La diferència de ser andalús. Beques que només hi ha a Andalusia i que els pobres valencians no poden demanar-la. gener 28, 2012

Miguel està de visita a València. Pel que sabem ha anat a casa de la seva tieta i aquesta li ha dit que el seu cosí treballa en un bar “per donar un cop de mà a casa“. Miguel decideix donar-li una sorpresa i s’acosta al bar. Veu al seu cosí darrere de la barra i en lloc d’abraçar efusivament s’agafen les mans, en un acte molt fratern. D’altra banda el seu cosí tampoc sembla estar tan sorprès de veure’l. Tots dos comencen a parlar de les seves vides i Miguel li explica que segueix estudiant (no és el normal amb 17-18 anys?) I que es prepara per a la Universitat. El valencià s’alegra per ell i li diu que li agradaria seguir estudiant, però que bo, que els diners són un problema. Miguel li anima a que demani la beca 6000, una beca que permet als estudiants que treguin bones notes tenir 600 € mensuals per a les seves despeses (i segons Miguel, “no vegis el bé que ve això a una casa”), però lamentablement “de això només hi ha a Andalusia ” i el pobre cosí valencià no pot demanar-la. En aquest moment deixem d’escoltar la interessantíssima conversa dels primers i apareix un cartell indicant que aquesta beca és “L’ajuda a l’estudi de major quantia a Espanya” mentre que una veu comenta que “A Andalusia invertim en futur i recolzem l’esforç”. L’anunci tanca amb un plànol del cosí, fregant la barra, lamentant de no poder tenir aquesta beca i del que podria fer amb ella.