Les al·legacions contra l’abocador de la Bassa de NO TAN A PROP. Febrer 28, 2008

Ara que sembla que la Conselleria podria haver declarat que l’abocador no es podrà fer a la Bassa. Declarant impacte ambiental negatiu, sembla que ja no contestaran les nostres al·legacions. Pot ser per això creiem convenient fer públiques, per primera vegada, el primer paquet d’al·legacions que presentarem ara fa 3 anys.
Si voleu llegir-les a pàgina sencera cliquejar aquí.
document.write(”);

Read this doc on Scribd: Al·legacions contra l’abocador de la Bassa de la Plataforma NO TAN A PROP

var scribd_doc = new scribd.Document(2189162, ‘key-1hif31qc9bpjo25muv5g’); scribd_doc.write(‘embedded_flash_2189162_1jydwf’);

Novetats al Cas Fabra Febrer 28, 2008

La UCE (Unió de Consumidors d’Espanya) demana al CGPJ (Consell General del Poder Judicial) que evite els canvis en jutjat de instrucció número 1 de Nules on s’instrueixen diligències contra el President de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra per delictes contra l’administració pública segons informa l’agència EFE.
és la segona vegada que la UCE fa aquesta demanda per tal d’agilitzar els tràmits, la primera es va realitzar al juliol de l’any 2005.
El escrit presentat per la UCE al CGPJ demana que “vele por evitar en la medida de lo posible los sucesivos cambios producidos en el órgano encargado de instruir y adopte las medidas necesarias para lograr una continuidad en un asunto, cuya trascendencia es notoria, evitando dilaciones que ponen grave peligro la administración de justicia”.

L’abocador i planta de tractament de residus de la Bassa no aconsegueix l’autorització ambiental integrada. Febrer 28, 2008

Ahir a Benicarló, el diputat a les Corts Valencianes, pel Compromís pel País Valencià, Josep Maria Panella, dóna informació de la resposta del Conseller a la seva pregunta en relació a l’abocador de la Bassa a Cervera. Aquest abocador el promou el Consorci de Residus que ha de complir les previsions del Pla Zonal de Residus de la Zona I, a través d’una UTE de tres empreses. L’abocador havia de donar servei a 49 municipis. Segons ens vam entendre, el projecte, tot ell, abocador i planta de tractament de residus, no havia aconseguit l’autorització ambiental integrada, declarant per part de la Conselleria competent, un impacte ambiental negatiu, a falta de fer unes molt importants modificacions. És destacà que desprès de més de 3 anys des de que va sortir a informació pública, era la primera vegada que un responsable afirma que l’abocador no es podrà fer. Mentre la resta de responsables que ens havíen assegurat que no hi hauria cap problema, i aniria a la Bassa perquè estava tot molt estudiat, callen.
La brossa s’enviarà a Jumilla -Múrcia-, mentre es cerca un nou indret per ubicar el macroabocador. Tot això es farà desprès de les eleccions i, pel que sembla, ara interessa callar i no dir res d’aquest merder.

Panella reclamà que havia de ser, amb càrrec a la Conselleria els sobrecostos del transport a més de 600 quilòmetres, per tal de complir i respectar al medi ambient, enviant la brossa a l’abocador legalitzat de Jumilla. Més aquí

Els parcs eòlic marins més a prop. Apta amb condicionants la costa del Baix Maestrat Febrer 27, 2008

Taula amb els parcs eòlics instal·lats arreu del món fins l’any 2006.

Hi ha països, com Dinamarca o el Regne Unit, on ja fa uns anys que han començat a instal·lar parcs eòlics al mar. A finals de 2005, la potència instal·lada en parcs eólics marins arribava als 686 Mw corresponent la major part d’ells a Dinamarca con 423 Mw (53%), Regne Unit con 213,8 Mw (38%), Irlanda (3%) i Suecia (3%).

El desenvolupament dels parcs eòlics marins es produeix a partir sobretot de la incorporació d’importants avenços tecnològics desenvolupats recentment que permeten fabricar pales de major longitud. Ara ja n’hi ha al mercat de més de 60 metres. Pales de major longitud permeten que un sòl aerogenerador pugui entregar moltíssima major potència i abarateix la relació inversió/benefici. A més a més, ubicar parcs eòlics dintre del mar té un major interés energétic, ja que per una banda el flux eòlic té major qualitat, lliure d’interferències de l’orografia del terra i allí els vents bufen més forts i amb més regularitat que a moltes zones de terra però, com contrapunt, són parcs més cars en la seva instal·lació, per la cimentació, aquest és el veritable punt feble. En l’actualitat els costos econòmics fan crític instal·lar parcs eòlics a més de 25 metres de profunditat. Aquestes instal·lacions generen un fort rebuig social si estan molt a prop de la costa i per tan es tracta de posar-les el més lluny possible per tal de disminuir l’impacte visual i paisajístic, però la cosa està en que a més profunditat majors costos econòmics d’instal·lació.

És conegut la manca d’una plataforma litoral que permeti aconseguir aquesta profuditat a desenes de quilòmetres de la costa a tot l’Estat. Malgrat això, segons l’estudi de Garrad Hassan, el potencial eólic marí de l’estat espanyol per al 2020 podria arribar als 25.520 Mw. Un indret que sembla ser apte amb condicionants per instal·lar parcs eòlics és la costa del Baix Maestrat, imaginem que serà per la relativament poca profunditat que tenim a la nostra costa. Com a exemple pensem en la plataforma petroliera (on instal·laràn el dipòsit de gas anomenat Castor) la qual es troba a només 60 metres de profunditat malgrat estar a més de 20 quilòmetres de la costa.

A la costa de Vinaròs i Benicarló, l’empresa Capital Energy al 2005, va presentar un parc eòlic marí, però es va aturar, no pels milers de signatures contra el projecte, sinó perquè el govern volía regular el procediment d’autorització. Al juliol d’enguany el govern de l’estat espanyol va treure un Reial Decret que regulava el procediment per autoritzar parcs eòlics marins. En ell, es deia que anaven a establir-se diverses zones… a saber: Zones aptes (en verd): les àrees més adequades per a l’establiment de parcs eòlics marins per ser reduïts, en principi, els seus efectes ambientals enfront dels avantatges que presenten. Tot això, clar està, sense prejutjar la seva viabilitat ambiental final. Així, cal recordar que la classificació d’una zona com apta no eximeix de la realització i aprovació dels corresponents estudis d’impacte ambiental posteriors associats a l’autorització d’instal·lacions d’energia eòlica en el mar.

Zones d’exclusió (en vermell): les àrees que s’han d’excloure del procés per haver estat identificats els seus potencials efectes ambientals significatius o conflictivitat amb altres usos del mig marí.

Zones amb condicionants mediambientals (en groc): les àrees en les quals el desenvolupament de parcs eòlics marins està condicionat per algun factor, per la qual cosa els seus efectes o conflictes hauran de ser analitzats en la fase posterior de disseny del projecte. El cas és que ja s’ha presentat l’Estudi Estratègic Ambiental del litoral espanyol per als parcs eòlics marins, l’objectiu del qual és la determinació de les zones del domini públic marítim terrestre que, als sols efectes ambientals -com es sol dir-, reuneixen condicions favorables per a la instal·lació de parcs eòlics marins. Properament haurà de ser aprovat, i a continuació es podrà fer la sol·licitud de reserva per a les zones aptes. Per descomptat, el mapa que he posat està tret de l’estudi, on podeu, grosso modo, fer-vos una idea de les tres zones. En ella si us fixeu, els amics de l’altra banda del riu Sénia i tot el Delta de l’Ebre es lliuren de la instal·lació dels parcs eòlics anunciats, ja que els han pintat de roig la costa i per tan es prohibeix aquest tipus d’instal·lacions. Curiosament, a la nostra banda del riu Sénia fins a Peníscola trobem la única zona pintada de groc arran de costa. Ens hem d’anar fins a terres andaluses per trobar un tros tan gran on ubicar un parc eòlic marí. Això sí amb condicionants, podràn els parcs eòlics amb les pertinents mesures correctores.

Cal recordar que l’empresa Capital Energy va presentar una sol·licitud de parc eòlic marí davant la costa de Vinaròs-Benicarló, i si s’aprova aquest estudi, i si s’aprova la seva sol·licitud podria ser una de les primeres empreses en instal·lar un parc eòlic marí a tot l’estat espanyol. Cal dir que no es preveu que entri en funcionament abans de 2014.

El futur podria estar en els aerogeneradors flotants els quals encara estan un poc verds.

El Castor per fer el Castor. Febrer 27, 2008

Tornem a publicar el post del 8 de setembre de 2007.

El Castor serà el dipòsit més gran de l’Estat espanyol?

El magatzem subterrani de gas natural de CASTOR no serà la instal·lació que més gas natural emmagatzemarà en la Península Ibèrica, però si que ,segons EscalUGS, serà el més rendible i el que tindrà les majors taxes d’injecció i extracció diàries. El projecte Castor es preveu que entri en funcionament per al 2010-2011.

Quin és el dipòsit subterràni de gas més gran que es preveu a l’Estat espanyol?

El projecte de magatzem subterràni Gaviota que es farà al País Basc serà més gran amb un volum operatiu de 1,558 bilions de m3 davant els 1,3bmc del Castor. Però el projecte Gaviota té unes característiques geològiques pitjors i es preveu que caldrà dedicar 1700 milions de m3 en el gas matalàs, mentre que al Castor “només” caldrà injectar 600 milions de m3 de gas matalàs que valen 162 milions d’euros, si no puja més el preu del gas. Dels 925 milions d’euros d’inversió previstos inicialment, 162 Milions d’euros es dedicaràn a pagar les despeses del gas matalàs, és a dir aquell que s’injecta al dipòsit mai es pot tornar a recuperar.

Per a què aprofita el Castor?
Els serveis que prestarà CASTOR al sistema gasista ibèric són dels més variats que els quals poden prestar instal·lacions d’emmagatzemament equivalents (plantes de regasificació o altres), amb uns costos d’inversió significativament menors.

Amb l’entrada de CASTOR en el sistema, els consumidors es beneficiaran de:

*Una major seguretat de subministrament

*Una major capacitat d’emmagatzemament en disferents terminis

*Un desenvolupament dels mercats majoristes de gas natural a Espanya i Portugal, amb la formació d’un hub ibèric de projecció europea

*Un desenvolupament dels mercats minorista de gas natural a Espanya i Portugal, amb majors possibilitats de subministrament i contractació.

On es consumeix el gas natural a l’Estat espanyol?

El consum fluctua al llarg de l’any, però hi ha uns consums importants al llarg de les zones més industrialitzades de l’estat que gaudeixen de la proximitat de la Xarxa estatal de gas. Les noves centrals de cicle combinat, com la que s’ha fet a Vandellòs tocant de la central nuclear Vandellòs I, o la de Sagunt, o d’altres que es volen fer a com Ribarroja són uns importants consumidors d’aquesta energia per transformar-la en energia elèctrica. Millor veure el gràfic del consum del dia 30 de gener d’enguany.

Podrà subministrar el gas de tot l’estat espanyol durant 50 dies com s’ha dit?

Malgrat ser el segon més gran, i en contra del que s’ha dit, “només” podria subministrar fins a un terç de la demanda diària del sistema durant uns 50 dies, o el que és el mateix 17 dies.

I s’ha estudiat bé, l’alternativa de fer dipòsits més menuts i repartits a prop dels llocs de consum, com diu la Plataforma?

L’empresa Escal UGS va presentar a Ignasi Nieto, Secretari d’Energia del Ministeri d’Indústria, les dades de la taula de l’esquerra. Amb aquestes dades surt molt més ecòmic fer el Castor que 14 dipòsits de GNL -gas no liquat-. Però hi ha un petit problema o dubte. Per tenir la mateixa capacitat d’emmagatzemament que el Castor no calen 14 dipòsits. Per emmagatzemar els 1,3bilions de metres cúblics només calen 8,6 dipòsits de 150.000m3 cadascun, i per tant, evidentment els costos de l’alternativa baixen més de 500 milions d’euros, aproximadament uns 897 milions d’euros pels tancs i si afegim els 204 de la planta de regasificació, surt un preu molt més paregut al Castor, poc més de mil milions. I encara caldria analitzar, dipòsits GLP, ja que no sabem si és viable estudiar l’alternativa de fer els dipòsit de gas liquat els quals ocupen molt menys volum -600 vegades menys-.

Cal analitzar l’alternativa del Castor per fer el Castor.

Per combatre el canvi climàtic es va plantejar l’alternativa de reduir les emissions de CO2, canalitzant les emissions fins a dipòsits subterrànis rebent el nom d’aquesta idea de Castor, allí es confinarien les emissions que emeten per exemple alguna central tèrmica o d’altres activitats generadores de CO2. L’estat espanyol va adquirir uns compromisos internacionals amb el tractat de Kioto comprometent-se a reduir les emissions de CO2. Si no s’aconsegueix arribar als objectius l’estat espanyol podria sofrir unes fortes penalitzacions. Si ara els dipòsits subterrànis s’omplin amb gas natural, resultarà més difícil aprofitar-lo per injectar CO2.

El PHN entra en campanya Febrer 26, 2008

Després d’una dura legislatura on el PSOE s’ha moderat per por als seus votants més centristes i el PP s’ha dedicat a oposar-se a totes les propostes que s’oferien des del govern central els partits han recuperat la política hídrica.
El PP diu sense miraments que recuperarà el Transvasament de l’Ebre i el PHN.
Zapatero li respón que ” El transvase del Ebro siempre fue una estupidez”, els polítics valencians del PP diuen que la conca de l’Ebre és excedentària i que, per això hauria s’hauria de dur l’aigua de l’Ebre cap a altres conques deficitàries.
Rajoy diu que “La única propuesta de Zapatero en materia hídrica és traer agua de Almeria a Catalunya”.
El PHN entra en campanya quatre anys després.

A més de perdre les subvencions per fer abocadors i depuradores ens enfrontem a sancions econòmiques Febrer 26, 2008

A més de perdre les subvencions europees que arribàven fins al 85% de la inversió per fer abocadors. Cal recordar que la concesió supera de llarg el centenar de milions d’euros, segons publica el Mercantil, hi haurà importants sancions de la Unió Europea per incomplir la normativa comunitària sobre la gestió dels residus sòlids urbans. A partir de l’1 de gener de 2009 s’aplica la reglamentació que obliga a minimitzar la quantitat que es dipositi als abocadors.
Una directiva a la qual els pobles del nord del País Valencià, s’enfronten sense tenir conclosa la xarxa d’infraestructures mediambientals programades a finals del segle XX i amb 94 municipis, al Nord i Sud de la província de Castelló sense instal·lacions adequades a falta de permisos mediambientals.
Cinc anys després d’adjudicat el pla de gestió de residus de la zona I (Els Ports i el Maestrat) l’empresa concessionària encara no té permís per construir l’abocador i la Conselleria de Medi Ambient anuncia que problemes tècnics insuperables obligaran a canviar-lo de lloc, el que comportaria un nou retard. La qual cosa que farà que les instal·lacions no estiguin fetes a finals de 2009 o principis de 2010.

Situació similar viuen els 42 municipis del sud de la província (Plana Baixa i Palància) i és que el retard a obtenir terreny per construir l’abocador de la Vall d’Uixó ha endarrerit i endarrereix la sol·licitud de l’autorització ambiental que no arribarà, en qualsevol cas, abans de 2010.
Després d’anys de impass i d’haver deixat en mans de la iniciativa privada l’execució de les instal·lacions mediambientals, les administracions autonòmica i provincial, governades pel Partit Popular, s’apressen a buscar solucions d’urgència per superar els problemes que suposa no tenir construïts els abocadors i plantes de gestió previstes per a la Vall d’Uixó i Cervera, que tractaran més de 200.000 tones d’escombraries que generen a l’any la població del gairebé centenar de municipis als quals donaran servei. I el que és més greu sense que la Conselleria de Medi Ambient els hagi concedit encara la necessària autorització ambiental integrada.
Les administracions autonòmica i provincial reconeixen ara el retard acumulat per les instal·lacions. Alguna cosa que ja havien advertit els alcaldes i regidors afectats, inclòs el del municipi turístic de Peníscola o el de la veïna Benicarló. Tots dos alertaven que els seus abocadors estaven saturats i el temps passava sense posar al seu abast els abocadors i plantes compromesos. L’únic abocador legalitzat és el de Peníscola però ja ha exahurit la seva vida útil programada, i per a la que va obtenir autorització ambiental a principis dels 90.
En els últims mesos de 2007 des de la Diputació de Castelló es van plantejar les primeres i urgents solucions que, per al Sud de la província i per als grans municipis costaners passaven per utilitzar la planta de purins de Sant Mateu com a punt de transferència, on s’emmagatzemarien les escombraries per iniciar el llarg viatge, de 600 quilòmetres cap a Jumilla -Múrcia-. I això a costa d’incrementar la taxa de les escombraries en més del cent per cent en alguns casos. Vist al Mercantil

La denegació de l’autorització ambiental integrada de l’abocador del Consorci de Residus de la zona I, encara no publicada al DOGV, complica la situació.

Es presentaran 49 mocions als ajuntaments del nord del País Valencià contra l’abocador, una per cadascun dels pobles que formen part del Consorci. Més al Mercantil

Conferència del Projecte Castor a Ulldecona Febrer 25, 2008

PIQUÉ, MONTILLA, CLOS: i Catalunya què? Febrer 25, 2008

Piqué, Montilla i Joan Clos. Tres ministres d’Indústria a Madrid. Ministres catalans però que demostren molt poca sensibilitat pel que fa als interessos dels ciutadans de Catalunya. I posem-ne alguns exemples.
El projecte Castor d’emmagatzematge de gas s’ha anat gestant durant el seu mandat al front del Ministeri d’Indústria. S’ubica al costat valencià del riu Sénia pel que fa a la planta regasificadora i gasoductes. És una projecte amb una gran afectació a tot el territori del Sénia. Per això, veïns de la banda catalana reclamen que la Generalitat i pobles com Alcanar i Ulldecona es consideren com a part afectada. Sembla ser que des de l’administració catalana, presidida pel mateix Montilla, hi ha molt poc interés en reclamar aquest reconeixement. Clar! Si ell mateix n’ha estat un dels artífexs del projecte.
De la mateixa manera, la térmica que es vol fer a Faió (Fayón), poble saragossà de la Franja, afectarà sobretot a pobles veïns catalans com La Pobla de Massaluca. Un territori que es pot veure terriblement perjudicat per la quantitat de projectes, de tèrmiques i altres, que s’hi volen implantar. I no tan sols es tracta de dir que existeix una Catalunya més enllà de l’Ebre.
Al port de la mateixa ciutat de Barcelona hi ha uns magatzems de gas que representen un perill per a tota la població.
I és que la gestió de la indústria perillosa a Espanya no respecta cap paràmetre de seguretat.
Recordem que el mateix Piqué va ser un dels responsables de l’empresa que va fer els vessaments tòxics al pantà de Flix (i que ara es volen “netejar” amb diner públic, sense cap legislació que determine que qui embruta paga).
És paradigmàtic que ministres catalans desenvolupen projectes d’extrema perillositat per a la salut i la seguretat de les persones i on no es reconeix l’afectació a territori català. És per això que em pregunto: per a qui treballen aquests ministres? Per a l’interés dels catalans? Per a l’interés general? O per a l’interés dels grans grups financers?
Els escolto i no puc evitar pensar: quina immensa presa de pèl!
Jordi Conesa (Alcanar)
PD.: que aquest escrit aparegui en plena campanya electoral ho considero una qüestió purament anecdòtica.

Iniciativa per Catalunya i Iniciativa del Poble Valencià signen avui al riu Sénia un manifest per una cultura de l’aigua Febrer 25, 2008

Mulet i Pedregosa es reuneixen candidats tarragonins, per signar un compromís conjunt, a la desembocadura del Riu Sénia, frontera administrativa entre Catalunya i País Valencià.
Els candidat al Congrés i Senat per la circumscripció de Castelló, d’Iniciativa del Poble Valencià (Bloc-Iniciativa-Verds), José Pedregosa i Carles Mulet respectivament, han signat i fer públic, aquest matí, el MANIFEST PER LA NOVA CULTURA DE L’AIGUA ENTRE PAÍS VALENCIÀ I CATALUNYA, junt als candidat d’Iniciativa per Catalunya a la demarcació de Tarragona, Lluís Sunye i demés membres de la direcció d’ICV a les comarques tarragonines.
Mulet ha informat que aquest acte, referma els llaços de col·laboració entre ICV i IdPV i suposa l’inici d’un camí conjunt entre ambdues formacions. L’Eurodiputat Raül Romeva ha excusat la seua absència a últim hora
Mulet ha explicat “Des d’IdPV Defensem la necessitat d’apostar per una nova cultura de l’aigua, lluny de dels discursos hipòcrites del PP i PSOE, que amb la baralla pública, camuflen un mateix model de desenvolupament insostenible, on el territori, el camp valencià i la gent són oblidats, per beneficiar un urbanisme salvatge que demana més i més aigua. Els 80 hm3 cúbics a l’any que pretenia dur el PP amb el transvassament de l’Ebre a les comarques de Castelló, o els 36 hm3 a l’any de les dessaladores de Cabanes i Moncofa impulsades pel PSOE; serien suplides i superades si començarem a racionalitzar la despesa de l’aigua i el malbaratament dels recursos propis”.
Per al candidat ecosocialista per Castelló “Només amb el drenatge malitencionat de les zones humides litorals; les marjals d’Almenara a Xilxes i Castelló-Benicàssim, l’albufera d’Orpesa, el Prat de Cabanes-Torreblanca, el Prat de Peníscola, es tiren més litres a l’anys dels què duria el transvassament”. Igualment ha fet meció al fet que municipis com ara Alcalà-Alcossebre, Vinaròs, Benicarló, Peníscola, per exemple, no tenen un sistema de depuració d’aigues, i totes aquestes aigües fecals, com d’altres depurades en major o millor mesura com les de Torreblanca, Orpesa, o Castelló de la Plana, tiren directament les aigües al mar, és a dir, tirem directament al mar, més aigua, depurada, o sense depurar, per les nostres canonades, de la que duria conjuntament el transvassment i les dessaladores.
El candidat ecosocialista ha incidit en que entre un 30 i un 40% de l’aigua potable es perd en el trajecte, pel mal estat de les conduccions de subministrament, “ per tots els costats, veiem com queda molta feina per fer, abans de demanar aigua de fora, ja siga de l’Ebre o del mar, totes dues solucions amb greus impacte ambientals, i malauradament veiem com tant PP com PSOE no impulsen un ús racional de l’aigua, basada en la reutilització, reducció del consum, sinó que opten per actuacions encaminades a afavorir grans actuacions immobiliàries, recordem que per exemple, les dessaladores de Moncofa i Cabanes són fetes, a diner públics, única i exclusivament per a grans pais destructors del litoral alguns d’ells de més de 20 milions de m2”
Terres de l’Ebre i Maestrat, paper cruïlla entre el País Valencià i Catalunya.
Les Terres de l’Ebre, i en concret la seva capital, Tortosa ha jugat i juga un paper clau com a nexe d’unió entre el País Valencià i Catalunya. Les comarques del nord valencià: Els Ports, l’Alt i el Baix Maestrat sempre han estat lligades a Tortosa i les Terres de l’Ebre. Així ho demostra la història, els lligams comercials, culturals i lingüístics entre d’altres. A més, la situació estratègica de Tortosa a 200 quilometres de Barcelona, de València , Mallorca i Saragossa ja ha estat utilitzada políticament al llarg dels temps. Exemples clars d’aquesta estratègia han estat: reunió de les Corts (diversos cops a l’edat mitjana), la disputa entre jueus i cristians de la Corona d’Aragó, o ja en el segle XIX, la signatura del Pacte Federal de Tortosa com un manifest ideològic i un projecte d’organització de les forces republicano-federals de Catalunya, País Valencià, Aragó i Les Balears signat per Valentí Almirall o Anselm Clavé, entre d’altres destacats dirigents.
MANIFEST PER LA NOVA CULTURA DE L’AIGUA ENTRE PAÍS VALENCIÀ I CATALUNYA
Iniciativa per Catalunya Verds i Iniciativa del Poble Valencià signen al riu Sénia, cruïlla de Catalunya i País Valencià, el pacte per impulsar un model alternatiu de gestió de l’aigua que es fonamenti en els principis de la Nova Cultura de l’Aigua.
D’aquesta manera, les dues formacions polítiques d’àmbit català i valencià, es comprometen a impulsar en els seus respectius àmbits territorials polítiques de gestió d’aigua que prioritzen l’eficiència, la reutilització i l’estalvi dels recursos hídrics. Les formacions polítiques que signen aquest manifest es comprometen també a defensar aquests principis des de la seva representació a les Corts Generals de l’Estat Espanyol.
Per això, ambdós formacions, signen aquest acord pel qual es comprometen a defensar en el si del Congrés dels Diputats els següents acords:
Impulsar una nova Llei d’Aigües estatal que tanque la porta a eventuals transferències d’aigua entre conques. Que aquesta norma legal reculla els principis de la nova cultura de l’aigua, prioritzant l’eficiència, la reutilització i l’estalvi i, en última instància, la dessalació.
Iniciativa per Catalunya Verds reitera, un cop més, la seva oposició a la interconnexió de xarxes CAT-TLL (transvasament de l’Ebre a Barcelona). Iniciativa del Poble Valencià, per la seva banda, manifesta la seva oposició a qualsevol projecte que implique aportació de recursos hídrics provinents de la conca de l’Ebre a territori valencià.
Els sotasignants rebutgen el transvasament del Roine, i denuncien les nombroses pressions rebudes per part d’importants sectors econòmics per impulsar un projecte inviable econòmica i ambientalment.
Els sotasignants recorden que en l’actual situació de sequera, l’Ebre no podria transvasar ni un sol metre cúbic, ja que avui el seu cabal està per sota del cabal ecològic vigent (100m3/s). En aquest context, l’aposta de les Administracions per garantir els abastaments d’aigua ha de ser continuar amb la construcció de plantes dessalinitzadores.
Impulsar la promoció i incentivació de mesures d’estalvi i eficiència en l’ús de l’aigua. S’ha d’evolucionar cap a una gestió de la demanda.
Implementar i desenvolupar, sense retards, la Directiva europea de l’aigua. Cal que els preus reflecteixen, de manera realista, el cost de l’aigua.
Elaborar tots els plans de conca, incloent la revisió del Pla de conca del Xúquer, incorporant els criteris de la Directiva europea de l’aigua. Establiment de cabals ecològics per als principals rius de l’estat espanyol, amb criteris objectius i assessorament científic.
Evitar o penalitzar els usos sumptuosos i malbaratadors de l’aigua.
Promoure ajuts per a incrementar els actuals nivells de reutilització de les aigües depurades i per estendre la depuració terciària de l’aigua.
Suprimir els abocaments d’aigües contaminades o parcialment depurades a llits públics i a la mar, ja siga per mitjà d’emissaris o de qualsevol altra manera. Increment de la vigilància i de les sancions per fer efectiva aquesta mesura.
Impulsar la protecció dels aqüífers i control rigorós dels pous. Persecució més rigorosa i contundent de les extraccions il·legals i de la contaminació d’aqüífers.
Iniciativa per Catalunya Verds Iniciativa pel Poble Valencià
Riu Sénia, 25 de febrer de 2008

Abocador a la Bassa NO. I ara on estàn els que deien que la UJI assegurava que la ubicació era idònia? Mentiders!! Febrer 23, 2008

Quan han pasat més de tres anys des de què es presentaren milers d’al·legacions contra la ubicació de l’abocador de la partida de la Bassa al terme de Cervera que promou el Consorci de Residus de la Zona I, i que ha de donar servei a 49 municipis del nord del País Valencià, es comença a donar la raó al ciutadans que mostraren el seu rebuig a aquesta ubicació.

Ara ja hi ha un conseller que diu o dóna a entendre que no es podrà fer l’abocador de la Bassa perquè el terreny no es adequat, la qual cosa mai s’havia reconegut públicament.

Què tenen a dir els polítics que asseguraren que tenien informes de la Universitat Jaume I que declaràven la ubicació idònia? Veure l’hemeroteca

Si es confirma això que diu el Conseller a qui demanarem responsabilitats per la pèrdua de les subvencions europees de fins al 80% per gestionar els residus que ara s’han perdut?

I què ens han de dir tots els representants del Consorci de residus, que surten a la foto, que votaren a favor de l’abocador, malgrat les evidències de què l’indret no era idòni, sense voler fer cas a la gent, ni a les al·legacions que es presentaren? Càlig va votar que no, i Benicarló es va abstenir. Tots els altres van dir sí, que posant més milions d’euros de tots portarien l’argila d’on fos i l’abocador ha d’anar a la partida de la Bassa, malgrat que hagi gent que es queixi.

A pagar els de sempre i l’empastre continua.

Quantes mentides o errors als informes tècnics i a les declaracions dels polítics assegurant que no hi havia cap problema. Però és tan barat “mentir o equivocar-se“. Tres anys dient que no hi havia cap problema amb l’abocador i ara el Conseller sembla que diu que hi ha problemes amb el sól. Que no estava tot molt estudiat i controlat? Què no ens haviem de fiar dels tècnics de la UJI, i dels geòlegs que signaren com autors dels informes com l’Andrés Santos-Cubedo o del Luis Carlos Blasco? Vinga dir que no passava res, que les plataformes tenien interessos polítics, que no havíen apenes al·legacions, …, que no hi hauria cap obstacle, …, que ja al setembre de 2005 estaria l’autorització, que a finals d’any començarien les obres, desprès que a principis d’any, que per setmana santa, que per…. que ja estava tot arreglat, …..que ara sí, que ja anava avant… que…. que,…. s’havia d’enganyar o amagar a la gent l’empastre.

La sol·lució a la brossa que proposen els que governen mentre cerquen una solució més a prop per respectar el medi ambient, és enviar la brossa del nord del País Valencià a Jumilla -Múrcia- més de 600 quilòmetres entre anada i tornada.

I és que fins aquesta setmana no han començat a reconèixer, encara que sigui per la boca menuda, el que portem dient al Diari NO TAN A PROP des de fa 3 anys. No es pot fer l’abocador a la partida de la Bassa, és il·legal, hi ha risc de contaminació de l’aqüífer i rics d’esfondraments tal i com la ciutadania va al·legar, sense necessitat de ser un expert de la UJI.

La noticia surt avui al Mercantil i diu que el dijous passat ha estat el conseller de Medi Ambient, José Ramón García Antón, que va admetre en una compareixença a les Corts les importants dificultats que té el terreny de la Bassa, a Cervera, per aconseguir l’autorització ambiental integrada que permetia construir l’abocador de residus sòlids urbans.

La barbaritat de mentides o errors dels informes que van posar a informació pública ara els anomenen dificultats tècniques que de no superar-se obligarien a “canviar l’abocador” d’emplaçament.

No es pot arreglar ni gastant milions d’euros només portant argila.

A més García va dir que el projecte precisa “modificacions molt importants que ha d’assumir l’adjudicatària” Ecodeco, Teconma i Tarongina Environement. En resposta al diputat del Bloc, Josep Maria Pañella, el conseller va admetre els problemes que presenta el subsòl de la Bassa i que han fet impossible que obtingui “una declaració d’impacte ambiental (DIA) favorable“. Va confirmar que el problema de les instal·lacions de gestió del pla zonal de la zona I (els Ports i El Maestrat) estava només resolt al 50 per cent, malgrat les optimistes perspectives del diputat provincial Vicente Aparici. A més, Antón no va aclarir si el Consell assumiria el sobrecost del cànon d’escombraries pel transport a Jumilla -Múrcia-. Pañella va apuntar ahir que la pròpia conselleria reconeix el retard en la tramitació de l’autorització ambiental integrada per a l’abocador i l’incompliment de quatre preceptes bàsics del pla integral de residus. Cas de l’autosuficiència que requereix tenir una xarxa d’instal·lacions; la proximitat que s’incompleix davant la solució alternativa, diu, de portar les escombraries a Novelda; la subsidiarietat que obliga a la conselleria a buscar solucions, i la responsabilitat compartida. Per això considera que la Generalitat “ha mostrat la seva incapacitat per resoldre el problema” i que en el pacte de residus van primar els interessos polítics sobre els dels ciutadans.La diputada provincial del Bloc, Maria Gràcia Molés, va reiterar “l’engany” de Aparici per evitar el debat en el ple de la institució i va lamentar que no s’abordés “un problema que afecta als municipis i als ciutadans als quals la diputació representa”. En part vist al Mercantil

Campanya per Enric Morera. Febrer 22, 2008

Ni una sola paraula en valencià vam poder escoltar ahir al míting de la Vice. No en sap i l’importa un rave la nostra llengua. Res, els valencians no existim en esta campanya. I no sols per la massiva presència de cuneros a les llistes dels partits centralistes. No pintem fava. Som un poble que camina cap a la seua provincianizació més absoluta de la mà del binomi. El PP-PSOE va reduint la campanya a Rajoy o Zapatero. Tria de la parà qui t’agrada més. Per a nosaltres l’elecció és molt clara: centralisme o País Valencià. O el PP-PSOE o BLOC-Iniciativa-Verds, la suma de tots aquells que volem una País d’Alta Qualitat, no un Pai com diu la nostra candidata Mª Josep Ortega. Ahir el PP va fer que les nostres Corts foren utilitzades en la seua estratègia de victimisme hipòcrita. Intentaven marcar diferències entre ells i els altres centralistes que ara manen. Marcaren quatre punts: Aigua, AVE, finançament i seguretat. Els 4 asos de la baralla electoral. Els vaig rebatre un per un. Aigua: el PP-PSOE ens va furtar l’aigua del Xúquer i més concretament el binomi Zaplana-Bono (estic d’acord amb Galeuscat que Bono no pot presidir les Corts Espanyoles). AVE: sí, hi ha a Sevilla (92), Valladolid (amb el PP) i ara a Malaga i Barcelona. I els valencians?. Tenim una gran muralla gràcies a la incompetència del PSOE. Que no ens destrossen l’Horta Nord!. Finançament: el PP-PSOE ens manté com a poble que paga i calla. No volen ni concert econòmic ni publicació de les balances fiscals. Tenim una renda de 91% sobre la mitjana espanyola de 100% i encara paguem. Vaja que el món al revés. Policia: PP i PSOE ens han privat d’una policia autonòmica, i el Sub-delegat del govern diu que els atacs que patim els nacionalistes són de menor importància. Seguim..? Ells són els responsables de què TV3 desaparega al nostre territori. No em parleu de vot útil al binomi centralista!. Que no ens enganyen. Cal un vol útil pel País, per la nostra terra, pel nostre futur. Hi ha moltes formes de fer campanya. Jo compte amb cadascú de vosaltres. Vist al blog d’Enric Morera.

S’agreuja el problema dels abocadors de inerts Febrer 22, 2008

L’ajuntament de Morella denuncia la problemàtica que existeix referent a aquest tipus de residus
El Pla Integral de Residus del País Valencià que es va aprovar al 1998 projectava la creació d’un abocador de residus inerts per a cada municipi per part de la Conselleria de Medi Ambient per tal de solventar la problemàtica existent al voltant d’aquests residus que s’acumulaven en llocs no habilitats per a suportar aquests tipus d’escombreries. Anys després, sense realitzarse cap tipus d’actuació al respecte, es crea el denominat Pla zonal de Residus donant participació als ajuntaments en el consorci per l’execució dels objectius del Pla. No obstant, com assenyalava Rafael Pallarés, regidor de Medi Ambient, “fins ara en ningun municipi de la comarca s’ha construït aquesta infrastructura i l’única planta que està per posar-se en marxa està ubicada a Benicarló, a uns 80 quilòmetres, convertint el trasllat de la producció de residus inerts dels 49 municipis membres del consorci en un fet impossible, a més econòmicament inviable”. A més a més, en els darrers anys s’han produït per part de Conselleria de Territori nombroses denuncies als municipis per l’existència d’abocadors il·legals, entre els que es troba el nostre municipi, fent incomprensible la situació creada. La participació de la Generalitat Valenciana i la Diputació Provincial en el Consorci de Residus es del 25% i 15% respectivament, la qual cosa suposa la seva preponderància a l’hora d’orientar les directrius del mateix i realitzar el desbloqueix d’aquesta absurda situació que afecta més si cap a les poblacions de l’interior, com es el nostre cas, que es troben a tanta distancia de l’actual projecte d’abocador que ni tan sols es troba encara en funcionament.

“MANIFEST PER LA NOVA CULTURA DE L’AIGUA ENTRE EL PAÍS VALENCIÀ I CATALUNYA” Febrer 22, 2008

RODA DE PREMSA
Dilluns, 25 de febrer , a les 11.00 hores, a la desembocadura del Riu Sénia
“MANIFEST PER LA NOVA CULTURA DE L’AIGUA ENTRE EL PAÍS VALENCIÀ I CATALUNYA”
TEMA: PACTE ENTRE ICV I INICIATIVA DEL POBLE VALENCIÀ A LA DESEMBOCADURA DEL RIU SÉNIA AMB LA LECTURA D’UN MANIFEST ENTRE LA FORMACIÓ POLÍTICA CATALANA I LA VALENCIANA
INTERVENEN:
RAÜL ROMEVA (EURODIPUTAT D’ICV),
LLUÍS SUNYÉ, AMPARO PÉREZ (CANDIDATS D’ICV A LES ELECCIONS GENERALS PER TGN I TE),
CARLES MULET (REGIDOR DE CABANES I CANDIDAT DEL BLOC-INICIATIVA-VERDS AL SENAT PER CASTELLÓ),
JOSÉ PEDREGOSA (CANDIDAT DEL BLOC-INICIATIVA-VERDS AL CONGRÉS PER CASTELLÓ).
DIA: DIVENDRES, 25 DE FEBRER, A LES 10.45.
NOTA: EL PUNT DE TROBADA AMB LA PREMSA (TANT DE LES TERRES DE L’EBRE COM DEL MAESTRAT) SERÀ A L’OFICINA DE TURISME DE LES CASES D’ALCANAR, DAVANT DEL PORT. L’HORA DE TROBADA SERÀ A LES 10.45 I DES D’ALLÀ ENS DESPLAÇAREM FINS LA DESEMBOCADURA PER INICIAR L’ACTE A LES 11.00.

Assemblea a Càlig per l’abocador de la Bassa. Febrer 21, 2008

Desprès que al Ple de la Diputació provincial d’aquesta setmana s’anunciés que l’abocador de la Bassa no havia pogut superar l’autorització ambiental integrada però que si l’havia aconseguit la planta de tractament que l’acompanyava, l’Ajuntament de Càlig ha convocat per avui una assemblea veinal per informar als veins d’aquestes últimes notícies al voltant de l’abocador de la Bassa. Encara no s’han contestat als milers d’al·legacions que es van presentar contra l’abocador. Des de l’Ajuntament de Càlig s’ha traslladat el malestar per assabentar-se per la premsa de l’autorització ambiental integrada de la planta. La ubicació de la planta està al terme de Cervera però en terres de caligons i molt a prop del terme de Peníscola i de Càlig.

La plataforma cívica que s’opossa a la ubicació de l’abocador de residuos a la partida de la Bassa, va anuncià ahir que reafirmarà la seua denúncia davant la Unió Europea, a l’entendre que la instal·lació podría contaminar per filtració de lixiviats l’aquífer regional que abasteix a la comarca i a les poblacions veïnes com Peñíscola, Benicarló y Vinaròs, entre d’altres.

Albert Querol, integrant de la plataforma, avançà ahir que un cop es publiqui l’autorització ambiental integrada demanarà la reapertura de la denuncia, ja que la UE “ens digué que fins que la instal·lació no tingués autorització no la podíen sancionar, malgrat que detectaven la possible existència d’un pressumpte delicte“.

La Re-volta pel decreixement arriba a Vinaròs. Febrer 21, 2008

El proper diumenge 25 de febrer arriba la Re-volta pel decreixement, una marxa que s’està duent a terme per diferents comarques dels Països Catalans i que proosa que un altra política energètica, no nomès és possible sinó que és necessària per aturar l’esclafament global del planeta.El Casal Popular del Sénia i la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, organitzen una rebuda a les 18h del domenge a la plaça de l’Ajuntament amb una performance que reivindica la defensa del territori davant les agressions que s’estan duent a terme. També s’aprofitarà per donar informació sobre el Projecte CASTOR i com afectarà al plble de Vinaròs.A les 19h les persones de la Marxa pel Decreixement faran una série de Xerrades al Local dels Dimonis de Vinaròs, al carrer traval 8 per acabar amb un sopar popular.

més informació:www.aplecdelsenia.org i a www.tempsdere-voltes.cat

Xerrada sobre el projecte Castor a Ulldecona. Febrer 20, 2008

Bon dia a tots,
Us informem que el proper divendres 22/02/2008, a les 21:00h, es realitzarà una xerrada a la Casa de Cultura d’Ulldecona (davant Ajuntament), organitzat pel mateix Ajuntament, per tal d’informar al poble sobre el projecte Castor.
Podeu assistir tots els que vulgueu.
Us hi esperem.

La Fiscalia obri diligències penals per no tenir depuradora a Alcossebre. Febrer 19, 2008

Quan portem 2605 dies incomplint la Directiva 91/271CE a tots els pobles costaners del Baix Maestrat, és a dir, a Vinaròs, Benicarló, Peníscola i Alcossebre, per no tenir depuradora i per continuar tirant la merda al mar, mitjançant emissaris submarins, sense la depuració mínima legal, ens assabentem que la Fiscalía ha obert diligències per si s’ha pogut produir un pressumpte delicte ecològic o contra el medi ambient. Cal recordar que a data 31 de desembre de l’any 2000 havíem de tenir depuradora en funcionament. A l’any 2008, encara ni Benicarló ,ni Peníscola ni Alcossebre tenen ni tan sols el projecte tècnic aprovat de la futura EDAR que s’ha de construir per imperatiu legal.

Ha mort Joan Brusca Febrer 17, 2008

Ha mort als 51 anys, Joan Brusca, naixcut a Benicarló, i des de fa uns anys era el Secretari General de La Unió de Llauradors i Ramaders del PV. Fa poc més d’un any va estar hospitalitzat al sobrir un cobriment de cor, malgrat el seu dèbil cor, va continuar la seua activitat al capdavant del sindicat i ha patit un atac al cor mentre es trobava a Lleida, en el Congrés de la Unió de Pagesos.
Fa poques hores que me n’he assabentat de la sobtada notícia i encara no m’he refet de la impressió. Joan Brusca ha estat un referent a tindre en compte, tant a nivell sindical com personal. Joan Brusca era un home íntegre, valent i lluitador de Benicarló; era un home de trellat, que s’estimava profundament aquest país i un gran defensor del camp valencià, per la supervivència i millora del qual ha treballat intensament tota la vida, sorprenent-lo la mort en plena activitat i amb moltes coses encara per fer. La seua desaparició la notarem molts i moltes, però sobretot els agricultors i ramaders valencians que perden un element importantíssim en la defensa dels seus interessos.
Descanse en pau, Joan Brusca. Els i les que l’estimàvem el trobarem a faltar, i tot i assabentats de la greu malaltia cardíaca que patia, tardarem en refer-nos del seu inesperat traspàs.
Des d’aquí enviem el més sentit condol a la seua família i a la Unió. Vist al blog de Pepa Chesa

Expropiació a més de 500 finques al Baix Maestrat. Febrer 13, 2008

Resolució de la Demarcació de Carreteres de l’Estat espanyol al País Valencià per la que s’anuncia la informació pública i es convoca a l’aixecament de les actes prèvies a l’ocupació dels bens i drets afectats per les obres del projecte de construcció: «Carretera N-340. Tram: Variant de Benicarló-Vinaròs». Baix Maestrat. Clau del projecte: 23-CS-5670.
PDF (2008/037099; 10 págs. – 99 KB.)