Diari NO TAN A PROP.

Al Baix Maestrat aboquem al mar les aigües residuals sense la depuració mínima legal. Havíem de tenir una depuradora amb data límit a l'any 2000 i ens la neguen malgrat que fa més de vint anys que paguem al rebut d'aigua un canon valencià de sanejament per una depuració que no es fa. A més incomplim la Directiva 91/271. Ja n'hi ha prou de tirar merda al mar.

Presentat el Pla Nacional Integrat de Residus per a 2007- 2015 febrer 26, 2007

Filed under: nacional — notanaprop @ 11:19 pm

El Ministeri de Medi ambient presenta el Pla Nacional Integrat de Residus per a 2007- 2015

La ministra de Medi ambient, Cristina Narbona ha presidit avui la Conferència Sectorial de Medi ambient que se celebra a Sevilla i que reuneix als Consellers de les comunitats autònomes amb competències en dita matèria. El Ministeri de Medi ambient per a millorar la gestió de tots els residus generats a Espanya, estimular a les distintes administracions i agents involucrats cap a l’assoliment d’objectius ecològics ambiciosos i donar compliment a les normes comunitàries i estatals, ha elaborat el Pla Nacional Integrat de Residus (PNIR), en el qual s’inclouen 13 plans de residus específics i tres annexos amb mesures i objectius ambientals concrets per a cadascun d’ells. Aquest Pla es projecta des de 2007 fins a 2015.

Els primers intents de planificació ordenada dels residus a Espanya es remunten a 1995 quan es va aprovar l’I Pla Nacional de Residus Perillosos (1995-2005). Posteriorment, s’han anat afegint altres plans nacionals com el de residus urbans o el de descontaminació i eliminació de PCBs i PCTs, entre uns altres. De la mateix manera, al llarg d’aquests anys les comunitats autònomes també han anat elaborant i aprovant plans sobre gestió de residus de continguts i abasts variats. En aquest Pla integrat s’inclouen tots els residus que figuren en la Llista Europea de Residus (LER) generats a Espanya o procedents de països estrangers, excepte: residus radiactius, d’origen animal regulats en el Reglament (CE) 1774/2002 i líquids i dejeccions ramaderes (purins). No obstant, aquests dos últims estan contemplats en aquest Pla mitjançant dos annexos on es contemplen un diagnòstic i un conjunt de mesures. Diagnòstic de la situació actual En els últims anys la consciència ambiental en matèria de residus ha augmentat en totes les administracions, els sectors econòmics i socials, i en la població en el seu conjunt i s’han ampliat i millorat les infraestructures per al tractament d’aquests. De la mateix manera, s’han incrementat els serveis de vigilància i inspecció, així com els recursos econòmics destinats a la investigació i posada en pràctica de millores tecnològiques per a la gestió de residus. No obstant això, s’han detectat llacunes d’informació i manques de dades estadístiques en matèria de generació i gestió, així com manques de plans en algunes comunitats autònomes. La major part dels residus que es generen a l’estat Espanyol encara va a abocadors, és a dir, a eliminació. En alguns sectors les tecnologies que s’empren estan encara allunyades de les Millors Tècniques Disponibles (MTD).
Pressupost.
Les iniciatives, programes i projectes inclosos en els diferents plans específics que conformen aquest PNIR es finançaran seguint una sèrie de criteris com el principi de responsabilitat del productor i els principis d’autosuficiencia i proximitat. Quan la responsabilitat jurídica de la recollida i gestió dels residus correspongui a les CCAA o a les entitats locals, aquestes podran exigir en ambdós casos el resarciment de les despeses mig de diversos instruments jurídics (convenis, participació en sistemes de recollida d’iniciativa pública, SIG, etc.) i en el segon, per exemple, per la via de les taxes de residus regionals o municipals. El Ministeri de Medi ambient aportarà fons propis per a la posada en pràctica d’algunes de les disposicions i iniciatives previstes en aquest Pla. El Ministeri destinarà directament al finançament dels plans 24 milions d’euros anuals incrementables en funció de l’IPC. A més, aquestes aportacions seran augmentades per 17 milions d’euros addicionals destinats a projectes d’I D i que fomentin, especialment, mesures de prevenció, reutilización i reciclatge. Altres actuacions específiques del Ministeri en política de residus (segellat d’abocadors del Ministeri de Defensa, subvencions de trasllat de residus, etcètera) sumaran un total anual de més de 46 milions d’euros. Els plans i documentso estrtégicos que inclou el PNIR són:
? Pla Nacional de Residus Urbans.
? Pla Nacional de Residus Perillosos.
? Pla Nacional de Vehicles Fora d’Ús.
? Pla Nacional de Pneumàtics Fora d’Ús.
? Pla Nacional de Lodos de depuradora EDAR.
? Pla Nacional de Residus de Construcció i Enderroc
? Pla Nacional de Descontaminació policlorobifenils (PCB), policloroterfenils (PCT)
? Pla Nacional de Piles, bateries i acumuladors
? Pla Nacional de Residus d’Aparells Elèctrics i electrònics
? Pla Nacional de Residus d’Activitats Extractives.
? Pla Nacional de Residus de Plàstics d’Ús Agrari.
? Pla Nacional de Residus industrials no Perillosos.
? Pla Nacional de Sòls Contaminats
? Estratègia Espanyola de reducció de residus biodegradables destinats a abocadors
? Document estratègic d’anàlisi d’instal·lacions de tractament i reducció de purines d’explotacions porcinas en les quals es produeix energia elèctrica
? Conclusions sobre eliminació o valorización de residus procedents de subproductos animals. PROJECTE DE REAL DECRET SOBRE AVALUACIÓ I GESTIÓ DE LA QUALITAT DE L’AIRE AMBIENTI EN RELACIÓ AMB L’ARSÉNICO, EL CADMIO, EL MERCURI, EL NÍQUEL I ELS HIDROCARBURS AROMÁTICS POLICÍCLICS.
El Ministeri de Medi ambient ha presentat també l’esborrany de Real Decret que estableix els valors objectius de concentració d’arsénic, cadmi, níquel i dels hidrocarburs aromátics policíclics presents tant en l’aire com en dipòsit, amb la finalitat de protegir la salut de les persones i el medi ambient. A més de les CCAA han estat consultats els sectors afectats. Aquest RD és resultat de la transposició de la Directiva 2004/107/CE relativa a dita matèria i que ve a completar l’àmbit del règim jurídic sobre contaminació atmosférica en la UE tal com estableix la Directiva 96/62/CE. Es tracta de la transposició de la quarta Directiva “filla” sobre distints contaminants atmosféricos. Prèviament s’havien regulat els diòxids de sofre i nitrogen, el benzé i monòxid de carboni i l’ozó. Les comunitats autònomes seran les encarregades a adoptar (segons les seves competències) les mesures necessàries que no generin costos desproporcionats per a garantir que a partir del 31 de desembre de 2012 les concentracions d’aquestes substàncies no superin els valors objectius establerts. A més haurien d’elaborar una llista de les zones i aglomeracions en les quals s’hagin constatat els valors objectius fixats, especificant on es registren les superacions i fonts que contribueixen a les mateixes. Independentment dels nivells de concentració, el Ministeri de Medi ambient, a través de la Direcció general de Qualitat i Avaluació Ambiental (DGCEA) i en col·laboració amb les comunitats autònomes, establirà un punt de mostreig cada 100.000 km2 per al mesurament indicativa de dites substàncies. També es mesurarà el mercuri particulat i el mercuri gaseos divalent. Per a complir amb el deure informar a la Comissió Europea, les comunitats autònomes facilitaran a la DGCEA abans del 1 de juliol de cada any, i per primera vegada en l’any 2009, les dades corresponents a 2008, en les zones i aglomeracions on se superi algun dels valors objectiu establerts. De la mateix manera, les administracions públiques haurien de garantir la posada a la disposició de manera regular de dits dades als ciutadans. ESBORRANY DE PROJECTE DE REAL DECRET DE RECOLLIDA I GESTIÓ AMBIENTAL DE PILES I ACUMULADORES USATS
El principal problema de les piles i acumuladors usat és la seva eliminació. Si s’acumulen en els abocadors, amb el pas del temps, les piles perden la carcasa i s’aboca el seu contingut, compost principalment per metalls pesats com el mercuri i el cadmi. Aquests metalls, infiltrats des de l’abocador, acabaran contaminant les aigües subterrànies i amb això s’introduiran en les cadenes alimentàries naturals, de les quals es nodreix l’home. I si s’incineren, les emanaciones resultants donaran lloc a elements tòxics volátils. A Espanya, en 2004 es van vendre aproximadament 400 milions d’unitats de piles i acumuladors, el que suposa al voltant de 15.000 tones. Les dades de recollida de les CCAA en 2004 és de tan només un 18%. Amb l’objecte de poder incorporar al dret intern aquesta Directiva 2006/66/EC, i al seu torn desenvolupar i aplicar les prescripcions establertes en la legislació vigent sobre residus, el Ministeri de Medi ambient està treballant a disposar d’un instrument legal eficaç pel qual es reguli la recollida i gestió ambiental de les piles i acumuladors usats a Espanya, reduint així la seva perillositat i assegurant un major nivell de protecció ambiental. El Real Decret té per objecte prevenir la generació de residus de piles i acumuladors, facilitar la seva recollida selectiva i la seva perillositat i evitar l’eliminació de les piles i acumuladors usats en el fluix de residus urbans no seleccionats. El productor (incloent els importadores) estarà obligat a fer-se càrrec de la recollida i gestió de la mateixa quantitat i tipus de piles i acumuladores usats que hi ha posats en el mercat. Per a fer efectiva aquesta obligació, es podrà seguir alguna de les següents opcions: contribuir econòmicament als Sistemes Públics de Gestió; establir el seu propi Sistema de Gestió Individual; participant en un sistema integrat de gestió o establir un sistema de dipòsit, devolució i tornada de les piles i bateries usades que hagi posat en el mercat. Per primera vegada es fixaran uns índexs mínims de recollida de residus de piles i acumuladors portàtils: el 25% per al 2012 i el 45% per al 2016. Per a aconseguir dits objectius és fonamental la col·laboració ciutadana. El RD proposa anar més enllà de la Directiva comunitària al contemplar també uns índexs mínims de recollida per a piles i acumuladors d’automoció, sent d’un 90% per al 2010 i el 95% per al 2012; i establint per a les industrials un objectiu de recollida per a 2012 del 95%. Un altre element nou del RD és que els productors han de cobrir tots els costos de gestió incloent les campanyes d’informació pública. ESBORRANY DEL REAL DECRET LEGISLATIU PEL QUAL S’APROVA EL TEXT REFUNDIDO DE LA LLEI D’AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL
Donades les successives modificacions que la legislació sobre avaluació d’impacte ambiental ha sofert, s’ha posat de manifest la necessitat d’aprovar un text refundido que regularitzi, aclareixi i armonitzi les disposicions vigents en matèria d’avaluació d’impacte ambiental per a assegurar el principi de seguretat jurídica. Especialment, en l’any 2006 es van realitzar dues modificacions trascendentales. Una d’elles, la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient. Aquesta modificació va suposar el reconeixement real i efectiu, al llarg de tot el procediment d’avaluació d’impacte ambiental, del dret de participació pública, conformi al previst en el Conveni d’Aarhus del 25 de juny de 1998 sobre accés a la informació. La disposició final cinquena de la citada Llei autoritza al Govern perquè, en el termini màxim d’un any contat a partir de la seva entrada en vigor, elabori i aprovi un text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental. La segona modificació important és la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, la qual va introduir importants canvis per a complir amb les exigències comunitàries, així com para clarificar i racionalizar el procediment d’avaluació d’impacte ambiental. Entre els principals canvis es trobava la millora de qüestions relatives a la submissió a EIA de determinats projectes que no havia estat contemplats anteriorment, com aquells que no estant inclosos en l’annex I afectessin a un espai de Xarxa Natura 2000. S’introduïa també la caducitat de la Declaració d’Impacte Ambiental una vegada passat cinc anys sense que s’hagi iniciat l’execució del projecte. En definitiva, es tracta d’ordenar sota aquest text refós les distintes lleis aprovades al llarg dels últims anys en relació amb l’avaluació d’impacte ambiental.

 

Inauguren la planta de tractament de residus industrials no perillosos més gran de Galicia, ben a prop d’on es generen els residus, com ha de ser.

Filed under: abocador — notanaprop @ 10:58 pm
A Galicia hi ha un altra manera de fer amb el residu industrial, i allí si triomfa el principi de proximitat a l’hora d’ubicar una planta de tractament de resídus industrials no perillosos.
S’ubicarà a prop d’on es generen els residus industrials, és a dir a Vigo capital i no pasa res.
La planta promoguda per capital privat, no s’ubica a una de les nombroses aldees gallegues, sinó que amb tot el sentit comú, s’ubica a prop d’on es genera el residu industrial. L’empresa Toysalque si té plana web- inauguraren al Camiño do Caramuxo una planta de Ecogalia, filial del grup especialitzat en la gestió de residuos industriais que l’any passat seleccionarà més de 25.000 tones de materials. A l’acte assistiren el president de la Xunta, Emilio Pérez Touriño, i l’alcaldesa de Vigo, Corina Porro. La planta de Caramuxo de l’empresa Toysal gestiona residus procedents dels principals sectors industrials com l’automoció, la construcció, les empreses conserveres, i naval i de serveis. A més, gestionaren de residuos extraordinaris, a l’encarregar-se l’empresa de la gestió dels més de 11.500 tones de fangs i llots, producits en les inundacions de Sabarís e Poio del passat mes de octubre, desprès dels incendis forestals que asolaren Galicia. Veure la versió de El Pais
 

La UE examinarà dotze localitats valencianes per les denúncies urbanístiques

Filed under: país valencià — notanaprop @ 9:19 pm
Una delegació del Comitè de Peticions de la UE visitarà des de dijous una dotzena de municipis valencians per examinar les irregularitats urbanístiques que s’hi han denunciat. No és pas la primera vegada que una delegació d’europarlamentaris ve al País Valencià per aquest motiu; de resultes de la darrera visita, en va sortir aquest informe, que denunciava nombrosos abusos. Els eurodiputats ja han concretat el calendari de treball.La delegació, encapçalada pel president del Comitè de Peticions, Marcin Libicki, i pel socialista britànic Michael Cahsman, visitarà dijous al matí els municipis de Torrevella, Rojals, Sant Miquel de Salines, Catral i Alacant, on a les 13.00 es reunirà amb la Síndic de Greuges, Emília Caballero.

Al vespre, els diputats aniran a Tibi, Parcent i Benissa. En tots aquests llocs, parlaran amb entitats, col·lectius i particulars que han denunciat les irregularitats urbanístiques que s’hi cometen. L’endemà, divendres, la representació europea visitarà Xàbia, Benicàssim, Orpesa, Castelló de la Plana i, finalment, València, on es reuniran amb representants de la Generalitat valenciana. El Parlament Europeu continua rebent queixes dels ciutadans contra la llei urbanística valenciana, sobretot pel que fa a les expropiacions abusives. Aquestes queixes coincideixen amb els avisos de la Comissió Europea, que recorda que els plans d’actuació integrada (PAI) no són pas contractes públics i, per tant, violen la normativa comunitària. De Vilaweb.cat

 

GEPEC-EdC aplaudeix la posició del Ministeri d’Indústria en relació a la retallada de primes eòliques

Filed under: eòlic,energia — notanaprop @ 8:28 pm
Cal valentia política i honestedat personal per defensar la retallada de primes en un sector tan mediatitzat com l’eòlic, per la qual cosa felicitem al Sr. Ignasi Nieto i l’animem a seguir endavant amb el fre de l’especulació industrial en aquest sector.
Anem per bon camí. El Ministeri d’Indústria ha demostrat fermesa i convicció davant de les pressions dels sectors socials, polítics i econòmics més directament beneficiats per l’especulació eòlica.

Té força coherència que s’oposin a la retallada els promotors eòlics o la mateixa Comisión Nacional de la Energía, però ens sembla absolutament inversemblant i grotesc que dins dels lobbies de pressió s’hi trobin alguns grups ecologistes de caràcter estatal o internacional (WWF ADENA, GREENPEACE i ECOLOGISTAS EN ACCIÓN).
Ens preguntem quin interès poden tenir aquests grups en defensar a capa i espasa l’especulació eòlica, i perquè no reconeixen que el model d’implantació actual, industrial i massificat, és completament irracional i atempta contra el patrimoni natural i cultural.

Com hem reflectit en anteriors comunicats, GEPEC-EdC no s’oposa a l’energia eòlica sinó al model actual basat en primes que atreu l’especulació d’un sector industrial que només busca el màxim benefici en el mínim temps i al que li dona igual invertir en parcs eòlics, centrals tèrmiques o camps de golf . La conseqüència: destrucció de l’entorn natural i les massificacions eòliques a les comarques del sud de Catalunya.

També constatem que el sector eòlic està fent una fugida endavant, que en el cas de EOLICCAT (Associació Eòlica de Catalunya, constituïda el 2006) consisteix en organitzar xerrades “informatives” a certs col·lectius amb capacitat d’influència social. Darrerament han organitzat xerrades per a periodistes a Tarragona, Barcelona, i a Tortosa la darrera setmana, estratègia que creiem encaminada a rentar la imatge de l’especulació eòlica i a augmentar el tamany de les notícies en els corresponents mitjans locals.

En qualsevol cas, esperem que arribi finalment la retallada de les primes i que això ajudi a que tant el sector eòlic com els que donen suport al model que havia fins ara, es plantegin si el camí a seguir és un altre, veritablement sostenible, transparent, i amb el degut consens dels ciutadans. Allà o­n un dia hi volaven voltors i àligues cuabarrades ara només s’hi poden veure gegants d’acer i torres d’alta tensió. D’això alguns en diuen benefici per al planeta i altres en diem depredació del territori..

Cal doncs apostar fermament i definitiva per un model de PRODUCCIÓ ELÈCTRICA DESCENTRALITZADA I LLIGADA ALS PUNTS DE CONSUM. I evitar clarament el moviment especulatiu i gens respectuós que s’ha seguit fins ara. Esperem que les noves mesures, i d’altres que inevitablement s’hauran de prendre, ens portin cap a la sostenibilitat i la millor gestió dels recursos energètics.

 

Les centrals tèrmiques més nocives per la salut.

Filed under: contaminació — notanaprop @ 6:08 pm

Les grans centrals tèrmiques de carbó d’Espanya, Polònia, Ucraïna i Bulgària encapçalen la llista de fonts d’emissió més perjudicials per a la salut a Europa, com es desprèn de l’estudi que ha realitzat l’organització sueca Acid Rain. L’estudi, que cada any elabora l’ONG sueca a partir de les emissions de les distintes centrals termoeléctricas europees, estima que cadascuna d’aquestes plantes és responsable d’una reducció de l’esperança de vida d’entre 10.000 i 20.000 anys, equivalent a entre 1000 i 2000 morts prematures cada any. Les centrals espanyoles tenen, com pot veure’s en la taula que ofereix Acid Rain, un protagonisme especial. Les centrals d’As Pontes (Galícia) i Escucha a Terol (Aragó) es troben en el primer i tercer lloc, respectivament, de la classificació d’instal·lacions més nocives per a la salut dels ciutadans.

A més, cal afegir que, en termes econòmics, els danys a la salut atribuibles a l’exposició a les partícules fines originades a partir de les emissions de SO2 i de NOx per grans fonts puntuals en l’Europa dels 25 són de l’ordre d’entre 59 i 170 mil milions d’euros anuals, depenent del valor de mortalitat aplicat. Fins i tot si es pren el valor més baix de mortalitat, l’anàlisi indica que el cost dels danys a la salut per unitat d’energia produïda estaria en el rang de 2 a 20 cèntims el kilowatthora (kWh). Podem comparar aquests costos amb el preu de l’electricitat en el mercat europeu, al voltant dels 3-6 cèntims d’euro/kWh. Per això, si els costos sanitaris s’incloguessin en els costos de generació, el preu per kWh de l’electricitat generada en centrals tèrmiques de carbó augmentaria d’un 30 a un 600 per cent. Si es consideressin altres costos externs, com els quals es refereixen als impactes de canvi climàtic, acidificació, eutrifizació i ozó troposféric, els preus augmentarien encara més. Això podria tenir moltes implicacions, per exemple, els costos relatius a l’eficiència energètica i a les fonts d’energia renovable es reduirien de forma important, augmentant significativamente el seu potencial econòmic. Una comparança entre els valors límit d’emissió de la normativa per a les Grans Instal·lacions de Combustió (GIC) i els estàndards d’emissió, segons l’aplicació de “una millor tècnica disponible“, demostra clarament que les centrals elèctriques poden aconseguir nivells d’emissió, usant tecnologia convencional, considerablement més baixos que els actuals. Aquestes reduccions podrien assolir-se revisant i endurint la Directiva de GIC, o pels Estats membres, imposant límits més estrictes d’emissió per a aquest tipus de plantes que els actualment requerits, o ambdues. Ecologistes en Acció denuncia que un gran nombre de centrals tèrmiques altament contaminants segueixin funcionant d’una manera que destrueix el nostre medi ambient i escurça perceptiblemente la vida dels ciutadans i les ciutadanes.

 

CONTAMINACIÓ ACÚSTICA IL·LEGAL PERMESA A BENICARLÓ

Filed under: benicarló,contaminació — notanaprop @ 5:21 pm
Una vegada més, hem de ser nosaltres, els ciutadans del poble pla els que hem de recordar als polítics, ajuntaments, i càrrecs de complir la Llei a la que s’han compromès acceptant el seu treball.
En aquest cas que denuncio ara mateix ens han donat l’esquena des de fa 7 anys a un dret fonamental que ens garanteix la Constitució Espanyola que és la protecció a la intimitat personal i familiar al domicili de cadascú. Com deia fa 7 anys que es va fer la instal·lació de una carpa provisional de plàstic i fa 7 anys que suporto el soroll de la música màquina o de discoteca, crits dels monitors i més sorolls des de les 7 del mati fins les 22h de la nit, degut a la “provisionalitat” de un gimnàs, o més be una carpa on l’Ajuntament de Benicarló ha permès que es desenvolupi una activitat esportiva en música, sense CAP LLICÈNCIA D’ACTIVITAT ESPORTIVA AMB MÚSICA.
Exposat açò, em pregunto, com un organisme públic encarregat de fer complir la Llei als ciutadans, permet una activitat il·legal autoritzada per ells mateix en terreny públic municipal.
Després de les denuncies des de 2002 per la contaminació acústica, i per la no resposta del Ajuntament, he hagut d’acudir al Síndic de Greuges.
No tenir llicència d’activitat suposa com diu el Síndic responent a la nostra queixa, que l’Ajuntament permet una activitat clandestina i ordena la immediata suspensió de la activitat. Vista l’ordre del Síndic, l’Ajuntament resol:“ordenar a la mercantil UBAE-SEAE que cessi en la utilització d’aparells de música en la realització de la seua activitat en qualsevol horari nocturn o diürn”.
Fins ara és la tercera notificació de tancament que reben la empresa i segueixen fent la mateixa activitat il·legal en música.
Així anem a Benicarló.
 

Contaminació acústica a Benicarló

Filed under: benicarló,contaminació — notanaprop @ 5:02 pm

Cliquejeu damunt la imatge per ampliar.





 

 
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 168 other followers