Diari NO TAN A PROP.

Al Baix Maestrat aboquem al mar les aigües residuals sense la depuració mínima legal. Havíem de tenir una depuradora amb data límit a l’any 2000 i ens la neguen malgrat que portem més de quinze anys pagant al rebut d’aigua un canon valencià de sanejament per una depuració que no es fa. A més incomplim la Directiva 91/271. Ja n’hi ha prou de tirar merda al mar.

Els millors dipòsits bancaris de 2011. desembre 29, 2010

Filed under: Països Catalans — notanaprop @ 9:24 pm

Cerqueu actualitzacions i la última informació emprant el cercador que teniu aquí a la dreta!!

La guerra de dipòsits de la banca continuarà al 2011, per tal de captar l’estalvi dels clients i afrontar un any que es preveu “molt dur” per la baixada de la rendibilitat del negoci bancari, segons diu la màxima responsable de la cobertura d’entidades financeres a l’estat espanyol de l’agencia de qualificació Fitch, Carmen Muñoz.

Per contra per David Cano d’Analistes Financers Internacionals  “Els dipòsits han estat el producte estrella de 2010, però això acabarà“. Segons David la remuneració tornarà aviat al voltant del 2 o 2,5%.

Al 2011, es preveu que moltes entitats per la seva gran exposició al totxo hauran de provisionar encara més quantitats de diners, a instàncies del Banc d’Espanya. Per tal d’aturar aquesta guerra, el banc d’Espanya ha enviat una carta a la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi i aquesta ho ha remés a les caixes d’estalvis. En aquesta carta es recomana, a les caixes que han rebut ajuts públics i que estan remunerant els dipòsits, principalment els d’un any amb tipus d’interés  més alts que la banca que no ha rebut ajuts, no retribuir els dipòsits a més interés que la mitjana del que ho fan els cinc principals bancs de l’estat espanyol en productes semblants.

El Banc de Espanya ha advertit en diverses ocasions de l’erosió que suposa pels margens de les entitats aquest tipus d’ofertes i per una possible competència deslleial. Malgrat tot, admet que de forma excepcional les entitats que hagin rebut diners públics puguin realitzar ofertes puntuals i purament defensives per evitar la fugida de clients cap a la competència. Aquestes ofertes només es podran fer a clients que hagin anunciat a l’entitat la seva intenció d’endur-se els diners a un altra caixa o banc on els donin més pels seus diners. En aquest cas no es podrà oferir més, només s’igualarà el que els ofereix al client l’altra entitat.

Aquestes ofertes puntuals només es podran fer si l’entitat competidora opera en el mateix àmbit geogràfic natural de la caixa ajudada pel FROB.

Però el problema rau en el fort endeutament de bancs i caixes d’estalvis espanyoles i la gran dificultat de trobar algú en els mercats internacionals que els deixin diners. De fet el bon espanyol a 10 anys en el mercat secundari ja es paga al 5,42%. Al 2011, els bancs i caixes afronten venciments de deute de 97.506 milions d’euros, la qual cosa suposa un 20% per sota dels 121.359 milions que té l’Estat espanyol en lletres i bons, segons dades d’Analistes Financers Internacionals (AFI).

Així, els bancs hauran de retornar 51.353 milions d’euros, mentre que les Caixes, 46.153 milions d’euros.

Rànquing per entitats:

* Santander: 27.480 milions

* BBVA: 18.297 milions

* SIP Caixa Madrid: 10.580 milions

* La Caixa: 8.500 milions

* Popular: 4.480 milions

* Banesto: 3.850 milions

* Sabadell: 3.640 milions

* NovaCaixaGalicia: 2.600 milions

* Caixa Catalunya: 1.840 milions

* SIP de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani: 1.800 milions

* Bankinter: 1.445 milions

* Banca Cívica: 1.126 milions

Així que no seria gens d’estranyar que, malgrat la carta del Banc d’Espanya avisant, continués la guerra de dipòsits també al llarg del 2011.

Actualment el mercat interbancari paga a 5 anys un 2,54%, mentre que a 1 any, un 1,53%. L’elevada rendibilitat que ofereixen les entitats en relació al mercat interbancari ha fet que els clients particulars assolessin un nou rècord acumulant uns 416.975 milions d’euros en aquests productes dels dipòsits bancaris a l’octubre, segons les últimes dades disponibles del Banc d’Espanya. D’aquests, 236.034 milions està a les caixes d’estalvis (un 56,6% del total), i 141.727 milions, en bancs (34%). Els restants 39.214 milions (9,4%) romanen dipositats en cooperatives i altres entidats de crèdit.

Actualització!!: Segons les últimes dades del Banco de Espanya referents al mes de novembre, el saldo de dipòsits a mans de families asciendeix a 418.265 millones de euros, la xifra més elevada de la història i que supera la del mes anterior que era de 416.975 milions d’euros.

De moment, aquesta guerra continua, i els últims trets els està donat un banc d’origen portugues oferint la mateixa rendibilitat que els bons de la Generalitat.

A partir de 50.000 euros, l’entitat bancaria, Banco Finatia Sofinloc, amb oficines al carrer Colom, nº10 de València, Barcelona i Madrid ofereix un 4,75%, fins al 15 de gener de 2011. Veure condicions.

Un altre banc d’origen portugues, el Banco Espiritu Santo ofereix un 4,60 amb el Dipòsit CR en el que el futbolista Cristiano Ronaldo li dóna imatge. Es per quantitats a partir de 25.000 euros i per 18 mesos. El límit màxim, això va pel futbolista, és de 2 milions d’euros.

Cajastur, en procés de fussió amb la CAM, Caja Cantabria i Caja Extremadura, ha encetat l’any comercialitzant dipòsits a 18, 24 i 36 mesos, amb un rendiment que es situa en el 4%, 4,10% i 4,26% TAE (Taxa Anual Equivalent), respectivament. El producte es per diners nous.

Caja Madrid ofereix per a dipòsits per a 36 mesos al 4,49%. Amb un tipus creixent any per any dels interessos, començant al 3,5% el primer any, i acabant al 5,5% l’últim.

El Banco Pastor ha tret un dipòsit a 15 mesos de termini i una rendibilitat del 4,25% TAE amb pagament d’interesos en el moment de contratació. Per poder contratar aquest dipòsit cal que sigui diners nous per aquesta entitat,  i per inversions entre 3.000€ i 500.000€.

NovaCaixaGalicia, resultat de la fusió de dues caixes galegues, Caixa Nova i Caixa Galicia ofereixen un dipòsit a dotze mesos al 4% a partir de 3.000 euros d’inversió i pagament d’interesos al final.

Bancaixa o, com li agrada dir a l’Olivas, Bancaja, i que ha entrat amb Caja Madrid i d’altres caixes en una SIP, ofereix diverses rendibilitats als dipòsits de 12 mesos en funció de la quantitat que es dipòsite. Així per menys de 20.000 euros et donen un 3,5%. Entre 20 i 50 mil euros ofereixen un 3,75%. A partir de 50.000 euros ofereixen un 4%. El pagament d’interesos és trimestral. La SIP de Bancaixa i Caja Madrid ofereix un altre dipòsit a tres anys amb una TAE de 4,45%, remunerant el primer any 3,50%, el segon any, al 4,35% i el tercer any, al 5,5%, que ja s’ha dit abans.

Caja Granada a cinc anys ofereix entre un 4,1% o un 4,5% si es superen els 50.000 euros.

CatalunyaCaixa resultat de la fusió de Caixa Tarragona, Caixa Catalunya i un altra, ofereix un 3,75% de remuneració a partir de 1000 euros per nous clients. Amb la peculiaritat que es tracta d’un dipòsit a tretze mesos i que hi ha un mes per decidir cancel·lar-lo, ja que sinó es renova automàticament remunerant-se més o menys respecte al 3,75% segons la variació de l’euribor en un any. També ofereixen un dipòsit a llarg termini al 4,25%. Són cinc anys de dipòsit amb la remuneració mensual, igual que el dipòsit de tretze mesos anterior. La remuneració és mensual.

El Banc Popular continua amb el dipòsit Gasol, la remuneració és del 3,75%, per diners nous. El primer mes el paguen al 10%, la resta al 3,09%, i així la TAE és del 3,75%. La quantitat mínima és de 300 euros i la màxima de 500.000 euros. Amb liquidació d’interesos mensual o al final de la inversió.

Caixa Penedés ofereix un dipòsit anomenat AR, alta rendibilitat, al 4% TAE, i per aportacions des de 1.000 euros, sempre que sigui diners nous, és a dir, de fora de l’entitat. El problema és trobar-lo, ja que no està disponible a totes les sucursals, ni per a tots els clients -s’intenta crear alguna vinculació amb nous clients-.

Hi ha d’altres dipòsits però tenen condicions com estar vinculats a plans de pensions, assegurançes, accions o d’altres històries, de vegades molt difícils de poder complir per aconseguir la rendibilitat publicitada.

En catàleg i per diners nous sense cap vinculació les grans entitats bancaria ofereixen al principi de 2011 els següents tipus d’interes: ‘la Caixa’ dóna el 3,5% a 12 mesos; el BBVA, el 3,01% a 36 mesos; el Santander, el 2,51% a 24 mesos; Banesto, el 3,43% a 48 mesos; el Popular, el 3,75% a 12 meses; CatalunyaCaixa, el 3,57% a 36 meses; Bancaja, el 4%, que puja al 4,49% a 36 meses; i Caja Madrid, el 3,75%, que arriba al 4,49% a 36 mesos.

Aquí hi ha un petit rànquing, elaborat per Mejores depósitos bancarios:

 

One Response to “Els millors dipòsits bancaris de 2011.”

  1. Sophia Blasco diu:
    desembre 31, 2010 at 8:25 am

    Moltes gràcies per informar-nos, amb tot luxe de detalls, sobre aquest assumpte.
    Els millors desitjos per a l’Any Nou!

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

Gravatar
WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. ( Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. ( Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. ( Log Out / Canvia )

Cancel·la

Connecting to %s

 
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 51 other followers