Diari NO TAN A PROP.

Al Baix Maestrat aboquem al mar les aigües residuals sense la depuració mínima legal. Havíem de tenir una depuradora amb data límit a l’any 2000 i ens la neguen malgrat que portem més de quinze anys pagant al rebut d’aigua un canon valencià de sanejament per una depuració que no es fa. A més incomplim la Directiva 91/271. Ja n’hi ha prou de tirar merda al mar.

Els parcs eòlic marins més a prop. Apta amb condicionants la costa del Baix Maestrat Febrer 27, 2008

Classificat com a: baix maestrat, energia, terres del sénia — notanaprop @ 7:29 pm

Taula amb els parcs eòlics instal·lats arreu del món fins l’any 2006.

Hi ha països, com Dinamarca o el Regne Unit, on ja fa uns anys que han començat a instal·lar parcs eòlics al mar. A finals de 2005, la potència instal·lada en parcs eólics marins arribava als 686 Mw corresponent la major part d’ells a Dinamarca con 423 Mw (53%), Regne Unit con 213,8 Mw (38%), Irlanda (3%) i Suecia (3%).
El desenvolupament dels parcs eòlics marins es produeix a partir sobretot de la incorporació d’importants avenços tecnològics desenvolupats recentment que permeten fabricar pales de major longitud. Ara ja n’hi ha al mercat de més de 60 metres. Pales de major longitud permeten que un sòl aerogenerador pugui entregar moltíssima major potència i abarateix la relació inversió/benefici. A més a més, ubicar parcs eòlics dintre del mar té un major interés energétic, ja que per una banda el flux eòlic té major qualitat, lliure d’interferències de l’orografia del terra i allí els vents bufen més forts i amb més regularitat que a moltes zones de terra però, com contrapunt, són parcs més cars en la seva instal·lació, per la cimentació, aquest és el veritable punt feble. En l’actualitat els costos econòmics fan crític instal·lar parcs eòlics a més de 25 metres de profunditat. Aquestes instal·lacions generen un fort rebuig social si estan molt a prop de la costa i per tan es tracta de posar-les el més lluny possible per tal de disminuir l’impacte visual i paisajístic, però la cosa està en que a més profunditat majors costos econòmics d’instal·lació.
És conegut la manca d’una plataforma litoral que permeti aconseguir aquesta profuditat a desenes de quilòmetres de la costa a tot l’Estat. Malgrat això, segons l’estudi de Garrad Hassan, el potencial eólic marí de l’estat espanyol per al 2020 podria arribar als 25.520 Mw. Un indret que sembla ser apte amb condicionants per instal·lar parcs eòlics és la costa del Baix Maestrat, imaginem que serà per la relativament poca profunditat que tenim a la nostra costa. Com a exemple pensem en la plataforma petroliera (on instal·laràn el dipòsit de gas anomenat Castor) la qual es troba a només 60 metres de profunditat malgrat estar a més de 20 quilòmetres de la costa.
A la costa de Vinaròs i Benicarló, l’empresa Capital Energy al 2005, va presentar un parc eòlic marí, però es va aturar, no pels milers de signatures contra el projecte, sinó perquè el govern volía regular el procediment d’autorització. Al juliol d’enguany el govern de l’estat espanyol va treure un Reial Decret que regulava el procediment per autoritzar parcs eòlics marins. En ell, es deia que anaven a establir-se diverses zones… a saber: Zones aptes (en verd): les àrees més adequades per a l’establiment de parcs eòlics marins per ser reduïts, en principi, els seus efectes ambientals enfront dels avantatges que presenten. Tot això, clar està, sense prejutjar la seva viabilitat ambiental final. Així, cal recordar que la classificació d’una zona com apta no eximeix de la realització i aprovació dels corresponents estudis d’impacte ambiental posteriors associats a l’autorització d’instal·lacions d’energia eòlica en el mar.
Zones d’exclusió (en vermell): les àrees que s’han d’excloure del procés per haver estat identificats els seus potencials efectes ambientals significatius o conflictivitat amb altres usos del mig marí.
Zones amb condicionants mediambientals (en groc): les àrees en les quals el desenvolupament de parcs eòlics marins està condicionat per algun factor, per la qual cosa els seus efectes o conflictes hauran de ser analitzats en la fase posterior de disseny del projecte. El cas és que ja s’ha presentat l’Estudi Estratègic Ambiental del litoral espanyol per als parcs eòlics marins, l’objectiu del qual és la determinació de les zones del domini públic marítim terrestre que, als sols efectes ambientals -com es sol dir-, reuneixen condicions favorables per a la instal·lació de parcs eòlics marins. Properament haurà de ser aprovat, i a continuació es podrà fer la sol·licitud de reserva per a les zones aptes. Per descomptat, el mapa que he posat està tret de l’estudi, on podeu, grosso modo, fer-vos una idea de les tres zones. En ella si us fixeu, els amics de l’altra banda del riu Sénia i tot el Delta de l’Ebre es lliuren de la instal·lació dels parcs eòlics anunciats, ja que els han pintat de roig la costa i per tan es prohibeix aquest tipus d’instal·lacions. Curiosament, a la nostra banda del riu Sénia fins a Peníscola trobem la única zona pintada de groc arran de costa. Ens hem d’anar fins a terres andaluses per trobar un tros tan gran on ubicar un parc eòlic marí. Això sí amb condicionants, podràn els parcs eòlics amb les pertinents mesures correctores.
Cal recordar que l’empresa Capital Energy va presentar una sol·licitud de parc eòlic marí davant la costa de Vinaròs-Benicarló, i si s’aprova aquest estudi, i si s’aprova la seva sol·licitud podria ser una de les primeres empreses en instal·lar un parc eòlic marí a tot l’estat espanyol. Cal dir que no es preveu que entri en funcionament abans de 2014.
 

Leave a Reply