Peniscola diu NO TAN A PROP a Santa Magdalena Agost 31, 2006

Notícia feta a partir de l’article de Natalia Sanz publicat a El Mundo de Castelló 31/8/06.
L’Ajuntament de Peniscola ha presentat un dictamen contrari a determinats aspectes del PGOU de Santa Magdalena de Pulpis, que en aquests moments es troba en fase prèvia d’aprovació provissional.
L’absència de grafisme en el Sòl d’Especial Protecció de la Serra d’Irta és una de les reclamacions que el consistori peniscolà ha presentat. Assenyalen que els sols llindars de Peníscola de Santa Magdalena apareixen amb la classificació del Pla General de 1977, que encara està en vigor. Recorden que malgrat estar en vigor, determinats terrenys tenen classificació de Sol No urbanitzable de Protecció Especial, per aplicar-los els Decrets 78/2001 i 108/2002 del Govern Valencià, sobre la declaració del Parc Natural de Serra d’Irta, normes que prevaleixen damunt de les del Pla General vigent de 1977, d’acord amb la Llei 11/94 d’Espais Naturals Protegits.
Per altra banda, el dictamen dels tècnics municipals peniscolans recorden que l’Ajuntament va aprovar provissionalment el 21 de juliol de 2005 el pla parcial de l’Alt Fardatxo, en el que es reclassificava sòl. A aquest respecte, assenyalen que en la documentació gràfica del PGOU de Santa Magdalena de Pulpis s’estableix una zona de sòl No Urbanitzable on es poden autoritzar pedreres. Ara hi ha una pedrera en funcionament segons es pot veure des de la N340 i l’AP-7.
L’autorització de pedreres en Sòl No urbanitzable té un perímetre de protecció de 500 metres. Peníscola creu que si Santa Magdalena atorga llicència a la pedrera que està a prop del terme de Peníscola el PAI de l’Alt Fardatxo es veuria afectat per l’esmentat perímetre de protecció de 500 metres entre una cantera i vivendes.
Sorprèn que ara l’Ajuntament de Peníscola digui NO TAN A PROP a la pedreda de Santa Magdalena i no fes el mateix quan la Plataforma NO TAN A PROP li va advertir que s’estava tramitant l’autorització ambiental integrada del macroabocador comarcal que ha de donar servei a 49 municipis a poc més de 400 metres del terme de Peníscola, a la partida de la Bassa de Cervera del Maestre. Recordem que quan es tracta d’activitats insalubres o perilloses com una depuradora o abocador cal respectar una distància mínima de protecció entre un abocador i vivendes de 2000 metres.
No s’enten ara el canvi de criteri, de que al consistori peniscolà els puga molestar una pedrera i al·leguen contra activitats molestes que requerixen 500 metres de protecció i no hagin presentat el mateix tipus de dictamen contra l’abocador del Consorci de Residus de la Zona I.

HIJOS DE LA JET.SET Agost 29, 2006

Hijos arrogantes de la jet-set del dinero fácil de Alcossebre.
Se anunció y nadie lo creyó, pero se cumplió.
Se criaron junto a la caja recaudadora de la hamburguesa vendida a precio de rostbeaf, o de la berenjena pocha cobrada por la verdulera a cuatro €uros la pieza, o con la rebosante siempre empachada cuenta corriente hasta reventar por las ventas de apartamentos que papá los cría al precio londinense…
Recaudar vendiendo baratijas a precio de oro fue la ética adoptada como única educación recibida viendo el ejemplo en los padres.
No decimos que se nos engaña, pero sí que se observa abuso hacia la buena fé del inocente.
Y mientras no hay quien detiene esos abusos, los hijos del mal ejemplo, se crecen y se creen con derecho a imponer su ley de la selva en todos los ámbitos de la vida y en la convivencia: hacen ruidos molestos con sus aparatos audiovisuales y con sus locomotores, gritan y vociferan sus críticas gratuitas con insultos, y llegan a pegar y agredir, dando palizas a quien no les gusta.
Recientemente el hijo del jefe de un céntrico restaurante de Alcocebre, célebre de que a pesar de de la baja calidad de su cocina, está siempre llena su terraza por un público incondicional de fritangas con ajoaceite, acompañado de cuatro camareros, de entre los cuales uno rumano con papeles en regla, atizaron en plena calle una cruel y gratuita paliza a un veraneante asíduo, procedente de Barcelona y menor de edad, por la razón de que se había apoyado en la moto aparcada del hijo del jefe de ese restaurante de malos humos, y el rumano que no debería alardear de xenofobia justificó su agresión a que el menor de Barcelona “era barcelonés y a él no le gustan los barceloneses”.(S.I.C).
Al veraneante asíduo menor de edad, le asaltaron los cinco camareros como lobos rabiosos, rumano e hijo del jefe del restaurante ese de baja cocina a precio de “Chez Bocus”, y su paliza no cesó hasta que llegó la policía.
Ahora está hospitalizado.
Los hijos de los negocios oportunistas montados para “turistas” por algunos “paracaidistas” como ahora se les llama, es así como tratan a los veraneantes que nos visitan y de los que viven, al carecer de la cualificación profesional que debiera ser exigida por un patronato de turismo que regulara cierto talante de cara a quienes dejan su dinero en sus comercios que son de chicha y nabo, idénticos en calidad a la que demuestran con su conducta incívica –(y criminal)- como sucedió con el joven veraneante.
No vayan a comer ni a cenar a ese restaurante de fritangas, pues sus camareros maleducados y xenófobos, más chorizos que los que asan, pueden hacer de usted su próxima víctima penal, en agradecimiento.

El caso está en manos de los jueces.

AAVV RIBAMAR DE ALCOSSEBRE.

Concentració a Sant Mateu de la Plataforma AntiRTP Agost 22, 2006

Més informació a 3×4.info

EL COMPTE DEL DRAC Agost 22, 2006

Temps era temps que una mitja comarca anomenada Lluçanès, hi havia un drac molt poderós que no acabava mai la gana i s’anava empassant milers i milers de tones de tota mena de residus; d’hospitals, fangs (no el de fer ceràmica), desinfectants, detergents, productes químics i tòxics, deixalles dels escorxadors, depuradores, i qui sap què més..Va acompanyat d’un exercit d’insectes que s’encarreguen d’escampar el que excreta per el voltants del seu cau.El Drac menja molt, no en té mai prou el pitjor és quan fa el rotet , és més catastròfic que una flamarada, d’allà en surten unes pudors que ens fan córrer a tots els qui estem en el seu camí doncs, expulsa un pilot de porqueria i quines bafarades!!! ens envia microbis, malalties greus, malalties cròniques, mal humor..,però no ens podem queixar és d’una generositat sens fi, no acaba mai els rotets, algun cop sembla que ha marxat, no ens deixem enganyar, està fent la migdiada. Ahh i de tant en tant ve a buscar a algun veí dels nostres, és el tribut que paguem per poder viure prop seu i adéu veí.Jo sols demano que d’una vegada es faci la justícia divina i que la propera víctima del drac sigui algú d’aquests que el va deixant en llibertat i permetent que encara avui en dia existeixin dracs com aquest, aleshores sabran què se sent quan estàs marcat per ser el proper. Com no podem demostrar com se’ns menja..deixem-lo doncs, que vagi fent aviat no en quedarà cap per cruspir-se.Aprofito per felicitar als nostres amics de Lleida, rodelies de Maldà als que ens van venir a veure a Belianes sobretot per la seva empenta i haver evitat tenir prop un drac tant fastigós i criminal com el nostre. Potser si li donem molt de menjar arribi a rebentar d’una puta vegada i per fi podrem viure en pau i així sanarem, mentre ens segueixi amenaçant no estarem mai curats.

Santa Creu de Jutglars, Trinitat Garcia

A l’agost anem de festa. Agost 16, 2006

Programa de festes de Benicarló 2006

Altres programes de festes

aquí el de Paterna ,
el de Rafol d’Almunia, Sant Sebastià -Palma de Mallorca-
,Sant Pere -Ses Illes-
Santa Margalida -Ses Illes-
Ulldecona,
Xàtiva

Videos musicals Agost 16, 2006

Viure com un monjo durant cinc dies Agost 16, 2006

Des d’avui i fins diumenge els monjos de l’abadia de Montserrat i les monges del veí monestir de Sant Benet obren les portes a aquelles persones que vulguin experimentar com és el dia a dia de la vida monàstica.

L’objectiu és compartir l’activitat comunitària i la pregària i mostrar l’espiritualitat benedictina als forans, siguin creients o no. L’activitat s’adreça a homes i dones, prèviament inscrits, i només hi ha limitacions d’edat: cal tenir entre 25 i 45 anys.
La comunitat de Montserrat està formada per vuitanta-cinc monjos i tots ells dediquen bona part de la jornada a la pregària. Comencen i acaben el dia pregant i durant la jornada s’apleguen cinc vegades més per fer una pregària conjunta, a més de la celebració de l’eucaristia. La vida monàstica es complementa amb les feines comunitàries de gestió de la sagristia o de manteniment del jardí i, a banda, molts monjos estudien teologia o història i col·laboren en activitats de recerca o d’ensenyament. Vilaweb

Gas natural liquat un mal negoci Agost 16, 2006

Vegeu també l’artícle relacionat: El principi de la fi del petroli. Corba de Hubbert.
És el gas natural la solució davant l’increment del preu del petroli?
És el combustible inesgotable, barat i net que alguns volen fer-nos creure?
Soluciona la importació de gas natural nostra dependència del petroli?

El gas natural no és inesgotable, com tampoc ho era el petroli.
Les reserves de gas natural són més limitades del que se sol pensar.
Al 1971 es va aconseguir el sostre de nous descobriments i des de principis de la dècada dels 90 el consum supera als nous descobriments.
S’estima que el sostre d’extracció s’aconseguiria en uns 15-20 anys, tenint en compte que el sostre del petroli, que ja està pròxim a aconseguir-se, accelerarà encara més l’increment del consum del gas natural. A la gràfica es mostra l’evolució de la producció i del descobriment de noves reserves del petroli (en verd) i del gas natural (en vermell).
Cada cop és més difícil descobrir noves reserves, el que duu a l’esgotament de les quals ja hi ha i al fet que tard o d’hora s’aconsegueixi el sostre d’extracció, passat el qual la producció declina inexorablement. El gràfic següent mostra la producció conjunta de petroli (inclosos els petrolis no convencionals) i gas natural. El petroli convencional ha aconseguit el sostre en 2004. El petroli no convencional està permetent satisfer la demanda. El gas natural licuat ha vingut suportant la major part d’aquesta tasca, però la seva aportació tendeix a disminuir relativament, guanyant en importància el petroli procedent de sorres bituminosas – Venezuela en té moltes- i, sobretot, l’obtingut a gran profunditat en l’oceà. Molt abans que s’aconsegueixi el sostre mundial del gas natural es produirà el conjunt de petroli i gas natural. Es troba en un punt intermedi entre els dos. Si el sostre del petroli està pròxim i el del gas natural es produirà en 15-20 anys, el sostre conjunt es produirà en algun punt intermedi, possiblement a mitjans de la pròxima dècada. A partir d’aquí l’increment de les extraccions de gas no podrà compensar la disminució del petroli disponible. A partir del sostre de gas natural l’oferta conjunta caurà al ritme de la disminució de l’oferta de petroli. Finalment, el pendent de la corba conjunta es fa molt més escarpada a partir de que les extraccions de gas caiguin en picat, una vegada acabada la meseta d’extraccions. La corba d’extracció del gas no és com la del petroli. En comptes de tenir forma de campana, se sembla més bé a una meseta: Al ser un gas, al contrari que el que succeeix amb un líquid, una vegada que un pou s’ha perforat, es requereix relativament poc esforç per a bombar el gas.
Hi ha poca disminució en la producció i poca necessitat de gastar més energia per a dur el gas fins al forat d’extracció. Després passa per una meseta i després té una caiguda pronunciada, que tot just s’anuncia prèviament, ja que la pressió en el pou cau i la producció s’esvaeix. EE.UU, la demanda del qual és prop d’un terç de la mundial, està sofrint aquesta situació. Fins a finals de la dècada dels 60 va tenir les majors reserves del món. La seva capacitat d’extracció està caient al ritme del 1% i s’espera que ho faci més ràpid en el futur, malgrat el frenètic ritme de noves perforacions i de les importacions de Canadà, la producció de les quals també han arribat a la seva cenit.
Importar gas natural crea una nova dependència energètica.
Les reserves de gas natural estan més concentrades que les de petroli. L’OPEP del gas natural estaria representada per Rússia, a la qual se li atribueix un terç de les reserves, que juntament amb Aniran arribaria al 50%. El Golf Pèrsic i les antigues repúbliques soviètiques contenen el 68% de les reserves, xifra que s’elevaria al 70% en 2030. La resta es troba, sobretot, a Algèria, Yemen i Angola. La comissió europea ja en 2000, en el seu llibre Verd “Cap a una estratègia europea de seguretat del proveïment energètic” (Brussel·les, 29.11.2000 COM(2000) 769 final) ja advertia d’aquesta situació: “El proveïment de gas d’Europa pot crear, amb el temps, una nova dependència, tant més acusada quant que tendim a un consum menys intensiu de carbó. L’augment del consum de gas podria anar seguit d’una tendència a l’alça dels preus i debilitar la seguretat del proveïment de la Unió Europea. En la mesura en què el proveïment extern de gas de la Unió depèn en un 41% d’importacions procedents de Rússia i en prop del 30% d’Algèria, sembla desitjable un esforç de diversificación geogràfica dels subministraments, en particular en GNL.”. El preu del gas natural s’ha disparat en els últims anys Encara que les reserves de gas naturals encara són abundants a nivell mundial, en els Estats Units ja s’ha aconseguit el cenit per a la producció de gas natural, el que ha provocat una crisi del gas durant els últims anys, amb preus disparats. No va ser casualitat que la crisi del petroli de 1973 arribés just després que Estats Units aconseguís el seu cenit de producció de petroli en 1971, moment que van aprofitar els països de l’OPEP per a provocar la primera crisi del petroli. Si Estats Units passa a importar d’ultramar gas natural licuado GNL en quantitats significatives, pot provocar sobre el mercat mundial del gas un efecte similar. De fet el conservador Consell Mundial de l’Energia (REFLEXIONS SOBRE LA DINÀMICA DELS MERCATS DE PETROLEO I GAS NATURAL – Missatge del CME per al 2004) opina que “el mercat del gas natural està avui, en alguna mesura, repetint l’experiència del petroli en els 70“.
A EUA el preu ha passat de 3.37$ per milió de BTU (unitat anglesa equivalent a l’energia de 2.760 metres cúbics de gas) en 2002 a 14$ en la tardor de 2005, amb un repunte fins als 17$ (equivalents en termes energètics a 100$ per barril de petroli; un 1 barril de petroli equival a 5,7 milions de BTU). Durant el que duem de 2006 ha baixat de 10 a gairebé 6 $ per milió de BTU, però tradicionalment torna a pujar els estius per la demanda d’energia per a aire condicionat i pel descens de producció que causen en el golf de Mèxic els huracans. Vegin-se l’evolució i previsions de l’índex Henry Hub, de preus del gas natural en Estats units en els quadres que s’adjunten. Per a poder satisfer la demanda, EUA necessita, segons estimacions, construir 40 plantes regasificadores i en aquest moment només conta amb 5. Canadà, EUA i Mèxic han aprovat la construcció de 15. A mesura que EUA va construint infraestructures augmenta les seves compres en el Golf Pèrsic, provocant una forta i creixent competència amb els països asiàtics (Japó, Corea del Sud i Taiwán són els majors importadors de gas liquat; Japó importa la meitat del mateix), que s’abasteixen sobretot d’aquesta regió. El resultat és una tendència a un ràpid creixement dels preus del gas licuat a l’Àsia, on s’espera que augmentin un 75% per a 2010 (Vernon, 2005). El sostre del gas natural a Argentina li duu a reduir les seves exportacions a Xile i Uruguai, la qual cosa compromet la producció elèctrica d’aquests països. És significatiu l’article “El nou limbo energètic de Xile” publicat el 31 de Maig de 2006 en La Segona, edició digital del Mercurio: “Els preus del gas natural licuado estan resultant el doble o triple del previst pel Ministeri d’Economia, per tant, el projecte del GNL tampoc està resolent de la forma que volíem els problemes energètics de mitjà termini que enfrontarà el país, (…) El gas natural licuado és car ja que té directa relació amb el preu del petroli. Encara que estem enfrontant una contingencia, en el futur el preu no serà molt distint al del cru, i per això no ho veig com una opció molt viable per a la generació d’electricitat, tret que l’escenari canviï en forma molt important”. A Gran Bretanya (on el gas natural suposa el 40,6% del consum energètic primari) l’extracció de gas natural cau al ritme anual del 12%, pel que ha passat ràpidament d’exportar a importar, però manca de les infraestructures necessàries per a importar. Els preus del gas natural i de l’electricitat s’han duplicat en els últims 18 mesos i existeix el temor que els corts es multipliquin en el futur pròxim. Finalment, el creixement de la demanda mundial està provocant una escalada del preu del gas natural (i especialment del licuado), a causa de l’escassesa de mitjans de transport (gasoductes i vaixells gaseros). Els països asiàtics citats tenen dificultats per a assegurar-se el subministrament de gas licuado per l’escassesa de vaixells gaseros, malgrat que paguen un sobre preu en relació amb el preu del mercat occidental (Vernon, 2005). Si Canàries pogués abastir-se de gas natural mitjançant gasoducte, encara podríen gaudir de contractes de subministrament a llarg termini amb preus més o menys fixos, però dependre de gas natural licuado transportat per via marítima ens duu a competir directament amb els Estats Units i amb Japó pel subministrament, als preus que les turbulencias del mercat mundial estableixin. Vegi’s el següent esquema en el qual significativamente es preveu que Espanya arribi a ser en 2015 el quart importador mundial de GNL. Juan José Triana
Bibliografía • La fi de l’era dels combustibles fòssils. Les seves conseqüències. Roberto Bermejo Gómez de Segura
• La crisi del gas natural. Dóna-li Allen Pfeiffer
• El Món davant el Cenit del Petroli. Informe d’AEREN (associació d’Estudis per als Recursos Energètics). Fernando Bullón Miro
• CRS Report for Congress- Liquefied Natural Gas (LNG) in O.S. Energy Policy: Infrastructure and Market Issues. Updated January 31, 2006. Paul W. Parfomak
• Cap a una estratègia europea de seguretat del proveïment energètic. Llibre Verd de la Comissió Europea (Brussel·les, 29.11.2000 COM(2000) 769 final)
• Reflexions sobre la Dinàmica dels Mercats de Petroli i Gas Natural – Missatge del Consell Mundial de l’Energia per al 2004
• El nou limbo energètic de Xile, en La Segona, edició digital del Mercurio de 31 de Maig de 2006
• Informació de Mercat de Productes Bàsics. Secretariat de la UNCTAD

Manifest contra la guerra. Alcossebre Agost 16, 2006

Manifiesto por la paz. Alcossebre
Fotos In English, Francais i Español.

NO A LA GUERRA Y A LA OCUPACIÓN POR LA PAZ EN ORIENTE PRÓXIMO

Oriente próximo está desmoronándose y la desproporcionada acción militar israelí en el Líbano y Gaza debe cesar.
Dada la extremada gravedad de la situación, hacemos un llamamiento para que se paralice de inmediato la intervención militar y las tropas vuelvan a sus cuarteles.
No podemos consentir más actos de guerra que cuestionan las legítimas aspiraciones y derechos de las poblaciones que aspiran a vivir en paz y con dignidad.
Queremos y debemos reaccionar; tanta violación del derecho internacional no puede agotar la indignación del mundo.
No creemos en la justicia abstracta y menos en la ley del Talión. Defendemos el derecho internacional, la democracia cotidiana y el libre ejercicio de la convivencia ciudadana.
Y como organizaciones convocantes queremos ser firmes en nuestra voluntad de contribuir al acuerdo de paz y el reconocimiento mutuo de dos Estados, uno israelí u otro palestino, mediante el cumplimiento del derecho internacional.

Todos somos rehenes, mujeres, hombres, niños, ancianos, pueblos, buena gente que asistimos impotentes a las imágenes de genocidio y destrucción. La espiral de violencia que nos atenaza es brutal e injusta. Estamos asistiendo dramáticamente a la sinrazón de una nueva violación de los Convenios de Ginebra sobre las leyes de la guerra.

Nunca habrá una solución militar para este conflicto. Por ello rechazamos que la única estrategia que cuente sea la militar. Exigimos la inmediata intervención del Comité Internacional de la Cruz Roja y reclamamos la urgente movilización de los actores sociales, de todas las instituciones, para que su autoridad moral se legitime con el apoyo de miles de ciudadanos y ciudadanas que queremos poner fin a la guerra y la ocupación militar.

No queremos más actuaciones simbólicas y testimoniales. ¡ ¡ SI ! ! Pedimos la renuncia a cualquier violencia. Pero no consentiremos el doble rasero en la exigencia de condiciones. La paz en Oriente Próximo implica el reconocimiento al derecho de existencia de un Estado palestino en los territorios ocupados ilegalmente desde 1967.
No podemos callar más y es por eso que realizamos este llamamiento el fin de TODA VIOLENCIA, para que se cumpla la legislación internacional, se levante el castigo colectivo y se impulse ayuda humanitaria masiva para las poblaciones afectadas por el conflicto.
Pedimos al Gobierno Español, a la Unión Europea y a los miembros del Consejo de Seguridad de Naciones Unidas que actúen con urgencia para lograrlo.
Non à la guerre et à l’occupation !
Pour la paix au Proche-Orient.

Le Proche-Orient est en train de s’écrouler et l’action militaire Israélienne disproportionnée doit cesser.

Étant donné la situation extrêmement grave, nous lançons un appel pour que l’intervention militaire se paralyse et que les troupes rentrent dans leurs casernes.

Nous ne pouvons pas consentir d’autres actes de guerre qui remettraient en question les aspirations légitimes et les droits des populations qui aspirent à vivre en paix avec dignité.

Nous voulons réagir.

Autant de violations du droit international ne pourront épuiser l’indignation mondiale.

Nous croyons en la justice abstraite et non à la loi du talion.

Nous défendons le droit international, la démocratie quotidienne et le libre exercice d’une convivialité citoyenne.

Et, comme toutes les organisations réunies ici, nous resterons fermes dans notre volonté de contribuer à l’accord et à la reconnaissance mutuelle de deux états, l’un Israélien et l’autre Palestinien, au travers du respect du droit international.

Nous sommes tous des otages, femmes, hommes, enfants, personnes âgées, population et citoyens de bonne volonté qui assistent impuissants aux images de destruction.

La spirale de violence qui nous enserre est brutale et injuste.

Nous assistons à une nouvelle violation des Conventions de Genève sur les lois de la guerre.

Il n’y aura jamais une solution militaire pour ce conflit.

Pour cela nous rejetons le fait que la seule solution qui compte soit la militaire.

Nous exigeons l’intervention immédiate du comité International de la Croix-Rouge et réclamons la mobilisation urgente de tous les acteurs sociaux, de toutes les institutions, pour que leur autorité morale soit soutenue par l’appui de milliers de citoyens et de citoyennes qui souhaitons mettre fin à cette guerre et à l’occupation militaire.

Nous voulons plus d’actions symboliques et de témoignages publics.

Oui, nous demandons de renoncer à toute violence, mais nous n’admettrons pas l’imposition de conditions.

La paix au Proche-Orient implique la reconnaissance au droit d’exister d’un état Palestinien dans les territoires occupés illégalement depuis 1967.

Nous ne pouvons pas nous taire plus longtemps.

Nous faisons un appel solennel à la fin de la violence et pour le respect de la législation internationale, et pour la levée de cette punition collective et pour l’impulsion de l’aide humanitaire massive pour les civils touchés par le conflit et nous demandons à l’état Espagnol, à l’Union Européenne et aux membres du Conseil de Sécurité des Nations Unies d’agir avec urgence pour l’obtenir.

Nous exigeons la paix au Proche Orient

Stop War, Stop occupation.
Peace in Lebanon and Palestine.
Near East is crumbling and the out of proportion Israeli military action in Lebanon and Gaza must stop.

Given the extreme gravity of the situation, we make a call so that the armed intervention becomes paralyzed immediately and the troops return to their quarters.

We cannot allow more military acts, which question the legitimate aspirations and rights of the populations that aspire to live peacefully and with dignity.

We want and we must react.

As much violation of the international right cannot exhaust the indignation of the world.

We do not create less in abstract justice and in the law of the Talión.

We defend the international right, the daily democracy and the free exercise of the citizen coexistence.

And as convening organizations we want to be firm in our will to contribute to the peace accord and the mutual recognition of two States, one Israeli or another Palestinian, by means of the fulfilment of the international right.

We are all hostages! Women, men, children, good people, all impotent witnesses of theses images of genocide and destruction.

The spiral of violence is brutal and Unjust.

We are witnessing dramatic violations of the Geneva Convention on the laws of warfare.

There will never be a military solution for this conflict.

For that reason we reject the military intervention.

We demand the immediate intervention of the International Red Cross Committee and demand the urgent mobilization of the social actors, of all the institutions, so that its moral authority is legitimized with the support of thousands of citizen who want to end the war and the military occupation.

We do want more symbolic and testimonial performances all round the country and round the world.

YES!

We requested AN END TO any violence.

But we will not allow the imposition of any conditions.

Peace in Near East Implicates the recognition of a Palestinian State in the territories occupied illegally from 1967.

We must be heard and that is why we make this call against of ALL VIOLENCE, so that the International legislation is fulfilled, lifts the collective sentence and massive humanitarian aid for the populations affected by the conflict.

We requested to the Spanish Government, the European Union and the members of the Security Council of United Nations that act with urgency to obtain it.

WE ALL CLAIM FOR PEACE IN NEAR EST

Peníscola: Signa el conveni o t’expropiem Agost 16, 2006

Nou vial PEÑÍSCOLA-BENICARLÓ damunt del Camí Vell. AL SETEMBRE S’ACABA EL TERMINI PER TRIAR ENTRE SIGNAR EL CONVENI O L’EXPROPIACIÓ
El procés d’expropiacions s’inicia per a construir el vial costaner a la tardor.
L’alcalde de Peníscola espera que les màquines actuïn a partir d’octubre.
Els qui optin per l’aprofitament rebran el mateix percentatge que els propietaris de la Volta.

L’alcalde de la ciutat, Andrés Martínez, indica que des de fa unes setmanes “s’han iniciat les actes prèvies a l’ocupació, més una sèrie de reunions amb la finalitat que els propietaris puguin escollir entre la indemnització o la cessió a canvi d’aprofitaments“.
Els afectats pel traçat del nou vial poden triar fins al proper mes de setembre, moment en el qual es comptabilitzaran els terrenys necessaris per a l’expropiació. “Si tot segueix com està previst, les màquines podrien començar a actuar en els mesos d’octubre o novembre“, afirma l’alcalde de Peñíscola. Igual que va ocórrer amb el tram comprès entre la Ratlla del Terme i La Volta, els propietaris poden optar a una sèrie d’aprofitaments urbanístics a càrrec de les cessions, que mantenen un índex d’edificabilitat del 0,35. Pel que fa al pagament de les indemnitzacions per les expropiacions, la Conselleria d’Infraestructures i Transports i l’Ajuntament de Peñíscola van arribar fa poc a un acord pel qual la Generalitat abonarà una part dels terrenys mentre que la resta correrà a càrrec del consistori.
L’alcalde afirma que les obres del vial –una vella reivindicació de veïns i visitants– “no han d’esperar molt“, tenint en compte que al febrer es va fer l’adjudicació del projecte a la UTE formada per les empreses Cobra i Sedesa, per un import de 5.429.209 euros. Més al Mediterráneo

Reglament del Paisatge. Agost 16, 2006

Peníscola ja ha aprovat la construcció de milers de vivendes dalt del cim de la muntanya de la urbanització de Las Atalayas malgrat que ja des de 2001 no es podia construir dalt d’un muntanya, d’acord al Conveni Europeu del Paisatge de Florència que va signar Espanya. Al 2004 la Llei 4/2004 d’Ordenació del Territori i Paisatge del País Valencià també ho prohibeix i avui el DOGV publica el Reglament del Paisatge.
A l’octubre comencen les obres per construir al cim de les Atalaies.

DECRET 120/2006, d’11 d’agost, de 2006, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament de Paisatge de la Comunitat Valenciana. [2006/9858]

Text de la inserció:

DECRET 120/2006, d’11 d’agost, de 2006, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament de Paisatge de la Comunitat Valenciana. [2006/9858]
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
La Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, va incorporar la creixent sensibilitat social pel paisatge elevant-la a rang de llei per primera vegada a Espanya. Ho va fer des de la més actual concepció d’aquest, que emana del Conveni europeu del paisatge elaborat pel Consell d’Europa i presentat oficialment al Palazzo Veccio de Florència el 20 d’octubre del 2000. Es converteix, així, en una experiència pionera de desenvolupament legislatiu dels principis del conveni en l’àmbit de la Unió Europea.
La seua entrada en vigor ha suposat un important avanç en el reconeixement jurídic del patrimoni paisatgístic europeu i en la posada en marxa de polítiques per a la seua preservació, gestió i ordenació. El Consell, en la reunió del dia 17 de setembre del 2004, va adoptar un acord pel qual es va adherir als principis, objectius i mesures continguts en el Conveni Europeu del Paisatge, en coherència amb el pas legislatiu donat per les Corts Valencianes amb l’aprovació de la Llei.
El conveni insta al desenvolupament de polítiques de paisatge en els diferents nivells politicoadministratius, a establir procediments de participació pública, a identificar i qualificar els nostres paisatges, establint diverses mesures al respecte.
Entén el paisatge, com el territori tal com el perceben els ciutadans les característiques del qual són resultat de l’acció de factors naturals o humans. Assumeix plenament el sentit territorial de la qüestió paisatgística, la idea innovadora des del punt de vista jurídic i polític, que cada territori es manifesta per la identitat del seu paisatge, independentment de la seua qualitat, i que tot el territori requereix per tant de govern i política de paisatge. El seu àmbit d’aplicació inclou tots els espais naturals, les àrees urbanes, periurbanes i rurals i ateny a tots els espais terrestres i del litoral marí. Afecta tots els paisatges tant els notables com els quotidians i també degradats. Espais aquests en què viu un alt percentatge de la població.
La Comunitat Valenciana disposa d’una gran riquesa paisatgística, que és al mateix temps expressió de la biodiversitat del seu territori, llegat de la seua història i recurs per al seu desenvolupament econòmic, que es veu afectada per problemes de diversa índole acompanyats d’una escassa sensibilitat en la presa de decisions i la manca d’una acció pública i privada en paisatge.
El Consell reconeix que el paisatge constitueix un patrimoni comú de tots els ciutadans i és element fonamental per a la seua qualitat de vida, que ha de ser preservat, millorat i gestionat. La Llei 4/2004, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge va establir mesures per al control de la repercussió que, sobre aquest puga tenir qualsevol activitat amb incidència en el territori i va dissenyar una sèrie d’instruments per a protegir-lo, ordenar-lo i permetre la seua recuperació, com a accions que ha de perseguir la política de paisatge.
Es pretén que el caràcter nou d’aquesta llei no es convertisca a mitjà termini en una frustració o en mera retòrica i amb aquest fi, es desenvolupa aquest Reglament de paisatge de la Comunitat Valenciana; reglament que té, d’una banda, la funció de desenvolupar no sols la Llei 4/2004, de 30 de juny, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, sinó també, la Llei 10/2004, de 9 de desembre, del sòl no urbanitzable i la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana, ja que aquestes, en els respectius àmbits d’aplicació, contenen també elements directament relacionats amb la política de paisatge i, d’un altre, la de coordinar les actuacions amb les derivades de l’aplicació d’altres lleis que regulen accions i instruments distints però íntimament relacionats amb els impactes visuals d’obres i projectes i amb la regulació del territori, com poden ser la legislació d’avaluació d’impacte ambiental, la de desenvolupament rural o la de conservació de la naturalesa.
El Reglament permet concretar conceptes bàsics, criteris, directrius i metodologies relatives al paisatge, abordats amb un sentit pedagògic que resulta necessari perquè la reglamentació d’una matèria tan desconeguda, per nova, resulte eficaç. L’intercanvi d’experiències i metodologies a nivell nacional i internacional ha acompanyat al desenvolupament normatiu que aquest reglament preveu.
El Reglament de paisatge de la Comunitat Valenciana es compon de 66 articles repartits en un títol preliminar i tres títols dedicats la Intervenció Pública, les Normes d’Integració Paisatgística, i els Instruments de Protecció, Ordenació i Gestió del Paisatge. El Títol preliminar, estableix l’objecte i àmbit d’aplicació del Reglament, definint el paisatge en totes les seues dimensions, com a criteri de les polítiques d’ordenació territorial i urbanística i de qualsevol altra amb incidència en el territori. El Títol I regula l’exercici de la política de paisatge pels poders públics de la Comunitat Valenciana. Estableix també els principis, mecanismes, programes i procediments efectius de Participació Pública, en la presa de decisions en matèria de paisatge, mitjançant processos de participació que incorporen un públic objectiu en el procés d’adopció de decisions que afecten el paisatge conforme als criteris del Conveni Europeu del Paisatge, segons el qual la participació social efectiva ha de passar, necessàriament, per un procés d’educació i conscienciació de la població en relació als valors paisatgístics, que puguen fer realitat els objectius de qualitat paisatgística adoptats, de manera que permeten el benestar individual i social, i el desenvolupament econòmic de les societats.
El títol II estableix les normes d’aplicació directa i les directrius d’integració. Les primeres s’apliquen immediata i obligada observança en qualsevol procediment i les segones constitueixen criteris als quals han d’acomodar-se els estudis de paisatge que acompanyen als plans territorials i urbanístics.
El títol III regula els instruments per a la protecció, ordenació i gestió del paisatge previstos en la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge: Pla d’acció territorial del paisatge de la Comunitat Valenciana, estudis de paisatge, estudis d’integració paisatgística, catàlegs i programes.
El Pla d’acció territorial del paisatge de la Comunitat Valenciana, previst en l’article 11.2 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, haurà d’identificar i protegir els paisatges de rellevància regional en el territori valencià, establirà directrius i criteris d’elaboració dels estudis de paisatge, de la seua valoració i de la seua conseqüent protecció. En aquest sentit, li correspon, juntament amb altres possibles mecanismes, delimitar àmbits supramunicipals d’intervenció paisatgística .com ara recorreguts escènics, zones d’afecció visual de les vies de comunicació, conques hidrogràfiques i semblants. catalogar els espais d’interés rellevant o extraordinari, tipificar els paisatges de rellevància local, i inventariar els coneixements, pràctiques i usos més representatius i valuosos del paisatge, com també les formes de vida tradicionals valencianes vinculades a aquest.
D’entre tots els instruments, són els estudis de paisatge .als quals l’esmentada llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge confia el control paisatgístic de qualsvesol actuació amb incidència en el territori. els que major complexitat presenten en el seu desenvolupament reglamentari. Els articles 30.1 i 2 i 11.1 de l’esmentada llei els atorguen una funció coadjuvant .en aquesta matèria. de la planficació territorial i de la urbanística de l’àmbit municipal .o supramunicipal, si és el cas-. Han d’acompanyar als plans d’acció territorial, els plans generals i els instruments de planificació urbanística que prevegen un creixement urbà.
Els estudis de paisatge, de conformitat amb l’esmentada llei estableixen els principis, estratègies i directrius que permeten adoptar mesures específiques destinades a la catalogació, valoració i protecció del paisatge en el seu àmbit d’aplicació. Amb aquest fi .article 31 de l’esmentada llei. han de fixar els objectius de qualitat paisatgística de l’àmbit d’estudi analitzant les activitats i processos que incideixen en el paisatge i proposar les mesures i accions necessàries per a assolir els objectius de qualitat fixats.
El reglament proposa .capítol III del títol III. una metodologia per a la seua elaboració que es limita a concretar i ordenar en seqüència lògica les determinacions que es recullen en el text legislatiu, i té en compte les experiències internacionals a la llum de la Convenció europea del paisatge. Parteix amb la caracterització i valoració del paisatge .secció 1a. mitjançant la identificació i delimitació de les unitats de paisatge i dels recursos paisatgístics i la definició de les seues característiques. Unitats de paisatge i recursos paisatgístics són dos conceptes merament instrumentals per al tractament del paisatge ja previstos en la llei .article 32.1.a) i 30.3-, consolidats en la pràctica, que preveu el Conveni europeu del paisatge, i que aquest text normatiu defineix i utilitza. A partir d’aquesta anàlisi estructurada, els paisatges enclavats en l’àmbit d’estudi, han de ser valorats, per a una adequada i proporcionada presa de decisions. El text reglamentari exigeix que es faça de forma individualitzada per a cadascuna de les unitats de paisatge i dels recursos paisatgístics basant-se en tres factors: la qualitat atribuïda pels experts, les preferències visuals manifestades per les poblacions afectades i la visibilitat d’aquests.
Fixat així el valor del paisatge, podran determinar els objectius de qualitat per a cadascun d’ells .secció 2a del capítol III del títol III del Reglament. complint així el primer dels fins que els atribueix l’article 31 de la referida llei. El concepte d’objectiu de qualitat és portat directament de la Convenció europea del paisatge pel text reglamentari.
Tenint en compte la concepció de paisatge establida i l’àmbit d’aplicació de la llei .articles 26 i 29.1 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, la seua valoració pot ser des d’altament positiva a molt negativa i, conseqüentment els objectius que es fixen podran determinar des de la seua màxima protecció fins a la seua necessària redefinició.
Als estudis de paisatge l’esmentada llei .article 31.c. els exigeix que indiquen les mesures i accions necessàries per a assolir els objectius de qualitat paisatgística fixats. Les accions vénen tipificades en l’article 29 i poden ser de protecció, ordenació i gestió. El text reglamentari estableix .secció 3a del capítol III del títol III. la necessària relació entre els objectius, el tipus d’acció i les mesures concretes previstes en la llei. Per a això, de conformitat amb el que estableixen els articles 30.2, 32.1 b) c) i d) de la llei, catalogaran les unitats i recursos paisatgístics de major valor, establint un règim jurídic destinat a garantir la seua conservació i posada en valor i que evite la seua possible ocultació per la interposició de barreres visuals. Ho faran mitjançant un catàleg, que formarà part substancial de l’estudi corresponent.
Les mesures i accions d’ordenació del paisatge es confien a normes d’integració paisatgística i a la configuració d’un sistema d’espais oberts. Les normes han de garantir l’adequada harmonització de l’ús del territori amb els objectius de qualitat paisatgística establits. Constitueixen el document mitjançant el qual es concreten i materialitzen els principis establits en els articles 11 de la llei, segons el qual el paisatge actuarà com a condicionant dels nous creixements urbans i de la implantació d’infraestructures, i 27.3 de l’esmentada llei, segons el qual el paisatge s’integrarà en les polítiques en matèria d’ordenació territorial i urbanística, cultural, ambiental, agrària, social, turística i econòmica, com en qualsevol altra que puga tenir un impacte directe o indirecte sobre ell. L’article 45.1.e) de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana, exigeix als plans generals la configuració d’entorns paisatgístics oberts als que el text reglamentari denomina sistema d’espais oberts o conjunt integrat i continu d’espais l’objecte del qual és proveir d’àrees recreatives a l’aire lliure, protegir àrees i hàbitats naturals, com també els valors ecològics, culturals i paisatgístics del lloc i preservar zones de transició físiques i visuals entre distints usos i activitats.
Els estudis de paisatge preveuran les mesures i accions de gestió que hagen d’escometre’s, i fixaran els programes que hagen de desenvolupar-se per a la consecució dels objectius de qualitat paisatgística. Aquests programes, podran ser tant els específicament previstos en la llei en matèria paisatgística, .programes d’imatge urbana de l’article 36 i programes de restauració paisatgística, de l’article 27.3. com qualsevol altre emmarcable en els programes per a la sostenibilitat i la qualitat de vida dels ciutadans .article 73 i següents de la llei. que tinguen com a objecte la consecució d’aquest fi.
L’article 11.3 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge es refereix a estudis sobre la incidència de l’actuació en el paisatge, que afecten dues actuacions en particular: els plans que prevegen els creixements urbans i els plans i projectes d’infraestructures. Amb l’ànim de simplificar l’expressió, aquest reglament els ha denominat estudis d’integració paisatgística
Tenen com a objecte analitzar la incidència de determinades actuacions en el paisatge i proposar les mesures correctores i compensatòries dels impactes paisatgístics que facen viable el projecte. Contrasten l’actuació proposada amb les normes d’integració paisatgística i les restants conclusions resultants del corresponent estudi de paisatge i han de proposar mesures d’integració o compensació quan es produïsca un impacte assumible o el rebuig de l’actuació en determinades circumstàncies.
De conformitat amb el que estableix l’esmentada llei, han d’acompanyar als plans que prevegen els creixements urbans i als plans i projectes d’infraestructures. Aquest objecte, és així mateix vàlid per a efectuar, de forma estructurada i coherent, la justificació del compliment d’integració en el paisatge obert o urbà que es deriva d’altres textos legislatius, com ara les actuacions sotmeses a avaluació d’impacte ambiental, les declaracions d’interés comunitari en sòl no urbanitzable, o les actuacions en àrees o perímetres especialment sensibles com ara les dutes a terme dins dels conjunts històrics .inclosos els seus entorns. declarats bé d’interés cultural o les dutes a terme en espais naturals protegits.
Els catàlegs de paisatge són instruments de gran transcendència ja que identifiquen i estableixen el règim jurídic necessari per a la preservació i recuperació dels paisatges de major valor. Formen part dels estudis de paisatge o tramitar-se de forma independent. El capítol V del títol III del Reglament els regula amb entitat pròpia, remetent la metodologia per a la seua elaboració al capítol anterior a fi al seu més adequat i integrat enteniment metodològic.
Els programes de paisatge materialitzen les accions de gestió que es deriven, siga de les conclusions dels estudis o polítiques de paisatge, siga d’accions públiques. Formen part dels programes per a la sostenibilitat i la qualitat de vida dels ciutadans previstos per l’article 72 i següents de la Llei 4/2004, de 30 de juny, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge.
El Reglament de paisatge preveu de forma concreta la tramitació d’aquests instruments i la seua vinculació amb els procediments dels plans o projectes a què acompanyen i la necessària integració de les seues determinacions amb les d’aquests. El decret preveu un règim transitori, d’especial importància atesa la novetat que ha comportat la consideració del paisatge en les actuacions amb incidència en el territori.
La disposició final primera de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, faculta el Consell per a dictar totes les disposicions que siguen necessàries per al millor desenvolupament i aplicació de la llei esmentada.
Per raó de tot això, a proposta del conseller de Territori i Habitatge, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 11 d’agost de 2006,
DECRETE
Article únic. Aprovació del Reglament de paisatge de la Comunitat Valenciana
S’aprova el Reglament de paisatge de la Comunitat Valenciana, que es conté en l’annex d’aquest decret, en desenvolupament del que disposa la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge; de la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable; i en la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, en matèria de paisatge.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Guies de participació pública en paisatge
El Consell elaborarà en un termini màxim de dos anys a partir de l’entrada en vigor del Reglament de paisatge de la Comunitat Valenciana les guies de participació pública en Paisatge a què es refereix l’article 17.2.c) de l’esmentat reglament a l’efecte de definir les activitats i els mètodes de consulta que millor expressen la importància que els paisatges tenen per al públic interessat a partir dels valors, desitjos i preferències que els són atribuïts. Aquestes guies s’actualitzaran cada tres anys incorporant els resultats i les experiències obtinguts.
Segona. Guies metodològiques per a la valoració de paisatges
El Consell elaborarà i publicarà en un termini màxim de dos anys a partir de l’entrada en vigor del Reglament de Paisatge de la Comunitat Valenciana les guies metodològiques a què es refereix l’article 37.8 de l’esmentat reglament, per a la valoració a partir de l’experiència adquirida i l’intercanvi d’informació internacional conforme als mecanismes d’implementació de l’article 8 del Conveni europeu del paisatge.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Adaptació del planejament urbanístic general
1. Els municipis amb instruments de planejament urbanístic general vigents a l’entrada en vigor d’aquest reglament s’hauran d’adaptar a les seues determinacions quan redacten o revisen el seu pla general.
2. En tant aquesta es produïsca, els municipis podran aprovar un catàleg de paisatge amb delimitació de sistema d’espais oberts. La seua tramitació es realitzarà de conformitat amb el que estableix l’article 59 d’aquest reglament.
Segona. Procediments iniciats després de l’entrada en vigor d’aquest reglament i en municipis sense estudi de paisatge
En municipis que no disposen d’estudi de paisatge o catàleg de paisatge amb sistema d’espais oberts, als quals es refereix l’apartat segon de la disposició anterior l’estudi de paisatge a què es refereix l’article 74.3.f) de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, estarà constituït per un estudi d’integració paisatgística que incorpore les determinacions i documents establits en la secció 1a del capítol III del títol III i article 41 d’aquest reglament. La seua tramitació serà l’establida per al document de justificació d’integració territorial i caldrà que en la fase d’informació pública s’incorporen totes les determinacions que li siguen exigibles i un informe previ de la conselleria competent en matèria d’ordenació del territori i paisatge respecte de:
. Pla de participació pública
. Delimitació, caracterització i valoració de les unitats de paisatge i els recursos paisatgístics.
. Sistema d’espais oberts.
Referides, aquestes últimes, a l’àmbit d’estudis d’integració paisatgística definit en l’article 51 d’aquest reglament.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Disposició derogatòria
Queden derogades totes les disposicions d’igual o inferior rang que s’oposen al que disposa aquest decret.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació de desenvolupament ulterior
S’autoritza el conseller competent en matèria d’ordenació del territori i paisatge per a dictar totes les disposicions que siguen necessàries per al desenvolupament i l’aplicació d’aquest decret.
Segona. Entrada en vigor
Aquest decret entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat.
Valencia, 11 d’agost de 2006
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Territori i Habitatge,
ESTEBAN GONZÁLEZ PONS
ANNEX
Reglament de Paisatge de la Comunitat Valenciana.
TÍTOL PRELIMINAR
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Objecte del reglament
1. Aquest reglament té com a objecte la protecció, la gestió i l’ordenació del paisatge a la Comunitat Valenciana en desenvolupament del que preveu la Llei 4/2004, de 30 de juny, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, en la Llei 10/2004, de 9 de desembre, del sòl no urbanitzable i en la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana, sense perjudici d’altres desenvolupaments reglamentaris de les esmentades lleis.
2. Així mateix té com a objecte completar les disposicions que en matèria d’impactes visuals i de paisatge conté la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat, d’impacte ambiental, en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, i en la Llei 2/2006, de 5 de maig, de la Generalitat, de prevenció de la contaminació i qualitat ambiental.
Article 2. Objectius del reglament
1. Són objectius d’aquest reglament:
a) Regular les accions de protecció, gestió i ordenació dels paisatges valencians per mitjà dels instruments de paisatge.
b) Integrar i preservar els valors paisatgístics de manera que siguen compatibles amb la seua utilització quotidiana, amb la creativitat i amb la millora de les seues condicions.
c) Organitzar la cooperació entre òrgans de l’administració i entre les distintes administracions territorials de la Comunitat Valenciana.
2. La consecució dels citats objectius s’abordarà des de la concepció emanada del Conveni europeu del paisatge, formulat pels estats membres del Consell d’Europa an la ciutat de Florència el 20 d’octubre del 2000, a l’efecte del qual la Comunitat Valenciana col·laborarà amb el Consell d’Europa amb el ple respecte de les competències de l’Estat.
Article 3. Definició de paisatge
1. De conformitat amb el que estableix la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, d’acord amb el Conveni europeu del paisatge, paisatge és qualsevol part del territori, tal com és percebuda per les poblacions, el caràcter de les quals resulta de l’acció de factors naturals o humans i de les seues interrelacions.
2. En conseqüència, la concepció del paisatge ha d’integrar les dimensions següents:
a) Perceptiva, considerant no sols la percepció visual sinó la del conjunt dels sentits.
b) Natural, considerant que factors com ara sòl, aigua, vegetació, fauna, aire, en totes les seues manifestacions, estat i valor són constitutius del paisatge.
c) Humana, considerant que l’home, les seues relacions socials, la seua activitat econòmica, el seu patrimoni cultural són part constitutiva i causa dels nostres paisatges.
d) Temporal, entenent que les dimensions perceptiva, natural i humana no tenen caràcter estàtic, sinó que evolucionen a curt, mitjà i llarg termini.
Article 4. Àmbit d’aplicació
1. Reconeixent que el paisatge comprén la totalitat del territori i no sols aquelles porcions dignes de ser preservades per les seues prominents qualitats estètiques, entés més enllà del simple decor d’algunes de les seues parts, i d’acord amb el que establix l’article 26 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge i en l’article 2 del Conveni europeu del paisatge, l’àmbit d’aquest reglament inclou tots els espais naturals, les àrees urbanes, periurbanes i rurals, i ateny tant els espai terrestres com a les aigües interiors i marítimes. S’aplica tant als paisatges considerats notables, com als paisatges quotidians i als degradats.
2. Tots els paisatges valencians contenen elements o aspectes que han de ser simultàniament protegits, gestionats o ordenats.
Article 5. El paisatge com a criteri d’ordenació territorial
1. La consecució dels objectius definits en l’article 2 actuarà, per mitjà dels instruments regulats en el títol III d’aquest reglament, com a criteri condicionant de la planificació territorial i urbanística articulada per les lleis 4/2004, de 30 de juny, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge; 10/2004, de 9 de desembre, del Sòl No Urbanitzable, i 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.
2. Els objectius esmenatats informaran i condicionaran, en especial, els nous creixements urbans, tant residencials com industrials, com també les àrees d’activitats terciàries o de serveis, la implantació d’infraestructures, la gestió i conservació d’espais naturals, i la conservació i posada en valor d’espais culturals. També s’aplicaran a les actuacions de millora d’imatge urbana i regeneració d’espais degradats.
TÍTOL I
INTERVENCIÓ PÚBLICA EN MATÈRIA DE PAISATGE
CAPÍTOL I
POLÍTIQUES I ACCIONS DE PAISATGE
Article 6. Polítiques i accions en matèria de paisatge
1. Els poders públics implementaran les polítiques de paisatge mitjançant accions sobre aquest exercint les seues competències mitjançant els instruments regulats en el títol III d’aquest reglament.
2. De conformitat amb el que estableix l’article 29 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, s’entendrà per accions del paisatge les que tinguen com a objecte la seua protecció, gestió i ordenació.
3. Per protecció dels paisatges s’entendran les actuacions encaminades a conservar i mantenir els aspectes significatius o característics d’un paisatge, justificats pel seu valor patrimonial derivat de la seua configuració natural o l’acció de l’home.
4. Per gestió dels paisatges s’entendran les actuacions encaminades, des d’una perspectiva de desenvolupament sostenible, a garantir el manteniment regular d’un paisatge, a fi de guiar i harmonitzar les transformacions induïdes pels processos socials, econòmics i ambientals.
5. Per ordenació dels paisatges s’entendran les actuacions que presenten un caràcter prospectiu particularment accentuat amb vista a millorar, restaurar o crear paisatges.
Article 7. Fins de les accions sobre el paisatge
De conformitat amb el que estableix l’article 28 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, són fins de les actuacions sobre el paisatge en matèria de regulació de l’ús i aprofitament del sòl:
a) Conservar i, si és el cas, ordenar i gestionar els espais, recursos i elements naturals i culturals, per a impedir l’alteració o degradació dels seus valors paisatgístics o propiciar la seua recuperació.
b) Mantenir i millorar la qualitat paisatgística i cultural de l’entorn urbà, regulant els usos del sòl, les densitats, altures i volums, l’ús de tipologies edificatòries, com també l’ocupació de materials, textures i colors adequats per a la formació de l’entorn visual.
Article 8. Política del Consell en paisatge
1. El Consell dirigirà la Política de Paisatge a la Comunitat Valenciana, de manera que la seua Estratègia del paisatge definida en el Pla d’acció territorial del paisatge condicionarà el contingut dels estudis intermunicipals i municipals del paisatge.
2. A aquest efecte, la Generalitat haurà de disposar del suport de l’Institut d’Estudis Territorials i del Paisatge, el règim jurídic i competències del qual s’establiran en el corresponent reglament orgànic aprovat pel Consell.
Article 9. Polítiques de sensibilització i educació
1. El Consell fomentarà els ensenyaments escolars i universitàries abordant, en les disciplines interessades, els valors inherents al paisatge i les qüestions relatives a la seua programació, gestió i ordenació. La Generalitat mitjançant la conselleria competent en matèria d’ordenació del territori i paisatge mantindrà una actitud dinàmica en relació amb la formació, informació i divulgació dels paisatges valencians.
2. El Consell promourà la formació d’especialistes en el coneixement i la intervenció en els paisatges mitjançant programes pluridisciplinaris de formació sobre polítiques, protecció, gestió i ordenació del paisatge, destinats a professionals del sector privat i públic i a les associacions concernides.
CAPÍTOL II
PARTICIPACIÓ PÚBLICA
Article 10. Participació pública en les polítiques en matèria de paisatge
1. La política territorial de la Generalitat dirigida a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i el desenvolupament sostenible es basa, entre altres criteris, en la participació activa d’aquests en els processos de planificació paisatgística.
2. La utilització de processos de participació pública té com a objecte:
a) Augmentar la transparència de les actuacions de l’administració en matèria de paisatge i aconseguir una major viabilitat del projecte, implicant des de l’origen de la gestió de l’espai, els interessats.
b) Obtenir informació valuosa sobre el paisatge aportada pels ciutadans que d’una altra forma podria no tenir-se en compte.
c) Fer partícips els ciutadans en la presa de decisions que afecten els paisatges que els afecten.
3. El Consell fomentarà la utilització de les vies de participació existents i crearà aquells altres que siguen necessaris per a facilitar, fomentar i garantir la participació institucional i dels ciutadans en la presa de decisions en els processos de protecció, gestió i ordenació dels paisatges. Correspon al Consell fomentar mecanismes de participació dels ciutadans que contribuïsquen a la formació de les polítiques i estratègies de paisatge i, en particular:
a) Definir els procediments per a la difusió, accés i posada a disposició del públic de la informació sobre el paisatge.
b) Organitzar i actualitzar la informació de paisatge rellevant que obre en el seu poder o en el d’altres entitats amb vista a la seua difusió al públic de forma activa i sistemàtica.
c) Controlar l’efectiva participació del públic en l’elaboració dels instruments de protecció, gestió i ordenació del paisatge previstos en aquest reglament per mitjà dels seus plans de participació pública, conforme al que determina la secció primera d’aquest capítol.
d) Impulsar la constitució de les juntes de participació de territori i paisatge.
Article 11. Accés públic a la informació
1. Totes les administracions públiques i els òrgans de l’administració de la Comunitat Autònoma garantiran en les matèries relacionades amb el paisatge el ple compliment del que disposen els articles 34, 37, 38, 84, 86 i concordants de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i, en particular, en la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient.
2. La conselleria competent en ordenació del territori i paisatge facilitarà mitjançant una pàgina web, tota la informació que puga ser d’interés al ciutadà per a l’exercici del seu dret a la informació en matèria de paisatge com ara textos de caràcter normatiu d’àmbit regional, nacional o europeu; instruments de protecció, gestió o ordenació del paisatge d’àmbit supramunicipal; guies metodològiques per a l’elaboració dels instruments previstos en aquest reglament o alguns dels seus documents; cartografia bàsica; etc. La informació serà accessible i estarà relacionada amb altres fonts d’informació, conforme el que determina l’article 8 del Conveni europeu del paisatge.
3. La conselleria competent en matèria de territori i paisatge centralitzarà els arxius de documents relatius als procediments de participació pública i establirà els mecanismes adequats per al seu accés.
4. La conselleria competent en matèria d’ordenació del territori i paisatge publicarà manuals i guies que faciliten l’adequada aplicació de les determinacions d’aquest reglament o de qualsevol altra qüestió relacionada amb les polítiques de paisatge. S’habilita el conseller competent en aquesta matèria per a establir mitjançant una ordre les que siguen d’obligada observança.
Article 12. Juntes de participació de territori i paisatge
1. De conformitat amb l’article 100 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, les juntes de participació de territori i paisatge constitueixen la via directa d’intervenció ciutadana en la política territorial i del paisatge, i han de donar cabuda tant a les institucions públiques com a les associacions els fins de les quals tinguen vinculació directa amb el territori o el paisatge.
2. El Consell aprovarà mitjançant un decret la composició i les funcions de les juntes de participació de territori i paisatge.
SECCIÓ 1a
PLANS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA
Article 13. Drets dels ciutadans en relació amb la participació pública en els instruments de paisatge
Amb independència de la plena aplicació en les polítiques de paisatge de tots els drets que es consagren en els articles 34 i següents i 84 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i, en particular, en la Llei per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient, els ciutadans i el públic interessat podran exercir els drets en relació amb la participació pública en els instruments de paisatge següents:
1. A participar de manera efectiva i real en la valoració dels paisatges identificats en els instruments del paisatge a través de les metodologia específiques regulades al respecte en el títol III d’aquest reglament.
2. A accedir amb antelació suficient a la informació rellevant relativa als referits instruments de paisatge i a rebre informació actualitzada, veraç i comprensible fins i tot per a un públic no especialitzat.
3. A formular al·legacions i observacions quan estiguen encara obertes totes les opcions i abans que s’adopte la decisió sobre els esmentats instruments de paisatge i que aquelles siguen tingudes degudament en compte per l’administració pública corresponent.
4. Que es faça públic el resultat definitiu del procediment en què ha participat i s’informe dels motius i consideracions en què es basa la decisió adoptada; així com a rebre una resposta, escrita i motivada, sobre les al·legacions, suggeriments o recomanacions que hagen formulat, havent de notificar-se de conformitat amb el que estableix la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Article 14. Definicions
1. El Pla de participació publica és el document que defineix l’estratègia de participació pública que ha d’acompanyar tot instrument de paisatge i la desenvolupa detalladament per a cadascuna de les fases del procés d’elaboració.
2. El públic interessat és el públic afectat o que pot veure’s afectat per procediments de presa de decisions de les polítiques en matèria de paisatge o que tinga un interés en el lloc. En relació al paisatge s’estableixen dos grans grups:
a) Grups d’interés: organismes i agències públiques, autoritats locals, associacions no governamentals, grups acadèmics i científics. Tenen interés tant local com regional i poden contribuir en totes les escales tant a escala regional com en un projecte local.
b) Grups del lloc: residents locals, visitants, grups locals. Són individus que viuen i treballen en una àrea en particular o la visiten i té un interés particular en aqueixa zona.
3. Activitats de participació són els mètodes i mecanismes que es defineixen en el pla de participació pública i que permeten exercir els drets dels ciutadans en matèria de participació definits en aquest capítol.
Article 15. Pla de participació pública dels instruments per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge
1. Els instruments per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge, regulats en el títol III d’aquest reglament, han de disposar d’un pla de participació pública que formarà part d’aquests i garantirà eficaçment, en especial, la participació ciutadana en la valoració de les unitats de paisatge i dels recursos paisatgístics per a la definició dels objectius de qualitat paisatgística.
2. El Pla de participació pública es definirà a l’inici del procés i haurà de preveure tant les fases de consultes prèvies com les de desenvolupament de l’instrument, i també la previsió de les de la revisió.
3. El Pla de participació pública té com a objecte:
a) Fer accessible la informació rellevant sobre l’instrument de paisatge a què es referisca el Pla de participació.
b) Informar del dret a participar i de la forma en què es pot exercir aquest dret.
c) Reconéixer el dret a formular observacions i comentaris en aquelles fases inicials del procediment en què estiguen obertes totes les opcions.
d) Obtenir informació útil del públic interessat.
e) Identificar els valors atribuïts al paisatge pels agents socials i les poblacions mitjançant les metodologies regulades en el títol III.
f) Justificar l’opció adoptada i la forma en què s’ha desenvolupat el tràmit de participació.
Article 16. Contingut del Pla de Participació Pública
El pla de participació pública haurà de contenir, com a mínim, una memòria que de forma clara i esquemàtica definisca:
1. Fases d’elaboració i aplicació de l’instrument a què es refereix el pla.
2. Objectius del procés de participació i programació d’activitats i treballs.
3. Públic interessat i afectat per a cadascun i del paper que exerceixen en el procés de planificació.
4. Metodologia i activitats que s’han de realitzar, com també dels programes de treball per a assegurar l’intercanvi d’informació i la consulta conforme a l’article següent.
5. Avaluació periòdica del procés de participació.
6. Resum, actualitzat periòdicament, dels resultats del Pla de participació pública que haurà de ser comunicat al públic a través de la pàgina web i que continga com a mínim:
a) Informació pública i consultes formulades, els seus resultats, les decisions adoptades per a la definició dels objectius de qualitat i consideració dels resultats de la participació en la presa d’aquestes.
b) Autoritats locals designades com a interlocutors, com també representants de les parts interessades.
c) Punts de contacte i procediments per a obtenir la documentació de base i la informació requerida per les consultes públiques.
Article 17. Activitats i mètodes del Pla de participació pública
Les activitats i els mètodes a què fa referència l’apartat 4 de l’article anterior seran com a mínim els següents:
1. En relació amb el subministrament i l’intercanvi d’informació.
a) L’administració competent haurà d’assegurar que el subministrament i l’intercanvi d’informació es duga a terme des de l’inici i al llarg de tot el procés de redacció dels instruments per a la protecció, ordenació i gestió del paisatge i amb aquest fi utilitzarà diferents mètodes: pàgina web, notes de premsa, publicacions etc. Amb aquest fi podrà efectuar consultes, enquestes i reunions, formals i informals, tant amb els grups d’interés com amb els grups del lloc, en la seua condició d’interessats, amb la finalitat d’articular mecanismes efectius de participació ciutadana en l’elaboració dels instruments de paisatge i de facilitar intercanvis reals d’informació i d’opinió, abans d’arribar a la fase de presa de decisions pels òrgans competents.
b) A l’inici del procés es definirà i posarà a disposició del públic interessat el Pla de participació pública definit en l’article anterior i s’hi aniran incorporant la resta de continguts conforme es desenvolupe.
c) Quan siga possible es ressaltaran i divulgaran les conseqüències visuals, ambientals, socials i econòmiques dels objectius de qualitat paisatgística definits.
2. En relació amb la consulta pública.
a) La consulta pública és una part essencial dels instruments de paisatge regulats en el títol III, tant en la recopilació d’informació del lloc com en la valoració de les unitats de paisatge i dels recursos paisatgístics.
b) La consulta pública es durà a terme amb el públic interessat seleccionant els mètodes més adequats .com ara grups de consulta, enquestes, sessions públiques amb o sense tercer mediador o altres de naturalesa semblant. sense que en cap cas siga suficient la mera fase d’informació pública regulada en l’article 86 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
c) El Consell elaborarà guies de participació pública en paisatge on es definisquen les activitats i mètodes de consulta que millor transmeten la importància que els paisatges tenen per al públic interessat a partir dels valors, desitjos i preferències que els són atribuïts. Aquestes guies s’actualitzaran cada tres anys incorporant els resultats i experiències obtinguts.
TÍTOL II
NORMES D’APLICACIÓ DIRECTA I D’INTEGRACIÓ
DEL PAISATGE EN EL MEDI
CAPÍTOL I
NORMES D’APLICACIÓ DIRECTA
Article 18. Normes d’aplicació directa
1. Les construccions hauran d’adaptar-se a l’ambient en què se situen. No s’admetran actuacions individuals que distorsionen el cromatisme, la textura i les solucions constructives dels edificis o del conjunt en el qual s’ubiquen.
2. No es permetrà que la situació o dimensions dels edificis, els murs, els tancaments, les instal·lacions, el depòsit permanent d’elements i materials o les plantacions vegetals trenquen l’harmonia del paisatge rural o urbà tradicionals, o desfiguren la seua visió.
3. En el sòl no urbanitzable, sense perjudici de l’aplicació de les normes anteriors, seran, a més, normes d’aplicació directa per a les construccions i edificacions les següents:
a) Les edificacions en sòl no urbanitzable hauran de ser acordes amb el seu caràcter aïllat, harmonitzant amb l’ambient rural i el seu entorn natural, conforme a les regles que el planejament aplicable determine per a integrar les noves construccions en les tipologies tradicionals de la zona o més adequades al seu caràcter.
b) No podran alçar-se construccions en llocs pròxims a carreteres, camins ramaders o altres béns de domini públic, sinó d’acord amb el que establisca la legislació específicament aplicable.
4. En el medi rural, a més de l’aplicació de les normes de l’apartat anterior, seran normes d’aplicació directa les següents:
a) No podran realitzar-se construccions que presenten característiques tipològiques o solucions estètiques pròpies de les zones urbanes, excepte en els assentaments rurals que admeten aquesta tipologia.
b) Es prohibeix la col·locació i el manteniment d’anuncis, cartells i tanques publicitàries, excepte els que tinguen caràcter institucional o fi indicatiu o informatiu, amb les característiques que fixe, si és el cas, l’administració competent o, tractant-se de domini públic, tinguen expressa autorització demanial i no comporten un impacte paisatgístic.
c) Les noves edificacions hauran d’harmonitzar amb les construccions tradicionals i amb els edificis de valor etnogràfic o arquitectònic que hi haja en en l’entorn immediat. A més, hauran de tenir tots els seus paraments exteriors i teulats acabats, emprant formes, materials i colors que afavorisquen una millor integració paisatgística, sense que això comporte la renúncia a cap llenguatge arquitectònic.
CAPÍTOL II
NORMES D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
Article 19. Abast de la normes d’integració paisatgística
1. Les normes d’integració paisatgística es concretaran per a cada unitat de paisatge a través dels instruments de paisatge, i constituiran els criteris a què els plans i projectes hauran d’ajustar-se llevat que hi haja motius d’interés públic generals o derivats de l’estructura del paisatge en aquesta unitat que justifiquen la seua excepció, la qual cosa haurà de motivar-se expressament en el planejament o acte d’execució que els excepcione.
2. Els instruments de paisatge definits en el títol s’hauran d’ajustar a aquestes normes i les desenvoluparan amb caràcter específic per a cada àmbit d’estudi havent de justificar el seu adequat compliment mitjançant les accions de protecció, gestió i ordenació definides per a l’àmbit d’estudi.
3. El Consell podrà aprovar directrius específiques per als distints mitjans natural, urbà, rural, agropecuari, forestal i aquells altres que s’estimen oportuns. que es publicaran en el Diari Oficial de la Generalitat i que hauran de ser tingudes en compte en l’elaboració de cada instrument, i aquest haurà de contenir un document d’informació sobre la seua aplicació.
Article 20. Integració en la topografia i vegetació
1. Les actuacions que es projecten s’hauran d’adequar al pendent natural del terreny, de manera que aquest s’altere en el menor grau possible i es propicie l’adequació a la seua topografia natural, tant del perfil edificat com del parcel·lari, de la xarxa de camins i de les infraestructures lineals.
2. Es prohibeixen els creixements urbanístics i construccions sobre elements dominants o en la cresta de les muntanyes, cúspides del terreny i vores de penya-segats excepte quan forme part del creixement natural de nuclis històrics que es troben en alguna d’aquestes situacions i no es modifique substancialment la relació del nucli amb el paisatge en què s’insereix, com també les obres d’infraestructures i equipaments d’utilitat pública que hagen d’ocupar aquestes localitzacions. En el cas d’equipaments d’utilitat pública haurà de justificar-se tècnicament que és l’únic lloc possible on es poden instal·lar enfront d’altres alternatives que impliquen un menor impacte per al paisatge. En cap cas podran urbanitzar-se sòls amb pendents mitjanes superiors al 50%.
3. Els elements topogràfics artificials tradicionals significatius, com ara murs, bancals, sendes, camins tradicionals, escorrenties, tanques i altres d’anàlegs s’incorporaran com a condicionant de projecte, conservant i ressaltant aquells que afavorisquen la formació d’un paisatge de qualitat i proposant accions d’integració necessàries per a aquells que el puguen deteriorar. Les accions d’integració hauran de ser coherents amb les característiques i l’ús dels elements topogràfics artificials, garantint la reposició d’aquests elements quan resulten afectats per l’execució de qualsevol tipus d’obra.
4. Qualsevol actuació amb incidència en el territori:
a) Haurà d’integrar la vegetació i l’arbratge preexistent i, en cas de desaparició, pel fet de ser possible d’acord amb la regulació sectorial, haurà d’establir les mesures compensatòries que permeten conservar la textura i la quantitat de massa forestal dels terrenys.
b) Haurà de conservarà el paisatge tradicional de la flora i la coberta vegetal i potenciar les espècies autòctones d’etapes madures de la successió i les espècies amb capacitat de rebrot després d’incendis.
c) Haurà d’utilitzar espècies adequades a les condicions edafoclimàtiques de la zona i en general, que requerisquen un baix manteniment.
5. Els mètodes d’ordenació forestal i tractaments silvícoles hauran de potenciar la presència d’arbratge de dimensions i vigor que reflectisquen la qualitat real del territori. S’hauran d”evitar tractaments silvícoles que perpetuen masses forestals de baixa qualitat. Així mateix, en l’obertura o repàs de camins en sòl forestal es prestarà una especial atenció a la recuperació del paisatge tant en la seua plataforma com en talussos.
6. En general, es mantindrà el paisatge agropecuari tradicional i característic dels espais rurals per la seua contribució a la varietat del paisatge i integració en ell de les àrees urbanitzable previstes, i es permetran aquells canvis que garantisquen la seua integració paisatgística.
Article 21. Visualització i accés al paisatge
1. Qualsevol actuació amb incidència en el territori haurà de mantenir el caràcter obert i natural del paisatge agrícola, rural o marítim, de les perspectives que oferisquen els conjunts urbans històrics, típics o tradicionals, i de l’entorn de recorreguts escènics conforme a la definició establida en l’article 36, i no s’admetrà la construcció de tanques, edificacions o altres elements la situació o les dimensions dels quals limiten el camp visual o desfiguren sensiblement les perspectives.
2. Es preservaran les fites i elevacions topogràfiques naturals .com ara vessants, turons, muntanyes, serres, llits naturals i qualsevol altra d’anàloga naturalesa. mantenint la seua visibilitat i reforçant la seua presència com a referències visuals del territori i la seua funció com a espai de gaudi escenogràfic. Amb aquest fi es prohibeixen les transformacions de qualsevol naturalesa que alteren o empitjoren la percepció visual d’aquesta condició.
3. Les construccions emplaçades en les voltants de béns immobles de caràcter artístic, històric, arqueològic, típic o tradicional han d’harmonitzar amb aquests, encara que en el seu entorn només n’hi haja un amb aquestes característiques. Els estudis de paisatge hauran d’identificaran aquests immobles en l’inventari de recursos paisatgístics i delimitaran els entorns afectats.
4. La planificació territorial i urbanística i els plans i projectes d’infraestructures hauran de mantenir les condicions de visibilitat pròpies de cadascuna de les diferents unitats de paisatge identificables en el seu àmbit, com ara la linealitat de les valls, obertura dels espais plans, vistes panoràmiques des de posicions elevades, percepció del relleu i de qualsevol element topogràfic significatiu.
5. Els estudis de paisatge que acompanyen els plans territorials i urbanístics establiran punts d’observació .miradors o observatoris.incloent-los, sempre que siga possible, en itineraris paisatgisticorecreatius que contribuïsquen a la posada en valor dels recursos paisatgístics, faciliten la contemplació de l’entorn territorial i de les vistes més significatives de cada lloc, i ajuden a conéixer i interpretar la seua estructura espacial.
6. Els plans a què es refereix el paràgraf anterior hauran d’incloure els punts d’observació en la seua documentació amb eficàcia normativa i delimitaran zones d’afecció paisatgística en el seu entorn immediat que impedisquen la formació de pantalles artificials per a les vistes més rellevants, i queda prohibida la possibilitat d’edificar en aquestes zones.
Article 22. Paisatge urbà
El planejament municipal a partir dels estudis de paisatge:
1. Haurà de propiciar una estructura urbana adequada per a aconseguir la integració dels nuclis de població en el paisatge que el ordena, definint adequadament les vores urbanes, la silueta i els accessos des de les principals vies de comunicació.
2. Haurà de definir les condicions tipològiques justificant-les en les característiques morfològiques de cada nucli. Igualment, haurà de contenir normes aplicables als espais públics i al viari, per a mantenir les principals vistes i perspectives del nucli urbà. S’haurà de prestar especial atenció a la inclusió dels elements valuosos de l’entorn en l’escena urbana, com també a les possibilitats de visualització des dels espais construïts.
3. Haurà de contenir determinacions que permeten el control de l’escena urbana, especialment sobre aquells elements que la puguen distorsionar com ara mitgeres, reculades, tanques, publicitat, tendals i d’altres de naturalesa anàloga.
TÍTOL III
INSTRUMENTS PER A LA PROTECCIÓ,
ORDENACIÓ I GESTIÓ DEL PAISATGE
CAPÍTOL I
DETERMINACIONS GENERALS
Article 23. Instruments per a la protecció, ordenació i gestió del paisatge
1. Els instruments per a la protecció, ordenació i gestió del paisatge són els següents:
a) Pla d’acció territorial de paisatge de la Comunitat Valenciana
b) Estudis de paisatge
c) Estudis d’integració paisatgística.
d) Catàlegs de paisatge.
e) Programes de paisatge
2. Els catàlegs podran tramitar-se de forma independent o com a part dels estudis de paisatge.
3. Els programes de paisatge podran tramitar-se de forma independent o com a part dels estudis de paisatge o dels estudis d’integració paisatgística.
Article 24. Funció dels instruments per a la protecció, ordenació i gestió del paisatge
Els instruments per a la protecció, ordenació i gestió del paisatge, directament, per raó de la pròpia eficàcia normativa o mitjançant la seua integració en el planejament territorial i urbanístic, sectorial, o altres procediments amb incidència en el territori, tenen les funcions següents:
1. Contribuir a definir els objectius per a un desenvolupament sostenible on coexistisca desenvolupament i preservació dels valors paisatgístics.
2. Identificar els trets ambientals, culturals i visuals d’una localitat valorats per la població.
3. Definir la capacitat d’un lloc per a absorbir el canvi i el desenvolupament sense danyar els valors del seu paisatge.
4. Establir les condicions perquè qualsevol transformació del paisatge es realitze amb l’objectiu de desenvolupament sostenible i millora de la qualitat de vida.
Article 25. Cartografia, tècniques de representació i simulació visual del paisatge
1. Per a la realització dels instruments de paisatge s’utilitzaran les cartografies oficials de la Comunitat Valenciana, tant en format vectorial com en format raster subministrades per l’Institut Cartogràfic Valencià.
2. En aquelles zones en què l’Institut Cartogràfic Valencià no dispose de cartografia de base adequada o prou actualitzada, la nova cartografia haurà de realitzar-se atenent als requisits mínims per a ser incorporada al sistema d’informació territorial, per la qual cosa hauran de complir els requeriments tècnics inclosos en els diferents plecs de prescripcions tècniques de l’Institut Cartogràfic Valencià desenvolupats per a la realització de les diferents cartografies oficials de la Comunitat Valenciana.
3 Qualsevol cartografia que s’execute al territori de la Comunitat Valenciana haurà de tenir com a base geodèsica la xarxa de 4t ordre de l’Institut Cartogràfic Valencià i per a la presa de dades GPS la utilització de les correccions diferencials de la Xarxa d’Estacions de Referència Valenciana (ERVA).
4. En els estudis d’Integració paisatgística:
a) S’utilitzaran, tant en la seua documentació com en el procés de projecte, tècniques de modelització i previsualització que permeten controlar el resultat de l’acció que es projecta.
b) Les tècniques de simulació visual tenen com a objecte predir la relació d’una actuació i el seu entorn, ajudant a la visualització de les modificacions proposades abans que arriben a realitzar-se, permetent l’elaboració d’alternatives que poden ser analitzades en la seua totalitat i comparades en la presa de decisions.
c) La documentació gràfica il·lustrarà de forma clara, realista i fàcil d’entendre per un públic no especialitzat el canvi produït en el paisatge a causa de la nova actuació i l’efectivitat de les mesures d’integració proposades.
5. Els estudis d’integració paisatgística hauran d’utilitzar una o més de les següents tècniques en la justificació de les alternatives valorades i la definició de l’adoptada:
a) Preferentment, i en tot cas, infografia i fotocomposició: combinació d’imatges fotogràfiques, gràfics i dibuixos.
b) Dibuixos, perspectives i seccions que incloguen els punts d’observació i l’actuació.
6. Els instruments en matèria de paisatge per a la seua tramitació s’hauran de lliurar en suport paper i digital amb fitxer d’accés obert per a la seua lectura i escriptura, en format amb arxius *dxf i *shp, *.doc i imatges en format *jpg, *.tif, *ecw o similar. El conseller competent en ordenació del territori i paisatge podrà dictar instruccions que fixen formats que s’adapten a les noves tecnologies.
CAPÍTOL II
PLA D’ACCIÓ TERRITORIAL DEL PAISATGE
DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Article 26. Pla d’Acció Territorial del Paisatge de la Comunitat Valenciana
1. El Consell aprovarà un pla d’acció territorial del paisatge de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb el que preveu l’apartat 2 de l’article 11 de la Llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, en el qual, a més d’identificar i protegir els paisatges d’interés regional i, si és el cas, de rellevància local, en el territori valencià, es delimitaran els àmbits territorials que hagen de ser objecte de planificació i actuació a escala supramunicipal en matèria de paisatge i, en particular, els recorreguts escènics i les zones d’afecció visual des de les vies de comunicació.
2. Establirà directrius i criteris per a l’elaboració dels estudis i la resta d’instruments desenvolupats en aquest reglament, la valoració dels paisatges i la conseqüent adopció de mesures de protecció o, si és el cas, d’ordenació o gestió.
3. El contingut i les determinacions d’aquest s’hauran d’ajustar al que preveu per als estudis de paisatge el capítol III d’aquest títol d’aquest reglament, adaptats a la seua escala regional. En la seua elaboració s’haurà d’aplicar el procediment de participació pública establit en el capítol II del títol I.
4. El Pla d’acció territorial del paisatge de la Comunitat Valenciana tindrà el caràcter de pla d’acció territorial amb caràcter general previstos en la Llei 4/2004, de 30 de juny, d’Ordenació de Territori i Protecció del Paisatge, de la Generalitat.
5. Correspon a la conselleria competent en matèria d’ordenació del territori i paisatge l’elaboració del Pla d’acció territorial del paisatge de la Comunitat Valenciana. La tramitació d’aquest serà la prevista en la Llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge per als plans d’acció territorial sectorials, i correspondrà al Consell la seua aprovació definitiva.
CAPÍTOL III
ESTUDIS DE PAISATGE
Article 27. Estudis de paisatge
1. Els estudis de paisatge previstos en els articles 30 i 11.1 de la Llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge són els instruments d’ordenació paisatgística que tenen com a funció coadjuvar, en matèria de paisatge, a la planificació territorial i urbanística d’àmbit municipal i supramunicipal.
2. Els estudis de paisatge estableixen els principis, les estratègies i les directrius que permeten adoptar mesures específiques destinades a la catalogació, valoració i protecció del paisatge en el seu àmbit d’aplicació.
3. De conformitat amb el que determina l’article 30 de la Llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge hauran de contenir un estudi de paisatge els plans d’acció territorial i els plans generals.
Article 28. Fins dels estudis de paisatge
Els estudis de paisatge, de conformitat amb el que estableix l’article 31 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge i a través de la metodologia establida en aquest reglament:
a) Analitzen les activitats i els processos que incideixen en el paisatge.
b) Estableixen els objectius de qualitat paisatgística de l’àmbit d’estudi; entenent per objectiu de qualitat paisatgística la formulació per les autoritats públiques competents, per a un determinat paisatge, de les aspiracions de les poblacions en allò que es refereix a les característiques paisatgístiques de l’entorn en què viuen fixades mitjançant procediments participatius.
c) Indiquen les mesures i les accions necessàries per a complir els objectius de qualitat. Les accions que establisquen podran ser de protecció, ordenació i gestió.
Article 29. Contingut de l’estudi de paisatge
L’estudi de paisatge s’haurà d’ajustar al contingut següent:
1. Pla de participació pública
2. Informació del territori
3. Caracterització i valoració del paisatge
4. Fixació dels objectius de qualitat paisatgística
5. Mesures i accions necessàries per al compliment els objectius de qualitat paisatgística
Article 30. Pla de participació pública
Els estudis de paisatge hauran d’incorporar i implementar necessàriament el corresponent pla de participació pública en la forma establida en el capítol II del títol I d’aquest reglament.
Article 31. Informació del territori
1. Els estudis de paisatge hauran d’analitzar les activitats i els processos amb incidència en el paisatge per a la determinació dels objectius de qualitat paisatgística i de les mesures i accions necessàries per a complir-los, en els àmbits de l’ordenació territorial i urbanística, cultural, ambiental, agrària, social, turística i econòmica, com també en qualsevol altra que puga tenir un impacte directe o indirecte sobre el paisatge, en relació amb el que determina l’article 27.3 de la Llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge.
2. S’haurà d’analitzar tant la situació existent com el futur previst per l’evolució dels processos naturals i humans en el territori, incloent-hi plans territorials, urbanístics i sectorials i projectes aprovats per l’administració competent, que seran tinguts en compte en establir les seues determinacions.
Secció 1a
Caracterització i valoració del paisatge
Article 32. Caracterització del paisatge
1. L’anàlisi i el tractament del paisatge exigirà, a l’efecte instrumental, la delimitació de les unitats de paisatge i dels recursos paisatgístics, en els termes definits en el present article i en els següents. S’entén per caracterització del paisatge, la descripció, la classificació i la delimitació cartogràfica de les unitats de paisatge d’un territori determinat i dels recursos paisatgístics que les singularitzen.
2. S’entén per unitat de paisatge l’àrea geogràfica amb una configuració estructural, funcional o perceptivament diferenciada, única i singular, que ha anat adquirint els caràcters que la defineixen després d’un llarg període de temps. S’identifica per la seua coherència interna i les seues diferències respecte a les unitats contigües.
3. S’entén per recursos paisatgístics els elements lineals o puntuals singulars d’un paisatge o grup d’aquests que defineixen la seua individualitat i que tenen un valor visual, ecològic, cultural o històric.
Article 33. Delimitació de l’àmbit
1. L’àmbit dels estudis de paisatge serà definit a partir de consideracions paisatgístiques, visuals i territorials. Seran independents del pla de què formen particle Inclouran unitats de paisatge completes, amb total independència de qualsevol tipus de límit de naturalesa administrativa, com ara línies de terme municipal, límits de propietat, límits de sectors o qualsevol altre provinent de plans urbanístics i semblants.
2. En el cas d’unitats l’àmbit de les quals pertanga a diferents municipis, o siguen objecte de planificació per diferents administracions, que ja hagen sigut objecte d’un estudi de paisatge aprovat definitivament, s’incorporaran les determinacions d’aquest. Quan es troben en tramitació, les administracions responsables estaran obligades a la coordinació de les seues actuacions que garantisquen el tractament únic per a la unitat de paisatge. La falta d’acord entre diferents administracions, serà resolta pel Consell a proposta de la conselleria competent en matèria d’ordenació del territori i paisatge.
3. Quan així ho determine el Pla d’acció territorial del paisatge de la Comunitat Valenciana, forme part d’un pla d’acció territorial o intervinga acord del Consell, o d’uns quants municipis, adoptat pels seus plens municipals, l’estudi de paisatge serà d’àmbit intermunicipal.
Article 34. Caracterització de les unitats de paisatge
1. La caracterització de les unitats de paisatge té com a objecte:
a) La definició, la descripció i la delimitació de les característiques paisatgístiques en l’àmbit d’estudi.
b) L’anàlisi de les seues característiques i de les dinàmiques i pressions que les modifiquen.
c) Identificar els recursos paisatgístics que singularitzen positivament el seu valor i els conflictes paisatgístics que les degraden negativament.
d) Possibilitar la definició dels objectius de qualitat paisatgística.
2. Les unitats de paisatge es delimitaran conforme als criteris següents:
a) Les unitats de paisatge es definiran a partir de la consideració dels elements i factors naturals o humans, que li proporcionen una imatge particular i ho fan identificable o únic. Es consideraran, almenys, els següents:
. Naturals: relleu, aspectes geològics i hidrològics, sòl, clima, espècies de fauna i flora silvestres.
. Humans: població, assentament, intervenció humana, patró i usos del sòl com ara agricultura, transhumància, silvicultura, activitats rurals, hidràulica, mineria, indústria, transport, turisme, serveis, infraestructures i usos recreatius entre altres.
b) Les unitats de paisatge seran coherents amb les unitats ambientals per a incorporar la informació física, biològica, cultural i social en un plantejament interdisciplinari que millor integre el patró ecològic i les seues relacions de forma que la gestió del paisatge promoga els principis de sostenibilitat.
c) Les unitats de paisatge es delimitaran independentment de límits administratius i com a tals s’emmarcaran en el seu context regional i s’integraran amb aquelles que ja s’han dut a terme a les zones limítrofes, i hagen sigut objecte d’aprovació per l’administració competent.
4. L’anàlisi de les característiques de les unitats de paisatge definides i delimitades mostrarà per a cada unitat, almenys, els aspectes següents:
a) Elements existents que defineixen la singularitat de la unitat, incloent aquells que afecten una altra experiència sensorial a més de la vista.
b) Recursos paisatgístics existents dins de cada unitat conforme al que disposa l’article següent.
c) Tendències i processos de canvi presents i futurs i com aquestes poden afectar les característiques de la unitat de paisatge. En particular s’analitzaran les procedents de plans i projectes que afecten l’àrea d’estudi.
d) Principals conflictes existents i previsibles.
Article 35. Caracterització dels recursos paisatgístics
1. Es realitzarà una caracterització dels recursos paisatgístics amb les àrees o elements del territori de rellevància i interés ambiental, cultural i visual que inclouran:
a) Pel seu interés ambiental, les àrees o elements que gaudisquen d’algun grau de protecció, declarat o en tramitació, de caràcter local, regional, nacional o supranacional; el domini públic marítim i fluvial; així com aquells espais que compten amb valors acreditats per la declaració d’impacte ambiental. Les àrees o elements del paisatge altament valorades per la població pel seu interés natural.
b) Pel seu interés cultural i patrimonial les àrees o els elements amb algun grau de protecció, declarat o en tramitació, de caràcter local, regional, nacional o supranacional i els elements o espais apreciats per la societat local com a fites en l’evolució històrica i l’alteració, l’ocultació o la modificació substancial de les condicions de percepció de les quals siga valorada com una pèrdua dels trets locals d’identitat o patrimonials.
c) Pel seu interés visual les àrees i elements visualment sensibles l’alteració o la modificació dels quals pot fer variar negativament la qualitat de la percepció visual del paisatge. Es definirà a partir de l’anàlisi visual definida en l’article següent i contindrà, almenys, els elements següents:
. Els elements topogràfics i formals que defineixen l’estructura espacial que fa singular un lloc, com ara fites topogràfiques, vessants, crestes de les muntanyes, línia d’horitzó, rius i semblants.
. Els elements i àrees significatives o característiques no estructurants que conformen un paisatge tant derivades de la seua configuració natural com per l’acció de l’home .perfils d’assentaments històrics, fites urbanes, culturals, religioses o agrícoles, siluetes i façanes urbanes, i altres de similars.
. Les principals vistes i perspectives cap als elements identificats en els apartats anteriors i dels inventariats per causes ambientals o culturals.
. Els punts d’observació i els recorreguts paisatgístics d’especial rellevància per la seua alta freqüència d’observació, o la qualitat de les seues vistes.
. Les conques visuals que permeten observar la imatge exterior dels nuclis urbans a què s’haja reconegut un extraordinari valor i la seua inserció en el territori, l’escena urbana interior i les vistes des d’aquests de l’entorn que els circumda.
. Les àrees d’afecció visual des de les carreteres
Article 36. Visibilitat del paisatge. Anàlisi visual
1. La visibilitat del paisatge determina la importància relativa del que es veu i es percep i és funció de la combinació de distints factors com són els punts d’observació, la distància, la duració de la vista, i el nombre d’observadors potencials.
2. L’anàlisi visual determina la visibilitat del paisatge i té com a objecte:
a) Identificar les principals vistes cap al paisatge i les zones d’afecció visual cap als recursos paisatgístics.
b) Assignar el valor visual dels recursos paisatgístics visuals segons la seua visibilitat.
c) Identificar els recorreguts escènics
d) Identificar i valorar possibles impactes visuals d’una actuació sobre el paisatge.
3. Els recorreguts escènics són aquelles vies de comunicació, camins tradicionals, sendes o semblants, o segments d’aquestes que tenen un valor paisatgístic excepcional per travessar o tenir vistes sobre paisatges de valor natural, històric o visual.
4. Els punts d’observació són els llocs del territori des d’on es percep principalment el paisatge. Se seleccionaran els punts de vista i seqüències visuals de major afluència pública que inclouran entre altres els següents:
a) Principals vies de comunicació, considerant-les com a punt d’observació dinàmic que defineixen seqüències de vistes.
b) Nuclis de població.
c) Àrees recreatives, turístiques i d’afluència massiva principals.
d) Punts d’observació representatius per mostrar la singularitat del paisatge.
5. Per a cada punt d’observació l’anàlisi visual
a) Delimitarà la conca visual o territori que pot ser observat des d’aquest, marcant les distàncies curta (fins a 300 m), mitjana (300 fins a 1.500 m) i llarga (més de 1.500 m) des del punt d’observació. Aquestes distàncies poden ser modificades de forma justificada segons l’entorn.
b) Identificarà els recursos visuals o les àrees i elements que defineixen visualment la singularitat d’un paisatge.
c) Determinarà el nombre d’observadors potencials del paisatge objecte d’estudi, diferenciant-ne la proporció en relació amb les categories següents: residents, turistes i en itinerari, i la duració estimada de l’observació.
6. Els punts d’observació es classificaran com a principals i secundaris, segons el nombre d’observadors potencials, la distància i la duració de la visió.
7. D’acord amb el grau d’importància s’obtindran les zones de màxima visibilitat, les de visibilitat mitjana, les de visibilitat baixa i les no visibles o zones d’ombra. Són zones de màxima visibilitat les perceptibles des d’algun punt d’observació principal. Són zones de visibilitat mitjana les perceptibles des de més de la meitat dels punts d’observació secundaris, i baixa des de menys de la meitat d’aquests.
Article 37. Valor paisatgístic
1. El valor paisatgístic és el valor relatiu que s’assigna a cada unitat de paisatge i a cada recurs paisatgístic per raons ambientals, socials, culturals o visuals. Per a cada una de les unitats de paisatge i recursos paisatgístics, s’establirà un valor segons la seua qualitat paisatgística, les preferències de la població i la seua visibilitat.
2. La qualitat paisatgística serà proposada de forma justificada per un equip pluridisciplinari d’experts en paisatge, a partir de la qualitat de l’escena, la singularitat o raresa, la representativitat, l’interés de la seua conservació i la seua funció com a part d’un paisatge integral.
3. La qualitat es manifestarà com a molt baixa, baixa, mitjana, alta o molt alta. L’administració competent per a l’aprovació del corresponent instrument de paisatge podrà fixar una qualitat diferent de la proposada de forma justificada.
4. La preferència de la població incorporarà els valors atribuïts al paisatge pels agents socials i les poblacions concernides i es definirà a partir de la consulta pública establida pel Pla de participació pública conforme al que ha determinat l’article 17.2 d’aquest reglament.
5. La visibilitat es determinarà des de les principals carreteres i punts d’observació a partir de l’anàlisi visual desenvolupat en l’article 36.
6. El valor de cada unitat de paisatge i de cada recurs paisatgístic serà el resultat de la mitjana de les puntuacions resultants de la qualitat atorgada tècnicament i de les preferències del públic, ponderada pel grau de la seua visibilitat des dels principals punts d’observació. El resultat del valor paisatgístic es manifestarà com a molt baix, baix, mitjà, alt o molt alt.
7. En qualsevol cas ha d’atribuir-se el màxim valor als paisatges que ja estan reconeguts per una figura de la legislació en matèria de protecció d’espais naturals i patrimoni cultural.
8. La conselleria competent en ordenació del territori i protecció del paisatge elaborarà i publicarà guies metodològiques per a la valoració de paisatges que actualitzarà periòdicament incorporant l’experiència adquirida i l’intercanvi d’informació internacional conforme als mecanismes d’implementació de l’article 8 del Conveni europeu del paisatge. Fins que no es dispose d’aquestes podran utilitzar-se tant mètodes qualitatius com quantitatius de valoració sempre que s’expressen els indicadors o paràmetres utilitzats i s’empren normes o metodologies tècniques de general acceptació, com ara el Mètode de valoració de la preferència visual o altres de similars. En aquest cas es detallaran les metodologies i processos de càlcul utilitzats en la valoració que sempre han de referir-se a mostratges de caràcter representatiu de la població concernida.
Secció 2a
Objectius de qualitat paisatgística
Article 38. Fixació dels objectius de qualitat paisatgística
1. Es definiran a partir del valor paisatgístic atorgat conforme al que estableix l’article anterior.
2. Per a cada unitat de paisatge i recurs paisatgístic es fixarà un dels següents objectius:
a) Conservació i manteniment del caràcter existent
b) Restauració del caràcter
c) Millora del caràcter existent a partir de la introducció de nous elements o la gestió dels existents.
d) Creació d’un nou paisatge.
e) Una combinació dels anteriors.
Secció 3a
Mesures i accions
Article 39. Mesures i accions necessàries per al compliment dels objectius de qualitat paisatgística
Per a aconseguir els objectius de qualitat paisatgística a què es refereix l’article anterior els estudis de paisatge definiran les accions de protecció, ordenació i gestió següents:
1. Catalogació dels paisatges de valor paisatgístic alt o molt alt.
2. Delimitació del sistema d’espais oberts.
3. Establiment de normes d’integració paisatgística, i guies per a una adequada ordenació del paisatge.
4. Definició de programes de paisatge.
Article 40. Catàleg de paisatges
A l’efecte establit en l’article anterior, els estudis de paisatge incorporaran un catàleg de paisatges, amb el contingut i la documentació que estableix el capítol V del títol III d’aquest reglament.
Article 41. Delimitació del sistema d’espais oberts
1. A l’efecte de l’article 39, els estudis de paisatge delimitaran un sistema d’espais oberts o conjunt integrat i continu d’espais en general lliures d’edificació, d’interés ambiental, cultural, visual, recreatiu i les connexions ecològiques i funcionals que els relacionen entre si.
2. El sistema d’espais oberts constituirà una zona d’ordenació urbanística a l’efecte dels articles 36.1.c) i 45.1.e) de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana.
3. El sistema d’espais oberts té com a objecte proveir d’àrees recreatives a l’aire lliure, protegir àrees i hàbitats naturals com també el patró ecològic del lloc i els valors culturals i paisatgístics, millorar el paisatge visual i preservar zones de transició físiques i visuals entre distints usos i activitats.
4. Inclouran els següents paisatges, excepte excepcionalitat que ha de ser objecte de motivació expressa:
a) Els elements inclosos en el catàleg de paisatge.
b) Les connexions ecològiques i funcionals o franges de terreny que connecten els espais de l’apartat anterior i que encara no tenint elements de singularitat manifesta paisatgística o fins i tot es troben degradats, es consideren necessaris com a àrees de connexió entre els espais d’interés per a aconseguir una continuïtat física, ecològica i funcional. En qualsevol cas inclourà la xarxa hídrica, sendes històriques, camins ramaders, infraestructures i semblants i els corredors verds a què es refereix la Llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, que exerceixen funcions de connexió biològica i territorial, tot això de conformitat amb el que estableix l’article 20.7 de la Llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge.
5. Encara que la inclusió d’un terreny en el sistema d’espais oberts és independent de la seua classificació o qualificació urbanística, l’ordenació que s’establisca ha de garantir el caràcter d’espai obert. Les normes d’integració establiran les condicions d’ús d’aquests sòls.
Article 42. Normes d’integració paisatgística
1. Les normes d’integració paisatgística definiran els criteris de localització en el territori i de disseny de nous usos i activitats sobre el paisatge per a aconseguir la integració paisatgística en relació amb:
a) La regulació dels usos del sòl, les densitats, altures i volums, l’ús de tipologies arquitectòniques i morfologies urbanes, així com l’ús de materials, textures i colors adequats per a la formació de l’entorn visual, conforme al que ha determinat l’article 28 b) de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge
b) La correcció de conflictes paisatgístics existents per a la millora dels àmbits degradats, especialment els existents en les perifèries dels nuclis i en les conurbacions pròpies de les grans aglomeracions urbanes
c) La restauració o la rehabilitació dels àmbits deteriorats com a conseqüència, entre altres, de la seua fragmentació per la proliferació d’infraestructures lineals terrestres, la seua contaminació visual per línies aèries i tanques publicitàries, la seua degradació en les vores de les ciutats i de les aglomeracions urbanes, la seua transformació per processos urbanístics o per la introducció de tècniques, mètodes o instal·lacions per a l’explotació agrícola, ramadera i silvícola inadequades al seu entorn.
d) El règim jurídic dels elements catalogats.
e) El règim d’usos i ordenació en el sistema d’espais oberts.
2. Cada estudi de paisatge concretarà, desenvolupant i definint amb detall, les normes d’integració paisatgístiques previstes en el títol II del present reglament així com qualsevol altra que tinga com a objecte assolir els objectius de qualitat paisatgística establits conforme als articles anteriors.
3. Les normes d’integració paisatgística que constituïsquen criteris per al desenvolupament de l’ordenació urbanística detallada s’inclouran en les fitxes de planejament previstes en la legislació urbanística vigent.
4. Aquelles que es referisquen al tractament formal dels espais públics o de les edificacions resultants, que pertanyen a l’ordenació estructural, s’integraran en les normes urbanístiques del pla a qual acompanyen.
5. Els estudis de paisatge podran proposar guies pràctiques de disseny per a integrar en el paisatge els nous usos i activitats resultants dels creixements urbans, la implantació d’infraestructures, la gestió i la conservació d’espais naturals i forestals, la conservació i la posada en valor d’espais culturals, la protecció d’àrees d’afecció visual, l’ús i el gaudi públic del paisatge, la millora de la imatge urbana i d’espais degradats i qualsevol altra de les establides en el punt 1 d’aquest article per a les normes d’Integració.
Article 43. Definició dels programes de paisatge
1. Els estudis de paisatge inclouran la definició dels programes de paisatge que han de ser objecte d’execució prioritària per a garantir la preservació, la millora o la posada en valor dels paisatges que pel seu valor natural, visual, cultural o urbà o pel seu estat de degradació requereixen intervencions específiques i integrades. La determinació del programa s’inclourà com a fitxa entre els documents del Pla urbanístic o territorial a què acompanye l’estudi.
2. Els programes de paisatge es desenvoluparan conforme al capítol VI del present títol i concretaran les mesures, actuacions i projectes de paisatge necessaris per a complir els objectius de qualitat paisatgística definides per a l’àmbit d’estudi.
Article 44. Documentació de l’estudi de paisatge
La documentació de l’estudi de paisatge, s’ajustarà al contingut següent:
DOCUMENTACIÓ INFORMATIVA
1. Síntesi dels plans o normes de caràcter territorial, urbanístic, ambiental o qualsevol altra de caràcter sectorial que se li apliquen
2. Determinacions de caràcter paisatgístic que se li apliquen i en especial les contingudes en els estudis de paisatge ja aprovats de rang igual o superior, incorporant-ne:
a) Plànol a escala 1/20.000 amb les unitats de paisatge i recursos paisatgístics diferenciant els catalogats i sistema d’espais oberts, aprovats o en tramitació en l’àmbit de l’estudi que es desenvolupa. Fitxa per a cada una d’ells que continga el caràcter, valor i objectius de qualitat ja assignats.
b) Normes d’integració paisatgística i programes de paisatge vigents en l’àmbit del pla que es desenvolupa.
3. Informació i anàlisi territorial de l’àmbit de l’estudi.
4. Anàlisi de les activitats i processos amb incidència en el paisatge. Característiques, dinàmiques i pressions que els modifiquen.
DOCUMENTACIÓ JUSTIFICATIVA
5. Adequació a plans o normes vigents:
a) Justificació de l’adequació als instruments a què es refereix la documentació informativa i de la consideració dels condicionants territorials i dinàmiques que afecten l’àmbit de l’estudi.
b) Justificació de la incorporació i el desenvolupament de les normes d’integració paisatgística establides en el títol II
6. Pla de participació pública
Informe de seguiment del Pla de participació pública conforme al que estableix el present reglament
7. Àmbit territorial de l’estudi
a) Descripció i justificació de l’àmbit territorial de l’estudi i de l’adequació a les determinacions, normes o plans assenyalats en la documentació informativa.
b) Plànol a escala 1/20.000 amb la delimitació de l’àmbit territorial.
8. Delimitació i caracterització de les unitats de paisatge i recursos paisatgístics
a) Definició i caracterització de les unitats de paisatge i els recursos paisatgístics amb detall de cada un d’aquests. Justificació del mètode seguit.
b) Plànol, a escala 1/20.000 o major amb delimitació de les unitats de paisatge i recursos paisatgístics.
c) Inventari d’activitats o elements conflictius des del punt de vista visual o paisatgístic que almenys inclourà les edificacions o instal·lacions en ruïna i àmbits degradats en els entorns urbans, rurals, industrials o naturals, per abandó o cessament d’activitats productives, deteriorament del sòl o la seua coberta, sòls contaminats, activitats i elements impropis, catàstrofes naturals, deteriorament de l’escena o de la vista d’elements singulars, implantació d’infraestructures i instal·lacions publicitàries i altres de naturalesa anàloga.
9. Anàlisi visual
a) Fitxa de cada punt d’observació, amb definició gràfica de situació, delimitació de la conca visual i unitats de paisatge i recursos paisatgístics situats en aquesta. Observadors i classificació.
b) Plànol de visibilitat, a escala 1/20.000 o major amb situació dels punts d’observació i indicadors de coordenades UTM, i delimitació de les zones de visibilitat màxima, mitjana, baixa i nul·la.
10. Valor i objectius de qualitat paisatgística
a) Justificació del mètode seguit per a la valoració de les unitats de paisatge i els recursos paisatgístics amb detall de cada un d’aquests.
b) Fitxa per a cada unitat de paisatge i cada recurs paisatgístic que en reculla, la delimitació gràfica, descripció del seu caràcter, valor i objectius de qualitat paisatgística.
c) Plànol, a escala 1/20.000 o major amb delimitació de les unitats de paisatge i recursos paisatgístics, classificats pel seu valor-objectiu de qualitat, en cinc categories.
11. Justificació de les mesures i accions proposades per a la consecució dels objectius de qualitat paisatgística
DOCUMENTACIÓ AMB CARÀCTER NORMATIU
12. Catàleg
El catàleg constituirà un document diferenciable de l’estudi de paisatge que forma part de l’ordenació estructural de conformitat amb el que estableixen els articles 36.a) i 45.4 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana.
13. Normes d’integració paisatgística que formen part de l’ordenació estructural de conformitat amb el que estableix l’article 36.1.h) de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana
Diferenciaran les que es referisquen al catàleg i al sistema d’espais oberts, de les altres.
14. Sistema d’espais oberts que formen part de l’ordenació estructural de conformitat amb el que estableix l’article 36.1.c) de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana.
a) Normes d’integració paisatgística referides al sistema d’espais oberts, que determinen el grau de protecció, règim d’usos del sòl.
b) Plànol a escala 1/20.000 o major amb la delimitació del sistema d’espais oberts, amb delimitació de les diferents zones de tractament establides en les normes d’integració paisatgística
15. Programes de paisatge
a) Fitxa per a cada un dels programes proposats explicant en què consisteixen, els objectius i estratègies, i què han de complir per a aconseguir els objectius de qualitat.
b) Plànol E 1/20.000 o major que delimite els àmbits dels programes de paisatge.
Article 45. Tramitació dels estudis de paisatge d’àmbit municipal
1. Els estudis de paisatge, es tramitaran conjuntament amb el Pla territorial o urbanístic a què acompanyen.
2. Quan es tracte de plans generals, o d’instruments de planificació urbanística que així ho requerisquen per raó del que determina l’11.1 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, el document de concert previ inclourà la documentació relativa al Pla de participació pública, plànol amb la delimitació i valor de les unitats paisatgístiques a escala 1/20.000, inventari de recursos paisatgístics i el seu valor, plànol a escala 1/20.000 amb la delimitació del sistema d’espais oberts i la determinació provisional dels objectius de qualitat.
3. El document de planejament sotmés a informació pública inclourà l’estudi de paisatge amb tota la documentació establida en l’article anterior
4. No s’aprovarà definitivament fins que les determinacions de l’estudi de paisatge estiguen contingudes en la documentació del Pla general, les seues modificacions o revisions. La memòria justificativa d’aquest deixarà constància de forma explícita del mode i lloc en què hagen sigut incorporats.
Article 46. Modificació dels estudis de paisatge d’àmbit municipal
Les modificacions de plans urbanístics o territorials que modifiquen l’ordenació estructural i impliquen una modificació de les determinacions dels estudis de paisatge, es tramitaran conforme al procediment establit per a la seua aprovació.
Article 47. Tramitació dels estudis de paisatge d’àmbit intermunicipal
1. Els estudis de paisatge que acompanyen plans urbanístics d’àmbit supramunicipal o aquells d’àmbit intermunicipal que es tramiten de forma independent s’ajustaran al procediment establit en l’article 92 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana.
2. Els estudis de paisatge d’àmbit intermunicipal o supramunicipal que acompanyen els plans d’acció territorial, es tramitaran conjuntament amb aquests, i és necessari que, el document sotmés a informació pública continga la documentació completa, i informe previ de la conselleria competent en ordenació del territori i paisatge respecte de:
. Pla de participació pública.
. Delimitació, caracterització i valoració de les unitats de paisatge i els recursos paisatgístics.
. Sistema d’espais oberts.
CAPÍTOL IV
ESTUDIS D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
Article 48. Estudis d’integració paisatgística
1. Els estudis d’integració paisatgística s’elaboraran en els casos previstos en l’article 11.3 de la Llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge valorant la incidència en el paisatge de les actuacions que tinguen com a objecte nous creixements urbans o la implantació de noves infraestructures.
2. De conformitat amb el que estableix l’apartat 4 de l’esmentat article, han de proposar mesures correctores i compensatòries dels impactes paisatgístics que facen viable el projecte, i les administracions amb competència per a la seua aprovació les incorporaran al contingut de la resolució, tant de l’aprovació del pla o projecte com de la declaració d’impacte ambiental o avaluació estratègica ambiental, conforme al procediment previst en l’article 58 d’aquest reglament.
3. La justificació del compliment de l’article 12.1 de la Llei del sòl no urbanitzable, dels apartats 1 a 3 de l’article 8 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana i l’anàlisi de l’impacte paisatgístic dels projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental a l’empara del que disposa la Llei 2/1989, de 3 de març i del seu reglament de desplegament aprovat per Decret 162/1990, de 15 d’octubre, es realitzarà mitjançant un estudi d’integració paisatgística.
4. Conseqüentment ha d’anar acompanyat d’estudi d’integració paisatgística:
a) El planejament urbanístic de desenvolupament previst en els apartats b, c, d i f de l’article 38 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana .
b) Les sol·licituds de llicències urbanístiques dins dels conjunts i els seus entorns declarats béns d’interés cultural i dins dels espais naturals protegits.
c) Les sol·licituds de declaracions d’interés comunitari.
d) Autoritzacions i llicències a sòl no urbanitzable no incloses en els àmbits anteriors.
e) Els projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental a l’empara del que disposa la Llei 2/1989, de 3 de març i del seu reglament de desplegament aprovat per Decret de 162/1990, de 15 d’octubre, l’anàlisi d’impacte visual es substitueix per l’esmentat estudi conforme al que ha assenyalat l’article 58 d’aquest reglament.
f) Projectes d’infraestructures o obres públiques.
Article 49. Objecte i determinacions
1. Els estudis d’integració paisatgística tenen com a objecte predir i valorar la magnitud i la importància dels efectes que les noves actuacions o la remodelació d’actuacions preexistents poden arribar a produir en el caràcter del paisatge i en la seua percepció i determinar estratègies per a evitar els impactes o mitigar els possibles efectes negatius.
2. L’estudi d’integració paisatgística inclourà la valoració dels impactes paisatgístics i visuals que produeix una actuació sobre el paisatge.
a) La valoració de la integració paisatgística d’una actuació analitza i valora la capacitat o la fragilitat d’un paisatge per a acomodar els canvis produïts per l’actuació sense perdre el seu valor o caràcter paisatgístic.
b) La valoració de la integració visual d’una actuació analitza i valora els canvis en la composició de vistes cap al paisatge com a resultat de la implantació d’una actuació, de la resposta de la població a aquests canvis i dels efectes sobre la qualitat visual del paisatge existent.
3. Quan a l’àrea d’estudi existisca un estudi o catàleg de paisatge municipal o supramunicipal s’incorporaran les especificacions de les unitats de paisatge afectades per l’actuació.
Article 50. Integració paisatgística
1. Una actuació es considera integrada en el paisatge si no afecta negativament el caràcter del lloc i no impedeix la possibilitat de percebre els recursos paisatgístics.
2. S’entendrà que una actuació no està integrada en el paisatge i, consegüentment, produeix impacte paisatgístic i visual quan es donen una o diverses de les circumstàncies següents:
a) Incompleix les normes d’integració paisatgística establides en el títol II d’aquest reglament.
b) Falta d’adequació de l’actuació a l’estudi de paisatge o catàleg de paisatge, per incompliment de les normes d’integració paisatgística d’aquell definides per a les unitats de paisatge on es localitza l’actuació o per a les regulades en aquest reglament o falta d’adequació als criteris que van determinar la inclusió d’un espai en el catàleg.
c) Bloqueja o genera un efecte advers sobre algun recurs paisatgístic dels descrits en el capítol anterior o danya o destrueix recursos paisatgístics de valor alt o molt alt.
d) Crea enlluernaments o il·luminació que afecten recursos visuals descrits en l’apartat anterior.
e) Disminueix la integritat en la percepció d’un element del patrimoni cultural, o afecta negativament el seu significat històric.
f) Difereix i contrasta significativament de l’entorn on s’ubica i redueix el valor visual del paisatge per la seua extensió, volum, composició, tipus, textura, color, forma, etc.
g) Domina, alterant negativament, la composició del paisatge o els seus elements percebuts des d’un punt d’observació principal.
Article 51. Àmbit dels estudis d’integració paisatgística
1. L’àmbit dels estudis d’integració paisatgística comprendrà, per a cada pla, projecte o actuació per al qual és obligatòria la seua realització conforme al que estableix l’article 48.4 del present reglament, la unitat o unitats de paisatge completes afectades per la conca visual de l’actuació tant en la seua fase de construcció com d’explotació.
2. A l’efecte, s’entén per conca visual aquella part del territori des d’on és visible l’actuació i que es percep espacialment com una unitat definida generalment per la topografia i la distància. La conca visual pot contenir al seu torn una part d’una unitat de paisatge, una unitat completa o diverses unitats de paisatge.
Article 52. Contingut dels estudis d’integració paisatgística
El contingut dels estudis d’integració paisatgística s’adaptarà al tipus de projecte i al paisatge on s’ubica, i inclourà:
1. Pla de participació pública.
2. Descripció i definició de l’abast de l’actuació.
3. Delimitació de l’àmbit d’estudi i caracterització de les unitats de paisatge i dels recursos paisatgístics afectats, conforme a la secció 1 del capítol III del present títol.
4. Plans i projectes en tràmit o execució en el mateix àmbit.
5. Valoració de la integració paisatgística o justificació del compliment de les determinacions contingudes en els instruments de paisatge que s’apliquen, i en especial de l’estudi de paisatge o catàleg de paisatge.
6. La valoració de la integració visual a partir d’una anàlisi visual de l’àmbit desenvolupat conforme a l’article 36.
7. La identificació dels impactes paisatgístics i visuals i la previsió de la seua importància i magnitud.
8. Les mesures d’integració i mitigació d’impactes i programa d’implementació.
Article 53. Abast i descripció de l’actuació
1. La descripció de l’actuació objecte d’estudi d’integració paisatgística, mostrarà els continguts següents:
a) Antecedents del pla o projecte. Beneficis socials, econòmics i ambientals del projecte i les conseqüències que es produirien en cas de no realitzar-se. Conclusions de possibles processos de participació realitzats.
b) Descripció del pla o projecte, que inclourà com a mínim:
. Localització de l’actuació i delimitació de l’àrea de l’estudi en plànols a escala 1/20.000.
. Descripció de tots els elements que formen l’actuació i que poden afectar el paisatge, incloent accessos, infraestructures, etc.
. Identificació de cada una de les fases de l’actuació, incloent la fase de construcció.
. Plantes, alçats i seccions de l’actuació.
. Detalls de tots els elements i estructures que afecten la seua aparença externa, així com els materials, acabaments, colors i textures.
. El text descriptiu serà breu i concís limitant-se a explicar i a recolzar el material il·lustratiu.
2. La descripció del projecte i de tots els seus elements, tant permanents com temporals, es realitzarà tant per a la fase de construcció com per a la fase d’explotació o producció.
Article 54. Valoració de la integració paisatgística
1. La valoració de la integració paisatgística d’una actuació analitzarà la capacitat o la fragilitat d’un paisatge per a acomodar els canvis produïts per l’actuació sense perdre el seu valor o caràcter paisatgístic.
2. La valoració de la integració paisatgística tindrà en compte els següents aspectes dels possibles impactes paisatgístics:
a) Fonts potencials d’impacte. S’identificaran les principals causes o fonts potencials de produir impactes en el paisatge.
b) Identificació dels impactes potencials.
c) Caracterització i magnitud de cada un d’aquests tant en la fase de construcció com en el seu funcionament, per a diferents horitzons temporals. S’analitzaran, almenys els factors següents:
. Escala de l’actuació i l’extensió física de l’impacte.
. Bondat o efecte beneficiós o advers de l’impacte sobre el valor del paisatge
. Incidència, identificant els impactes directes sobre elements específics del paisatge i els indirectes que incidisquen sobre el patró que defineix el caràcter del lloc.
. Duració, diferenciant si l’impacte repercutirà sobre el paisatge a curt, mig o llarg termini, tant en la fase de construcció com en la de funcionament o vida de l’acció proposada.
. Permanència, o caràcter reversible o irreversible de l’impacte sobre el paisatge.
. Individualitat, indicant el caràcter singular o acumulatiu amb altres de l’impacte.
3. La valoració de la integració paisatgística analitzarà el grau de sensibilitat que té el paisatge al canvi segons, almenys, els aspectes següents:
a) La singularitat o l’escassetat dels elements del paisatge considerats a escales local o regional.
b) La capacitat de transformació de les unitats de paisatge i dels recursos paisatgístics que s’han d’acomodar canvis sense una pèrdua inacceptable del seu caràcter o que interferisca negativament en el seu valor paisatgístic.
c) Objectius de qualitat paisatgística de les unitats de paisatge de l’àmbit d’estudi.
4. La valoració comportarà la classificació de la importància dels impactes com a combinació de la magnitud de l’impacte i la sensibilitat del paisatge. Aquests poden ser: substancial, moderat, lleu i insignificant.
5. S’identificarà el potencial de les mesures correctores. Aquestes podran conduir a adoptar una localització diferent, una ordenació diferent, un disseny alternatiu o modificacions del disseny per a evitar, prevenir o reduir al mínim els impactes.
6. En la valoració es farà la predicció de la importància de l’impacte al paisatge abans i després de l’aplicació de les mesures correctores.
Article 55. Valoració de la integració visual
1. La valoració de la integració visual valorarà específicament el possible impacte visual d’una actuació en el paisatge segons la visibilitat de l’actuació.
2. La valoració de la integració visual identificarà els impactes visuals segons, almenys, els factors següents:
a) La compatibilitat visual de les característiques de l’actuació: volum, altura, forma, proporció, ritmes dels elements construïts, color, material, textura, etc.
b) El bloqueig de vistes cap a recursos paisatgístics de valor alt o molt alt.
c) La millora de la qualitat visual.
d) Els reflexos de la llum solar o la llum artificial.
3. La valoració de la integració visual contindrà:
a) L’anàlisi de les vistes des dels principals punts d’observació i la valoració de la variació en la qualitat de les vistes a causa de la nova actuació.
b) La classificació de la importància dels impactes visuals com a combinació de la magnitud de l’impacte i la sensibilitat dels receptors. Aquests poden ser: substancial, moderat, lleu i insignificant.
c) La identificació del potencial de les mesures correctores. Aquestes poden conduir a adoptar una ordenació diferent, un disseny alternatiu o modificacions del disseny per a prevenir o reduir al mínim els impactes.
d) La predicció de la importància de l’impacte en el paisatge abans i després de l’aplicació de les mesures correctores.
Article 56. Mesures d’integració en el paisatge i programa d’implementació
1. Quan l’estudi d’integració paisatgística identifique impactes paisatgístics i visuals es requerirà l’aplicació de les mesures correctores necessàries per a evitar, reduir o compensar qualsevol efecte negatiu sobre el paisatge conforme al que ha determinat l’article 11.4 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, indicant si és el cas, la forma de concretar les mesures correctores o compensatòries. Podrà suspendre’s l’aprovació del projecte o pla fins a la prestació de garantia suficient per al compliment d’aquestes.
2. Les mesures d’integració en el paisatge són les mesures que s’han aplicar en l’actuació per a, no solament mitigar els impactes paisatgístics i visuals definits en els articles anteriors, sinó també per a millorar el paisatge i la qualitat visual de l’entorn.
3. Les mesures d’integració per a evitar o mitigar un impacte paisatgístic o visual són, en ordre prioritari d’aplicació:
a) La localització i l’ordenació en el paisatge. L’actuació es localitzarà, preferentment fora del camp visual d’un recurs paisatgístic.
b) El disseny formal de l’actuació i de la seua implantació en el paisatge. Quan es justifique la impossibilitat de canviar la localització de l’activitat per a evitar els impactes visuals a un recurs paisatgístic, els elements del projecte es dissenyaran de tal forma que eliminen o reduïsquen els impactes en la zona en què l’activitat es localitza. Es consideraran, entre altres, els aspectes següents:
. Disseny dels elements del projecte: extensió, altura, volum, distàncies entre elements, reculades, colors, textures.
. Disseny de l’assentament i entorn del projecte: disseny de la topografia i plantacions en l’entorn del projecte per a aconseguir la seua integració en el paisatge.
4. De forma excepcional pel seu interés públic, quan els impactes produïts per una actuació siguen importants i inevitables i no es puguen aplicar mesures correctores efectives es proposaran actuacions alternatives de millora del paisatge en la mateixa conca visual o en una altra. Poden ser, entre altres: retirada d’artefactes que degraden el paisatge, regeneració de zones degradades existents, obertura de noves vistes cap als recursos escènics de la zona, condicionament de miradors o recorreguts escènics o altres de naturalesa semblant.
5. Per a cada mesura d’integració es valoraran quantitativament i qualitativament els guanys i les pèrdues ocasionades per l’actuació en els recursos del paisatge afectats.
6. El cost, finançament, posada en pràctica, direcció i manteniment de les mesures proposades quedaran perfectament definides en el Programa d’implementació de manera que s’assegure que el projecte l’assumisca.
7. El Programa d’implementació definirà per a cada una de les mesures d’integració que s’han de realitzar, els horitzons temporals i econòmics i inclourà una valoració econòmica, detalls de realització, cronograma i parts responsables de posar-les en pràctica. Aquest serà aplicable, en el cas de les compensacions a què es refereix l’apartat anterior indicant-se el mode i temps en què s’executaran. L’administració competent podrà reclamar garantia financera en quantia suficient per a assegurar-ne la realització.
8. Quan l’efectivitat de les mesures d’integració requerisca un manteniment continuat en el temps el Programa d’implementació les programarà pel temps que s’estime necessari.
9. Quan l’actuació siga d’iniciativa pública, el cost del Programa d’implementació de les mesures d’integració s’incorporaran al pla o projecte com a part del seu pressupost.
Article 57. Documentació dels estudis d’integració paisatgística
L’estudi d’integració paisatgística contindrà, com a mínim, la documentació següent:
DOCUMENTACIÓ INFORMATIVA
1. Descripció de l’actuació, incloent, almenys, plànols de planta, alçats, seccions o perfils a escala adequada per a la seua correcta interpretació.
2. Àmbit de l’estudi. Constituït per la conca visual, o territori que pot ser observat des de l’actuació, en plànol a escala 1/20.000, sobre el qual es marcaran els llindars de nitidesa a 500, 1.500 i 3.500 m de distància des d’aquesta.
3. Normes, plans, estudis i projectes de caràcter territorial, urbanístic, ambiental o qualsevol altres de caràcter sectorial que s’apliquen.
4. Normes de caràcter paisatgístic que s’apliquen i en especial estudis o catàlegs de paisatge que afecten l’àmbit de l’estudi d’integració paisatgística de l’actuació, incorporant-ne:
. Delimitació, en plànol a escala 1/20.000, de les unitats de paisatge incloses en l’àmbit de l’estudi d’integració i fitxa per a cada una d’aquestes que continga el caràcter, valor i objectius de qualitat.
. Situació, en plànol a escala 1/20.000, dels recursos paisatgístics inventariats dins de l’àmbit de l’estudi i fitxa per a cada un d’aquests amb la identificació, descripció, valor i objectius de qualitat.
. Fitxa de cada un dels elements catalogats.
. Normes d’integració paisatgística.
DOCUMENTACIÓ JUSTIFICATIVA
5. Pla de participació pública
6. Abast i contingut de l’estudi, incloent la justificació de l’àmbit adoptat i descripció de la metodologia de l’avaluació.
7. Justificació del compliment de les determinacions contingudes en els instruments de paisatge que s’apliquen i, en especial de l’estudi de paisatge de planejament del municipi.
8. Valoració de la integració paisatgística .
9. Valoració de la integració visual. Per a l’estimació dels impactes visuals s’utilitzarà la documentació i tècniques de simulació següents.
a) Plànol de les unitats visuals a escala 1/20.000 que mostre:
. La delimitació de les unitats visuals.
. La topografia.
. Els assentaments urbans i les infraestructures de transport existents.
. Localització de l’actuació que s’avaluarà.
b) Definició dels punts d’observació, que inclourà la seua situació, sobre plànol topogràfic de l’Institut Cartogràfic Valencià a escala 1/20.000, i una fitxa gràfica i escrita per a cada punt d’observació que continga la informació següent:
. La conca visual que comprén el punt d’observació.
. Classificació en el punt de vista principal i secundari segons el grau d’importància.
. Una descripció de les unitats de paisatge i dels recursos paisatgístics que singularitzen la vista.
. Definició del nombre, tipus i expectatives dels observadors potencials.
. Seccions que il·lustren la línia visual entre el punt d’observació i l’actuació.
. Reportatge fotogràfic que mostre el camp de visió
c) Mapa de visibilitat que continga de forma integrada el conjunt dels punts d’observació, les zones de màxima visibilitat, les de visibilitat mitjana, les de visibilitat baixa i les no visibles o zones d’ombra.
10. Els resultats i les conclusions de la valoració de la integració paisatgística i visual es justificaran principalment amb tècniques gràfiques de representació i simulació visual del paisatge com a fotomuntatges, fotos aèries obliqües i seccions. El text descriptiu serà senzill, concís i justificat.
11. Les tècniques gràfiques de representació i simulació visual mostraran, des de cada punt d’observació principal, la situació existent, i la previsible amb l’actuació proposada abans i després de posar en pràctica les mesures correctores.
DOCUMENTACIÓ AMB CARÀCTER NORMATIU
12. Mesures d’integració proposades i Programa d’implementació.
Article 58. Tramitació dels estudis d’integració paisatgística
1. Els estudis d’integració paisatgística que acompanyen un instrument de planejament que desenvolupe un sector previst en el Pla general o modifique l’ordenació estructural establida per aquest, es tramitaran conforme al procediment establit per a l’instrument a què acompanyen, quan es tracte d’instruments de planejament reclassificatoris serà necessari que l’estudi de paisatge a què es refereix l’article 74.3.f) de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana estiga constituït per un estudi d’integració paisatgística que incorpore les determinacions i documents establits en la secció 1a del capítol III del títol III del present reglament i la seua tramitació serà la corresponent a l’instrument que acompanya.
2. Els que tinguen com a objecte projectes d’infraestructures i plans d’acció territorial sectorial seguiran a l’efecte de l’aprovació definitiva de l’estudi d’integració paisatgística prèvia a l’aprovació del projecte de la infraestructura la tramitació prevista per a l’avaluació d’estratègia ambiental. Els que tinguen com a objecte autoritzacions i llicències a sòl no urbanitzable es tramitaran conjuntament amb les llicències, i ha de ser objecte de tràmit d’informació pública l’estudi d’integració paisatgista per un termini de 15 dies corresponent a l’aprovació a l’òrgan municipal corresponent
3. Quan per raó del que ha previst l’annex I, del Decret 162/1990, de 15 d’octubre Projectes d’infraestructura i en l’apartat g) Instruments urbanístics i d’ordenació territorial, del Decret 32/2006, de 10 de març, quan alguna obra o projecte haja de ser objecte d’avaluació d’impacte, els aspectes paisatgístics de l’estudi es duran a terme mitjançant la realització separada d’un estudi d’integració paisatgística conforme al que estableix aquesta secció, i el servei competent per a emetre la declaració d’impacte o acte administratiu equivalent ha de sotmetre a informe preceptiu de l’òrgan corresponent de la conselleria competent en matèria d’ordenació del territori i paisatge l’estudi d’integració a l’efecte que aquests puguen valorar-ne els continguts i concretar les mesures que necessàriament han d’incloure’s en la declaració d’impacte o acte equivalent a l’efecte de la modificació del projecte de què es tracte. Ambdós serveis competents en matèria d’avaluació d’impacte ambiental i paisatge coordinaran les seues actuacions.
4. En tot cas, serà necessàriament oït l’ajuntament a l’efecte d’informar sobre la compatibilitat de l’estudi d’integració amb l’estudi o catàleg de paisatge municipal, o supramunicipal o de la caracterització de les unitats de paisatge realitzades pel proponent del projecte.
5. El Consell podrà dictar reglaments d’ulterior desenvolupament d’aquest article o adoptar els acords que siguen pertinents a l’efecte d’assegurar la dita coordinació entre els òrgans amb competència en matèria d’avaluació d’impacte ambiental i de territori i paisatge.
6. Igualment, respecte de la necessària coordinació entre les autoritats competents en matèria de cultura i de gestió d’espais naturals protegits a l’efecte d’assegurar la força justificativa i normativa dels estudis de paisatge i dels estudis d’integració paisatgística que s’elaboren per a les actuacions dins dels conjunts i els seus entorns declarats bé d’interés cultural i dels espais naturals protegits.
CAPÍTOL V
CATÀLEGS DE PAISATGE
Article 59. Catàlegs de paisatge
1. Els catàlegs de paisatge s’elaboraran conforme a la metodologia establida en la secció 1a del capítol III del present títol.
2. Els catàlegs de paisatge inclouran, els següents elements identificats a partir del procés de valoració establits en la secció 1a del capítol III del present títol:
a) Les unitats de paisatge o recursos paisatgístics objecte de protecció especial conforme a la legislació de protecció d’espais naturals i els entorns dels béns i conjunts inclosos en el perímetre de la seua declaració com a bé d’interés cultural conforme a la legislació de patrimoni cultural.
b) Les unitats de paisatge i els recursos paisatgístics a què s’haja reconegut un valor alt o molt alt.
3. Conforme al que disposa l’article 30.3 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, podran establir-se catàlegs de paisatge d’àmbit local o regional formulats i tramitats independentment de l’estudi de paisatge.
Article 60. Tramitació dels catàlegs de paisatge
1. Els catàlegs pertanyents a estudis de paisatge es tramitaran conjuntament amb aquests conforme al que estableix l’article 47 del present reglament.
2. Els catàlegs de paisatge com a instrument independent, es tramitaran com a plans especials corresponent la seua aprovació definitiva a la conselleria competent en matèria d’ordenació del territori i paisatge. El document que se sotmeta a informació pública contindrà totes les determinacions a què es refereix l’article anterior i un informe emés per la conselleria competent en matèria d’ordenació del territori i paisatge respecte de les determinacions següents:
. Pla de participació pública.
. Delimitació, caracterització i valoració de les unitats de paisatge i recursos paisatgístics.
. Delimitació dels sistemes d’espais oberts.
CAPÍTOL VI
PROGRAMES DE PAISATGE
Article 61. Programes de paisatge
1. Els programes de paisatge concreten les actuacions per a garantir la preservació, la millora i la posada en valor dels paisatges que pel seu valor natural, visual, cultural o urbà requereixen intervencions específiques i integrades.
2. Els programes de paisatge es formaran, tramitaran i aprovaran de forma independent o com a part dels estudis de paisatge o estudis d’integració paisatgística que els prevegen.
Article 62. Contingut dels programes de paisatge
Els programes de paisatge estableixen els compromisos temporals, econòmics, financers i administratius per a:
a) La preservació dels paisatges que, pel seu caràcter natural, visual o cultural, requereixen intervencions específiques i integrades.
b) La millora paisatgística dels nuclis urbans, les perifèries i de les vies d’accés als nuclis urbans, com també l’eliminació, la reducció i el trasllat dels elements, usos i activitats que les degraden.
c) La posada en valor del paisatge singular de cada lloc com a recurs turístic.
d) El manteniment, la millora i la restauració dels paisatges forestals, agropecuaris i rurals.
e) L’articulació harmònica dels paisatges, amb una atenció particular cap als espais de contacte entre els àmbits urbà i rural i entre els àmbits terrestre i marí.
f) L’elaboració de projectes de millora paisatgística d’àrees degradades, d’activitats industrials i comercials i de les infraestructures, amb una atenció particular a les infraestructures de transport i línies aèries.
g) El foment de les actuacions de les administracions locals i de les entitats privades en la protecció, l’ordenació i la gestió del paisatge.
h) L’adquisició de sòl per a incrementar el patrimoni públic de sòl en les àrees que es consideren d’interés per a la gestió paisatgística.
i) La millora paisatgística d’entorns històrics i arqueològics
j) La millora paisatgística dels sòls forestals, entorns rurals i de les explotacions agropecuàries.
Article 63. Documentació dels programes de paisatge
La documentació i el contingut de cada programa de paisatge seran els mateixos que per als programes de sostenibilitat i la qualitat de vida, previstos en els articles 73 i següents de la Llei 4/2004, de 30 de juny, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge i els seus reglaments de desplegament, amb l’excepció que han d’incorporar un pla de participació pública conforme al que ha regulat el capítol II del títol I del present reglament.
Article 64. Tramitació dels programes de paisatge
1. La tramitació dels programes de paisatge serà la mateixa que per als programes de sostenibilitat i la qualitat de vida, previstos en els articles 73 i següents de la Llei 4/2004, de 30 de juny, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge i el seu desplegament reglamentari.
2. Els particulars podran realitzar propostes de programes de restauració paisatgística en els programes per al desenvolupament d’actuacions integrades que, si és el cas, formulen, i poden ser presentats de forma específica o com a annex dels plans parcials o de reforma interior.
Article 65. Programes d’imatge urbana
1. Els programes d’imatge urbana són instruments de gestió del paisatge destinats a millorar la qualitat i l’atractiu dels espais dels nuclis urbans i del seu entorn immediat en relació amb la seua incidència sobre el paisatge.
2. Els programes d’imatge urbana contindran aquells projectes i mesures que contribuïsquen a millorar la qualitat dels espais urbans i del seu entorn i l’objecte dels quals, entre altres, serà la millora de:
a) La seqüència visual dels accessos al nucli urbà.
b) La silueta urbana a partir de les característiques de la seua línia envoltant, les seues fites sobreïxents, trets volumètrics i cromatisme de l’edificació especialment en nuclis de valor històric o tradicional.
c) La formalització d’un vora clara entre la zona edificada del nucli urbà i el camp obert.
d) La incorporació a l’escena urbana i posada en valor dels elements naturals i històrics que identifiquen el nucli urbà.
e) La configuració i la connexió d’un sistema d’espais públics oberts que estructure i connecte viàriament espais lliures i equipaments amb recorreguts de vianants creant una imatge unitària i ordenada del nucli urbà.
f) La seguretat de vianants i la comoditat per a l’ús dels espais públics del nucli urbà mitjançant el tractament de paviments, mobiliari urbà, plantació d’arbres i creació de passejos de vianants.
Article 66. Programes de restauració paisatgística
1. Els programes de restauració paisatgística, conforme al que disposa l’apartat 3 de l’article 27 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, són instruments que tenen com a objecte la restauració o la rehabilitació d’aquells espais el paisatge dels quals ha patit un elevat grau de deteriorament com a conseqüència de les activitats humanes o de la falta d’actuacions per al seu manteniment.
2. Els programes de restauració paisatgística tenen com a objecte, entre altres, la recuperació de paisatges degradats en entorns urbans o naturals, per abandó o cessament d’activitats productives, deteriorament del sòl o la seua coberta, activitats i elements impropis, catàstrofes naturals, deteriorament de l’escena o de la vista d’elements singulars, implantació d’infraestructures i instal·lacions publicitàries i altres de naturalesa anàloga.

S’endarrereix l’aprovació del nou PGOU de Peníscola per a la pròxima legislatura. Agost 16, 2006

L’alcalde de Peníscola, Andrés Martínez, va anunciar que no veia factible arrivar a l’aprovació del nou PGOU de Peníscola abans de finalitzar la present legislatura.
La proximitat de les properes eleccions -al maig de 2007-, la gran quantitat d’alegacions, -més de 35000-, i la falta de consens social al no haver consultat amb les associacions veinals podrien ser els factors que han influït en aquest trasllat a la propera legislatura de continuar amb els tràmits d’aprovació del nou Pla General.
Andrés Martínez manté el seu compromís de tornar a treure el nou document de Pla General 15 dies, desprès que s’hagin resolt totes les al·legacions i la seva voluntad de parlar amb els colectius veinals i les associacions que els representen.
Un èxit sens dubte de l’Associació de veïns de Camí Vell, la qual es va manifestar el passat 3 de desembre mostrant la seva disconformitat amb el nou PGOU i en la forma en què s’estava tramitant. Les associacions tenen dret a participar en la fase de redacció del Pla General. Recordem que la Plataforma NO TAN A PROP no va presentar al·legacions contra aquest nou PGOU de Peníscola. El qual fou encarregat a l’empresa Territorio y Ciudad, molt coneguda pels célebres i famosos Julián Muñoz, Marisol Yagüe i Juan Antonio Roca, ja que allí també ha fet el PGOU de Marbella.

CARTA ABIERTA AL ALCALDE DE PEÑISCOLA. Agost 16, 2006

Monday, August 14, 2006

El pasado 24 de julio, a altas horas de la madrugada, se produjo un incendio en una vivienda de la urbanización Las Atalayas.

Tres personas resultaron heridas de diversa consideración.La colaboración de los vecinos y bomberos y demás servicios de emergencia evitaron daños mayores. Por pocos minutos los habitantes de la casa estuvieron a punto morir quemados, la intervención de un vecino lo evitó al serrar la reja de la ventana con una sierra manual, rescatándolos a tiempo.Este incendio nos dio un gran susto a todos los vecinos de las Atalayas.No podemos evitar el pensar que hubiera pasado de haber soplado fuerte el viento, como a veces lo hace aquí arriba, dadas las peculiares características de las Atalayas, con calles empinadas y estrechas, junto a una zona de montaña del Parque Natural de Serra d’Irta, creemos que existe un gran riesgo de propagación de un eventual incendio por nuestras casas.Estos últimos años el número de incendios que se producen en España es muy importante. En la Serra d’Irta recordamos el grave incendio del año pasado que se produjo en Alcossebre cerca de zonas habitadas.Nuestra proximidad a la montaña y al Parque Natural nos expone a un importante riesgo de incendio.Exigimos la urgente construcción de una via de evacuación de Atalayas, para que haya una alternativa de salida en caso de incendio. No tenemos salida posible. Criticamos la aprobación de la construcción de 540 nuevas viviendas en la cima de Atalayas, que agravará más los problemas de una eventual evacuación en caso de incendio.Recordamos que la Asociación de vecinos Monchells –Las Atalayas- lleva años reivindicando un acceso alternativo o salida de emergencia. Así el 15 de julio de 2004 los vecinos de Las Atalayas se manifestaron por las calles de Peñíscola reivindicando la creación de un acceso, la Ronda Sur. Poco después el Ayuntamiento de Peñíscola puso a información pública un proyecto de acceso denominado Ronda Sur con un túnel de 600 metros del que no sabemos nada.El año pasado se propuso en el proyecto de revisión del Plan General un trazado para la Ronda Sur, ahora sin túnel, imposible de ejecutar por las grandes pendientes que tenía que salvar.Por todo ello, sirva la presente para reivindicar una vez más la necesidad de un acceso alternativo, y la adopción de medidas urgentes encaminadas a una mejora de la seguridad de Las Atalayas.
Peñíscola a 12 de agosto de 2006.
Asociación de Vecinos Monchells –Las Atalayas- Peñiscola.
Fdo. MªPaz Rico, Presidenta

Els immigrants no-comunitaris podrien votar a les municipals de 2007 Agost 16, 2006

El PSOE i IU presenten avui una proposta no de llei que insta el govern a signar els convenis internacionals necessaris perque els immigrants amb permís de residència puguin votar a les eleccions municipals. És molt probable que la iniciativa tiri endavant. Si Espanya arribés a acords amb països com Marroc, Equador o Colombia, el cens electoral a nivell estatal creixeria de cop en un milió de nous votants. Més informació

Viure sense llum ni aigua Agost 15, 2006

Jubilats anglesos denuncien a una promotora que els va vendre cases en Tibi sense els més elementals serveis.

Un grup de pensionistes anglesos ha denunciat per estafa a una promotora que els va vendre habitatges en una urbanització situada en la muntanya de Tibi sense subministrament d’aigua i llum.
Duien dos anys pagant una quota d’uns 250 euros mensuals per usar un generador i un algub, però fa tres setmanes que l’empresa va tallar el proveïment. Des de llavors, viuen a les fosques, en condicions insalubres i estan obligats a agafar aigua d’un rierol per a netejar.
Els va arribar l’esperada jubilació i van decidir invertir els seus estalvis per a gaudir-la en un lloc tranquil d’Espanya. Així, un grup d’anglesos i alemanys va cedir davant una temptadora oferta: viure envoltats de naturalesa a una urbanització amb àmples cases unifamiliars situades en el terme municipal de Tibi.
Un paradís per al descans que es convertiria en una veritable aventura de supervivència i en un malson per a molts d’ells. Van vendre les seves propietats en els seus països d’origen per a poder adquirir un xalet en la província d’Alacant. Van agafar tots els seus bártuls i van agafar l’avió per a traslladar-se al seu desitjat habitatge al camp. Quan van arribar, fa aproximadament dos anys, van comprovar que tot era molt diferent al que havien imaginat. Les seves cases no disposaven de cédula d’habitabilitat i mancaven d’aigua corrent i llum, segons denuncien els residents. Davant la decepció, alguns dels veïns es van unir per a demandar a la mercantil que els va vendre els xalets per un delicte d’estafa. Els afectats expliquen que se senten enganyats, doncs asseguren que la promotora els va oferir pagar una quantitat mensual pels subministraments provisionals durant un curt període de temps. Així, els residents en la urbanització Pineda del Riu van començar a pagar una quota d’uns 250 euros al mes en concepte del consum realitzat del generador i l’aljub d’aigua instal·lats en la zona, asseguren. Des que es va prendre aquesta mesura han passat ja dos anys i la situació ha empitjorat, ja que el passat març la promotora va anunciar a la trentena de veïns que anava a tallar els subministraments. Així va succeir fa aproximadament tres setmanes. Des de llavors, els afectats viuen sense les mínimes condicions d’habitabilitat. Alguns han hagut d’invertir en generadores i uns altres es veuen obligats a recollir aigua d’un dels rierols que passa per la zona. Es tracta d’un aigua verdosa i no potable que utilitzen per a netejar el vàter i la casa, segons relata un dels veïns anomenat Williams. La situació per a aquests veïns és insostenible i no poden tornar al seu país perquè han venut les seves propietats. La majoria d’aquestes persones són pensionistes, de fins a 70 anys, que es veuen obligats a carregar garrafes d’aigua des del riu i que viuen en condicions insalubres. Alguns han emmalaltit de pneumònia i uns altres han tingut problemes estomacales que, segons afirmen, han estat provocats per aquesta falta d’higiene. Per a la foscor també han ideat fórmules rudimentarias, com l’ús d’espelmes o fanalets d’energia solar.
La desesperació dels veïns va créixer quan l’Ajuntament de Tibi els va informar que l’empresa encara disposa d’un any per a fer el lliurament de la urbanització i que no hi ha possibilitats de subministrar-los aigua per falta d’infraestructures. A més, al no posseir cédula d’habitabilitat, no poden empadronar-se i els nens no poden matricular-se en el col·legi, lamenta Williams. Aquest grup de pensionistes va mostrar la seva indignació davant el fet que l’empresa segueixi venent els habitatges que queden sense habitar en la urbanització i asseguren que s’està fent per un preu reduït per a intentar adjudicar-les a altres ingenus compradors quant abans.
En castellà aquí

Telefonejar perjudica la teva salut. Agost 15, 2006

Excelente Reportaje-video sobre las contradicciones evidentes del estudio INTERPHONE
De AVATE
Ver el video amb sotstítols en castellà aquí o en altres idiomes aquí
Texto del video en español:


Tiempo presente (en tiempo real)
0.3 El presentador : Eric Burnand : Buenas tardes a todos Telefonear perjudica tu salud, un aviso de este tipo figurará bien pronto en los teléfonos móviles, como hemos visto en los paquetes de cigarrillos, a pesar de que para los fabricantes y para la mayor parte de los científicos esto es pura ciencia ficción. Todos afirman alto y fuerte que la nocividad de los teléfonos móviles jamás ha sido demostrada. Sin embargo algunos investigadores minoritarios tienen pruebas que apoyan que el uso prolongado del móvil puede provocar lesiones en las células nerviosas, e inducir finalmente el desarrollo de cáncer. En espera de la próxima publicación de un gran estudio de la OMS Alec Feuz a realizado una entrevista en Suiza, Suecia y Alemania y ha constatado que el teléfono móvil no solo calienta el cerebro de los usuarios sino también el ánimo de las autoridades sanitarias y los científicos.
0,49 Profesor Olle Johansson : Sobre esta fotografía del cerebro humano podeis ver el cortex (o corteza) y podeis imaginar que las microondas penetran por la parte superior, actúan sobre las células nerviosas de esta zona y pueden producir un debilitamiento de la barrera hematoencefálica, pueden dañar el ADN e incluso impedir que el sistema nervioso funcione correctamente.
TELEFONEAR PUEDE PERJUDICAR VUESTRA SALUD
1,17 Periodista : Colocadas por millares en el paisaje, las antenas de telefonía de las estaciones base recuerdan a los que intentan olvidar que estamos permanentemente atravesados por un flujo de ondas generado entre otros por millones de teléfonos móviles. En cada conversación la energía creada por estas ondas penetra en nuestro cerebro. Se dice que es inofensivo, pero esto no impide a un tercio de la población suiza y a numerosos investigadores el interrogarse sobre esta proclamada inocuidad. Es obligado constatar que la opinión es divergente, que la ciencia está lejos de ser unánime. Una cosa es segura, estas microondas penetran profundamente en el cerebro.
1,56 Profesor Peter ACHERMANN Universidad de Zurich : Este es un corte del cerebro visto desde arriba, se puede ver la absorción de energía de las ondas de alta frecuencia, en el blanco la intensidad es elevada, en las zonas azules y negras no hay casi energía. Nosostros estamos aquí, más o menos en la zona de la oreja izquierda y se ve que la mayoría de la energía se encuentra en esta zona, es decir en la zona del cerebro que está expuesta cuando tu tienes una antena del teléfono móvil a la izquierda de tu cabeza.
2,29 Periodista : En la universidad de Zurich el profesor Alkerman forma parte de los investigadores que podemos calificar de prudentes. Él estudia desde hace muchos años el efecto de las ondas sobre el cerebro y ha constatado con sorpresa que telefonear antes de irse a dormir provocaba durante el sueño modificaciones del electroencefalograma. Él también ha puesto en evidencia un aumento del flujo sanguíneo en ciertas regiones del cerebro, como fenómenos no bien comprendidos pero que él no relaciona con ningún efecto en la salud.
3,5 Profesor Peter ALKERMANN : Existe un efecto sobre el cerebro provocado por la exposición a la señal del teléfono móvil y este efecto se prolonga. Si exponeis a alguien durante treinta minutos y haceis mediciones más tarde vereis un efecto, esto es cierto. Pero para saber si esto tiene consecuencias en la salud es necesario hacer otros estudios.
3,29 Periodista : En el país de Alfred Nobel, los investigadores se interesan desde hace mucho tiempo por los efectos que los teléfonos móviles podrían tener sobre la salud. Este es el caso particularmente de Olle Johansson profesor asociado en el instituto Karolinska de Estocolmo que ha estudiado mucho los extraños fenómenos que se han producido desde 1997.
3,52 Profesor Olle Johansson : Porque en 1997 muchos indicadores de salud de repente han evolucionado espectacularmente en una mala dirección. Las personas padecían más, tenían más enfermedades, más problemas y les llevaba más tiempo recuperarse. Esto es muy extraño porque este deterioro ha sido muy abrupto y coincidiendo en el tiempo con la introducción en Suecia del nuevo sistema de teléfonos móviles GSM 1800. Nosotros hemos investigado a nivel de todo el país pero también a nivel de regiones y también de otros países, si esto podría estar relacionado con la introducción de este nuevo sistema de telefonía, y realmente es así. Puede ser que esta repentina exposición a estas radiaciones haya dañado las defensas inmunitarias. A nosotros nos gustaría profundizar en nuestras investigaciones pero carecemos de financiación.
5,18 Periodista : En el hospital universitario de Oerebro también en Suecia, esto es un tumor del nervio auditivo no cancerígeno y en general sin gravedad que el equipo del profesor Hardell investiga desde hace muchos años.
Sobre esta IRM del cerebro, se puede ver un neurinoma del nervio auditivo que en este caso es bastante grande. Mide alrededor de cinco centímetros en esta dirección. Aquí se pueden ver igualmente algunos componentes císticos, la oreja está aquí y el nervio auditivo sale en esta dirección. El tumor se ha desarrollado en esta zona. Nosotros hemos hecho estudios con los datos del registro sueco de cáncer, hemos obtenido los nombres de todos los pacientes que en diferentes épocas han tenido este tipo de tumor y les hemos encuestado sobre su utilización del teléfono móvil y del inalámbrico. Teníamos por otra parte un grupo control de personas que no tenían este tumor. Nosotros hemos descubierto un aumento significativo del riesgo para las personas que utilizan el móvil, especialmente los antiguos, les teléfonos analógicos.
6,40 Periodista : Otro estudio sobre el neurinoma del nervio auditivo ha sido realizado por un equipo del Instituto Karolinska de Estocolmo, con resultados similares, pero que llegan de forma sorprendente a conclusiones ligeramente diferentes.
6,57 Profesora Maria Feychting del Instituto Karolinska de Estocolmo : Nosotros no hemos encontrado la menor indicación de aumento de riesgo para las personas que utilizan el teléfono móvil desde hace poco tiempo. Pero para las personas que comenzaron a utilizar el móvil al menos diez años antes del diagnóstico, hemos encontrado un aumento de riesgo aunque no es estadísticamente significativo. Por el contrario cuando nosotros hemos estudiado el riesgo de tener un tumor en el mismo lado de la cabeza donde la persona utiliza su móvil, hemos encontrado que el riesgo era cuatro veces mayor si la persona había empezado a usar el móvil diez años antes del diagnóstico. Pero este es un estudio aislado, nosotros debemos ser prudentes en su interpretación.
7,50 Periodista : el estudio del profesor Hardell de Oerebro es un estudio indépendante, pero no es el caso del de Maria Feychting ya que ella forma parte del proyecto INTERPHONE, realizado por la agencia internacional de investigación del cáncer, un centro de investigación situada en Lyon y perteneciente e la OMS. INTERPHONE es la investigación epidemiológica más grande jamás realizada sobre este tema que se basa en ocho mil casos de cáncer en trece países.
8,23 La Doctora Elisabeth CARDIS es la coordinadora de INTERPHONE : Los dos equipos han encontrado una relación entre el riesgo de tumor del nervio auditivo y el teléfono móvil. La importancia del riesgo es un poco diferente entre los dos estudios y se trabaja actualmente sobre esto para intentar comprender la razón de estas diferencias. Como le digo los métodos son un poco diferentes entre los dos estudios, heu… El equipo del profesor Hardell a entrevistado a las personas, en realidad no ha entrevistado a las personas, se trata de un cuestionario enviado por correo que era enviado mucho tiempo después del diagnóstico, mientras que en el estudio INTERPHONE por diferentes razones, para evitar sesgos, se intenta interrogar a las personas muy rapidamente tras el diagnóstico, si la diferencia puede estar ligada a esto, pues no lo sé, existen numerosas fuentes de sesgo… diferentes eventualidades…
9,04 Profesor Lennart HARDEL Hospital Universitario de Oerebro : Yo pienso que es necesario ser honestos cuando se habla de resultados científicos, porque ahora existen numerosos estudios que muestran los mismos efectos. No es necesario confundir a la población con estos resultados. Yo sé que el equipo que hace el estudio de la OMS minimiza estos resultados por razones oscuras, y pienso que los que hacen no es muy ético. Nosotros debemos decir siempre a la gente cuales son los resultados de forma que cada uno pueda escoger evitar o no por precaución las microondas. Yo quería recordar también que nuestro estudio es independiente de la industria, mientras que el de la OMS está financiado al 50% por la industria. Yo no sé si esto tiene alguna influencia sobre la manera que la industria se expresa en los medios de comunicación, pero ella está ciertamente al corriente de lo que pasa.
10,8 Periodista : Las industrias de telefonía no tienen en principio nada que decir sobre el trabajo científico, pero han necesitado dos años para aceptar las condiciones puestas por los científico.
10,18 Doctora Elisabeth CARDIS Coordinadora de INTERPHONE : La industria no podrá ver los resultados hasta siete días antes de su publicación en una revista científica, al mismo tiempo que las organizaciones de consumidores, que…las demás organizaciones afectadas…finalmente…ellos no tienen ningúna información sobre lo que se somete a publicación, sobre la manera de interpretar los resultados o lo que sea.
10,39 Periodista : Los trabajos del Profesor Hardell han investigado también otro tipo de tumor cerebral, el glioma que es a menudo mortal. Él no solo ha puesto en evidencia una relación entre este tumor y el uso del móvil sino que también ha puesto en evidencia que esta relación variaba según el lugar donde se vive.
11 Profesorr Lennart HARDEL Hôpital Universitaire Oerebro : Nosotros estamos interesados en la diferencia del riesgo según que se viva en una ciudad o en el campo, y hemos encontrado que para el GSM el riesgo es mucho más grande en el campo, lo que es lógico puesto que la radiación es mayor en el campo y esto incrementa el riesgo. Yo pienso que en lo relacionado con el glioma debemos esperar más tiempo y hacer nuevos estudios sobre los usuarios de larga duración del móvil, al menos diez o veinte años.
11,32 Periodista : Las conclusiones del profesor Hardell son desmentidas por los primeros resultados de INTERPHONE en Dinamarca, en Suecia y en Gran Bretaña, pero hasta este año 2006 no se conocerán las conclusiones definitivas del estudio.
11,45 Doctora Elisabeth CARDIS Coordinadora de INTERPHONE : Si no se tiene…si las conclusiones son que no hay efectos, después de diez años de exposición, en diez años o más de exposicion se tendrán las conclusione relativamente definitivas. Heu…yo no pienso que se pueda esperar que las radifrecuencias produzcan cancer…mucho más tarde.
12,03 Profesor Lennart HARDEL Hospital Universitario Oerebro : Yo no sé en qué se fundamenta ella para decir esto, porque si se toma como ejemplo el tabaco y el cáncer de pulmón, esto ha llevado decenios, se puede también considerar el amianto y el mesotelioma, puede llevar veinte, treinta, cuarenta años, es raro un tiempo de latencia inferior a diez años.
12,26 Periodista : De vuelta a Estocolmo en el Instituto Karolinska donde el grupo que trabaja para el estudio INTERPHONE tiene algunas dudas, frente a la afirmación de los investigadores que como el profesor Hardell piensan haber encontrado una relación entre la utilización del móvil y el tumor cerebral.
12,45 Profesora Maria Feychting Instituto Karolinska de Estocolmo : De todas formas es necesaria alguna cosa más, es necesario que exista una explicación biológica, un mecanismo que explique estos resultados. Y hoy para los niveles muy bajos de exposición a las radiofrecuencias no la tenemos. Serían necesarias afirmaciones fundadas sobre los experimentos animales o sobre células antes de poder sacar conclusiones fidedignas.
13,14 Journaliste : A algunos metros de allí Olle Johansson no comparte del todo las dudas de su cloega.
Profesor Olle Johansson : Yo debo decir que es verdaderamente muy sorprendente porque después de todo si se investiga en las bases de datos científicas de Internet, se pueden encontrar cientos y cientos de artículos que dicen claramente que si eres por ejemplo una célula en un frasco de plástico o si eres un ratón o una rata o cualquier animal de laboratorio, no debes utilizar un móvil porque tendrá ciertos efectos que nosotros hemos evocado. Y es verdaderamente sorprendente pensar que nosotros los humanos podemos aguantar no importa el qué
14,01 Periodista : En el sudoeste de Suecia está el hospital universitario de LOUL donde el equipo del profesor Salford hace desde hace años experimentos exponiendo ratas a las mismas ondas, pero a niveles de energía más débiles que los de los teléfonos móviles.
14,21 Professeur Leif G SALFORD Hospital Universitario de Lund Suecia : La pequeña cantidad de energía que nosotros hemos utilizado en nuestros experimentos que es del orden de la milésima parte de la energía que irradia la antena de un teléfono móvil es la que abre la barrera hematoencefálica más eficientemente. Esta barrera entre la sangre y el cerebro tiene la misión de proteger el cerebro de lo que circula en la sangre, se puede así demostrar que la albúmina, proteina que se encuentra en la sangre y que normalmente no debe penetrar en el cerebro atraviesa esta membrana, pasa al cerebro, penetra en el interior de las células nerviosas y permanece allí durante mucho tiempo. Esto es una cosa que podría no ser muy buena.
15,03 Se ve aquí que hay una fuga de albúmina alrededor de los vasos en el cortex, el hipocampo y los ganglios basales, en los dos hemisferios, y hay mucho y es lo que se observa en alrededor de la mitad de los animales que nosostros hemos expuesto.
15,28 Nosostros hemos demostrado igualmente en las ratas que veintiocho y cincuenta horas después de una exposición de dos horas a estos campos de radiofrecuencias estos animales tienen las células nerviosas dañadas en el cerebro. Nosotros no sabemos si esto que hemos demostrado en las ratas es verdad para los seres humanos, pero tenemos buenas razones para pensarlo ya que tienen el mismo tipo de barrera hematoencefálica, con algunos detalles similares, que es una cosa a la que es preciso estar muy atentos.
15,58 Si se comprobara que nuestros descubrimientos en la rata se confirman en el hombre es probable que las personas tengan problemas a mitad de su vida.
16,16 Periodista : Próxima etapa, Munich, en la sede de la fundación Verum de la cual el presidente, el profesor Adlkofer a coordinado el estudio REFLEX financiado por la Unión Europea en una docena de laboratorios. Realizado sobre células humanas in vitro, REFLEX demuestra igualmente efectos biológicos de las ondas emitidas por los teléfonos móviles.
16,39 Profesor FRANZ ADLKOFER Coordinador REFLEX : Nosotros hemos quedado muy sorprendidos cuando hemos obtenido nuestros primeros resultados que muestran que los campos magnéticos de muy baja y muy alta frecuencia producen roturas en la cadena del ADN, y otros efectos genetóxicos en las células que fueron expuestas. Si podemos confirmar y yo espero que esto no llegue nunca que podemos obtener los mismos resultados in vivo que los que hemos obtenido in vitro, no hay duda de que esto sería entonces muy grave. Esto indicaría que los campos electromagnéticos pueden producir en las células grandes daños precursores de procesos cancerosos.
17,39 Profesora Maria Feychting Instituto Karolinska de Estocolmo : No existen pruebas convincentes de que los campos de radifrecuencias son gentóxicos, incluso si se toma en consideración el estudio REFLEX, porque hay igualmente otros estudios que han hecho investigadores del mismo tipo y no han encontrado nada. Yo sé que esl estudio REFLEX ha sido criticado por su método de cuantificación de los daños sobre el ADN, y hay igualmente cuestiones que hay que dilucidar en estudios realizados sobre células.
18,15 Profesor FRANZ ADLKOFER Coordinador REFLEX : Yo estoy por mi parte seguro de que nuestros datos son exactos, que los campos radioeléctricos de radiofrecuencias dañan el ADN, pero no es de esperar que nuestros descubrimientos sean acogidos calurosamente cuando llegan a este punto de lo que está generalmente admitido, como es el caso para los resultados del estudio REFLEX. Nosotros deberíamos haber aprendido la lección de otros acontecimientos importantes que afectan al medio ambiente. Para el humo del tabaco han sido necesarios cincuenta incluso cien años, para el amianto igualmente cincuenta años, para los rayos X veinte o treinta años, antes de que las primeras advertencias fueran tenidas en cuenta seriamente.
19,10 Periodista : Para verificar la exactitud de los resultados del profesor Adlkofer, se está realizando un estudio actualmente en la Universidad de Bâle que intenta reproducir los efectos constatados por el estudio REFLEX utilizando escrupulosamente su protocolo.
19,29 Profesor Primo SHÄR Universidad de BLE : Nosotros hacemos todos estos experimentos con células humanas, células aislads de cultivos, y lo que nosostros cultivamos son células en condiciones estériles. Nosotros manipulamos las células ahí dentro, después las ponemos en esta incuvadora para prepararlas para ser expuestas, lo que hacemos en el laboratorio siguiente.
19,52 Periodista : Después de haber sido expuestos a campos electromagnéticos, las células se tiñen para poder observarlas al microscopio y las comprobaciones del profesor Adlkofer se verifican, la cadena de ADN esta bien rota.
Esta es una manera de visualizar los daños sufridos por el ADN en las células.
20,12 Periodista : Las primeras experiencias del profesor Schär se basan en ondas de baja frecuencia emitidas por líneas eléctricas y sus trabajos en curso sobre las ondas emitidas por los teléfonos móviles, es decir los experimentos con ondas de alta frecuencia no están completamente finalizados, pero no existe apenas ninguna duda para él, que ahí también los resultados del profesor Adlkofer se confirmarán.
20,33 Prof Primo SCHÄR Universidad de BLE : Yo espero que nosotros podamos igualmente reproducir esos resultados porque no encuentro ninguna razón particular para la cual con las altas frecuencias esto sea diferente que con las bajas frecuencias. Lo que nosotros sabemos sobre los efectos en la salud provocados por la ruptura del ADN proviene de las radiaciones ionizantes como los rayos X, que provocan grandes daños en elADN. Numerosas roturas que pueden finalmente provocar cáncer. Y como le he dicho antes, es natural que una célula sufra una ruptura de ADN, la cuestión es saber cual es la estructura de esta rotura ? Y si la céelula puede fácilmente reparala sin secuelas. Y como le dije antes, nosotros no lo sabemos todo tan sencilamente en este caso. Si es una rotura propia que parece que llega naturalmente, yo pienso que las consecuencias biológicas , en otras palabras los efectos para la salud serán mínimos. Si es una sola fractura como se ha dicho en el caso de las radiaciones ionizantes, donde el ADN es no solamente roto sino también dañado en su extremidad, de tal forma que no puede facilmente resoldarse, en este caso, se puede esperar que sea mutagénico y que pueda provocar efectos indeseables sobre la salud. Y yo pienso que es demasiado pronto para decirlo, y en todo caso, lo que ocurra será mucho más débil y mucho menos peligroso que lo que se puede esperar de las radiaciones ionizantes, de los venenos químicos, de los agentes genotóxicos, esto será mucho menos importante.
22,35 Doctor Mirjana MOSER (Oficina Federal de la Salud Pública. Berne) : Nosotros nos tomamos estos estudios muy en serio, ellos demuestran que las radiaciones emitidas por los móviles pueden tener efectos biológicos. Es demasiado pronto para sacar conclusiones, pero nosotros tomamos estos resultados muy en serio. Nosotros emitimos informaciones que son públicas en nuestra página de Internet, nosotros enviamos igualmente a las asociaciones de consumidores y a los medios, consejos sobre la manera de utilizar un móvil soportando la menor radiación posible.
23, 24 testimonio 1 en la calle : personalmente yo no he visto una gran publicidad que nos diga : atención vosotros podeis caer enfermos por causa del teléfono móvil si no existe publicidad…tampoco se va a inquietar…y después cuando compras un móvil no se va a pensar en el mal que podrá causarnos, sino más bien lo que tiene de bueno o de malo.
Periodista : Si en diez años tu aprendes que la ciencia ha probado que esto provoca cáncer como el tabaco, eventualmente….
Testimonio 2 en la calle : Yo no pienso que un móvil pueda provocar cáncer pero bueno, es verdad que yo disminuiría pero mientras tanto…
Testimonio 3 en la calle : no hay nadie que sufra en este momento mientras no sea grave, en fin, por el momento no existe ninguna prueba de que esto exista …
Journaliste : Existe gente que tiene sospechas…
Témoignage 3 en la calle : Si pero bueno, tanto peor que…es útil…pues ahí está.
24,18 El periodista : Son muy raros en efecto los consumidores que han oído hablar de las recomendaciones de la Oficina Federal de la Salud Pública, que saben que es desaconsejable telefonear cuando la señal es demasiado débil, pues la radiación es mucho más fuerte, por lo que es preferible utilizar un dispositivo manos libres, que no hace falta telefonear en coche in cluso cuando no se conduce, pues ahí también la radiación es más potente, por no citar algunas de las recomendaciones tan discretamente proporcionadaspor la OFSP. Se está muy lejos de las advertencias amenazantes de los paquetes de tabaco, pues es verdad que hoy la mayoría de los investigadores no están convencidos de la peligrosidad de los teléfonos móviles.
24,57 Profesor FRANZ ADLKOFER Coordinador REFLEX : Ocurre muy a menudo que la mayoría se equivoca y que las verdades científicas sobresalientes provienen de la minoría, a veces incluso de una sola persona, de un solo científico. Mirad la historia de la ciencia, esto puede ser demostrado fácilmente, ocurre incluso que por su actitud la mayoría impide durante años el desarrollo de la ciencia y el progreso, pero esto no dura indefinidamente.
25,26 Presentador : No se han puesto todavía advertencias en letras gruesas como en los paquetes de tabaco, pero existe ya una norma, una tasa que fija el límite de la radiación emitida por cada aparato, como para la nicotina, esta tasa debería ser indicada claramente para que se pueda escoger fácilmente el móvil más light, es decir el más débil en radiación, pero en muchos comercios esta información está todavía ausente para los abonados.
FIN

Presentació del llibre L’aeròdrom de la Sènia, a Ulldecona. Agost 15, 2006

La Sénia (Montsià, Tarragona)Divendres, 18 d’agost a les 21,30 h.
Centre Marcel.lí Domingo Presentació del llibre: L’aeròdrom de La Sénia 1937-1939
Recopilació de fotos a càrrec de Heribert García i Estellerhttp://ceibm.org/
La Sénia (Montsià, Tarragona)Viernes, 18 de agosto a las 21,30 h.
Centre Marcel.lí Domingo Presentación del libro L’aeròdrom de La Sénia 1937-1939

Manifestació a Mallorca Agost 15, 2006

La costa dels Pins i la célebre piscina

Accions contra l’urbanisme salvatge a Dènia Agost 15, 2006

Diversos col·lectius veïnals estan realitzant a Dénia diverses accions contra la desaforada construcció al municipi, i contra la política urbanística de l’Ajuntament.

En concret, s’ha realitzat una CONCENTRACIÓ al Pinaret de Jesús Pobre el diumenge 13. Hi ha anunciada una MANIFESTACIÓ al mateix Jesús Pobre el dimecres 16. Finalment, una MANIFESTACIÓ a Dénia el dilluns dia 21 a les 20 hores, a la Glorieta del País Valencià.

Samarreta de la campanya del GEPEC contra l’urbanisme salvatge

19 d’agost a Herbes, presentació de Cabrera. El tigre del Maestrat. Agost 15, 2006

Presentacio de ‘Cabrera. El Tigre del Maestrazgo’, el 19 d’agost a Herbes (Els Ports)
El proper dissabte 19 d’agost a les 20h a la localitat d’Herbes (Els Ports), i dins del marc d’activitats de l’”Any Cabrera” realitzades en referencia al 200 aniversari del seu naixement es farà la presentació del llibre Cabrera. El Tigre del maestrazgo de l’autor Javier Urcelay Alonso. Aquest llibre l’ha editat l’Editorial Ariel del Grupo Planeta.
SINOPSI. Ramón Cabrera Griñó (Tortosa 1806- *Wentworth 1877) és una de les figures més atractives del segle XIX espanyol. La seva apassionant biografia, que va atreure l’atenció de novel·listes menjo Thackeray, Galdós i Baroja, més semblés un guió cinematogràfic que una vida real. De seminarista i guerriller, va passar a convertir-se en cabdill d’un poderós exèrcit que va estar a punt de canviar la història contemporània d’Espanya. La seva arrogant personalitat i els seus desitjos de venjança després de l’afusellament de la seva innocent mare, li van valer fama de cruel i li van merèixer l’àlies del Tigre del Maestrat, amb el qual la seva figura va passar a les pàgines de la llegenda…. Més informació sobre aquest llibre a http://www.serretllibres.com/ I tots els comentaris, crítiques i opinions les podeu fer a http://www.serretllibres.com/forums/