Incompliments de la Directiva Marc
Ecologistes en Acció de Catalunya consultarà la Comissió Europea si l’Estat Espanyol està realitzant la interconnexió de xarxes incomplint la Directiva Marc de l’Aigua
Antecedents legislatius:
A finals de 2000 va ser aprovada i publicada, per part de la Comissió i del Parlament Europeus, l’anomenada Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) (DOCE, 2000) (en endavant DMA) transposada a l’ordenament jurídic estatal , el text refós de la Llei d’aigües 1/2001 de 20 de juliol, per l’Article 129 de la Llei 62/2003 de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social (BOE núm. 313, de 31 de desembre de 2003). Aquesta normativa europea intenta donar un marc d’actuació comuna sobre la gestió de l’aigua a tots els Estats membres de la Unió Europea. L’aigua deixa de ser vista exclusivament com a recurs, i és contemplada com a element bàsic dels ecosistemes hídrics i part fonamental per al sosteniment d’una bona qualitat ambiental que, alhora, garanteix el recurs.
L’aticle 4.6 . de l’esmentada Directiva disposa que el deteriorament temporal de l’estat de les masses d’aigua no constituirà infracció de les disposicions de la present Directiva si es deu a causes naturals o de força major que siguin excepcionals o no s’hagin pogut preveure raonablement, en particular greus inundacions i sequeres perllongades, o al resultat de circumstàncies derivades d’accidents que no s’hagin pogut preveure raonablement quan es compleixin tot un seguit de condicions que detalla la mateixa Directiva, entre les quals, que no es pugui aconseguir el mateix objectiu que motiva el deteriorament per motius de inviabilitat tècnica o costos desproporcionats, amb la qual cosa s’insta sempre a no malmetre la qualitat de les aigües si existeix alguna alternativa tècnica o econòmicament viable.
L’Article 60. del Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel que s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües descriu l’ordre de preferència d’usos amb el següent caràcter general:
- Abastament de la població, inclosa la dotació necessària per a indústries de poc consum d’aigua situades en els nuclis, de població i connectades a la xarxa municipal.
- Regadius i usos agraris.
- Usos industrials per a la producció d’energia elèctrica.
- Altres usos industrials no inclosos en els apartats anteriors.
- Aqüicultura.
- Usos recreatius.
- Navegació i transport aquàtic.
- Altres aprofitaments.
En el DECRET 84/2007, de 3 d’abril, d’adopció de mesures excepcional i d’emergència en relació amb la utilització dels recursos hídrics l’article 2.c) defineix l’escenari d’emergència com aquella situació en la qual, atesa l’excepcionalitat manca de recursos hídrics, cal establir restriccions i limitacions extraordinàries en els usos de l’aigua a fi i efecte de garantir-ne l’abastament. . A data 24 d’abril de 2008, hi ha dos sistemes hídrics a Catalunya que es troben en fase d’excepcionalitat 2 d’acord amb el Decret 84/2007 d’adopció de mesures excepcional i d’emergència en relació amb la utilització dels recursos hídrics: el Sistema Ter-Llobregat i el de la Muga.
El Reial-Decret Llei 3/2008, de 21 d’abril de mesures excepcionals i urgents per garantir l’abastament de poblacions afectades per la sequera en la província de Barcelona possibilita la interconnexió de xarxes CAT-ATLL, amb determinades restriccions. Deixa, però, la porta oberta a la interconnexió d’altres xarxes quan la sequera ho justifiqui (Disposició addicional quarta).
Segons Ecologistes en Acció cal tenir present, però, que la DMA justifica accions en període de sequera dins la mateixa Conca, mentre amb el Reial-Decret Llei 3/2008 el que s’obre és la possibilitat de malmetre una altra conca per afavorir el subministrament urbà en la conca receptora sense que s’hagin explorat la totalitat de possibilitats en aquesta
Es per aquest motiu que Ecologistes en Acció considera que la interconnexió de xarxes CAT-ATLL pot incomplir la Directiva Marc de l’Aigua en quatre dels seus principals principis: el de recuperació de costos, el de gestió de la demanda, el de la participació ciutadana i el seu principal objectiu, el bon estat ecològic de les masses d’aigua i consultaran la Comissió Europea si el Reial Decret-Llei i la construcció de la canonada incompleixen la normativa europea.
1. El finançament del transvasament de l’Ebre a través de la interconnexió de xarxes és una trampa econòmica que incompleix el principi de recuperació de despeses fixat a la Directiva Marc d’Aigua. El transvasament de l’Ebre a Barcelona serà subvencionat per la disposició addicional tercera de l’Estatut. El finançament amb fons públics dels 204 milions d’Euros que suposarà la construcció de la infraestructura (180 pel transvasament i 24 per la modernització de regadius) amb l’objectiu de satisfer demandes per a ús de boca i privades d’interès econòmic (com poden ser les industrials) s’haurien de repercutir al rebut de l’aigua sobre un cànon fix amb un pla d’amortització raonable per poder complir la Directiva Marc d’Aigua.
2. El Transvasament permanent de l’Ebre a Barcelona a través de la interconnexió de xarxes és una gran obra que incompleix el principi de la gestió de la demanda al ser un clar exemple de la vella política hidràulica de l’oferta. Aquest transvasament de 50 Hm3 màxim per any se sumarà als 200 Hm3 previstos per dessalinització (dessalinitzadores Prat, Cunit, Tordera i Tordera 2) i als 180 previstos per recuperació d’aqüífers i reaprofitament d’aigües depurades. Cal tenir present que el president del CAT ha demanat estudiar la possibilitat d’emprar aquesta construcció per enviar aigua de la dessalinitzadora de Cunit a l’Ebre, tot i que el Reial Decret-LLei posava accent en el fet que aquesta canonada havia de deixar de funcionar un cop acabat l’estat d’emergència.
3. Segons la Directiva Marc d’Aigua qualsevol decisió sobre els plans de gestió dels recursos hídrics s’ha de prendre mitjançant un procés participatiu. La decisió del transvasament de l’Ebre a Barcelona a través de la interconnexió de xarxes s’ha pres per Reial decret sense cap tipus de participació, cap estudi d’impacte ambiental ni una mínima exposició pública tot i que la fase d’emergència s’ha ajornat a l’arribar el volum dels embassaments al 23%. Demà dilluns, 28 d’abril, es constituirà la Taula de Sequera. Aquesta Taula no pot interpretar-se com el mecanisme de participació ciutadana atès que es constitueix quan ja s’ha aprovat el Reial Decret.Llei el 21 d’abril.
4. La impermeabilització de les Sèquies dels canals de reg del delta de l’Ebre i el no retorn al medi del suposat excedent del regants d’aigua són un clar incompliment del principal objectiu de la Directiva Marc d’Aigua, el fet d’aconseguir un bon estat de les masses de l’Aigua. Els aqüífers deltàics no es recarregaran ni hauran aportacions pel retorn dels regadius al propi riu ni a les llacunes costaneres amb les inevitables conseqüències: salinització dels aqüífers, del propi riu Ebre al seu últim tram i de totes les seves masses d’aigua associades.
Ecologistes en Acció lamenta que les presses per construir grans infraestructures que possibiliten el transvasament d’aigües d’una conca a una altra s’hagi fet sense esgotar altres alternatives, la suma de les quals permet aportar els 3,9 hm3/mes que han justificat el Reial Decret Llei 3/2008. NO s’ha considerat l’aportació de l’estalvi i ús eficient de l’aigua urbana, la demanda de solidaritat de la ciutadania i indústries de la conca receptora envers els prejudicis que la detracció d’aigua suposarà per al delta de l’Ebre, la utilització de l’aigua depurada i una decidida acció per la recuperació integral de l’aqüífer del Besòs, una acció que el capital privat ja està realitzant pel seu compte.
Ecologistes en Acció i considera imprescindible estudiar atentament totes les possibilitats per abastar l’aigua de boca a la ciutadania del Sistema Ter- Llobregat amb les accions més sostenibles possible i encoratja al govern de la Generalitat a impulsar-les.
.
