Després d’una dura legislatura on el PSOE s’ha moderat per por als seus votants més centristes i el PP s’ha dedicat a oposar-se a totes les propostes que s’oferien des del govern central els partits han recuperat la política hídrica.
El PP diu sense miraments que recuperarà el Transvasament de l’Ebre i el PHN.
Zapatero li respón que ” El transvase del Ebro siempre fue una estupidez”, els polítics valencians del PP diuen que la conca de l’Ebre és excedentària i que, per això hauria s’hauria de dur l’aigua de l’Ebre cap a altres conques deficitàries.
Rajoy diu que “La única propuesta de Zapatero en materia hídrica és traer agua de Almeria a Catalunya”.
El PHN entra en campanya quatre anys després.
El PHN entra en campanya Febrer 26, 2008
A més de perdre les subvencions per fer abocadors i depuradores ens enfrontem a sancions econòmiques Febrer 26, 2008
A més de perdre les subvencions europees que arribàven fins al 85% de la inversió per fer abocadors. Cal recordar que la concesió supera de llarg el centenar de milions d’euros, segons publica el Mercantil, hi haurà importants sancions de la Unió Europea per incomplir la normativa comunitària sobre la gestió dels residus sòlids urbans. A partir de l’1 de gener de 2009 s’aplica la reglamentació que obliga a minimitzar la quantitat que es dipositi als abocadors.
Una directiva a la qual els pobles del nord del País Valencià, s’enfronten sense tenir conclosa la xarxa d’infraestructures mediambientals programades a finals del segle XX i amb 94 municipis, al Nord i Sud de la província de Castelló sense instal·lacions adequades a falta de permisos mediambientals.
Cinc anys després d’adjudicat el pla de gestió de residus de la zona I (Els Ports i el Maestrat) l’empresa concessionària encara no té permís per construir l’abocador i la Conselleria de Medi Ambient anuncia que problemes tècnics insuperables obligaran a canviar-lo de lloc, el que comportaria un nou retard. La qual cosa que farà que les instal·lacions no estiguin fetes a finals de 2009 o principis de 2010.
Una directiva a la qual els pobles del nord del País Valencià, s’enfronten sense tenir conclosa la xarxa d’infraestructures mediambientals programades a finals del segle XX i amb 94 municipis, al Nord i Sud de la província de Castelló sense instal·lacions adequades a falta de permisos mediambientals.
Cinc anys després d’adjudicat el pla de gestió de residus de la zona I (Els Ports i el Maestrat) l’empresa concessionària encara no té permís per construir l’abocador i la Conselleria de Medi Ambient anuncia que problemes tècnics insuperables obligaran a canviar-lo de lloc, el que comportaria un nou retard. La qual cosa que farà que les instal·lacions no estiguin fetes a finals de 2009 o principis de 2010.
Situació similar viuen els 42
municipis del sud de la província (Plana Baixa i Palància) i és que el retard a obtenir terreny per construir l’abocador de la Vall d’Uixó ha endarrerit i endarrereix la sol·licitud de l’autorització ambiental que no arribarà, en qualsevol cas, abans de 2010.
Després d’anys de impass i d’haver deixat en mans de la iniciativa privada l’execució de les instal·lacions mediambientals, les administracions autonòmica i provincial, governades pel Partit Popular, s’apressen a buscar solucions d’urgència per superar els problemes que suposa no tenir construïts els abocadors i plantes de gestió previstes per a la Vall d’Uixó i Cervera, que tractaran més de 200.000 tones d’escombraries que generen a l’any la població del gairebé centenar de municipis als quals donaran servei. I el que és més greu sense que la Conselleria de Medi Ambient els hagi concedit encara la necessària autorització ambiental integrada.
Les administracions autonòmica i provincial reconeixen ara el retard acumulat per les instal·lacions. Alguna cosa que ja havien advertit els alcaldes i regidors afectats, inclòs el del municipi turístic de Peníscola o el de la veïna Benicarló. Tots dos alertaven que els seus abocadors estaven saturats i el temps passava sense posar al seu abast els abocadors i plantes compromesos. L’únic abocador legalitzat és el de Peníscola però ja ha exahurit la seva vida útil programada, i per a la que va obtenir autorització ambiental a principis dels 90.
En els últims mesos de 2007 des de la Diputació de Castelló es van plantejar les primeres i urgents solucions que, per al Sud de la província i per als grans municipis costaners passaven per utilitzar la planta de purins de Sant Mateu com a punt de transferència, on s’emmagatzemarien les escombraries per iniciar el llarg viatge, de 600 quilòmetres cap a Jumilla -Múrcia-. I això a costa d’incrementar la taxa de les escombraries en més del cent per cent en alguns casos. Vist al Mercantil
municipis del sud de la província (Plana Baixa i Palància) i és que el retard a obtenir terreny per construir l’abocador de la Vall d’Uixó ha endarrerit i endarrereix la sol·licitud de l’autorització ambiental que no arribarà, en qualsevol cas, abans de 2010.Després d’anys de impass i d’haver deixat en mans de la iniciativa privada l’execució de les instal·lacions mediambientals, les administracions autonòmica i provincial, governades pel Partit Popular, s’apressen a buscar solucions d’urgència per superar els problemes que suposa no tenir construïts els abocadors i plantes de gestió previstes per a la Vall d’Uixó i Cervera, que tractaran més de 200.000 tones d’escombraries que generen a l’any la població del gairebé centenar de municipis als quals donaran servei. I el que és més greu sense que la Conselleria de Medi Ambient els hagi concedit encara la necessària autorització ambiental integrada.
Les administracions autonòmica i provincial reconeixen ara el retard acumulat per les instal·lacions. Alguna cosa que ja havien advertit els alcaldes i regidors afectats, inclòs el del municipi turístic de Peníscola o el de la veïna Benicarló. Tots dos alertaven que els seus abocadors estaven saturats i el temps passava sense posar al seu abast els abocadors i plantes compromesos. L’únic abocador legalitzat és el de Peníscola però ja ha exahurit la seva vida útil programada, i per a la que va obtenir autorització ambiental a principis dels 90.
En els últims mesos de 2007 des de la Diputació de Castelló es van plantejar les primeres i urgents solucions que, per al Sud de la província i per als grans municipis costaners passaven per utilitzar la planta de purins de Sant Mateu com a punt de transferència, on s’emmagatzemarien les escombraries per iniciar el llarg viatge, de 600 quilòmetres cap a Jumilla -Múrcia-. I això a costa d’incrementar la taxa de les escombraries en més del cent per cent en alguns casos. Vist al Mercantil
La denegació de l’autorització ambiental integrada de l’abocador del Consorci de Residus de la zona I, encara no publicada al DOGV, complica la situació.
Es presentaran 49 mocions als ajuntaments del nord del País Valencià contra l’abocador, una per cadascun dels pobles que formen part del Consorci. Més al Mercantil
