Bons dies. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Castelló, convoca a tots els mitjans de comunicació pel dia dimecres 25 de gener de 2012 a les 9:00 al Prop (carrer Major “Casa dels Caragols“) de Castelló, en la qual farem lliurament a registre de la moció ajuntaments, s’envia als Ajuntaments de:
Benicarló, Borriana, Almassora, Vall de Uixó, Vinaròs, Sogorb, Orpesa, Benicàssim, Peníscola, Morella, Borriol, Alcalà de Xivert, Almenara, Nules, Xilxes, Moncofa, Vilafamés, Sant Joan de Moro, Onda i Alcora.
MOCIÓ instant el Govern DE L’ESTAT A MODIFICAR LA LLEI HIPOTECÀRIA A FI DE REGULAR LA DACIÓ EN PAGAMENT I ADOPTAR LES MESURES NECESSÀRIES PER EVITAR ELS DESNONAMENTS PER MOTIUS ECONÒMICS
Atès que amb l’esclat de la crisi i l’augment de l’atur, centenars de milers de famílies han arribat a una situació límit que no els permet cobrir les seves necessitats més bàsiques.
Vist que segons les dades del Consell General del Poder Judicial, només entre 2007 i 2010 a l’Estat Espanyol s’hauran produït prop de 300.000 execucions hipotecàries, i que les previsions diuen que entre 2011 i 2012 es podria arribar a la xifra de 500.000.
Vist que quan això succeeix, les famílies no només s’enfronten a la pèrdua del seu habitatge sinó també a una condemna financera de per vida: l’entitat bancària interposa una demanda i s’inicia el procés d’execució hipotecària que finalitza amb la subhasta de l’immoble. Si la subhasta queda deserta (cosa que en l’actual context de crisi succeeix en més del 90% dels casos), amb la llei vigent l’entitat bancària s’adjudica l’habitatge pel 60% del valor de taxació i continua reclamant el pagament de el deute restant, més els interessos i costes judicials, a les persones en situació d’insolvència, mitjançant l’embargament de nòmines, comptes, etc, així com embargaments als avaladors. És a dir, a més de perdre l’habitatge, milers de famílies s’enfronten a una condemna financera de per vida que es tradueix en una condemna a l’exclusió social i l’economia submergida.
Atès que aquesta legislació que permet que les entitats financeres s’adjudiquin els habitatges pel 60% del valor de taxació no només és anòmala i no té comparativa amb les legislacions d’altres països del nostre entorn, sinó que a més era desconeguda per les famílies quan van signar els contractes hipotecaris. Fet que se suma a la publicitat enganyosa amb la qual es van comercialitzar la majoria d’aquestes hipoteques, a la sobrevaloració en les taxacions i al llenguatge de difícil comprensió utilitzat en els contractes que ara es descobreix que en molts casos amagava tot tipus de clàusules abusives, com és el cas de les clàusules sòl.
Atès que considerem inadmissible i totalment injust que en un Estat social i
democràtic de dret, totes les conseqüències de la crisi recaiguin sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari i en canvi les entitats financeres, en bona mesura responsables de l’actual crisi, rebin ajudes milionàries que surten dels impostos, sense haver d’assumir cap responsabilitat , al mateix temps que segueixen generant milers de milions de beneficis anuals.
Atès que tot el aquí exposat vulnera l’actual marc jurídic, ja que el dret a l’habitatge és un mandat constitucional, especialment recollit en l’article 47 de la Constitució espanyola, que diu:
“Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret … “
Però també l’article 33, que limita clarament el dret a la propietat privada al compliment de la seva funció social (i que a dia d’avui s’incompleix sistemàticament en els pisos buits acumulats per bancs i caixes), o en l’article 24 que garanteix la tutela judicial (vulnerat en els processos d’execucions hipotecàries on es produeix clara indefensió).
Així com els compromisos jurídics en matèria de dret a l’habitatge assumits per l’estat espanyol en ratificar tractats internacionals vinculants com són, entre altres, la Declaració Universal de Drets Humans (article 25) i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, socials i Culturals ( article 11), especialment a partir de la seva Observació General número 4-que concreta el contingut del dret a un habitatge adequat-i l’Observació General n º 7-que defineix els desallotjaments forçosos com una de les principals vulneracions del dret a l’habitatge.
Atès que tot el aquí exposat depèn bàsicament d’una normativa de competència estatal, però els efectes dramàtics es concreten en l’àmbit municipal, ja que és als ajuntaments a on es dirigeixen majoritàriament les persones i famílies afectades a la recerca d’ajuda. Així, els ajuntaments es converteixen en doblement perjudicats: en primer lloc perquè es vulneren els drets fonamentals dels seus ciutadans, en segon lloc, perquè en ple context de crisi, quan els recursos són més escassos que mai, reben totes les peticions d’ajuda de les persones i famílies empobrides.
Atès que la pèrdua d’habitatge priva a l’individu o la família de tota residència, i que, al seu torn, l’absència de residència els exclou de tota via administrativa, comportant per això la pèrdua de drets, impedint a les persones afectades realitzar tant professional com familiarment
Atès que, com a conseqüència de l’anterior, els desnonaments-encara més quan suposen el manteniment d’un deute en forma de condemna financera-comporten alts nivells d’inseguretat que desencadenen l’alteració de l’ordre
públic i la pau social, i considerant que els ajuntaments tenen l’encàrrec de
mantenir la seguretat i l’ordre en el conjunt del territori municipal,
El Ple Municipal de / / / 2012 adopta els següents acords:
Primer-Demanar al Govern central que, tal com ve proposant la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i altres organitzacions socials, aprovi una modificació de la regulació hipotecària que inclogui la figura de la dació en pagament, de manera que, en els casos de residència habitual, si el banc executa la hipoteca i es queda amb l’habitatge, la totalitat del deute (principal, més interessos i costes judicials) quedi liquidat, tal com succeeix en altres països de la UE o als EUA.
Segon-Instar el Govern a aprovar una moratòria o implementar les mesures necessàries per paralitzar els desnonaments de les famílies en situació d’insolvència sobrevinguda i involuntària. Per als milers de desnonaments ja produïts, que s’aprovin amb caràcter d’urgència mesures destinades a que els milers de pisos buits que estan acumulant les entitats financeres com a conseqüència d’aquests embargaments siguin posats immediatament a disposició de les famílies desnonades i sense recursos en règim de lloguer social, no superant mai el 30% de la renda familiar disponible.
Tercer-Més enllà de les mesures de competència estatal, estudiar les mesures a emprendre a nivell municipal per paralitzar els desnonaments, creant una comissió especial mixta en la qual participin representants del ple municipal i de les associacions d’afectats, veïnals i altres organitzacions socials coneixedores de la problemàtica. L’objectiu principal d’aquesta comissió serà buscar alternatives que evitin els desnonaments per motius econòmics. En els casos que no sigui possible, garantir el reallotjament digne de les famílies afectades.
Quart Donar trasllat d’aquests acords al Consell de Ministres, i en especial al Ministeri d’Economia i al Ministeri de Justícia, així com als grups parlamentaris del Congrés i el Senat, al Parlament Autonòmic, a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ia les associacions veïnals del municipi.
Moció per mitjà de la qual, els ajuntaments que ho considerin socialment valgut instessin al govern de l’estat a regular la llei hipotecària.
S’adjunta arxiu amb la moció.
Una salutació.
Plataforma d’Afectats Hipoteca Castelló.
La Solució a la fam no és donar més, sinó robar menys. (J. Ziegler)
