Aquesta setmana s’ha produit la major suspensió de pagaments de la història de l’Estat espanyol per part de l’empresa immobiliaria anomenada Martinsa-Fadesa, de la qual Bancaixa és el quart major accionista amb un 5,9% de les accions.
Martinsa-Fadesa està formada per la matriu més petita anomenada Martinsa, en relació a l’expresident del Reial Madrid -Fernando Martín- i la gran anomenada Fadesa, aquesta última amb promocions a les Terres de l’Ebre amb una urbanització anomenada Mirador del Ebro amb un milers de vivendes de diversa tipologia previstes i amb uns terrenys on des de fa anys s’anuncia una macrourbanització amb camp de golf de 27 forats a Peníscola que ara queden en futur incert, encara que aquesta promoció és manté al nou PGOU de Peníscola.
Al Baix Maestrat, trobem que al 2003 Fadesa va adquirir al grup El Pinar, al 2003, 1,6 milions de metres quadrats de sòl rústic, no urbanitzable o com es digui, al terme de Peníscola a prop del terme de Santa Magdalena i del de Cervera del Maestre. En aquesta zona des de fa molts anys es va anunciant la sempre imminent aprovació d’un macroPAI, conegut amb el nom de l’Alt Fardatxo, del qual Fadesa és la promotora. Aquest PAI preveia la construcció de camps de golf amb 27 forats i milers d’habitatges. Ara el futur de Fadesa és tan incert que fins i tot, Martinsa, l’empresa que la va adquirir al seu propietari Jové fa gairebé dos anys, està estudiant demanar l’anulació de la compra. Martinsa al setembre de 2006, va pagar una important xifra -entre 2 i 4 mil milions d’euros- a Manuel Jové. La demanda es fonamentaria en allò disposat a l’article 71 Llei Concursal que permet al jutge anular qualsevol operació feta dintre dels últims 2 anys de l’entrada en concurs que es puguin considerar perjudicials per l’empresa, en aquest cas, Martinsa. Si prosperés la hipotètica demanda el jutge pot obligar a Jové a tornar els 4 mil milions d’euros que va rebre al vendre Fadesa.
El text diu: “Declarat el concurso, seràn rescindibles els actes perjudicials per a la masa activa realitzats pel deutor dins dels dos anys anteriors a la data de la declaració, encara no hagués existit intenció fraudulenta”.
