Volumen 9 Format: PDF Mida: 2.662 KB
Volumen 1, p2Volumen 2, p3Volumen 3, p4Volumen 4, p5Volumen 5, p6Volumen 6, p7Volumen 7, p8Volumen 8, p9
La revista “Toll Negre” és un proecte educacional, cultural, i investigador, realizat des de la voluntarietat, il·lusió i dedicació d’una associació ecologista de Vinaròs. El seu objectiu principal és el de divulgar qualsevol estudi sobre les Ciencias Naturals, entenses en un sentit ample.
Revista Toll Negre Gener 31, 2008
Diari NO TAN A PROP desbloquejat. Gener 31, 2008
Ja es pot tornar a visitar l’antic Diari NO TAN A PROP.
Malgrat això continuarem amb aquesta adreça.
Recomanem visitar-lo amb feedburner:
http://feeds.feedburner.com/blogspot/eDmx
Quan es faràn les depuradores al Baix Maestrat per tal de complir la Directiva 91/271? Gener 31, 2008
A LA MESA DE LES CORTS Mònica Oltra i Jarque, Síndica del grup parlamentari “Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís”, a l’empara del que disposa l’article 157 del RC, té l’honor de formular a l’Honorable Senyor Conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Vivenda, la pregunta següent, desitjant contestació escrita L’article 16 de la Directiva d’Aigües Residuals ( Directiva del Consell Europeu de 21 de maig de 1991 sobre el tractament de les aigües residuals urbanes (91/271) (Diari Oficial de les comunitats Europees número L 135, de 30 de maig de 1991), diu en l’article 16. “Sense perjuí de l’aplicació del que disposa la Directiva 90/313/CEE del Consell, de 7 de juny de 1990, sobre llibertat d’accés a la informació en matèria de medi ambient, els Estats membres vetllaran perquè les autoritats o organismes corresponents publiquen cada dos anys un informe de situació sobre l’abocament d’aigües residuals urbanes i de fangs en la seua zona. Els Estats membres cursaran els dits informes la Comissió tan prompte com es publiquen.Per tant, cada dos anys, ha d’existir un informe de situació sobre l’abocament d’aigües residuals urbanes i de fangs. Es notificarà el resultat de la realització dels controls periòdics precisos per a garantir el compliment adequat de les obligacions establides en el Reial Decret 509/1996, de 15 de març i el Reial Decret Llei 11/1995 de 28 de desembre. El control del compliment dels requisits establits respecte dels abocaments de les instal·lacions de tractament d’aigües residuals urbanes s’efectuarà d’acord amb els mètodes de referència establits en l’annex III del Reial Decret 509/1996.Per tot això, aquest es pregunta: S’ha fet bianualment cap informe sobre aigües residuals urbanes i fangs del País Valencià?
En cas afirmatiu, Quin és l’últim emés, i amb quines conclusions?
Què va informar la Generalitat Valenciana en relació a la depuradora d’Alcossebre, perquè la Comissió de la Unió Europea no incloguera aquest municipi pensant que era de 2000 habitants quan anys abans, la mateixa Generalitat va aprovar un projecte para més de 58000 habitants en una ubicació il·legal que no va superar l’impacte ambiental per estar massa prop de vivendes i del Parc Natural de Serra d’Irta?
Corts, 31 de gener de 2008 Signat. Mònica Oltra A LA MESA DE LES CORTS Mònica Oltra i Jarque, Síndica del grup parlamentari “Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís”, a l’empara del que disposa l’article 157 del RC, té l’honor de formular a l’Honorable Senyor Conseller d’Infraestructures i Transports, la pregunta següent, desitjant contestació escrita L’article 16 de la Directiva d’Aigües Residuals ( Directiva del Consell Europeu de 21 de maig de 1991 sobre el tractament de les aigües residuals urbanes (91/271) (Diari Oficial de les comunitats Europees número L 135, de 30 de maig de 1991), diu en l’article 16. “Sense perjuí de l’aplicació del que disposa la Directiva 90/313/CEE del Consell, de 7 de juny de 1990, sobre llibertat d’accés a la informació en matèria de medi ambient, els Estats membres vetllaran perquè les autoritats o organismes corresponents publiquen cada dos anys un informe de situació sobre l’abocament d’aigües residuals urbanes i de fangs en la seua zona. Els Estats membres cursaran els dits informes la Comissió tan prompte com es publiquen.Per tant, cada dos anys, ha d’existir un informe de situació sobre l’abocament d’aigües residuals urbanes i de fangs. Es notificarà el resultat de la realització dels controls periòdics precisos per a garantir el compliment adequat de les obligacions establides en el Reial Decret 509/1996, de 15 de març i el Reial Decret Llei 11/1995 de 28 de desembre. El control del compliment dels requisits establits respecte dels abocaments de les instal·lacions de tractament d’aigües residuals urbanes s’efectuarà d’acord amb els mètodes de referència establits en l’annex III del Reial Decret 509/1996.Per tot això, aquest es pregunta:S’ha fet bianualment cap informe sobre aigües residuals urbanes i fangs del País Valencià? En cas afirmatiu, Quin és l’últim emés, i amb quines conclusions?Què va informar la Generalitat Valenciana en relació a la depuradora d’Alcossebre, perquè la Comissió de la Unió Europea no incloguera aquest municipi pensant que era de 2000 habitants quan anys abans, la mateixa Generalitat va aprovar un projecte para més de 58000 habitants en una ubicació il·legal que no va superar l’impacte ambiental per estar massa prop de vivendes i del Parc Natural de Serra d’Irta.?Corts, 31 de gener de 2008 Signat. Mònica Oltra A LA MESA DE LES CORTS Mònica Oltra i Jarque, Síndica del grup parlamentari “Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís”, a l’empara del que disposa l’article 157 del RC, té l’honor de formular a l’Honorable Senyor Conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Vivenda, la pregunta següent, desitjant contestació escritaEl Govern Valencià, està incomplint la directiva europea d’aigües residuals 91/271/CE.El RDL 11/1995, trasllada a la legislació espanyola la directiva europea d’aigües residuals 91/271/CE que estableix que des de l’1 de gener del 2001, les ciutats amb més de 15.000 habitants-equivalents han de tindre una estació Depuradora d’aigües Residuals (E.D.A.R.) en funcionament.La mateixa legislació –Art 5.2 del RDL11/1995- afirma textualment “ Per a les aglomeracions urbanes previstes en el paràgraf a) de l’apartat anterior, es podrà sol·licitar a la Comissió Europea, excepcionalment i per problemes tècnics, una ampliació del termini, que tindrà com a límit el 31 de desembre de l’any 2005. En tals supòsits, les comunitats autònomes justificaran degudament les dificultats tècniques i proposaran un programa d’acció, que formarà part integrant del programa d’aplicació regulat en l’article 9 d’este Reial Decret Llei. Les comunitats autònomes comunicaran estos programes d’acció a l’Administració General de l’Estat per al seu trasllat a la Comissió Europea.”. .El Govern Valencià està incomplint flagrantment la directiva europea d’aigües residuals; i el RDL 11/1995, ja que, al nord del País Valencià, les localitats costaneres de la comarca del Baix Maestrat superen amb escreix el mínim d’habitants que esmenta la directiva (Vinaròs, Benicarló, Peníscola, Alcossebre). No compten ni tan sols de tractament primari de les aigües residuals, llançant directament al mar aigües sense la depuració legalment exigible. Les actuacions de l’Administració de la Generalitat Valenciana respecte d’això, es limiten a partides pressupostàries simbòliques que impedeixen una solució al problema a curt o mitjà termini (per insuficients econòmicament, i per postergar-les en el temps.La manca d’aquestes EDAR’s ocasiona que el litoral nord del País Valencià continue evacuant aigües fecals sense la depuració prèvia que exigeix la legislació vigent, al mar a través d’emissaris submarins.D’acord amb l’article 57 de la Llei 22/1988, de Costes, “…No podran abocar-se substàncies ni introduir-se formes d’energia que poden comportar un perill o perjuí superior a l’admissible per a la salut pública i el medi natural, d’acord amb la normativa vigent”.Entenem que els abocaments al mar de les aigües residuals urbanes de les localitats de la costa nord de la Comunitat Valenciana, efectuats a través dels emissaris submarins incompleixen la Directiva europea, 91/271/CE, i suposen un perjuí superior a l’admissible per a la salut pública i el medi natural.La falta d’inversions per part del Govern Valencià impedeix una solució a curt i mig termini del problema, i continuarà incomplint la normativa europea.Per tot això aquest Diputat pregunta:Per quin motiu el Govern Valencià no ha construït les Estacions Depuradores d’Aigües Residuals del Baix Maestrat (Vinaròs, Benicarló, Peníscola i Alcalà/Alcossebre?)Ha sol·licitat el Govern Valencià , per problemes tècnics, una ampliació del termini, per acabar les EDARs en poblacions de més de 15.000 habitants, a la Comissió Europea?En quina data preveu el Govern Valencià acabar les EDAR’s de Vinaròs, Benicarló, Peníscola i Alcalà de Xivert/Alcossebre?Corts, 31 de gener de 2008 Signat. Mònica Oltra A LA MESA DE LES CORTS Mònica Oltra i Jarque, Síndica del grup parlamentari “Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís”, a l’empara del que disposa l’article 157 del RC, té l’honor de formular a l’Honorable Senyor Conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Vivenda, la pregunta següent, desitjant contestació escritaEl Govern Valencià, està incomplint la directiva europea d’aigües residuals 91/271/CE.El RDL 11/1995, trasllada a la legislació espanyola la directiva europea d’aigües residuals 91/271/CE que estableix que des de l’1 de gener del 2001, les ciutats amb més de 15.000 habitants-equivalents han de tindre una estació Depuradora d’aigües Residuals (E.D.A.R.) en funcionament.La mateixa legislació –Art 5.2 del RDL11/1995- afirma textualment “ Per a les aglomeracions urbanes previstes en el paràgraf a) de l’apartat anterior, es podrà sol·licitar a la Comissió Europea, excepcionalment i per problemes tècnics, una ampliació del termini, que tindrà com a límit el 31 de desembre de l’any 2005. En tals supòsits, les comunitats autònomes justificaran degudament les dificultats tècniques i proposaran un programa d’acció, que formarà part integrant del programa d’aplicació regulat en l’article 9 d’este Reial Decret Llei. Les comunitats autònomes comunicaran estos programes d’acció a l’Administració General de l’Estat per al seu trasllat a la Comissió Europea.”.El Govern Valencià està incomplint flagrantment la directiva europea d’aigües residuals; i el RDL 11/1995, ja que, al nord del País Valencià, les localitats costaneres de la comarca del Baix Maestrat superen amb escreix el mínim d’habitants que cita la directiva (Vinaròs, Benicarló, Peníscola, Alcossebre). No compten ni tan sols de tractament primari de les aigües residuals, llançant directament al mar aigües sense la depuració legalment exigible. Les actuacions de l’Administració de la Generalitat Valenciana respecte d’això, es limiten a partides pressupostàries simbòliques que impedeixen una solució al problema a curt o mitjà termini (per insuficients econòmicament, i per postergar-les en el temps.La manca d’aquestes EDAR’s ocasiona que el litoral nord de la Comunitat Valenciana continue evacuant aigües fecals sense la depuració prèvia que exigeix la legislació vigent, al mar a través d’emissaris submarins.D’acord amb l’article 57 de la Llei 22/1988, de Costes, “…No podran abocar-se substàncies ni introduir-se formes d’energia que poden comportar un perill o perjuí superior a l’admissible per a la salut pública i el medi natural, d’acord amb la normativa vigent”.Entenem que els abocaments al mar de les aigües residuals urbanes de les localitats de la costa nord de la Comunitat Valenciana, efectuats a través dels emissaris submarins incompleixen la Directiva europea, 91/271/CE, i suposen un perjuí superior a l’admissible per a la salut pública i el medi natural.La falta d’inversions per part del Govern Valencià impedeix una solució a curt i mig termini del problema, i continuarà incomplint la normativa europea.Per tot això aquest Diputat pregunta:Per quin motiu el Govern Valencià no ha construït les Estacions Depuradores d’Aigües Residuals del Baix Maestrat (Vinaròs, Benicarló, Peníscola i Alcalà/Alcossebre?)Ha sol·licitat el Govern Valencià , per problemes tècnics, una ampliació del termini, per acabar les EDARs en poblacions de més de 15.000 habitants, a la Comissió Europea?En quina data preveu el Govern Valencià acabar les EDAR’s de Vinaròs, Benicarló, Peníscola i Alcalà de Xivert/Alcossebre?.Corts, 31 de gener de 2008 Signat. Mònica Oltra
Quan es faràn les depuradores al Baix Maestrat per tal de complir la Directiva 91/271? Gener 31, 2008
A LA MESA DE LES CORTS Mònica Oltra i Jarque, Síndica del grup parlamentari “Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís”, a l’empara del que disposa l’article 157 del RC, té l’honor de formular a l’Honorable Senyor Conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Vivenda, la pregunta següent, desitjant contestació escrita L’article 16 de la Directiva d’Aigües Residuals ( Directiva del Consell Europeu de 21 de maig de 1991 sobre el tractament de les aigües residuals urbanes (91/271) (Diari Oficial de les comunitats Europees número L 135, de 30 de maig de 1991), diu en l’article 16. “Sense perjuí de l’aplicació del que disposa la Directiva 90/313/CEE del Consell, de 7 de juny de 1990, sobre llibertat d’accés a la informació en matèria de medi ambient, els Estats membres vetllaran perquè les autoritats o organismes corresponents publiquen cada dos anys un informe de situació sobre l’abocament d’aigües residuals urbanes i de fangs en la seua zona. Els Estats membres cursaran els dits informes la Comissió tan prompte com es publiquen.
Per tant, cada dos anys, ha d’existir un informe de situació sobre l’abocament d’aigües residuals urbanes i de fangs. Es notificarà el resultat de la realització dels controls periòdics precisos per a garantir el compliment adequat de les obligacions establides en el Reial Decret 509/1996, de 15 de març i el Reial Decret Llei 11/1995 de 28 de desembre. El control del compliment dels requisits establits respecte dels abocaments de les instal·lacions de tractament d’aigües residuals urbanes s’efectuarà d’acord amb els mètodes de referència establits en l’annex III del Reial Decret 509/1996.
Per tot això, aquest es pregunta: S’ha fet bianualment cap informe sobre aigües residuals urbanes i fangs del País Valencià? En cas afirmatiu, Quin és l’últim emés, i amb quines conclusions?
Què va informar la Generalitat Valenciana en relació a la depuradora d’Alcossebre, perquè la Comissió de la Unió Europea no incloguera aquest municipi pensant que era de 2000 habitants quan anys abans, la mateixa Generalitat va aprovar un projecte para més de 58000 habitants en una ubicació il·legal que no va superar l’impacte ambiental per estar massa prop de vivendes i del Parc Natural de Serra d’Irta?
Corts, 31 de gener de 2008 Signat. Mònica Oltra
A LA MESA DE LES CORTS Mònica Oltra i Jarque, Síndica del grup parlamentari “Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís”, a l’empara del que disposa l’article 157 del RC, té l’honor de formular a l’Honorable Senyor Conseller d’Infraestructures i Transports, la pregunta següent, desitjant contestació escrita L’article 16 de la Directiva d’Aigües Residuals ( Directiva del Consell Europeu de 21 de maig de 1991 sobre el tractament de les aigües residuals urbanes (91/271) (Diari Oficial de les comunitats Europees número L 135, de 30 de maig de 1991), diu en l’article 16. “Sense perjuí de l’aplicació del que disposa la Directiva 90/313/CEE del Consell, de 7 de juny de 1990, sobre llibertat d’accés a la informació en matèria de medi ambient, els Estats membres vetllaran perquè les autoritats o organismes corresponents publiquen cada dos anys un informe de situació sobre l’abocament d’aigües residuals urbanes i de fangs en la seua zona. Els Estats membres cursaran els dits informes la Comissió tan prompte com es publiquen.
Per tant, cada dos anys, ha d’existir un informe de situació sobre l’abocament d’aigües residuals urbanes i de fangs. Es notificarà el resultat de la realització dels controls periòdics precisos per a garantir el compliment adequat de les obligacions establides en el Reial Decret 509/1996, de 15 de març i el Reial Decret Llei 11/1995 de 28 de desembre. El control del compliment dels requisits establits respecte dels abocaments de les instal·lacions de tractament d’aigües residuals urbanes s’efectuarà d’acord amb els mètodes de referència establits en l’annex III del Reial Decret 509/1996.
Per tot això, aquest es pregunta:
S’ha fet bianualment cap informe sobre aigües residuals urbanes i fangs del País Valencià? En cas afirmatiu, Quin és l’últim emés, i amb quines conclusions?
Què va informar la Generalitat Valenciana en relació a la depuradora d’Alcossebre, perquè la Comissió de la Unió Europea no incloguera aquest municipi pensant que era de 2000 habitants quan anys abans, la mateixa Generalitat va aprovar un projecte para més de 58000 habitants en una ubicació il·legal que no va superar l’impacte ambiental per estar massa prop de vivendes i del Parc Natural de Serra d’Irta.?
Corts, 31 de gener de 2008 Signat. Mònica Oltra
A LA MESA DE LES CORTS Mònica Oltra i Jarque, Síndica del grup parlamentari “Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís”, a l’empara del que disposa l’article 157 del RC, té l’honor de formular a l’Honorable Senyor Conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Vivenda, la pregunta següent, desitjant contestació escrita
El Govern Valencià, està incomplint la directiva europea d’aigües residuals 91/271/CE.
El RDL 11/1995, trasllada a la legislació espanyola la directiva europea d’aigües residuals 91/271/CE que estableix que des de l’1 de gener del 2001, les ciutats amb més de 15.000 habitants-equivalents han de tindre una estació Depuradora d’aigües Residuals (E.D.A.R.) en funcionament.
La mateixa legislació –Art 5.2 del RDL11/1995- afirma textualment “ Per a les aglomeracions urbanes previstes en el paràgraf a) de l’apartat anterior, es podrà sol·licitar a la Comissió Europea, excepcionalment i per problemes tècnics, una ampliació del termini, que tindrà com a límit el 31 de desembre de l’any 2005. En tals supòsits, les comunitats autònomes justificaran degudament les dificultats tècniques i proposaran un programa d’acció, que formarà part integrant del programa d’aplicació regulat en l’article 9 d’este Reial Decret Llei. Les comunitats autònomes comunicaran estos programes d’acció a l’Administració General de l’Estat per al seu trasllat a la Comissió Europea.”. .
El Govern Valencià està incomplint flagrantment la directiva europea d’aigües residuals; i el RDL 11/1995, ja que, al nord del País Valencià, les localitats costaneres de la comarca del Baix Maestrat superen amb escreix el mínim d’habitants que esmenta la directiva (Vinaròs, Benicarló, Peníscola, Alcossebre). No compten ni tan sols de tractament primari de les aigües residuals, llançant directament al mar aigües sense la depuració legalment exigible. Les actuacions de l’Administració de la Generalitat Valenciana respecte d’això, es limiten a partides pressupostàries simbòliques que impedeixen una solució al problema a curt o mitjà termini (per insuficients econòmicament, i per postergar-les en el temps.
La manca d’aquestes EDAR’s ocasiona que el litoral nord del País Valencià continue evacuant aigües fecals sense la depuració prèvia que exigeix la legislació vigent, al mar a través d’emissaris submarins.
D’acord amb l’article 57 de la Llei 22/1988, de Costes, “…No podran abocar-se substàncies ni introduir-se formes d’energia que poden comportar un perill o perjuí superior a l’admissible per a la salut pública i el medi natural, d’acord amb la normativa vigent”.
Entenem que els abocaments al mar de les aigües residuals urbanes de les localitats de la costa nord de la Comunitat Valenciana, efectuats a través dels emissaris submarins incompleixen la Directiva europea, 91/271/CE, i suposen un perjuí superior a l’admissible per a la salut pública i el medi natural.
La falta d’inversions per part del Govern Valencià impedeix una solució a curt i mig termini del problema, i continuarà incomplint la normativa europea.
Per tot això aquest Diputat pregunta:
Per quin motiu el Govern Valencià no ha construït les Estacions Depuradores d’Aigües Residuals del Baix Maestrat (Vinaròs, Benicarló, Peníscola i Alcalà/Alcossebre?)
Ha sol·licitat el Govern Valencià , per problemes tècnics, una ampliació del termini, per acabar les EDARs en poblacions de més de 15.000 habitants, a la Comissió Europea?
En quina data preveu el Govern Valencià acabar les EDAR’s de Vinaròs, Benicarló, Peníscola i Alcalà de Xivert/Alcossebre?
Corts, 31 de gener de 2008 Signat. Mònica Oltra
A LA MESA DE LES CORTS Mònica Oltra i Jarque, Síndica del grup parlamentari “Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís”, a l’empara del que disposa l’article 157 del RC, té l’honor de formular a l’Honorable Senyor Conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Vivenda, la pregunta següent, desitjant contestació escrita
El Govern Valencià, està incomplint la directiva europea d’aigües residuals 91/271/CE.
El RDL 11/1995, trasllada a la legislació espanyola la directiva europea d’aigües residuals 91/271/CE que estableix que des de l’1 de gener del 2001, les ciutats amb més de 15.000 habitants-equivalents han de tindre una estació Depuradora d’aigües Residuals (E.D.A.R.) en funcionament.
La mateixa legislació –Art 5.2 del RDL11/1995- afirma textualment “ Per a les aglomeracions urbanes previstes en el paràgraf a) de l’apartat anterior, es podrà sol·licitar a la Comissió Europea, excepcionalment i per problemes tècnics, una ampliació del termini, que tindrà com a límit el 31 de desembre de l’any 2005. En tals supòsits, les comunitats autònomes justificaran degudament les dificultats tècniques i proposaran un programa d’acció, que formarà part integrant del programa d’aplicació regulat en l’article 9 d’este Reial Decret Llei. Les comunitats autònomes comunicaran estos programes d’acció a l’Administració General de l’Estat per al seu trasllat a la Comissió Europea.”.
El Govern Valencià està incomplint flagrantment la directiva europea d’aigües residuals; i el RDL 11/1995, ja que, al nord del País Valencià, les localitats costaneres de la comarca del Baix Maestrat superen amb escreix el mínim d’habitants que cita la directiva (Vinaròs, Benicarló, Peníscola, Alcossebre). No compten ni tan sols de tractament primari de les aigües residuals, llançant directament al mar aigües sense la depuració legalment exigible. Les actuacions de l’Administració de la Generalitat Valenciana respecte d’això, es limiten a partides pressupostàries simbòliques que impedeixen una solució al problema a curt o mitjà termini (per insuficients econòmicament, i per postergar-les en el temps.
La manca d’aquestes EDAR’s ocasiona que el litoral nord de la Comunitat Valenciana continue evacuant aigües fecals sense la depuració prèvia que exigeix la legislació vigent, al mar a través d’emissaris submarins.
D’acord amb l’article 57 de la Llei 22/1988, de Costes, “…No podran abocar-se substàncies ni introduir-se formes d’energia que poden comportar un perill o perjuí superior a l’admissible per a la salut pública i el medi natural, d’acord amb la normativa vigent”.
Entenem que els abocaments al mar de les aigües residuals urbanes de les localitats de la costa nord de la Comunitat Valenciana, efectuats a través dels emissaris submarins incompleixen la Directiva europea, 91/271/CE, i suposen un perjuí superior a l’admissible per a la salut pública i el medi natural.
La falta d’inversions per part del Govern Valencià impedeix una solució a curt i mig termini del problema, i continuarà incomplint la normativa europea.
Per tot això aquest Diputat pregunta:
Per quin motiu el Govern Valencià no ha construït les Estacions Depuradores d’Aigües Residuals del Baix Maestrat (Vinaròs, Benicarló, Peníscola i Alcalà/Alcossebre?)
Ha sol·licitat el Govern Valencià , per problemes tècnics, una ampliació del termini, per acabar les EDARs en poblacions de més de 15.000 habitants, a la Comissió Europea?
En quina data preveu el Govern Valencià acabar les EDAR’s de Vinaròs, Benicarló, Peníscola i Alcalà de Xivert/Alcossebre?.
Corts, 31 de gener de 2008 Signat. Mònica Oltra
Per tant, cada dos anys, ha d’existir un informe de situació sobre l’abocament d’aigües residuals urbanes i de fangs. Es notificarà el resultat de la realització dels controls periòdics precisos per a garantir el compliment adequat de les obligacions establides en el Reial Decret 509/1996, de 15 de març i el Reial Decret Llei 11/1995 de 28 de desembre. El control del compliment dels requisits establits respecte dels abocaments de les instal·lacions de tractament d’aigües residuals urbanes s’efectuarà d’acord amb els mètodes de referència establits en l’annex III del Reial Decret 509/1996.
Per tot això, aquest es pregunta: S’ha fet bianualment cap informe sobre aigües residuals urbanes i fangs del País Valencià? En cas afirmatiu, Quin és l’últim emés, i amb quines conclusions?
Què va informar la Generalitat Valenciana en relació a la depuradora d’Alcossebre, perquè la Comissió de la Unió Europea no incloguera aquest municipi pensant que era de 2000 habitants quan anys abans, la mateixa Generalitat va aprovar un projecte para més de 58000 habitants en una ubicació il·legal que no va superar l’impacte ambiental per estar massa prop de vivendes i del Parc Natural de Serra d’Irta?
Corts, 31 de gener de 2008 Signat. Mònica Oltra
A LA MESA DE LES CORTS Mònica Oltra i Jarque, Síndica del grup parlamentari “Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís”, a l’empara del que disposa l’article 157 del RC, té l’honor de formular a l’Honorable Senyor Conseller d’Infraestructures i Transports, la pregunta següent, desitjant contestació escrita L’article 16 de la Directiva d’Aigües Residuals ( Directiva del Consell Europeu de 21 de maig de 1991 sobre el tractament de les aigües residuals urbanes (91/271) (Diari Oficial de les comunitats Europees número L 135, de 30 de maig de 1991), diu en l’article 16. “Sense perjuí de l’aplicació del que disposa la Directiva 90/313/CEE del Consell, de 7 de juny de 1990, sobre llibertat d’accés a la informació en matèria de medi ambient, els Estats membres vetllaran perquè les autoritats o organismes corresponents publiquen cada dos anys un informe de situació sobre l’abocament d’aigües residuals urbanes i de fangs en la seua zona. Els Estats membres cursaran els dits informes la Comissió tan prompte com es publiquen.
Per tant, cada dos anys, ha d’existir un informe de situació sobre l’abocament d’aigües residuals urbanes i de fangs. Es notificarà el resultat de la realització dels controls periòdics precisos per a garantir el compliment adequat de les obligacions establides en el Reial Decret 509/1996, de 15 de març i el Reial Decret Llei 11/1995 de 28 de desembre. El control del compliment dels requisits establits respecte dels abocaments de les instal·lacions de tractament d’aigües residuals urbanes s’efectuarà d’acord amb els mètodes de referència establits en l’annex III del Reial Decret 509/1996.
Per tot això, aquest es pregunta:
S’ha fet bianualment cap informe sobre aigües residuals urbanes i fangs del País Valencià? En cas afirmatiu, Quin és l’últim emés, i amb quines conclusions?
Què va informar la Generalitat Valenciana en relació a la depuradora d’Alcossebre, perquè la Comissió de la Unió Europea no incloguera aquest municipi pensant que era de 2000 habitants quan anys abans, la mateixa Generalitat va aprovar un projecte para més de 58000 habitants en una ubicació il·legal que no va superar l’impacte ambiental per estar massa prop de vivendes i del Parc Natural de Serra d’Irta.?
Corts, 31 de gener de 2008 Signat. Mònica Oltra
A LA MESA DE LES CORTS Mònica Oltra i Jarque, Síndica del grup parlamentari “Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís”, a l’empara del que disposa l’article 157 del RC, té l’honor de formular a l’Honorable Senyor Conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Vivenda, la pregunta següent, desitjant contestació escrita
El Govern Valencià, està incomplint la directiva europea d’aigües residuals 91/271/CE.
El RDL 11/1995, trasllada a la legislació espanyola la directiva europea d’aigües residuals 91/271/CE que estableix que des de l’1 de gener del 2001, les ciutats amb més de 15.000 habitants-equivalents han de tindre una estació Depuradora d’aigües Residuals (E.D.A.R.) en funcionament.
La mateixa legislació –Art 5.2 del RDL11/1995- afirma textualment “ Per a les aglomeracions urbanes previstes en el paràgraf a) de l’apartat anterior, es podrà sol·licitar a la Comissió Europea, excepcionalment i per problemes tècnics, una ampliació del termini, que tindrà com a límit el 31 de desembre de l’any 2005. En tals supòsits, les comunitats autònomes justificaran degudament les dificultats tècniques i proposaran un programa d’acció, que formarà part integrant del programa d’aplicació regulat en l’article 9 d’este Reial Decret Llei. Les comunitats autònomes comunicaran estos programes d’acció a l’Administració General de l’Estat per al seu trasllat a la Comissió Europea.”. .
El Govern Valencià està incomplint flagrantment la directiva europea d’aigües residuals; i el RDL 11/1995, ja que, al nord del País Valencià, les localitats costaneres de la comarca del Baix Maestrat superen amb escreix el mínim d’habitants que esmenta la directiva (Vinaròs, Benicarló, Peníscola, Alcossebre). No compten ni tan sols de tractament primari de les aigües residuals, llançant directament al mar aigües sense la depuració legalment exigible. Les actuacions de l’Administració de la Generalitat Valenciana respecte d’això, es limiten a partides pressupostàries simbòliques que impedeixen una solució al problema a curt o mitjà termini (per insuficients econòmicament, i per postergar-les en el temps.
La manca d’aquestes EDAR’s ocasiona que el litoral nord del País Valencià continue evacuant aigües fecals sense la depuració prèvia que exigeix la legislació vigent, al mar a través d’emissaris submarins.
D’acord amb l’article 57 de la Llei 22/1988, de Costes, “…No podran abocar-se substàncies ni introduir-se formes d’energia que poden comportar un perill o perjuí superior a l’admissible per a la salut pública i el medi natural, d’acord amb la normativa vigent”.
Entenem que els abocaments al mar de les aigües residuals urbanes de les localitats de la costa nord de la Comunitat Valenciana, efectuats a través dels emissaris submarins incompleixen la Directiva europea, 91/271/CE, i suposen un perjuí superior a l’admissible per a la salut pública i el medi natural.
La falta d’inversions per part del Govern Valencià impedeix una solució a curt i mig termini del problema, i continuarà incomplint la normativa europea.
Per tot això aquest Diputat pregunta:
Per quin motiu el Govern Valencià no ha construït les Estacions Depuradores d’Aigües Residuals del Baix Maestrat (Vinaròs, Benicarló, Peníscola i Alcalà/Alcossebre?)
Ha sol·licitat el Govern Valencià , per problemes tècnics, una ampliació del termini, per acabar les EDARs en poblacions de més de 15.000 habitants, a la Comissió Europea?
En quina data preveu el Govern Valencià acabar les EDAR’s de Vinaròs, Benicarló, Peníscola i Alcalà de Xivert/Alcossebre?
Corts, 31 de gener de 2008 Signat. Mònica Oltra
A LA MESA DE LES CORTS Mònica Oltra i Jarque, Síndica del grup parlamentari “Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís”, a l’empara del que disposa l’article 157 del RC, té l’honor de formular a l’Honorable Senyor Conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Vivenda, la pregunta següent, desitjant contestació escrita
El Govern Valencià, està incomplint la directiva europea d’aigües residuals 91/271/CE.
El RDL 11/1995, trasllada a la legislació espanyola la directiva europea d’aigües residuals 91/271/CE que estableix que des de l’1 de gener del 2001, les ciutats amb més de 15.000 habitants-equivalents han de tindre una estació Depuradora d’aigües Residuals (E.D.A.R.) en funcionament.
La mateixa legislació –Art 5.2 del RDL11/1995- afirma textualment “ Per a les aglomeracions urbanes previstes en el paràgraf a) de l’apartat anterior, es podrà sol·licitar a la Comissió Europea, excepcionalment i per problemes tècnics, una ampliació del termini, que tindrà com a límit el 31 de desembre de l’any 2005. En tals supòsits, les comunitats autònomes justificaran degudament les dificultats tècniques i proposaran un programa d’acció, que formarà part integrant del programa d’aplicació regulat en l’article 9 d’este Reial Decret Llei. Les comunitats autònomes comunicaran estos programes d’acció a l’Administració General de l’Estat per al seu trasllat a la Comissió Europea.”.
El Govern Valencià està incomplint flagrantment la directiva europea d’aigües residuals; i el RDL 11/1995, ja que, al nord del País Valencià, les localitats costaneres de la comarca del Baix Maestrat superen amb escreix el mínim d’habitants que cita la directiva (Vinaròs, Benicarló, Peníscola, Alcossebre). No compten ni tan sols de tractament primari de les aigües residuals, llançant directament al mar aigües sense la depuració legalment exigible. Les actuacions de l’Administració de la Generalitat Valenciana respecte d’això, es limiten a partides pressupostàries simbòliques que impedeixen una solució al problema a curt o mitjà termini (per insuficients econòmicament, i per postergar-les en el temps.
La manca d’aquestes EDAR’s ocasiona que el litoral nord de la Comunitat Valenciana continue evacuant aigües fecals sense la depuració prèvia que exigeix la legislació vigent, al mar a través d’emissaris submarins.
D’acord amb l’article 57 de la Llei 22/1988, de Costes, “…No podran abocar-se substàncies ni introduir-se formes d’energia que poden comportar un perill o perjuí superior a l’admissible per a la salut pública i el medi natural, d’acord amb la normativa vigent”.
Entenem que els abocaments al mar de les aigües residuals urbanes de les localitats de la costa nord de la Comunitat Valenciana, efectuats a través dels emissaris submarins incompleixen la Directiva europea, 91/271/CE, i suposen un perjuí superior a l’admissible per a la salut pública i el medi natural.
La falta d’inversions per part del Govern Valencià impedeix una solució a curt i mig termini del problema, i continuarà incomplint la normativa europea.
Per tot això aquest Diputat pregunta:
Per quin motiu el Govern Valencià no ha construït les Estacions Depuradores d’Aigües Residuals del Baix Maestrat (Vinaròs, Benicarló, Peníscola i Alcalà/Alcossebre?)
Ha sol·licitat el Govern Valencià , per problemes tècnics, una ampliació del termini, per acabar les EDARs en poblacions de més de 15.000 habitants, a la Comissió Europea?
En quina data preveu el Govern Valencià acabar les EDAR’s de Vinaròs, Benicarló, Peníscola i Alcalà de Xivert/Alcossebre?.
Corts, 31 de gener de 2008 Signat. Mònica Oltra
Moció de rebuig a la nova ubicació del projecte Castor a Alcanar. Gener 31, 2008
Avui hi ha Ple a l’Ajuntament d’Alcanar per tractar la moció de rebuig contra el projecte Castor, arràn de la nova ubicació proposada per a la instal·lació terrestre del projecte Castor al terme de Vinaròs a prop d’Ulldecona i del terme d’Alcanar.
La moció s’ha presentat a proposta de la Plataforma de les Terres del Sénia que reuneix l’oposició a aquesta instal·lació al territori.
La moció s’ha presentat a proposta de la Plataforma de les Terres del Sénia que reuneix l’oposició a aquesta instal·lació al territori.
Presentació a Castelló de la Plataforma per la Llengua Gener 30, 2008
La Plataforma per la Llengua du treballant des de fa 11 anys en favor de la normalització del català en els diferents àmbits de la vida social, i ha protagonitzat importants campanyes, moltes de les quals han aconseguit èxits significatius, com poden ser les de normalització de l’etiquetatge de les begudes (vins i caves, aigües, cerveses) o la de la catalanització dels mòbils, per esmentar només dos exemples.
La Plataforma du temps ja treballant al País Valencià, en aspectes com ara la retolació d’alguns establiments (Mercadona, Caprabo, El Corte Inglés, La Sirena) i bancs i caixes (Caixa Penedés, la Caixa, Bancaixa). Ara, aquest dijous, dia 31 de gener, farà la seua presentació oficial a Castelló. L’acte serà a les 19:30 hores, al Casal d’Acció Cultural, carrer de la Balma 1. La idea es explicar als assistents les campanyes que du a terme en aquests moments la Plataforma i presentar-los propostes i sugerències de la manera com poden col.laborar en aquestes activitats. La presentació anirà a càrrec d’Àlvar Kuehn, tècnic de la Plataforma al País Valencià.
La Plataforma du temps ja treballant al País Valencià, en aspectes com ara la retolació d’alguns establiments (Mercadona, Caprabo, El Corte Inglés, La Sirena) i bancs i caixes (Caixa Penedés, la Caixa, Bancaixa). Ara, aquest dijous, dia 31 de gener, farà la seua presentació oficial a Castelló. L’acte serà a les 19:30 hores, al Casal d’Acció Cultural, carrer de la Balma 1. La idea es explicar als assistents les campanyes que du a terme en aquests moments la Plataforma i presentar-los propostes i sugerències de la manera com poden col.laborar en aquestes activitats. La presentació anirà a càrrec d’Àlvar Kuehn, tècnic de la Plataforma al País Valencià.
Ecologistes en Acció denuncia irregularitats en els 28 PGOU aprovats al País Valencià en 2007 Gener 30, 2008
Ecologistas en Acción ha denunciat que els 28 Plans Generals d’Ordenació Urbana aprovats durant l’exercici del 2007 al País Valencià inclompeixen la legislació ambiental.
Aquesta denúncia podria fer que un tribunal els impugnés i, en el millor del casos per als promotors- enetenga’s ajuntaments- es paralitzara la seua execució durant un temps en ningún cas inferior a diversos mesos.
Més de tres anys per contestar a les al·legacions contra l’abocador de la Bassa a Cervera. Gener 30, 2008
Fa més de 3 anys que es va publicar al DOGV un anunci d’Informació pública de la sol·licitud d’autorització ambiental integrada d’un complex de valorització i eliminació de residus urbans a Cervera del Maestre, passat tot aquest temps encara ni tan sols s’han contestat les al·legacions contra la ubicació d’aquest macroabocador damunt d’un terreny kàrstic i que ha de donar servei a 49 municipis del nord del País Valencià.
De conformitat amb el que estableix la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, desenvolupada pel Decret 40/2004 (DOGV 11.03.2004) si en 10 mesos no es contesta favorablement s’entendrà desestima l’autorització ambiental integrada, i d’acord a l’article 3 del Reial Decret Legislatiu 1.302/1986, de 28 de juny, d’Avaluació de l’Impacte Ambiental, modificat per la Llei 6/2001, de 8 de maig, se sotmet a informació pública l’expedient número 074/2004 IPPC, seguit a instància de la UTE Teconma SA, Azahar Environment, SA, i Sistema Ecodeco, SPA, amb CIF G-12618211 i domicili al carrer del Cardenal Costa, s/n, de Castelló de la Plana, que té com a objecte l’atorgament de l’autorització ambiental integrada
d’un complex de valorització i eliminació de residus urbans a Cervera del Maestre.
– Peticionari: UTE Teconma, SA, Azahar Environment, SA i Sistema Ecodeco, SPA.
– Emplaçament: partida de la Bassa de Cervera del Maestre (Baix Maestrat).
– Projecte: complex de valorització i eliminació de residus urbans a Cervera del Maestre.
– Capacitat de valorització: 65.000 t/any.
– Volum d’emmagatzemament total: 958.652 m³.
Fet que es posa en general coneixement perquè en el termini de 30 dies hàbils a partir del dia següent a la publicació d’aquest anunci al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, les corporacions i particulars interessats puguen presentar les al·legacions que estimen convenients.
Durant aquest termini els interessats poden examinar els projectes presentats al Servei de Control Integrat de la Contaminació de la Conselleria de Territori i Habitatge, carrer de Francesc Cubells, 7, de València, i a l’Ajuntament de Cervera del Maestre, on estarà exposada en hores d’atenció al públic.
València, 23 de desembre de 2004.– El director general de Qualitat
Ambiental: Jorge Lamparero Lázaro
d’un complex de valorització i eliminació de residus urbans a Cervera del Maestre.
– Peticionari: UTE Teconma, SA, Azahar Environment, SA i Sistema Ecodeco, SPA.
– Emplaçament: partida de la Bassa de Cervera del Maestre (Baix Maestrat).
– Projecte: complex de valorització i eliminació de residus urbans a Cervera del Maestre.
– Capacitat de valorització: 65.000 t/any.
– Volum d’emmagatzemament total: 958.652 m³.
Fet que es posa en general coneixement perquè en el termini de 30 dies hàbils a partir del dia següent a la publicació d’aquest anunci al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, les corporacions i particulars interessats puguen presentar les al·legacions que estimen convenients.
Durant aquest termini els interessats poden examinar els projectes presentats al Servei de Control Integrat de la Contaminació de la Conselleria de Territori i Habitatge, carrer de Francesc Cubells, 7, de València, i a l’Ajuntament de Cervera del Maestre, on estarà exposada en hores d’atenció al públic.
València, 23 de desembre de 2004.– El director general de Qualitat
Ambiental: Jorge Lamparero Lázaro
Mulet (Iniciativa) “les infraestructures no poden ser un arma electoral, sinó una obligació del govenants” Gener 29, 2008
Iniciativa critica que de nou projecte com l’AVE centren la campanya electoral.
El candidat al Senat per la coalició Bloc-Iniciativa-Verds, Carles Mulet , ha manifestat avui, que els ciutadans de Castelló han de mostrar la seua fartera davant el nou circ de promeses electorals, on PP i PSOE tornaran a fer un show de dubtós ús, criticant-se entre ells pels incompliments, i fent promeses grandiloqüents; quan ambos són responsables dels incompliments “ ens tornaran a prometre tot tipus d’infraestrucutures, com si foren regals pagats de la seua butxaca, quan, del què estan parlant és de com es gestionen els nostres diners, i, malauradament, tant l’administració central com l’autonòmica venen suspenent, des de fa anys, en la seua gestió, per aixó, ara no poden tornar a parlar d’AVE, carreteres i avions, quan durant tots aquests anys, només hem vist promeses i cap resultat”
Mulet ha censurat que de nou es torne centrar la campanya en els temps de la possible vinguda de l’AVE a les comarques de Castelló “ planegen ja temps i traçats, sense que aquest pressumible recorregut per l’interior estiga sent estudiat seriosament i consensuat amb tots els pobles als quals s’afectarà greument. De nou, estem en un mercadeig totèmic de l’AVE, mentre tant PP com PSOE s’obliden de les necessitat ferroviàries que realment necessita la gent de Castelló, com per exemple dotar d’una xarxa de rodalies des de Castelló fins Vinaròs, que tots dos partits han vingut rebutjant. Per tant, allò prioritari no és quan tindran els senyorets un tren elitista per anar a Madrid de compres, sinó quan tindrem, la gent treballadora, uns ferrocarrils de rodalies òptims per poder anar a treballar”.
El candidat ecosocialista ha recordat com altres actuacions necessàries, com la millora integral de la N-232 es troben estancades des de fa temps, per la incapacitat de PP i PSOE a avançar en positiu “ la comunicació amb el nord i interior del País Valencià continua sent deficitària, amb tot el que aixó perjudica als nostres sectors productius. Igualment, les solucions a la saturació de la N-340 continuen sent simples pegats que es dediquen a traslladar els problemes als pobles del voltant, en lloc de buscar solucions globals, i mentre, tant PP com PSOE es neguen a rescatar la gestió pública de l’AP-7, autovia de peatge que ja hem pagat en excés, i que, ens fa sentir-nos valencians; mentre a altres territoris de l’Estat espanyol gaudeixen d’autovies, pagades en diners públics, totalment gratuïtes, ací continuem pagant una autopista cada cop en més mal estat i que PP com PSOE han allargat injustificablement la suea concessió”.
Mulet ha fet una crida a l’electorat castellonenc perquè no es torne a deixar entabanar amb falses promeses, i incompliments, “cal responsabilitat i credibilitat, i prou d’espectacle circens”.
Mulet ha censurat que de nou es torne centrar la campanya en els temps de la possible vinguda de l’AVE a les comarques de Castelló “ planegen ja temps i traçats, sense que aquest pressumible recorregut per l’interior estiga sent estudiat seriosament i consensuat amb tots els pobles als quals s’afectarà greument. De nou, estem en un mercadeig totèmic de l’AVE, mentre tant PP com PSOE s’obliden de les necessitat ferroviàries que realment necessita la gent de Castelló, com per exemple dotar d’una xarxa de rodalies des de Castelló fins Vinaròs, que tots dos partits han vingut rebutjant. Per tant, allò prioritari no és quan tindran els senyorets un tren elitista per anar a Madrid de compres, sinó quan tindrem, la gent treballadora, uns ferrocarrils de rodalies òptims per poder anar a treballar”.
El candidat ecosocialista ha recordat com altres actuacions necessàries, com la millora integral de la N-232 es troben estancades des de fa temps, per la incapacitat de PP i PSOE a avançar en positiu “ la comunicació amb el nord i interior del País Valencià continua sent deficitària, amb tot el que aixó perjudica als nostres sectors productius. Igualment, les solucions a la saturació de la N-340 continuen sent simples pegats que es dediquen a traslladar els problemes als pobles del voltant, en lloc de buscar solucions globals, i mentre, tant PP com PSOE es neguen a rescatar la gestió pública de l’AP-7, autovia de peatge que ja hem pagat en excés, i que, ens fa sentir-nos valencians; mentre a altres territoris de l’Estat espanyol gaudeixen d’autovies, pagades en diners públics, totalment gratuïtes, ací continuem pagant una autopista cada cop en més mal estat i que PP com PSOE han allargat injustificablement la suea concessió”.
Mulet ha fet una crida a l’electorat castellonenc perquè no es torne a deixar entabanar amb falses promeses, i incompliments, “cal responsabilitat i credibilitat, i prou d’espectacle circens”.
2584 dies incomplint la Directiva 91/271 als pobles costaners del Baix Maestrat -Vinaròs, Benicarló, Peniscola i Alcossebre- sense depuradora Gener 29, 2008
Quatre noves depuradores d´aigües residuals urbanes entraran en funcionament aquest 2008 a la comarca del Montsià,
Quatre noves depuradores d’aigües residuals urbanes entraran en funcionament aquest 2008 a la comarca del Montsià, afegint-se a les onze que ja es troben en funcionament (cobrint un 90% de la població) i que gestiona el Consell Comarcal des de fa una dècada. En concret, està previst que es posin en marxa les depuradores de Sant Jaume d’Enveja, Poblenou del Delta, Eucaliptus (tots dos nuclis d’Amposta) i Valentins (a Ulldecona).
Quatre noves depuradores d’aigües residuals urbanes entraran en funcionament aquest 2008 a la comarca del Montsià, afegint-se a les onze que ja es troben en funcionament (cobrint un 90% de la població) i que gestiona el Consell Comarcal des de fa una dècada. En concret, està previst que es posin en marxa les depuradores de Sant Jaume d’Enveja, Poblenou del Delta, Eucaliptus (tots dos nuclis d’Amposta) i Valentins (a Ulldecona).
El Govern aprova la major oferta pública d’ocupació realitzada a l’estat espanyol: 35.895 noves places Gener 26, 2008
El Govern ha aprovat avui la major oferta pública d’ocupació realitzada a l’estat espanyol, amb 35.895 places, que, a més, està especialment dirigida a potenciar els efectius de les forces de seguretat de l’estat espanyol i de l’Administració General de l’Estat (AGE) en les unitats d’atenció al ciutadà i de prestació directa de serveis. Concretament, el Consell de Ministres ha aprovat els quatre reials decrets d’Oferta d’Ocupació Públic 2008 per a l’AGE i els seus organismes Cos Nacional de Policia, Cos de la Guàrdia Civil i Forces Armades.
Entre d’altres novetats, l’oferta aprofundeix en l’accés i integració de les persones amb discapacitat en l’ocupació públic, en la reducció de la temporalitat i en el foment de la promoció interna. L’oferta d’aquest any s’adapta, a més, al nou marc jurídic establert per la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, normativa estableix una nova classificació del personal funcionari de carrera en grups i subgrups, tant per a l’accés lliure, com en promoció interna. Segons va precisar la vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, en roda posterior al Consell de Ministres, els termes d’aquesta oferta suposen “una aposta per augmentar la seguretat dels ciutadans“.
Repartiment d’oferta
D’altra banda, l’Oferta concreta que 5.075 places del Cos Nacional de Policia han de ser cobertes durant l’any 2008 per personal de nou ingrés mitjançant el sistema d’oposició, de les quals 5.000 places corresponen a l’Escala Bàsica i 75 places a l’Escala Executiva. Al seu torn, de les 5.000 places de nou ingrés en l’Escala Bàsica del Cos Nacional de Policia es reservarà, almenys, el 10% per als militars professionals de tropa i marineria que portin 5 anys de serveis com tals. En el cas de la Guàrdia Civil, s’ofereixen 5.036 places per ser cobertes per personal de nou ingrés, a les quals s’uneixen les corresponents a l’Escala Superior d’Oficials, que s’aproven de manera conjunta amb la provisió anual de les Forces Armades (per tenir el procés de formació conjunt) i que en 2008 seran 45. Així, es produirà, un increment real dels efectius amb els quals compten les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat espanyol amb la finalitat de compensar la progressiva disminució experimentada entre els anys 1999 i 2003, així com per dotar de més efectius a les comissaries de nova creació.
S’esperen 250.000 aspirants
Segons les previsions del Ministeri d’Administracions Públiques, s’espera que participin en el procés de selecció més de 250.000 aspirants, que podran conèixer els passos del procés per Internet, correu electrònic i missatges a telèfons mòbils.
L’Oferta d’Ocupació Públic 2008 inclou al personal de l’Administració Civil de l’Estat, els seus organismes autònoms i agències estatals; també al personal civil de l’Administració Militar, al personal de l’Administració de la Seguretat Social, al de l’Administració de Justícia, al de les Forces Armades i al de Forces i Cossos de la Seguretat de l’Estat. Així mateix, afegeix el personal dels ens públics, l’Agència Estatal d’Administració Tributària, el Consell de Seguretat Nuclear, l’Agència de Protecció de Dades, l’Entitat Pública Empresarial de Loteries i Apostes de l’Estat, així com els llocs i places que es troben desenvolupats interina o temporalment.
Publicació del núm. 40 de la revista Medi Ambient, Tecnologia i Cultura Gener 26, 2008
Publicació del núm. 40 de la revista Medi Ambient, Tecnologia i Cultura
S’ha publicat el darrer número de la revista Medi Ambient, Tecnologia i Cultura, amb el títol de Dones i medi ambient, on trobareu articles de diferents experts i entrevistes.
Medi Ambient, Tecnologia i Cultura és una revista semestral que publica el Departament de Medi Ambient i Habitatge i que tracta de manera monogràfica temes d’interès ambiental.
Podeu consultar els números publicats a l’apartat dedicat a la Revista del web del Departament.
Enquesta a El Mundo. Gener 25, 2008
Al diari EL MUNDO els ha de sortir el tret per la culata. COL·LABORA-HI!A veure si teniu 30 segons per callar al director d’El Mundo, val la pena. El Mundo ha començat una enquesta entre els seus lectors, que de ben segur després utilitzarà amb finalitats polítiques i, com sempre, encontra de Catalunya. La seva pregunta és la següent:’La obligación de conocer el catalán que introduce el borrador del Estatutode Cataluña se está convirtiendo en uno de los puntos más polémicos del texto, ¿Le parece bien que conocer el catalán se convierta en un deber enCataluña?’ ¿I si a El Mundo li sortís el tret per la culata? http://www.elmundo.es/elmundo/debate/2006/01/604/prevotaciones604.html Passa-ho! No costa res, només vota i reenvia el missatge a altres persones.
El Concert Previ Urbanístic de Morella es troba a la pàgina web municipal Gener 25, 2008
El Concert Previ Urbanístic de Morella es troba a la pàgina web municipal
El Concert Previ al Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) es un projecte d’ampliació de la ciutat que potencia la construcció de vivendes protegides assequibles per a tots, l’oferta d’habitatges de segona residència amb una urbanització no intensiva del territori, la recuperació dels entorns i de zones degradades i del paisatge, la consolidació, protecció i valorització del patrimoni cultural, i la dotació de nous equipaments. Es tracta d’un document inicial de caràcter urbanístic que obri el procés per a l’ampliació de la ciutat, que configura els grans temes i assenta les bases que ha de desenvolupar posteriorment el PGOU. El procés de participació ciutadana està obert per a que tota la gent siga coneixedora de tota la informació que conté el document inicial i puga participar manifestant les al·legacions que considere convenients amb l’objectiu d’arribar al major consens per tota la societat morellana. L’ apartat on es troba ubicat el document a la pàgina web permet la presentació de suggeriments i opinions mitjançant la descàrrega d’ una fulla d’al·legacions per presentar telemàticament o en les oficines municipals. S’inicia, d’aquesta forma, un procés participatiu amb l’objectiu de reflectir totes les sugerencies i opinions dels ciutadans.
El Concert Previ al Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) es un projecte d’ampliació de la ciutat que potencia la construcció de vivendes protegides assequibles per a tots, l’oferta d’habitatges de segona residència amb una urbanització no intensiva del territori, la recuperació dels entorns i de zones degradades i del paisatge, la consolidació, protecció i valorització del patrimoni cultural, i la dotació de nous equipaments. Es tracta d’un document inicial de caràcter urbanístic que obri el procés per a l’ampliació de la ciutat, que configura els grans temes i assenta les bases que ha de desenvolupar posteriorment el PGOU. El procés de participació ciutadana està obert per a que tota la gent siga coneixedora de tota la informació que conté el document inicial i puga participar manifestant les al·legacions que considere convenients amb l’objectiu d’arribar al major consens per tota la societat morellana. L’ apartat on es troba ubicat el document a la pàgina web permet la presentació de suggeriments i opinions mitjançant la descàrrega d’ una fulla d’al·legacions per presentar telemàticament o en les oficines municipals. S’inicia, d’aquesta forma, un procés participatiu amb l’objectiu de reflectir totes les sugerencies i opinions dels ciutadans.
Que va passar a Andratx? Gener 24, 2008
Hidalgo: «Estuve con los del GOB y parece que se fueron convencidos»
L’exbatle d’Andratx s’oferí al grup ecologista per pressionar el Consell
P.C ./ L.M. Palma.
La Guàrdia Civil enregistrà dues converses telefòniques que l’exbatle d’Andratx Eugenio Hidalgo, un dels principals imputats en l’operació Vor Mar, va mantenir amb l’aleshores conseller d’Interior i secretari general del PP, José María Rodríguez. Hidalgo hi esmenta el GOB(Grup Balear d’Ornitologia) i el seu portaveu, Miquel Àngel March. «Vaig estar mitja hora amb els del GOB i sembla que se n’anaren convençuts», diu l’exbatle a Rodríguez per resumir una trobada que va tenir amb March. Rodríguez també hi esmenta que el líder del GOB «viu en una zona ANEI (Area Naturald’Especial Interès) de Pollença», mentre que d’Hidalgo en destaca que s’havia ofert al GOB per «pressionar el Consell». Tot això, perquè té en el seu poder dues llicències d’obres a les Basses, al costat de la Trapa, un terreny adquirit pel GOB.
26-07-2006. J.M. Rodríguez telefona a Eugenio Hidalgo.
(…)
RODRÍGUEZ: Diles si el señor Miguel Ángel March vive en una zona urbana, ¿sabes que vive en Pollença, en una zona ANEI? ¿No?
HIDALGO: Sí.
RODRÍGUEZ: Tiene un chalet en un ANEI (rialles), porque todos son iguales, ¿no?
HIDALGO: Vale, yo precisamente, mañana he quedado con él.
RODRÍGUEZ: Ya, ya, pero como lo veo hoy en la prensa, como en atención a Andratx.
HIDALGO: Sí.
RODRÍGUEZ: Yo… hay que decir una cosa, yo llegué a Andratx, antes que tú, no sé si fue en el año setenta y dos.
HIDALGO: Sí.
RODRÍGUEZ: Y yo me asusté de lo que estaban haciendo ahí arriba, en la montaña… ahí a la derecha del puerto.
HIDALGO: Sí.
RODRÍGUEZ: Pero no es de ahora esto, ¿eh?
HIDALGO: Claro, pero esto es, esto es, esto hace cuarenta años o cincuenta.
RODRÍGUEZ: Porque esta gente, esta gente. Como si fuéramos medio tontos, haciéndonos los tontos…
HIDALGO: Si todo eso lo tengo yo claro.
CONSELLER: Vale, vale, de acuerdo.
HIDALGO: A partir del noventa y uno, para arriba, para delante, que se saque lo que se ha hecho.
RODRÍGUEZ: Efectivamente…
HIDALGO: Cómo se ha actuado.
RODRÍGUEZ: Efectivamente, venga.
HIDALGO: Y luego a parte, yo he llamado a Miguel Ángel March, porque, porque, resulta que está dando tanta caña, de decir: «Ven para acá paisano, siéntate aquí, mira, ves estas dos licencias que tengo en ses Basses…»
RODRÍGUEZ: Sí.
HIDALGO: … que es una finca al lado de la Trapa.
RODRÍGUEZ: Sí.
HIDALGO: Pues las ves tú, ¿dónde las tiene el alcalde? Un año y medio en un cajón aquí y ¿sabes qué es eso?, ¿tú sabes qué es eso?, que me puede meter un juez mano. ¿Y sabes qué tienen estas licencias?, visto bueno y aprobación del Consell Insular. Tómalo, hijo mío, ahora mañana, como tú no… no pongas un poco de tu parte aquí, mañana, esta Comisión de Gobierno y del Ayuntamiento da esas licencias, porque tiene informes favorables, y a más informadas por el Consell Insular.
RODRÍGUEZ: (hi assenteix).
HIDALGO: Y así, así, decirle, a ver, a ver, sino ahora, ahora…
RODRÍGUEZ: ¿De quién son las dos licencias?, ¿de quién son?
HIDALGO: Pues esas licencias son de unos valencianos, que se las compraron unos terrenos a unos catalanes o mallorquines, ya mayores…
RODRÍGUEZ: Ya, ya, ya.
HIDALGO: Y eso antes salía de espacios naturales…
RODRÍGUEZ: Sí.
HIDALGO: O sea antes, ¡no!, antes de que el pacto de progreso dijera… pues, sacara que en la Ley de Espacios Naturales solamente se podrían hacer edificaciones agrícolas…
RODRÍGUEZ:Sí, sí, sí.
HIDALGO: Porque hasta ahora, desde el noventa y uno, tú sabes…
RODRÍGUEZ: Sí, sí, sí.
HIDALGO: …que de cada doscientos mil metros, podrías hacer una.
RODRÍGUEZ: Sí señor.
HIDALGO: Entonces eliminaron eso.
RODRÍGUEZ: Sí.
HIDALGO: Y dijeron, solamente a efectos se le harán licencias de explotaciones agrícolas, pero claro, esas licencias están dadas, de cuando antes de salir eso.
RODRÍGUEZ: Sí.
HIDALGO: Cuando, cuando, se necesitaban doscientos mil metros, entonces esa gente por el despacho de Rafael Ortiz, el jurídico, presentaron tres licencias; una se la hemos cepillado nosotros, que no se la hemos cepillado, que sabemos cómo cepillársela, por la…, por el lindero de costa…
(…)
28-07-2006. J.M. Rodríguez telefona a Eugenio Hidalgo
(…)
HIDALGO: Ayer estuve una hora y media, José María, con Miguel Ángel March del GOB y con…
RODRÍGUEZ: Sí, sí.
HIDALGO: …Macià (Blázquez, president del GOB). Sé que es un tío que es mejor estar cerca que no «rajao».
RODRÍGUEZ: Sí, sí.
HIDALGO: Una hora y media. Aquí les dije de lo que vivían, de lo que iban a hacer, de lo que han hecho. «Mira que dos licencias tengo aquí, te las voy a dar en la Trapa mañana, es que vosotros en vez de tener, o sea, me estáis diciendo que la Nájera os echaba de vuestro despacho cuando la atacabais, digo, y resulta que el alcalde del PP os recibe, quiere colaborar con vosotros, quiere que presionemos al Consell, que se aprueben las normas, vamos de la mano juntas, digo juntos, que eso no quiere decir que las normas las vais a hacer vosotros, cuidado muchacho, pero sí vamos…»
RODRÍGUEZ: …y que serán más restrictivas de lo que hay ahora.
HIDALGO: Exactamente no, y entonces, pues bueno, ahí estuvimos una hora y media de brega, parece que se fueron convencidos.
RODRÍGUEZ: Nada, nada.
HIDALGO: Dije si vosotros tenéis…
RODRÍGUEZ: …Eugenio, Eugenio…
HIDALGO: …apoyos, apoyos para quemar un pueblo y presionar, yo os voy a decir otra cosa: la semana que viene voy a dedicar un tío a que se vaya a Pollença, me va a sacar todos los edificios más feos que tengáis.
RODRÍGUEZ: No, no, no, no.
HIDALGO: Voy a hacer un e-mail, que se lo voy a mandar a todos los ciudadanos extranjeros, que os hacéis la foto, porque vosotros estáis llamando la atención para el que tiene su casa ya hecha. Estará de acuerdo que no se construya más, pero voy a mandar una carta ya que este señor del GOB que viene a arreglar Andratx, la costa de Andratx, tiene que arreglar su pueblo (Pollença), y miren ustedes su pueblo cuál es, y te voy a sacar todo. Digo, no lo olvides, que yo no me voy a cansar.
RODRÍGUEZ: Perdona, perdona un segundito, pero no entiendo, y no le dijiste (a Miquel Àngel March): inclusive tu casa (en relació amb la denúncia que un militant del PP presentà contra obres la seva finca).
HIDALGO: Sí, sí, no, se lo dije, ¿dónde tienes tu casa, en un ANEI? Dijo «la he reformado, pero he hecho menos de lo que podía hacer».
RODRÍGUEZ: ¿Y qué te dijo, qué te ha dicho, qué te ha dicho?
HIDALGO: Que, que había reformado su casa en Pollença de 30 hectáreas en un ANEI…
RODRÍGUEZ: Sí.
HIDALGO: …y que había hecho menos de lo que podía hacer.
RODRÍGUEZ: Sí, sí, pero dónde está, ¿en un ANEI, verdad? Que si en un ANEI, el ejemplo el ejemplo…
HIDALGO: …digo, digo, digo, pues ya iré a ver tu casa yo hombre, también a ver qué te crees digo, así de claro.
RODRÍGUEZ: ja, ja, ja, ja, ja ja.
HIDALGO: No, no, no, y vamos a ir yo esta semana esta primera semana de agosto, voy a coger vacaciones, vamos a hacer una tournée y voy a hacer un reportaje de pueblos que está UM, que va a salir Porreras que va a salir…
RODRÍGUEZ: ja, ja, ja… no te olvides de Alcúdia (el batle d’Alcúdia és Miquel Ferrer, pertanyent al sector crític d’UM i actual secretari general d’UM).
HIDALGO: …y Alcúdia también.
RODRÍGUEZ: Alcúdia, Alcúdia.
HIDALGO: Alcúdia está «quemao», si Alcúdia da pena verla.
RODRÍGUEZ: Alcúdia, y sabes quién construye en Alcúdia unos bloques preciosos al lado de la… de la… llama a Juan Pol (director general d’Interior amb Rodríguez) que te lo dirá eh, eh, al lado de ¿…? Gesa ¿…? de la catedral? Perelló, de UM (Unió Mallorquina) de Muro.
Diari de Balears a 24 de gener de 2008
Actual TV 15 al 21 de gener 2007 Gener 24, 2008
Sumari 1.- Arriba la festa de la carxofa Presentat el programa de la festa de la carxofa. Arriba la gastronomia més imaginativa amb l´hortalissa benicarlanda com a principal protagonista. 2.- El passeig litoral, més a prop. El ministeri de medi ambient finançarà amb quatre milions la construcció del passeig litoral sud. La notícia reactiva un projecte aturat durant vuit anys. 3.- Sant Antoni i el dimoni La festa de Sant Antoni, reviu antics rituals i tradicions. L’actual, en el moment en que els confrares vesteixen al dimoni. 4.- Nous projectes per a la costa nord. La regeneració de la costa nord, aportarà noves dotacions per a la zona. L’ajuntament aposta per usos lúdics i turístics respectuosos amb l’entorn. 5.- Dos benicarlandos il•lustres. L’associació cultural Alambor reclama el nom de Pitxi Alonso per al camp de Futbol, i alhora, demana un carrer dedicat a Manel Garcia Grau. 6.- Un espai ben aprofitat En dissenys, el secret de l’aprofitament de l’espai. L’Actual viatja a Castelló i us mostra un xicotet apartament on no falta de res. 7.- Un cafè amb secret El secrets d’un bon cafè. Com preparar i utilitzar la cafetera, i com obtenir el millor aroma dels cafés “Bo”. En “a la taula”, us servim una tassa de cafè. 8.- Sant Antoni del porquet L’embolicà de les coquetes de Sant Antoni, reunia a més de quatre-centes mans voluntàries. I la fira, a cent-cinquanta expositors. Coques i fira, en el reportatge. 9.- El grafitti, al convent de Sant Francesc El grafitti, entre els venerables murs del Convent de Sant Francesc. “Ready Steady go”, és la última proposta expositiva que pot visitar-se al Centre Cultural.
Gener 24, 2008
La Vall de Aiora no admetrà cap instal·lació de residus.
Aquest va ser el compromís signat pels principals partits polítics abans de les últimes eleccions autonòmiques i així ho han manifestat fonts de la Coordinadora Comarcal contra el abocador de Zarra, en la seva última reunió a la qual van assistir membres de totes les poblacions de la Vall de Aiora-Cofrents.-“Mantenim la confiança en el compromís del Partit Popular realitzat abans de les últimes eleccions en el qual es garantia que en la nostra comarca no albergaria cap instal·lació de residus. Pel que són ridícules les declaracions realitzades últimament en premsa pels membres del Consorci de residus en les quals es compte com una opció possible la planta de Zarra.”- El mateix President de la Generalitat, a través d’un director general, va assegurar a la Vall que no hauria instal·lació de residus en aquesta comarca. El pla zonal estableix clarament com principis bàsics l’autosuficiència i la proximitat i no té tota lògica promoure una romeria de camions per les carreteres de la nostra província, amb el conseqüent cost econòmic que comporta, en lloc de gestionar cadascun els seus propis residus. D’altra banda el pla zonal de residus indica que les instal·lacions de tractament i/o eliminació deuran ubicar-se en terrenys de baixa qualitat ambiental, el que no es compleix de cap forma a la comarca de la Vall, que té una de les majors bio-diversitat la comunitat, incloent endemismes de flora i espècies de fauna salvatge úniques. La comarca de la Vall de Aiora-Cofrents no es nega a gestionar els seus propis residus. En un exemple de responsabilitat, membres de la Coordinadora estudien des de fa temps la possibilitat de crear una planta que tracti els residus generats en la pròpia comarca, però no els d’altres zones del País Valencià.També s’ha posat en qüestió l’actual model de gestió de residus, valorant-se com molt positiva l’opció que cada comarca tracti els residus que genera i no que les comarques pobres de l’interior siguin l’escombriaire de les zones de costa, molt més desenvolupades econòmicament. La Vall està apostant molt fort pel desenvolupament d’un model turístic basat en el turisme rural, totalment incompatible amb la presència de macro-abocadors, incineradores o qualsevol altra instal·lació d’aquest tipus que degraden l’alt valor mitjà-ambiental de la zona. Davant l’intolerable situació, la Coordinadora ha concertat reunions amb els màxims òrgans competents en la matèria i estudia la possibilitat de fortes mesures de protesta si es continua en aquesta línia de treball. S’està estudiant la possibilitat de realitzar corts de trànsit a l’autovia, manifestacions a València, etc.D’altra banda membres d’aquesta plataforma han acollit amb sorpresa i un moderat optimisme el canvi radical de postura de l’alcalde de Zarra, localitat promotora del projecte, sense l’aprovació de la qual mai ser realitzaria l’abocador. -“Si és veritat que ara Juanjo s’oposa a l’Abocador només ha de plasmarlo en un acord del ple del seu Ajuntament”-, del contrari entendrem que es tracta d’un globus sonda per captar l’atenció de nous “inversors” i calmar al seu poble que sembla que ja s’ha adonat de la barbaritat que se li ve a sobre.
COORDINADORA COMARCAL CONTRA L’ABOCADOR DE ZARRA
Mulet (IPV) Fabra perpetua la nissaga familiar, i blinda a imputats en les llistes a Congrés i Senat Gener 24, 2008
La inclusió d’Andrea Fabra en lloc d’eixida, és per a Iniciativa una nova mostra del nepotisme descarat del PP.
La presentació del que era “El secret millor guardat del PP castellonenc”, és a dir, la candidatura sencera al Congrés i al Senat, s’ha mostrat, segons el portaveu d’Iniciativa del Poble Valencià a les comarques de Castelló, Carles Mulet, sense cap sorpresa.
Segons Mulet “ de nou, les candidatures que el partit presenta, serveixen per blindar imputats en tot tipus de delictes, i per perpetuar la saga corrupta dels Fabra, on la vella estructura caciquil del Cossi, dels avantpassats de l’actual president de la Diputació, continua mostrant-se intacta, i on, a pesar de tots els delictes pels quals ja justícia investiga al president de la Diputació, aquest continua sent qui exerceix de manera jeràrquica i inqüestionable,el poder absolut per dissenyar les candidatures, allunyades de qualsevol procés democràtic i participatiu”.
Per a IPV “ la connivència de Camps i Rajoy amb la corrupció, permeten que una persona com Carlos Fabra col·loque a la seua filla primer com senadora territorial per la nostra comunitat autònoma, i ara, ni més ni menys, la pose directament com a segona al Congrés dels Diputats per Castelló; tractant-se d’una persona que fa anys no viu a la nostra demarcació, i que mai s’ha caracteritzat per una tasca política reconeguda”
Mulet ha recordat que Andrea Fabra està igualment sent investigada per la possible implicació en l’anomenat “Cas Fabra”. “Don Carlos”, sabedor que la seu fi política està prop, per una desitjable i probable condemna en ferm dels tribunals pels casos de corrupció que se li imputen, vol deixar la pervivència de la seua nissaga ben nugada, i per aixó, col·loca a la seua filla, practicant el nepotisme abusiu que han vingut pràcticament generació rere generació els Fabra, i que tant bé els ha vingut.
Per al dirigent ecosocialista, la inclusió de l’ex-alcalde de Borriana, Alfonso Ferrada, en la candidatura del Senat, imputat igualment per delictes de prevaricació, malversació de fons, suborn i contra l’ordenació del territori, repeteix las tàctica d’emprar les institucions i l’aforament que en aquest cas dóna el Senat, per blindar als presumptes corruptes “Recordem que Juan Costa, el cap de llista del PP, ja va haver de comparèixer davant la justícia per la presumpta implicació en el cas Fabra, i ara, entre la filla d’aquest, i els dirigents imputats, les candidatures del PP són un nociu còctel de despropòsits, que cap persona decent pot votar.
La presentació del que era “El secret millor guardat del PP castellonenc”, és a dir, la candidatura sencera al Congrés i al Senat, s’ha mostrat, segons el portaveu d’Iniciativa del Poble Valencià a les comarques de Castelló, Carles Mulet, sense cap sorpresa.
Segons Mulet “ de nou, les candidatures que el partit presenta, serveixen per blindar imputats en tot tipus de delictes, i per perpetuar la saga corrupta dels Fabra, on la vella estructura caciquil del Cossi, dels avantpassats de l’actual president de la Diputació, continua mostrant-se intacta, i on, a pesar de tots els delictes pels quals ja justícia investiga al president de la Diputació, aquest continua sent qui exerceix de manera jeràrquica i inqüestionable,el poder absolut per dissenyar les candidatures, allunyades de qualsevol procés democràtic i participatiu”.
Per a IPV “ la connivència de Camps i Rajoy amb la corrupció, permeten que una persona com Carlos Fabra col·loque a la seua filla primer com senadora territorial per la nostra comunitat autònoma, i ara, ni més ni menys, la pose directament com a segona al Congrés dels Diputats per Castelló; tractant-se d’una persona que fa anys no viu a la nostra demarcació, i que mai s’ha caracteritzat per una tasca política reconeguda”
Mulet ha recordat que Andrea Fabra està igualment sent investigada per la possible implicació en l’anomenat “Cas Fabra”. “Don Carlos”, sabedor que la seu fi política està prop, per una desitjable i probable condemna en ferm dels tribunals pels casos de corrupció que se li imputen, vol deixar la pervivència de la seua nissaga ben nugada, i per aixó, col·loca a la seua filla, practicant el nepotisme abusiu que han vingut pràcticament generació rere generació els Fabra, i que tant bé els ha vingut.
Per al dirigent ecosocialista, la inclusió de l’ex-alcalde de Borriana, Alfonso Ferrada, en la candidatura del Senat, imputat igualment per delictes de prevaricació, malversació de fons, suborn i contra l’ordenació del territori, repeteix las tàctica d’emprar les institucions i l’aforament que en aquest cas dóna el Senat, per blindar als presumptes corruptes “Recordem que Juan Costa, el cap de llista del PP, ja va haver de comparèixer davant la justícia per la presumpta implicació en el cas Fabra, i ara, entre la filla d’aquest, i els dirigents imputats, les candidatures del PP són un nociu còctel de despropòsits, que cap persona decent pot votar.
Vilanova del Cami protesta per la pujada del IBI Gener 24, 2008
Veïns de Vilanova del Camí, a la comarca de l’Anoia (Barcelona)van organitzar una cassolada popular davant l’Ajuntament en el moment en que s’estava celebrant el ple. Un ple en el que s’havia d’aprovar la pujada del IBI, segons aquesta pujada alguns veïns haurien de pagar fins a 700€ més.
Els responsables de l’ajuntament van ordenar els mossos que desallotgessin els veïns del ple municipal.
