Mobilitzacions per protestar per les participacions preferents

L’associació d’usuaris de banca, organitza concentracions davant les seus de les principals entitats que van comercialitzar aquest producte complex.

La Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) ha eludido su responsabilidad al permitir que la Banca bloquee el dinero a miles de consumidores que invirtieron sus ahorros en participaciones preferentes, creando un auténtico ‘corralito‘ en el que se han visto atrapados por sorpresa. Veure Adicae
Centenars d’estalviadors que van contractar participacions preferents convençuts que es tractava d’un producte segur s’han concentrat avui en diverses ciutats, alguns d’ells vestits de presidiaris per denunciar el caràcter de deute perpetu que tenen les seves participacions. Les protestes, convocades per l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (ADICAE), tindran lloc a Madrid, Barcelona, ​​Alacant, Vigo, Santiago de Compostel · la i La Corunya, a les seus de les principals entitats que han comercialitzat aquest producte.

L’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances va denunciar el passat mes de novembre, que unes 52 entitats havien obstaculitzat l’accés dels seus particulars a uns 12.000 milions d’euros invertits en participacions preferents, una mena de accions de les entitats que els clients van adquirir a canvi d’una rendibilitat fixa.

Amb les protestes, l’associació vol portar a terme una acció de visualització del problema que afecta centenars de petits estalviadors – s’han comptabilitzat uns 600 afectats fins al moment-. Les principals crítiques se centren en “la comercialització indeguda” d’aquest producte i la negativa de retornar els capitals invertits com a mínim fins al 31 de desembre. A partir d’aquesta data podrien sortir a la venda en un mercat secundari, el que podria suposar pèrdues per a aquests estalviadors.

Segons ha informat ADICAE, alguns bancs i caixes han donat l’opció als seus clients d’adquirir, a canvi de les participacions, bons convertibles, deute subordinat o accions de l’entitat, que tenen una major liquiditat. Una alternativa que no satisfà a molts consumidors que van contractar el producte pensant que podrien recuperar els diners en qualsevol moment.

Les participacions preferents començar a comercialitzar-sobretot a principis de la dècada passada. Quan l’economia era pròspera, els fons de participacions preferents o de deute sobirà eren un bon producte d’inversió, ja que oferien interessos del 5% o el 6%, amb liquiditat pràcticament immediata, per la quantitat de clients i inversors interessats en adquirir-los. Però les participacions van perdre atractiu amb la crisi financera i les entitats van tancar el seu mercat intern, on aquestes es venien i compraven.

Fa un any enrere, la Confederació de Caixes d’Estalvi (CECA) va establir que les entitats financeres havien de desprendre de les participacions durant un període de 10 anys a partir del 2013, perquè amb la nova regulació bancària, anomenada Basilea III, no se les podia considerar recursos de capital de primera categoria.

Les entitats que més participacions preferents col · locar són les grans del sector. El rànquing el lidera La Caixa, amb 4.898.000 en participacions, seguida del BBVA (3.477.000) i Caja Madrid (3.022.000).