Cal tenir en compte que els àmbits en els quals es troben la majoria de les granges són zones rurals amb escasses opcions de viabilitat econòmica, i que per tant requereixen del suport de l’administració per a la subsistencia de l’entorn. Per al dia 15 de novembre està convocada una macromanifestació del sector ramader a nivell de l’estat a Madrid. Veure video de Galicia

MOBBING RURAL novembre 1, 2007

Tothom parla de mobbing immobiliari i laboral, ja comença a ser hora que algú parli amb veu alta que els nostres pagesos estan sotmesos a assetjament, és a dir que els nostres pagesos pateixen mobbing rural.
Es poden fer decenes de xalets en els nostres pobles, però ja no ens deixen fer granges. Si és que ens les deixèssin fer,haurien d’estar a més de 1000 metres del nucli urbà, quan els xalets poden construirse a tocar de les nostres explotacions, amb tots els problemes que això comporta pels nostres ramaders ,denuncies…
El sòl agrícola és més car, i el pinso, i el gasoil, i els tractors, però en canvi els pagesos reben meys diners per allò que produeixen, i no només això sino que només perceben de mitja el 25% del preu que paga el consumidor.
A més a més ara han de cumplir una normativa molt més estricte, que fa 10 anys no hi era, i és molt comprensible ja que el consumidor d’avui en dia és molt més exigent, i el ramader ho sap i és el primer en garantir qualitat i seguretat alimentària. El problema és que l’administració permet l’entrada de productes de països tercers que no compleixen ni la meitad dels requisits que aquí es demanen. Sembla que la traçabilitat només serveixi per castigar al pagès i no per imformar el consumidor, de l’origen i de la qualitat dels productes.
No només això, estem sotmesos a un trinxament del territori i del sòl agrícola per part de les infraestructures i del totxo que fa que els pagesos cada vegada es quedin amb menys base territorial per exercir la feina que sempre han fet.
A Girona l’ajuntament ja lloga pagesos jardiners per llaurar terres abandonades, hi ha estudis que certifiquen que la massa boscosa augmenta per la degradació del sòl agrícola, també se sap que a menys cultius,menys massa foliar, més contaminació a l’atmosfera, ja que hi ha menys intercanvi O2/CO2 ,…algú s’ha parat a pensar si podriem viure sense pagesos?

El problema és que a Girona els pagesos són el 2% de la població,però ja sabeu que gestionen el 90% del territori?…potser aquest és el problema real, que en gestionen massa i no interessa, ja que com molt bé sabeu germans de ses illes, ja que ho patiu més que ningú, l’agricultura no és amiga de la totxocultura, perdó, de la totxoincultura.
Jack Massacks Girona del bloc Amics del Arbres.

La Unió celebra el primer mercat transparent del País Valencià novembre 1, 2007

LA UNIÓ-COAG i les organitzacions de consumidors del País Valencià: AVACU, UCE i Tyrius; han celebrat este matí el primer mercat ramader transparent del País Valencià per a sensibilitzar a la societat valenciana de la greu crisi per la qual travessen els ramaders valencians davant l’increment dels costos de producció i els baixos preus que perceben, situació que contrasta amb els excessius marges que posteriorment paguen els ciutadans per la carn. Les accions de protesta de LA UNIÓ-COAG per a exigir mesures urgents a les Administracions Públiques davant la crisi dels ramaders valencians continuaran en les pròximes setmanes amb una gran manifestació a celebrar a Madrid el pròxim 14 de novembre que es confia siga finalment unitària. El mercat transparent ramader ha consistit en una exposició d’animals i carns, al costat de les etiquetes corresponents amb el preu d’origen, el posterior de venda al públic i la diferència entre ambdós. Així mateix, s’han repartit més de 200 quilograms d’embotits valencians (llonganissa fresca) en 1.200 paquets envasats a este efecte. En el primer mercat ramader transparent de la Comunitat Valenciana han estat presents el secretari general de LA UNIÓ-COAG, Joan Brusca; el president de la Asociación Valenciana de Consumidores y Usuarios, Fernando Móner; la presidenta de la Unión de Consumidores del País Valencià, Ana Herce i la representant de la Associació de Ames de Casa i Consumidores Tyrius, Beatriz Rubio. LA UNIÓ i les organitzacions de consumidors exigeixen que “intervinga ja la Comissió Nacional de la Competència perquè no existeixen motius lògics perquè es done una situació com l’actual en la qual un augment dels preus dels cereals ha provocat una crisi ramadera espectacular a causa del increment del preu dels pinsos i una abusiva elevació del preu de productes bàsics com el pa, la llet, el pollastre, etc“. LA UNIÓ i les associacions de consumidors creuen que “el problema obeeix a un excessiu emmagatzematge de cereals per a usos possiblement especulatius i per tant no sabem ja què ha de passar perquè intervinguen els serveis de competència“. LA UNIÓ estima que les pèrdues ocasionades durant enguany per l’augment dels costos de producció en les explotacions ramaderes valencianes es xifra en més de 100 milions d’euros, una quantitat que representa el 35% de la Producció Final Ramadera del País Valencià. L’increment del cost dels pinsos per a alimentació de bestiar supera ja el 40% respecte al passat any (el cost de producció d’un quilo de boví ha pujat 61 cèntims, el d’un quilo de porc 41 cèntims i el de pollastre d’engreix 10 cèntims) i l’escalada segueix el seu curs ascendent. LA UNIÓ denúncia que eixe increment dels costos de producció no es veu reflectit en el preu de venda dels animals en les diferents llotges. Paral·lelament a l’anterior es comprova que els marges entre el preu d’origen i destinació de la carn ha pujat l’últim any, entre una forqueta compresa entre el 115% de l’anyell i el 315% del porc. Segons el parer de LA UNIÓ l’anterior revela que els ramaders cada vegada cobren menys diners pel seu producte i les baules de la cadena existents entre el sector productor i la superfície de venda augmenten el seu marge. LA UNIÓ i les associacions de consumidors vénen reclamant, sense resposta de moment, a l’Administració central i autonòmica diverses mesures per a pal·liar la crisi ramadera, entre elles ajudes directes per a l’alimentació animal, préstecs a interès zero amb un any de manca, exempcions fiscals i de quotes de la Seguretat Social, increment de les subvencions en les assegurances de retirada o campanyes de promoció de la carn.

La ramaderia també compta octubre 31, 2007

Moltes vegades no donem la importància que es mereix al sector ramader del nostre País pensant que únicament són rellevants les fruites i hortalisses. No hem d’oblidar que la ramaderia representa un volum de facturació important en el conjunt de l’economia valenciana i, el que és més important, contribueix a fixar a la població en les zones rurals al ser una activitat que es desenvolupa fonamentalment en zones d’interior en la qual existeixen escasses alternatives. Els ramaders valencians estan sumits ara en una greu crisi com a conseqüència dels increments de costos de producció com el pinso i l’estancament dels preus percebuts en origen, amb unes pèrdues que hem valorat ja enguany en més de 100 milions d’euros. L’augment del cost del pinso per al ramader al llarg d’enguany és de més d’un 40% i no obstant això els preus de venda dels seus animals no es veuen reflectits en el preu de les diferents llotges, el que prova que la participació del ramader en la confecció del preu final és pràcticament nul·la. Un cas flagrant és el del sector porcí on un animal posat en la porta d’un escorxador és avui 60 euros més barat que l’any passat, mentre el ramader paga 41 cèntims més per quilo per l’augment de costos. Paral·lelament a l’anterior es comprova que els marges entre el preu d’origen i destinació de la carn han pujat l’últim any, entre una forqueta compresa entre el 115% del corder i el 315% del porc. AL nostre judici l’anterior revela que els ramaders cada vegada cobren menys diners pel seu producte i les baules de la cadena existents entre el sector productor i la superfície de venda augmenten el seu marge. No existeixen a més motius lògics perquè es done una situació com l’actual en la qual l’augment dels preus dels cereals ha provocat una crisi ramadera espectacular a causa del increment del preu dels pinsos i també alhora provocar una crisi familiar a l’elevar-se considerablement el preu de productes bàsics com el pa, la llet, el pollastre, etc. LA UNIÓ, representant dels productors, ha decidit de nou aliar-se amb les principals associacions de consumidors del País Valencià (AVACU, UCE i TYRIUS) perquè sens dubte es tracta de les dues baules més febles de la cadena agroalimentària que s’estan duent la pitjor part d’esta crisi. És convenient sensibilitzar a la societat que si els pugen eixos productes de consum bàsic no és perquè el llaurador s’estiga enriquint amb el preu dels cereals, sinó que la qüestió ve generada per un excessiu emmagatzematge de cereals per a usos possiblement especulatius i que per tant existeixen arguments suficients perquè intervinguen els serveis de competència. Així, LA UNIÓ i les associacions de consumidors han decidit convocar actes de conscienciació social que s’iniciaran el pròxim 25 d’octubre. A més d’exigir que els òrgans de la competència entren de ple a resoldre com uns quants pacten i eleven preus a esquena de ramaders i consumidors, la greu situació requereix de mesures urgents de les dues Administracions perquè en cas contrari es pot produir un abandó massiu d’explotacions. Reclamem així entre altres coses ajudes directes per a pal·liar les pèrdues per l’encariment de l’alimentació animal, préstecs a interès zero amb un any de carència, exempcions fiscals i de quotes de la Seguretat Social, increment de les subvencions en les assegurances de retirada o campanyes de promoció de la carn. Pensem que són mesures raonables perquè als nostres ramaders ja no els serveix l’anunci de creació de taules de negociació sinó actuacions ràpides i efectives que sanegen la seua malparada economia.

Joan Brusca és el Secretari General LA UNIÓ-COAG

Tuta absoluta octubre 29, 2007

Tomàquets penjats amb primor tot just els apunta el color o disposats en caixes en lloc fresc i airejat, els tomaquets aguanten, i conserven salut i sabor varios mesos. Són els arxiconeguts en les comarques del nord del País Valencià com tomàquets de penjar, que antany s’assaborien durant l’hivern en pobles i masos. Fa unes poques dècades van descobrir els consumidors amb olfacte el sabor d’aquests tomàquets i això va suposar un alleugeriment econòmic per a uns centenars d’agricultors de Les Coves, Cabanes, Alcalà de Xivert, Torreblanca, Vilafamés entre altres poblacions. No són vistosos, però els fan una eficaç competència als grans i fortament colorejats del mercat, vistosos i sense sabor a res. Aquesta tardor preelectoral els tomàquets de penjar sofreixen l’atac de les pluges, que els esquerda a punt de madurar, i de la tuta absoluta, una arna d’importació procedent de l’Amèrica del Sud que es va colar en els nostres camps suposadament per manca dels suficients controls en la importació d’aliments. Lamenten els productors la minva que això ha suposat en els seus ingressos i esperen el miraculós fitosanitari que extermini o allunyi la plaga dels seus camps. Encara que mentre arriba o no arriba l’antídot necessari que acabi amb la tuta absoluta, podríem anar pensant en algun altre fitosanitari per a combatre insectes lepidópters i arnes que originen entre nosaltres plagues o malalties socials endèmiques o cròniques. Sense anar més lluny: ens hauríem de preocupar per trobar el remei parell eliminar l’arna d’un nacionalisme, espanyolista o no, que apel·la a les vísceres i que sol incubar mals majors que la grandilocuencia electoralista amb que es manifesta. Fixin-se si no, veïns, en aquestes apel·lacions a l’Espanya que tots duem en el cor, o al “cor espanyol tots els dies” de Mariano Rajoy, dels quals parlava el cap de files dels conservadors valencians Francisco Camps aquest altre dia, seguint la doctrina a l’ús ordenada i beneïda en la seva formació política de llarg a llarg de les nostres terres hispanes. Tot un parlament o parlaments electorals on van sortir a relluir, en presència de poders i potestats conservadores, les referències a l’orgull patriótic per haver nascut en aquest racó del globus i al·lusions a una idea de pàtria intrínsecament unida a amors i afectes, a sentiments o sentimentalismes epidérmics. Són manifestacions en aparença innocents, com els crits de “Visca Sant Fernando!” o “Visca el Rei amb tots els seus atributs virils!” que dóna un patriota en un dels esperpents de Valle-Inclán. Però només aparença, perquè els crits de l’esperpéntic patriota ocultaven fa gairebé vuitanta anys desastroses intervencions regies en no menys desastroses derrotes dels nostres soldats en l’aventura colonial norteafricana d’aleshores. Les apel·lacions i les sentimentals frases gruixudes amb el cor com epicentre avui dia, només envernissen, i sense massa tempt ni racionalitat, un atac desmesurat i irracional a la figura i la política del Govern que encapçala Zapatero. I el pitjor del cas és que un antídot o fitosanitari que allunyés de la dreta espanyola els excessos patriótics, que té tan arrelats, no és difícil de trobar: en algun lloc de l’etiqueta apareix l’epígraf racionalitat que pot acabar amb aquesta plaga tan arrelada històricament en la dreta espanyola. Clar que racionalitat i sentit comú són productes, l’ús dels quals es fa imprescindible, per a posar fi algun dia a les disensions, insidies i conteses internes dels anomenats partits d’esquerra. Començant, entre els valencians, pel primer partit de l’oposició del País Valencià, el PSPV-PSOE. Un partit amb una trajectòria digna i lloable en el passat, al que els seus adalids valencians vénen convertint en les últimes dècades en un partit de partides serranes i agrests: l’arna del medro o la plaga de l’insecte lepidópter que vol treure cap duen inexcusablement a la deterioració de la collita: el plor i quebrant electoral, que tant satisfà als seus adversari polítics. Uns adversaris que assaboreixen aquests dies, com vostès veïns assaboreixen els tomàquets de penjar, el lamentable episodi entorn de la dimissió de Joan Ignasi Pla. I mentre els arriba o no els arriba als agricultors castellonencs el fitosanitari per a combatre la tuta absoluta de les seves tomateres, bé seria que fenicis i cartaginesos comencessin a tractar-se amb el qual necessiten, que ho tenen més a mà. de PACO MARISCAL a El País

Greu crisi al sector ramader del País Valencià octubre 22, 2007

Aquest matí la Unió de Llauradors i les principals organitzacions de consumidors, han manifestat que el sector ha perdut en el que portem d’any, uns 100 milions d’euros. El motiu, l’augment del preu del cereal, que ha encarit els pinsos. Estes organitzacions denuncien, que l’encariment està produint-se per l’especulació i per això, han convocat mobilitzacions per al proper dia 25 d’octubre.

Greu crisi en el sector ramader valencià. Aquest matí la Unió de Llauradors i les principals organitzacions de consumidors, han manifestat que el sector ha perdut en el que portem d’any, uns 100 milions d’euros. El motiu, l’augment del preu del cereal, que ha encarit els pinsos. Estes organitzacions denuncien, que l’encariment està produint-se per l’especulació i per això, han convocat mobiltzacions per al proper dia 25 d’octubre. Un exemple d’esta crisi el tenim a Riba-roja del Túria. Dilluns el consistori va ordenar precintar aquest corral amb les ovelles dins. Fet absolutament surrealista, ja que el pastor no podia entrar per alimentar-les. El motiu eren les queixes dels veïns per les males olors. Ahir l’ajuntament va recapacitar i ha autoritzat que les ovelles puguen pastar, però amb control policial. I és que el govern municipal assegura que la culpa d’esta situació la té el pastor, per no tindre la llicència necessària per desenvolupar esta activitat.

I sobre tot açò, Vicent Ferrer, el pastor, assegura que la llei valenciana l’autoritza a exercir la seua activitat sense llicència, fins al 2010.
A més ha carregat contra el consistori per la desaparició de les vies pecuàries protegides, per culpa de les noves urbanitzacions que han aparegut en el terme. Un nou exemple de la lluita dels romàntics, contra els molins de vent.

Com aprofitar els pinyols de les olives. octubre 20, 2007

LA UNIÓ, AVACU, UCE i TYRIUS han acordat realitzar un acte de sensibilització per la crisi ramadera el proper 25 d’octubre octubre 11, 2007

Les pèrdues per als ramaders passen dels 100 milions d’euros i el marge de preus entre origen i destinació va des d’una franja compresa entre el 115 i el 314%
LA UNIÓ-COAG i les principals organitzacions de consumidors del País Valencià (AVACU, UCE i Tyrius) han acordat este matí realitzar un acte de conscienciació i sensibilització conjunt el pròxim 25 d’octubre per a traslladar a la societat valenciana la greu crisi per la qual travessen els ramaders valencians davant l’increment dels costos de producció i els baixos preus que perceben, situació que contrasta amb els excessius marges que posteriorment paguen els ciutadans per la carn.

LA UNIÓ i els consumidors han coincidit a assenyalar que “no existeixen motius raonables i lògics perquè es done una situació com l’actual en la que l’augment dels preus dels cereals ha provocat una crisi ramadera espectacular a causa del increment del preu dels pinsos i a l’elevat preu de productes bàsics com el pa, la llet, el pollastre, etc“. Tant LA UNIÓ com les associacions de consumidors creuen que “més que cercar altre tipus de causes el problema ve generat per un excessiu emmagatzematge de cereals per a usos possiblement especulatius i hi ha arguments suficients perquè intervinguen els serveis de competència“. LA UNIÓ estima les pèrdues ocasionades durant enguany per l’augment dels costos de producció en les explotacions ramaderes valencianes en més de 100 milions d’euros, una quantitat que representa el 35% de la Producció Final Ramadera del País Valencià. L’increment del cost dels pinsos per a alimentació de bestiar supera ja el 40% respecte al passat any (el cost de producció d’un quilo de boví ha pujat 61 cèntims, el d’un quilo de porc 41 cèntims i el de pollastre d’engreix 10 cèntims) i l’escalada segueix el seu curs ascendent. LA UNIÓ denuncia que eixe increment dels costos de producció no es veu reflectit en el preu de venda dels animals en les diferents llotges, el que prova que la participació del ramader en la confecció del preu final és pràcticament nul·la. Un cas flagrant és el del sector porcí on un porc posat en la porta d’un escorxador és hui 60 euros més barat que l’any passat. Paral·lelament a l’anterior es comprova que els marges entre el preu d’origen i destinació de la carn ha pujat l’últim any, entre una forqueta compresa entre el 115% del corder i el 315% del porc. Segons el parer de LA UNIÓ l’anterior revela que els ramaders cada vegada cobren menys diners pel seu producte i les baules de la cadena existents entre el sector productor i la superfície de venda augmenten el seu marge. LA UNIÓ i les associacions de consumidors reclamen a l’Administració central i autonòmica diverses mesures per a pal·liar la crisi ramadera, entre elles ajudes directes per a l’alimentació animal, préstecs a interès zero, exempcions fiscals i de quotes de la Seguretat Social, increment de les subvencions en les assegurances de retirada o campanyes de promoció de la carn.

S’incendia per causes desconegudes una furgoneta utilitzada per presumptes lladres de garrofes a les Coves de Vinromà. octubre 9, 2007

La furgoneta que utilitzaven els presumptes lladres de garrofes va quedar totalment calcinada pel foc.
L’incendi del monovolum Renault Espace matrícula DO-QW5502 va alertar la nit del dilluns a nombrosos veïns de les Coves de Vinromà. El vehicle es trobava en aquell moment en un solar de localitat on va ser depositat per una grua el matí del dilluns, després de la detenció per la Guàrdia Civil de dos individus que ja tenien garrofes al sac i ben lligat.
El foc es va iniciar en la part davantera del vehicle sobre les 23:00 hores de la nit del dilluns, segons indiquen alguns veïns presencials. Eren unes xicotetes flames que provenien de l’habitacle del motor i que a poc a poc es van dispersar per tot el cotxe, indiquen aquests mateixos veïns. Després d’avisar a l’alcalde van ser avisats també els bombers i la Guàrdia Civil els quals es presentaren amb rapidesa al lloc dels fets a més de nombrosos veïns del poble.
Encara que de moment no ha transcendit la causa de l’incendi. No es descarta que poguera ser fortuït atés que al matí es va haver de traslladar amb una grua des del lloc on van ser interceptats els presumptes lladres de garrofes fins al lloc on es va cremar. Tindre que utilitzar la grua es va deure al fet que els presumptes lladres de garrofes al veure’s enxampats pels llauradors van voler simular que el monovolum se’ls havia parat i no arrancava, detall que va ser confirmat mes tard. Aquesta avaria en el sistema elèctric, provocada o no podria ser una de les causes de l’incendi. Encara que donades les circumstàncies que aquell mateix matí del dilluns algú estava disposat a botar foc amb uns albarzers o argilagues davall d’este mateix vehicle, les oportunes investigacions revelaran el motiu de l’incendi. De moment no es sap res dels altres dos que van fugir pel dret quan els van enxampar plegant garrofes i amb el sac blanc ple i ben lligat.

“Inseguretat insostenible”

El gran negoci de robar garrofes mou milions d’euros.

Segons el coordinador territorial a les Terres de l’Ebre d’UP, Joan Montesó, els robatoris es produeixen a les zones rurals de les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Davant d’això, els denunciants volen “que es desenvolupin les eines jurídiques que permetin el control de la garrofa -des de la producció, fins a la comercialització- per facilitar que l’administració pugui perseguir aquesta classe de delictes“. Així, les dues entitats reclamen que el Ministeri d’Agricultura desenvolupi, amb un decret i per al sector de la garrofa, el reglament comunitari 178/2002 del Parlament Europeu i del Consell pel qual s’estableixen els principis i requisits generals de legislació alimentària “i que permetria identificar la producció de garrofa i el seu origen en cada punt de la cadena de producció, mitjançant un sistema de traçabilitat”.D’aquesta manera, es creu que es facilitaria la tasca de l’administració en la persecució i identificació de la garrofa que ha estat robada.Segons els pagesos, aquesta nova onada de robatoris de garrofes suposa “importants pèrdues econòmiques” i provoca una “inseguretat que és insostenible“. També es demana un augment de la vigilància, i de les mesures de seguretat per evitar aquests robatoris al camp.Les entitats insisteixen en la necessitat que les administracions “posin tots els mitjans necessaris per posar fi a aquests delictes, i emprenguin les accions oportunes contra els seus autors“.Segons denuncien, no només se’ls roba el producte, sinó que moltes vegades són víctimes d’intimidacions personals i de danys considerables a les masies.

Robatori de garrofes a les Coves de Vinromà octubre 8, 2007

Un grup de llauradors van enxampar dos presumptes lladres de nacionalitat romanesa mentre robaven garrofes mentres altres dos s’escapaven camp a través. Els dos individus van ser enxampats amb les garrofes al sac i ben lligat, i van ser retinguts fins l’arribada d’una patrulla de la Guàrdia Civil al lloc dels fets, no sense que abans es protagonitzara un forta tensió entre els lladres i la trentena d’agricultors allí presents.
El robatori de garrofes als camps del Baix Ebre, Monstià, Baix Maestrat i Plana Alta ve sent una pràctica delictiva molt estesa i antiga, ja fa molts anys que no es troba una solució per part de les autoritats. Lluny d’aturar-se, últimament continua, incrementant-se de forma encara més alarmant i desesperant, fins al punt en què un grup d’agricultors afectats de les Coves s’han organitzat per vigilar pel seu compte fent torns rotatius. D’aquesta manera es va aconseguir enxampar aquestos quatre individus ahir, diumenge, al matí. El llaurador que va veure aquestes quatre persones a sota dels garrofers, va avisar als companys de guàrdia, els quals van arribar amb rapidesa i encara que els presumptes lladres van voler fugir no ho van aconseguir ja que estava la seua furgoneta interceptada no obstant dos d’ells es van emprendre la fuga a peu. Immediatament va ser avisada la Guàrdia Civil però mentres estos arribaven es van produir moments de tensió. Alguns del llauradors més afectats pels continus robatoris a què són objecte van intentar prendre la justicia per la seua mà, però el civisme i respecte va prevaler entre ells. A l’arribada d’una patrulla de la Guàrdia Civil del cuartel de Cabanes l’ambient es va tranquil·litzar un poc i mentres es van practicar les primeres diligències sobre el robatori, els dos sospitosos van ser introduïts en el cotxe policial i trasllats a Cabanes.

A Canal 9 informen de la noticia i surt la imatge del sac lligat de color blanc, a més esmenten que algú va posar argilagues a prop del vehícle dels presumptes lladres per botar-li foc.

El sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) i la cooperativa Soldebre, a Tortosa (Baix Ebre), van denunciar a l’inici de la campanya a finals d’agost en roda de premsa el robatori continu de la producció de garrofes. Segons van explicar, la sostracció arriba al 30% de la producció, estimada en 13 milions de quilos, fet que suposa pèrdues econòmiques superiors al milió d’euros.
Segons el coordinador territorial a les Terres de l’Ebre d’UP, Joan Montesó, els robatoris es produeixen a les zones rurals de les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Davant d’això, els denunciants volen “que es desenvolupin les eines jurídiques que permetin el control de la garrofa -des de la producció, fins a la comercialització- per facilitar que l’administració pugui perseguir aquesta classe de delictes“.
Així, les dues entitats reclamen que el Ministeri d’Agricultura desenvolupi, amb un decret i per al sector de la garrofa, el reglament comunitari 178/2002 del Parlament Europeu i del Consell pel qual s’estableixen els principis i requisits generals de legislació alimentària “i que permetria identificar la producció de garrofa i el seu origen en cada punt de la cadena de producció, mitjançant un sistema de traçabilitat”.
D’aquesta manera, es creu que es facilitaria la tasca de l’administració en la persecució i identificació de la garrofa que ha estat robada.
Segons els pagesos, aquesta nova onada de robatoris de garrofes suposa “importants pèrdues econòmiques” i provoca una “inseguretat que és insostenible“. També es demana un augment de la vigilància, i de les mesures de seguretat per evitar aquests robatoris al camp.
Les entitats insisteixen en la necessitat que les administracions “posin tots els mitjans necessaris per posar fi a aquests delictes, i emprenguin les accions oportunes contra els seus autors“.
Segons denuncien, no només se’ls roba el producte, sinó que moltes vegades són víctimes d’intimidacions personals i de danys considerables a les masies.