Manifest contra els transvassaments. Maig 7, 2008

MANIFEST DE LA PLATAFORMA METROPOLITANA CONTRA ELS TRANSVASAMENTS
La crisi de manca d’aigua no respon únicament a una situació de pluges
escasses (fet recurrent en la climatologia de la Mediterrània Occidental), o
a les reserves insuficients dels envasaments, sinó que és la conseqüència d’una
pèssima planificació i gestió dels recursos hídrics i del seu malbaratament
per determinades pràctiques insostenibles en l’agricultura, la construcció,
la indústria, el turisme i l‘oci, …. Aquests sectors han vist com el seu
creixement econòmic no tenia fre i s’han acostumat a disposar d’aigua sense
límits. Ara aquest model ha fet fallida i està afectant el conjunt de la
població.
Denunciem els alarmismes estèrils del govern de la Generalitat i demanem
mesures urgents per fer canvis estructurals en la planificació, els usos i
els abusos de l’aigua com a recurs cada vegada més escàs, situació agreujada
per les incerteses que comporta el Canvi Climàtic.

Lluny d’això, el Govern i el Parlament espanyols, amb la connivència de la
Generalitat de Catalunya han decidit d’imposar transvasaments des de la
conca hidrogràfica de l’Ebre cap a la regió metropolitana de Barcelona.

Les persones, col·lectius i entitats cíviques que signem aquesta declaració
volem manifestar el següent:

□ L’impacte ecològic de la ciutat de Barcelona i la seva àrea
metropolitana sobre el territori que l’envolta és cada cop més insostenible.
La petjada ecològica de la ciutat l’any 1996 es situava entre 3 i 3,5
hectàrees per persona i no ha parat de créixer. Avui, necessitaríem el
territori equivalent a unes 400 “Barcelones” per mantenir aquest model de
desenvolupament socialment injust i depredador dels recursos d’altres
territoris.

□ Aquest impacte, generat per les activitats econòmiques i les
persones que vivim a l’àrea metropolitana de Barcelona, és conseqüència d’un
model territorial, econòmic i cultural centralista impulsat pels governs de
torn sempre sotmesos als grans poders econòmics que amuntega la població,
planifica la urbanització sense límits, concentra les activitats
industrials, i dóna autorització a més consum de territori, energia, aigua i
tot tipus de recursos.

□ Aquest model és la causa del desequilibri territorial català. La
major part del territori resta en una funció perifèrica. Un exemple d’aquesta
discriminació és la situació de les Terres de l’Ebre, productores de més del
70% de l’energia consumida al país (amb 3 centrals nuclears, diverses
centrals tèrmiques i massificació eòlica) però mancades de serveis bàsics
que hipotequen el seu desenvolupament social, econòmic i humà.

□ Les conseqüències d’aquest model insostenible no ho són només per
als territoris espoliats de les seves riqueses naturals i paisatgístiques,
ho són també per a nosaltres, habitants de la conurbació barcelonina, perquè
se’ns imposa una ciutat d’aparador que exclou les persones. Una ciutat que
dóna més importància als interessos hotelers, comercials i especulatius
lligats al turisme i al consumisme, que a les nostres necessitats com a
ciutadans. Es ven: la terra i l’aigua per fer camps de golf, les alzines
per a fer muntanyes russes, els espais lliures per fer centres comercials i
el centre històric de les ciutats per fer parcs temàtics turístics. Fins i
tot s’especula amb béns tan bàsics com l’aigua i l’energia.

□ El consum d’aigua a l’àrea de Barcelona és aproximadament d’un 40%
per a usos industrials, 40% domèstic, i 20% agrícola. És important aclarir
que quan els informes oficials parlen d’ús de boca hi inclouen usos com el
reg de jardins i parcs, piscines i centres lúdics, fonts, serveis,
activitats econòmiques, comerços, tallers,…

□ Els 4 hm3/mensuals de dèficit hídric que volen compensar amb la
connexió Consorci d’Aigües de Tarragona – Aigües Ter Llobregat (CAT-ATLL) no
és només per a 5,5 milions de catalans, sinó també per a molts altres usos
empresarials i activitats econòmiques.

□ AGBAR (participada per La Caixa), la principal empresa privada de
gestió local d’aigua, i les empreses hidroelèctriques, són les que dicten
les polítiques hidràuliques a Catalunya, privatitzant, monopolitzant i
imposant una gestió mercantil. Escàndols com les pèrdues de les canonades
confirmen que la seva prioritat no és donar un servei bàsic i de qualitat,
sinó obtenir el màxim de benefici a costa de la ciutadania. Tot plegat és la
causa de la sobreexplotació dels recursos hídrics tolerada i impulsada per
les administracions.

□ Les conseqüències d’aquest model no només afecten l’Ebre, sinó que
des de fa anys està deixant en una situació deplorable els rius Llobregat,
Besos i Ter, així com els aqüífers de les nostres comarques i les comarques
veïnes.

Per tot això :

□ Denunciem l’alarmisme i manipulació que el Govern i la seva Agència
Catalana de l’Aigua (ACA) fan de la problemàtica de manca d’aigua i
escassetat de les pluges per justificar nous transvasaments previstos per
Plans hidrològics obsolets.

□ Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius
que volen consolidar un model territorial metropolità insostenible de
creixement sense límits. Els transvasaments generen més expectatives de
consum insostenible, d’especulació urbanística, de destrucció del territori,
perquè fomenten alhora un ús desmesurat de l’aigua.

□ Considerem que parlar de transvasament “temporal” degut a la sequera
és un insult a la població barcelonina i catalana perquè no es pensa canviar
el model de gestionar el consum (no es revisaran, ni limitaran les
concessions a indústries, urbanitzacions, agrícoles, camps de golf, turisme
de luxe, …..), sinó dur a terme els projectes antics i caducs..

□ Considerem que l’aigua pertany, i s’ha de gestionar en cada conca
corresponent. L’aigua, és un element indispensable pel reequilibri
territorial i de redistribució de riquesa al nostre país.

□ Manifestem que la situació actual és una oportunitat inexcusable per
plantejar un canvi de model territorial i de la gestió de l’aigua, d’acord
als recursos hídrics de què disposem i per cercar la utilització d’altres
recursos propis que es malversen (manca de recollida d’aigües pluvials,
mines i regeneració i preservació d’aqüífers, etc)

□ Reiterem doncs, la nostra oposició a qualsevol transvasament, així
com a la Interconnexió de Xarxes inclosa en el Decret de Sequera, el qual a
més obre les portes a d’altres transvasaments, i manifestem el nostre suport
a la dignitat de les Terres de l’Ebre i a la Plataforma en Defensa de l’Ebre.

PER UN MODEL TERRITORIAL REEQUILIBRADOR I QUE PRESERVI ELS MEDI I ELS
RECURSOS !!

NO ALS TRANSVASAMENTS