Prohibirà el pas de camions pesants pel camí de Càlig a Peníscola.
L’Ajuntament de Càlig ha encarregat més senyals de circulació que prohibeixen la circulació de camions de més de 3.500 quilos, la qual cosa impossibilitaria l’arribada de camions que han de portar la brossa a la futura planta i dificultaria el seu funcionament i la recepció d’escombraries. (més…)
Relacionada: Es declara urgent expropiar pel complex i per a l’abocador no autoritzat de la Bassa de Cervera
L’Ajuntament de Càlig presentarà dos recursos administratius contra l’acord del Consell del passat 3 d’octubre pel qual, sota una imprecisa denominació, “declara la urgent ocupació dels béns i drets subjectes a un expedient d’expropiació forçosa tramitat per l’Ajuntament de Cervera”. La mesura la justifiquen en la necessitat d’execució del Complex de Valorització i Eliminació de Residus Sòlids Urbans que afecta a 49 municipis del nord del País Valencià, en els que les previsions del pla zonal s’han vist superades.
ACORD de 3 d’octubre de 2008, del Consell, pel qual es declara l’ocupació urgent dels béns i drets subjectes a un expedient d’expropiació forçosa tramitat per l’Ajuntament de Cervera del Maestre.
El Consell, en la reunió del dia 3 d’octubre de 2008, va adoptar l’acord següent: (més…)
RESOLUCIÓ de 19 de febrer de 2008, de la Direcció General per al Canvi Climàtic, per la qual s’atorga a la unió temporal d’empreses Teconma, SA, Azahar Environment, SA i Sistema Ecodeco SPA l’autorització ambiental integrada per a la planta de tractament de residus urbans al terme municipal de Cervera del Maestre. [2008/11022] (més…)
Ple Ordinari del día 30 d’abril de l’ajuntament de Cervera del Maestre:
Assisteixen: Antoni Lluch, Adolf Sanmartín, Josep V.Gascó, Vicent M. Llopis, Joaquín Ferreres, Carolina Salvador i Joan M. Viñes.
S’aprova per majoría, amb l’abstenció dels
2 regidors del PP, l’expropiació forçosa dels
terrenys corresponents al complex de valorització
i eliminació de residus sòlids urbans a la partida de las Bassa.
Dins del termini fixat per recòrrer contra l’acord del ple de l’Ajuntament de Cervera del Maestre, esmentat a dalt, pel qual es pretén iniciar les expropiacions del terreny necessàris per a construir les instal·lacions del complex mediambiental i l’abocador de residus sòlids urbans, a la partida de la Bassa, al terme de Cervera i que ha de dónar servei als 49 municipis del pla zonal de l’àrea I (Ports-Maestrat i part de la Plana Alta), l’ajuntament de Càlig i la plataforma contra l’abocador de la Bassa han presentat el corresponent recurs contenciós administratiu. Així s’entra per fí, en la primera defensa legal dels interessos de molta gent, ja que el Consorci de Residus del pla zonal de la zona 1 no va fer cas del que ja va dir la gent, ni de les al·legacions que es presentaren, també dins de termini. (més…)
desídia de la Conselleria, que no ha denegat encara, ni contestat les al·legacions, i ni tan sols ha resolt desfavorablement la tramitació de l’autorització ambiental integrada de la planta de tractament de residus de Cervera, quan ara al gener es compleixen tres anys des de que es va posar a informació pública aquest macroabocador’.Un altre any perdut, ara fa un any:
ACABA L’ANY, SENSE DEPURADORA NI ABOCADOR.
S’acaba l’any sense depuradora ni abocador per al Baix Maestrat
Relacionada: Brossa no tan a prop
Durant les últimes setmanes d’octubre, el vicepresident de la Diputació de Castelló, Vicent Aparici, va mantenir contactes amb diferents municipis de la zona I, que tenen pendents la solució al tractament dels seus residus per tal de traslladar-los la proposta que en el seu dia va exposar als mitjans de comunicació i per a la qual va de
manar el consens dels grups polítics de la Diputació, a reunió mantinguda amb els portaveus dels mateixos. Aparici, va explicar que “comptem amb el suport i la col·laboració de les empreses i els ajuntaments per a dur endavant aquest pla i per tant ens n’anem a posar a treballar ara mateix de manera immediata”. Mitjançant aquest pla “tots els municipisde la Zona I, portessin els seus residus o bé a abocadors controlats de la Diputació o bé a plantes de tractament“, va afirmar. “Aquest pla serios al’inici de la gestió del tractamen td’acord amb allò acordat pel consorci de manera que el gestor autoritzat pel consorci a l’àmbit del seu pla zonal corresponent, seria l’encarregat de gestionar els residus, per a la qual cosa faria ús de les instal·lacions que en aquest àmbit es puguin utilitzar, fins a la construcció de les previstes en el seu projecte de gestió“. Vicent Aparici va manifestar que “els ajuntaments comparteixen la preocupació de la Diputació amb respecte a la planta de Cervera i reclamen també una immediata decisió de la conselleria, sobre les autoritzacions corresponents“. A més, vol deixar clar que “aquest pla suposa una resposta de solució immediata als municipis amb caràcter temporal i que és el pas previ perquè el concessionari de la zona vagi fent-se càrrec de la gestió del tractamenta la mateixa“, per a continuació afirmar que “és absolutament necessàriala construcció de la planta de Cervera amb la màxima urgència“.El vicepresident va reclamar de la conselleria “la immediata resolució de les autoritzacions ambientals per ala construcció de la planta de Cervera, en l’emplaçament que el consorci ha aprovat per consens dels grups polítics que ho componen“. Cal recordar els milers d’al·legacions que es presentaren contra la ubicació d’aquest abocador per estar damunt d’un importants aqüífer i ser el terreny kàrstic amb avencs i com el mateix Aparici va assegurar que no hi hauria cap problema en obtenir l’autorització que segons ell havia d’estar per al setembre-octubre de 2005. La proposta del responsable de l’àrea de Medi Ambient a la Diputació,Vicent Aparici, obligarà a transportar fins al municipi de Jumilla, a la província de Múrcia -a més de 300 quilòmetres de distància- les escombrariesper al seu tractament i eliminació. Les conseqüències directes; un passeig de més de 600 quilòmetres d’anada i tornada travessant el País Valencià fins arribar a terres murcianes, increment de les emissions de CO2, augment del perill en la seguretat del trànsit pel continus tràfec de camions amunt i avall, fins a Sant Mateu primer i Jumilla desprès, la necessitat de crear una planta de transferència per al premsat de les escombraries necessari per a l’optimització del seu transport i un important increment en els costos del tractament de les escombraries que repercutirà directament en l’usuari final. El pagà de la mala planificació, el ciutadà.
Situació ara diuen insostenible quan és la mateixa que sempre.
L’origen del problema ha estat el principi de la solució, amb l’aprovació el 4 d’octubre de 2001 del Pla Zonal de Residus de la Zona 1, tot feia pensar que per fi, s’anava a donar sol·lució a un problema que s’arrosegava de dècades pretèrites. D’aquí va arrencar un procés en el qual es van agrupar els diferents municipis de les comarques del nord del País Valencià per zones, quedant definit com la Zona 1 les comarques dels Ports, Baix i Alt Maestrat i la part nord de la Plana Alta fins Orpesa. D’ahí es va passar a la pataca calenta de l’assumpte, on posar la planta de tractament d’escombraries i l’abocador que havia de fer del Consorci? Es va aprofitar un estudi per tal de fer valer criteris tècnics damunt dels polítics. En aquest estudi es definia un centre de gravetat que representava el punt més adequat geogràficament per a que la logística no resultés massa dificultosa, es va analitzar el terreny indicant les zones més adequades per acollir l’abocador. Es tractava de trobar el punt més pròxim als municipis majors productors de residus, que l’accés a la zona no fora excessivament complicat i que el terreny fos impermeable. Es van indicar varies zones, unes al terme de Cervera, Alcalà de Xivert i a les Coves de Vinromà. Aquí ja comencem amb les pegues, perquè sent estrictament fidels a aquest eix, la inclusió de nous municipis a la Zona 1 després de definits els paràmetres trastocava aquestes previsions i més que Orpesa amb Marina d’Or tenia molta més població o l’aeroport de Vilanova. L’eix que el Pla Zonal situava a Cervera del Maestrat com a centre de gravetat s’hauria de haver desplaçat cap a la costa, més pròxim a municipis com Santa Magdalena de Pulpis o Alcalà de Xivert. Encara no era res per al que havia de venir després. Alcalà va començar a sonar com ubicació de la planta, no debades van ser diverses les que van optar per aquest municipi. Però l’Ajuntament, aleshores presidit, com ara, per Francisco Juan Mars, va recular, es va tancar en banda i va dir que la planta per a un altre poble. També va sonar les Coves de Vinromà. I llavors va arribar la licitació per més milions d’euros de la història. L’entrada en la licitació d’aquesta UTE, composta per Teconma-Azahar Enviroment-Sistema Ecodeco, es va portar entre les potes totes les quinieles, desprès d’un viatge a Itàlia d’un nudrit grup de polítics de la zona, per conèixer les instal·lacions d’Ecodeco. Aquesta UTE només contemplava l’emplaçament a Cervera, a diferència de la resta. Havia poc que rascar, la tecnologia havia caigut en gràcia, malgrat que ara passats els anys ha tingut poc èxit en la seua expansió cap a la peninsula ibèrica. A Cervera havia una ubicació apta contemplada a l’estudi del Pla Zonal, en Els Clots, però que no era de la població cerverina, ni del grat del PSPV, el qual de la mà del seu secretari general a les comarques del nord i cerverí, Adolf Sanmartín, al·legant la seva proximitat al casc urbà, malgrat estar a més de 2000 metres d’ell van crear un nou problema. Això va portar a un dur enfrontament sistemàtic entre PP i PSPV a compte de la ubicació de la planta, que no es va poder arribar a consensuar i que es va atiar amb les eleccions municipals de 2003, guanyades només per un vot. Amb l’arribada dels socialistes a l’alcaldia, es va optar per portar-se a La Bassa la planta de tractament, la qual cosa va despertar les ires a Càlig i veïns peniscolans, ja que ara l’abocador es proposava a més de 9 quilòmetres del casc urbà de Cervera, al terme de Cervera, però a uns 400 metres del terme de Peníscola i en terres de calijons, a canvi s’oferia la col·laboració de l’Ajuntament cerverí que havia anunciat la interposició de recursos judicials oposant-se a la ubicació de les Argiles. A més es va generar molta alàrma ja que l’indret escollit no tenia argila i geològicament el sòl no era adequat per fer un abocador, havent d’altres indrets més adequats.
Evidentment, ara ha passat prou temps per dir que hi ha algun problema. La tramitació de l’abocador i planta de tractament està en situació de paralització total. Les al·legacions encara no han estat contestades i pel que sembla ningú té pressa en canviar la ubicació de l’abocador, cercant un indret més adient. El Consorci hauria d’entendre desestimada l’autorització ambiental integrada de l’abocador, ja que han passat folgadament el termini màxim de deu mesos que calen per atorgar-la. En cas de no resoldre’s s’ha d’entendre desestimada segons la Llei. L’alarma s’ha vist atiada pel canvi d’ubicació dels Clots a La Bassa de la planta -que no estava contemplada inicialment, ni contemplada dintre de l’estudi-, fruit de l’acord tàcit entre PP i PSPV a l’hora de mirar cap a altre costat. A la direcció comarcal del PSPV li anàva bé treure-li el problema a Cervera encara que s’ho creés a Càlig i al PP de Castelló ja li anava bé que els socialistes dels dos municipis -l’ajuntament de Càlig fins al 2007 ha estat feu socialista i fins i tot va ser la força més votada- i de la comarca caminessin a la grenya entre ells, i de passada col·locava la planta d’escombraries amb copets a l’esquena.
Els dos partits majoritaris es rasquen mútuament l’esquena i alhora donen l’esquena a la ciutadania que s’ha manifestat diverses vegades en contra de la ubicació escollida davant la indiferència del PP i PSPV, excepte el de Càlig.
Problemes col·laterals
A més del perjudici que suposa el retard en la posada en marxa de la planta de tractament de RSU per al medi ambient, els quatre anys que s’ha dilatat el procés, i els que queden, portaran necessàriament a pasar factura. Cal recordar que el projecte seleccionat està basat en la tecnologia de biodesecació, amb una planificació de volum de residus a gestionar basada en dades de població de 1995, o el que és el mateix, amb dades de fa 12 anys. En aquest període de temps algunes de les localitats afectades gairebé han duplicat la seva població. I per tant podria ser insuficient el projecte que es va presentar per atendre la demanda dels propers anys.
La solució d’Aparici
La fugida cap endavant de la Diputació consisteix a traslladar les nostres escombraries a més de 300 quilòmetres, des de Sant Mateu fins a Jumilla -Múrcia-. Per a això caldrà crear una planta de transferència per acumular allà les escombraries de cadascun dels sis municipis principals afectats, que serà traslladada fins a la planta pels gestors de residus de cada municipi. En aquesta planta de transferència es premsarà i es carregarà a camions de majors tonatge per al seu trasllat a l’abocador de Jumilla. La possibilitat de dur la brossa a l’abocador de Vilafranca està totalment tancada, desprès de l’anunci de l’alcalde Oscar Tena de no permetre que arribi brossa dels pobles costaners. Per crear aquesta planta de transferència no s’ha pensat en cap de les plantes de transferència contemplades en la proposta de la UTE TECONMA-AZAHAR ENVIROMENT-ECODECO a les Zones 1 (Morella “La caseta de la bruixa”), Zona 2(Vilafranca “Partida de la carrasca”) i la Zona 5 (Benlloch “Partida de Venasques”). L’opció que es duu entre mans és la d’adaptar una de les plantes de purins ja existents, possiblement la de Sant Mateu, per tractar les escombraries dels sis municipis, ficant a aquesta localitat el centre receptor de les escombraries de les localitats costaneres com Orpesa, Peníscola o Vinaròs.
Benicarló encara no ho té clar i pel que sembla intentarà allargar tot el possible la sol·lució d’Aparici continuant tirant la brossa al lloc de “sempre”. Vinaròs intenta cercar alternatives per evitar l’haver d’enviar la brossa tan NO TAN A PROP. Per aquestes dues localitats la broma els costarà més d’un milió d’euros a cadascun.
Joaquín Puig Segarra, regidor de l’Ajuntament de Albocasser, va ser nomenat president del Consorci del Pla Zonal de Residus de la Zona 1 el passat 19 de novembre a l’assemblea mantinguda per aquest organisme a la seua seu, que és l’Ajuntament de Benicarló.
Xerta-Sènia, grans regadius…), l’embassament de Flix convertit en un abocador incontrolat de residus, el macroabocador de Tivissa i les centrals tèrmiques projectades (Mequinensa, Riba-Roja i Faió) i la ja existent a Vandellòs.
Durant l’acció s’ha denunciant la situació actual, posant especial èmfasis a les incidències greus que hi ha hagut recentment a la Central Nuclear de Vandellòs. Finalment s’ha fet una crida a participar a la manifestació de demà dissabte a Tortosa, convocada per les plataformes de les Terres de l’Ebre.
[comunicat]
Molts jóvens de les Terres de l’Ebre vam créixer lluitant contra el Pla Hidrològic. En esta lluita vam aprendre a defensar el territori, i vam prendre consciència col·lectiva de la importància de reclamar un futur digne per a les generacions futures, de les nostres comarques i d’arreu. Vam aprendre sobretot que calia lluitar per allò que 
volíem, i per això avui tenim ben clar que encara falta molt per tenir un model territorial just que assegure el futur de les Terres de l’Ebre.
El Pla Hidrològic va aturar-se, si més no tal com el preveia el PP, però els projectes de grans regadius, el Canal Xerta-Sénia, la Interconnexió de Xarxes, els grans embassaments o el transvasament cap al sud continuen sent una amenaça real. Com també són amenaces la massificació eòlica, les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs (que esta setmana mateix han patit diverses incidències greus), el cementiri nuclear, les centrals tèrmiques, el projecte Castor, camps 
de golf i especulació urbanística… tot un seguit de projectes que demostren que aturant el PHN sols vam frenar una part molt menuda de totes les amenaces i que el model territorial que ens han imposat està hipotecant el nostre futur a les Terres de l’Ebre.
És per tot això que els i les jóvens de les Terres de l’Ebre diem que ja n’hi ha prou, que no pensem seguir acceptant este futur per a les nostres terres i que aquí ens plantem, per això animem a tota la gent de les Terres de l’Ebre i d’arreu de les comarques a participar de la manifestació de demà dissabte, a les 7 
de la tarda a Tortosa convocada per la Plataforma en Defensa de l’Ebre, la Coordinadora Anticementeri Nuclear, la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, la Plataforma en Defensa de la Terra Alta i la Plataforma Salvem la Mar de l’Ebre.
Les Terres de l’Ebre diem PROU,
també tenim el dret de decidir quin model de territori volem.
Alguns han percebut aquests conflictes com el resultat de l’anomenada “cultura del no” i, conseqüentment, han lamentat la manca de maduresa de determinats sectors socials, incapaços d’acceptar que cal avançar i que no es pot aturar la màquina del progrés. No compartim ni aquestes opinions ni aquesta manera d’abordar el tema. Pensem que la ciutadania cada vegada és més activa i madura, no el contrari. Les posicions d’una ciutadania cada vegada més resistent no són només gratuïtes o simplement egoistes, sinó que expressen malestars que no troben espai on manifestar-se.
De fet, estem convençuts que no ens estan llançant només el missatge simple i negatiu de l’“Aquí no”, sinó el més complex i sofisticat del “No d’aquesta manera”.
No es tracta, com es veurà tot seguit, d’un protocol tancat i detallat, sinó d’algunes orientacions que tenen com a objectiu tant reconèixer el paper d’una ciutadania més activa com facilitar als responsables públics una guia per prendre decisions millors i per desplegar-les amb més eficiència.”
Ja fa uns dies el diari Mercantil Valencià sorprenia a l’anunciar que la brossa del Consorci de Residus de la Zona I s’enviaria a un abocador de Novelda -Alacant-. Ja que Novelda envia la seua brossa a un abocador d’un altre poble. Avui hem vist l’acta del Ple del 15 de novembre de l’Ajuntament de Peníscola desvela que la brossa s’enviarà a partir de l’any vinent a l’abocador de Jumilla a la provincia de Múrcia. En línia recta està a 257 quilòmetres de Peníscola, 270 de Vinaròs, i a 255 quilòmetres de Sant Mateu. En total d’anada i tornada cada viatge suposarà molt més de 500 quilòmetres de recorregut amb les considerables emissions de CO2 que es generaran en cada viatge, a més del consum d’energia i amb el risc per a la circulació per les carreteres que suposarà el tràfec de camions amunt i avall. 
Finalment no ha estat l’alcalde de Benicarló, l’escollit com a president del Consorci, ho ha estat un el primer tinent d’alcalde d’Albocàsser i diputat provincial pel PP, Joaquín Puig.
Així mateix, la Conselleria de Medi ambient “no permet” la reclassificació de 12.245 metres quadrats de sòl no urbanitzable a sòl urbanitzable industrial per no considerar-se justificada l’actuació. En aquest sentit, l’aprovació ambiental especifica que en el sector industrial El Baladrar “no es permet l’almacenamiento, abocament, tractament o trànsit de residus perillosos“. Cap recordar que l’Ajuntament d’Onda va presentar un informe ambiental dintre del període d’al·legacions en el qual considerava “improcedent” la modificació “donada la colindancia del sòl industrial amb una canonada de transport d’aigua potable realitzada amb fibrociment i unions gibault que no asseguren l’estanqueidad total“. L’informe instava a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Castelló al fet que desestimés la modificació “al no garantir la salubritat d’aigua en la conducció“. El projecte inicial de l’abocador, que preveia la recepció i almacenamiento de residus perillosos, va despertar una forta polèmica social que va donar peu a la creació d’una plataforma ciutadana que es va oposar al tractament de residus perillosos. L’avaluació ambiental emesa per la Conselleria de Medi ambient ratifica la modificació urbanística que permetrà la construcció d’un escombriaire per a residus industrials, sempre que no estiguin catalogats com perillosos. A més, també recull les tesis defensades pel col·lectiu ciutadà, que advertia que la reclasificació de sòl no urbanitzable a industrial en El Baladrar afectava a terrenys situats en la zona d’esmorteïment d’impactes de la Serra d’Espadà. La Conselleria introdueix una sèrie de mesures correctoras ja que admet que l’ampliació d’usos industrials suposa “un risc elevat per la seva potencial emissió de sorolls, vibracions, olors, emissions a l’atmosfera, abocaments i radiacions ionizantes, incendis i possible emissió accidental de substàncies tòxiques“. I reconeix una “possible afecció de la canonada que subministra aigua potable a Onda”.Vist a Les Provincies
la provincia d’Alacant, a més de 300 quilòmetres mentre s’aclareix d’una si l’abocador es fa a la Bassa o es cerca un altre indret davant les infranquejables al·legacions que presentaren en contra d’aquesta ubicació i que desprès de tres anys encara no s’han resolt.
