Pluges al Baix Maestrat Maig 11, 2008
Volem comunicar als veïns de Benicarló i interessats en general les impressions traslladades al Sr. Alcalde Marcel·í Domingo a la reunió del passat 16 d’abril del 2.008.
El primer punt que vam voler deixar clar, va ser que ningú, absolutament ningú, per part de l’empresa que ha presentat el P.A.I. “EL PALMAR” ni per cap corporació municipal ha contactat amb els veïns i propietaris per comunicar la intenció de desenvolupar la zona de “EL PALMAR”.
El ple de l’Ajuntament en data 24 de gener de 2.007, va aprovar per unanimitat les bases del Sector 9-A, per desenvolupar 68.298m2 de sòl industrial i més tard les públic en el D.O.P.V. en data 23 d’abril de 2.007. Recentment l’Ajuntament en data 27 de desembre de 2.007 va aprovar una modificació d’aquestes bases de programació del SECTOR 9-A, publicat en D.O.P.V. de data 11 de març de 2.008. Deixem clar que hi ha hagut temps de sobres i diferents corporacions han estat treballant en aquest tema i mai han comptat amb els veïns i propietaris. Si uns van aprovar unes bases de programació, altres les han modificat i han manifestat la seva intenció d’aprovar el P.A.I.

El segon punt que vam voler deixar clar, és que no pot vincular-se l’execució d’un P.A.I., per executar uns accessos, a un sector adjacent. L’obligació i la necessitat d’executar uns accessos corresponen i ha estat creada pel Sector Mobles Palau i els promotors del Centre Comercial Costa Tarongina, com es posarà de manifest en les al·legacions que s’han presentat. El SECTOR 9 “EL Palmar” no té perquè suportar les obligacions, ni tan sols mitjançant cessions de terra, d’obligacions corresponents a tercers.
Per realitzar uns accessos al Centre Comercial no deu, ni cal l’execució d’un instrument d’ordenació territorial i per tant desenvolupar 234.000 m2 de sòl industrial, simplement cal redactar un Projecte d’Accessos i obtenir el permís de la Unitat de Carreteres de Castelló. L’empresa FLORIAC, promotora del Centre Comercial, sol·licità a l’agost de 2003 l’esmentada autorització a Carreteres, cinc anys després no han presentat el projecte modificat que es van comprometre a redactar, ni tan sols apareix contemplat en el projecte d’urbanització del Sector que ara volen desenvolupar. Cap preguntar-se si realment volen executar els esmentats accessos o simplement “confondre” als ciutadans. De les declaracions del Sr. Cuenca sobre aquest particular es desprenen falses interpretacions, (a veure si va a resultar, que es projecten uns accessos a un centre comercial per les parcel·les adjacents, aquests no es realitzen i els afectats per aquestes decisions es converteixen en culpables) en aquest cas queda clar que el fi no justifica els mitjans.
Finalment, en relació amb la canalització de la Rambla de Alcalà, queda clar que de no executar les obres de canalització de l’esmentat curs, l’aprovació del P.A.I., seria inviable i en tot cas s’estaria urbanitzant en una zona inundable, resulta il·legal aprovar un programa sense contemplar el projecte de canalització d ‘aquest barranc. Mostra en tot cas de voluntat de col·laboració amb l’Ajuntament per part dels propietaris, és la possibilitat, que si qualsevol administració vol iniciar els treballs de canalització, els propietaris afectats estarien disposats a cedir els terrenys amb reserva d’aprofitament. Cap preguntar-se quines cessions ha realitzat el centre comercial per a la canalització del barranc o a quina distància del mateix ha edificat.
La pràctica totalitat dels propietaris d’aquest sector estem junts i disconformes amb aquesta actuació pactada entre l’aspirant a urbanitzador i l’Ajuntament.
L’Alcalde de la ciutat es mostrà receptiu amb aquestes explicacions, fins i tot apuntà alguna incongruència respecte al model d’accessos que s’hauria d’implantar per donar servei al Centre Comercial i es va comprometre a tenir molt en compte l’opinió dels propietaris i les seves corresponents al·legacions.
Els propietaris de la zona El Palmar, estarem vigilants i a l’espera de les actuacions de l’Ajuntament sobre això.
Benicarló a 22 d’abril de 2.008
PROPIETARIS DEL SECTOR 9 “EL PALMAR”
En un comunicat de propietaris afectats pel PAI del Palmar de Benicarló han reclamat que es desestimi el desenvolupament d’aquesta unitat promoguda per l’empresa Rover Alcisa. Segons van assenyalar, “la unitat està travessada per la Rambla de Alcalà i està considerada com inundable en el Pla d’acció territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del risc d’inundació en la Comunitat (Patricova), ja que dóna lloc a una zona d’alt risc d’insuficiència general de curs i per l’impacte de la N-340″.
L’estudi de inundabilidad, segons van denunciar els veïns, “no incorpora la realització de les obres de defensa que, en tot cas, deuran incloure’s”. Segons van reiterar, “seria desproporcionat que els propietaris del sector haguessin de suportar les càrregues respecte a les obres de defensa”, d’acord amb la Llei Urbanística Valenciana i dels compromisos existents amb la Rambla, tant per part de la Conselleria com del Ministeri de Medi Ambient.
Els veïns, en les seves al·legacions, també adverteixen que “cal resoldre i dotar a aquest sector d’uns accessos adequats”, però asseguren que “és el centre comercial Costa Tarongina qui genera el trànsit que obliga a executar aquest PAI que, al seu judici, “hauria d’incorporar tots els informes de Carreteres de l’Estat per les afeccions i servituds plantejades”.
Així mateix, la situació dels accessos al centre comercial no s’ha resolt des de 2003, per la qual cosa, segons els afectats, “el complex ha seguit funcionant il·legalment incomplint les condicions de les llicències atorgades amb el més absolut silenci de l’Ajuntament”.

D’altra banda, els veïns van rebutjar que es vinculi la solució dels accessos al desenvolupament d’aquest “precipitat” programa i recorden que “Floirac està obligada a això, malgrat que vol convertir els accessos en una simple rotonda a nivell sobre l’actual N-340″.
L’entitat valora en l’escrit d’al·legacions que “el Consistori no hauria de tenir cap dubte, en funció de l’interès general, a paralitzar el programa mentre s’executi la variant a la N-340″ i qualifiquen la proposta d’”engany”.
Saber més del PAI Palmar: http://notanaprop.wordpress.com/?s=palmar
El primer proveïment d’aigua en vaixells serà des de Tarragona i està previst per al 13 de maig
Durant els mesos de març i abril les precipitacions han permès una certa recuperació de l’estat d’humitat superficial dels boscos i del sòl, fet que ha possibilitat la recàrrega d’aqüífers de capçalera, com ha estat en el cas del Llobregat.
D’aquesta manera, les fonts del Llobregat i Bastareny, que es nodreixen de les infiltracions de l’aigua de la neu i de les precipitacions de tot l’hivern, han contribuït a augmentar el cabal del riu.
Pel que fa al riu Ter, les aportacions al seu cabal es fan al llarg del seu recorregut a partir de les contribucions dels diversos afluents, i ara, a la primavera, de la fusió de neu al riu Freser i de la capçalera del propi Ter. Així, el descens de les aportacions al Ter és molt més marcat que al Llobregat
Situació actual
* Muga i Ter-Llobregat continuen en l’escenari d’excepcionalitat2. En el cas del sistema Ter-Llobregat els embassaments es troben al 25,51%, mentre que la conca de la Muga es troba al 23,21%.
* Totes les conques es troben en excepcionalitatper pluviometria, excepte la conca l’Ebre, la Garona i la deRidaura.
Actuacions recents
* Pous radials de Martorell: Actuació ja en servei des del passat mes d’abril i que ha tingut un cost superior als 7,2 milions d’euros. Permet aportar un volum mensual aproximat de 150 litres per segon.
* Rehabilitació i posada en servei dels 3 pous de Can Moragas a la potabilitzadora d’Abrera. Obra ja en servei que ha tingut un pressupost superior als 370.000 euros. Aquests pous que porten sis mesos en funcionament i han aportat fins a la data 1 hm3 de nou recurs.
* Construcció d’un nou pou reversible a la pròpia planta potabilitzadora d’Abrera per tal de poder injectar a la cubeta d’Abrera els excedents puntuals d’aigua tractada de la planta si hi hagués major disponibilitat de recurs. Actuació ja en servei i amb un cost de 200.000 euros
* Nova captació al riu Llobregat aigües amunt de la riera de la Magarola i conducció a la potabilitzadora del Llobregat a Abrera. Actuació ja en servei i que ha tingut un cost proper als 7,2 milions d’euros.
A partir de la propera setmana començarà l’activació del dispositiu per al proveïment d’aigua en vaixells. Es disposaràde 6 vaixells, que ja estan contractats, i que començaran a arribar a partir de la setmana vinent amb aigua procedent de Tarragona i Marsella. El primer proveïment d’aigua des de Tarragona, en vaixell, éstà previst per al 13 de maig i servirà per a comprovar i assegurar el correcte funcionament de la instal·lació. El primer proveïment des de Marsella serà el 15 de maig.
Més informació Darrera informe sobre la sequera http://www10.gencat.cat/gencat/binaris/20080508_sequera_tcm32-74914.pdf
TORONTO, ONTARIO–(Marketwire - May 8, 200
- In accordance with regulatory requirements, Dundee Corporation (”Dundee”) (TSX: DC.A)(TSX: DC.PR.A) announces that it has acquired, directly and indirectly, an aggregate of 19,903,095 common shares of Eurogas Corporation (”Eurogas”) pursuant to Eurogas’ recently completed rights offering. Dundee acquired 15,807,759 common shares under its basic subscription right and 4,095,336 common shares under the additional subscription privilege. As a result, Dundee Corporation now owns directly and indirectly 83,134,138 common shares, representing an approximate 53.4% interest in Eurogas.
The common shares of Eurogas were acquired for investment purposes and Dundee’s position in Eurogas may be increased or decreased in the future as considered appropriate in light of investment criteria, market conditions and other factors and in accordance with the provisions of applicable securities legislation.
Eurogas is an independent oil and gas exploration company listed on the TSX Venture Exchange under the symbol EUG and is engaged in development of a major underground storage facility offshore the east coast of Spain, and the exploration and development of oil and gas in Tunisia’s Gulf of Gabes.
Dundee Corporation is an asset management company dedicated to private wealth management, real estate and resources that, combined, reflect approximately $65 billion under management and administration. Its domestic wealth management activities are carried out through its controlled subsidiary, DundeeWealth Inc. Dundee Corporation’s real estate activities are conducted through its 77% owned subsidiary, Dundee Realty Corporation which operates as an asset manager of commercial real estate with activities in a land and housing business in Canada and the United States. Resource activities are carried out through its wholly-owned subsidiary, Dundee Resources Limited.
L’objectiu de l’expedició Himàlaia Maestrat és assolir el cim del Dhaulagiri, que amb els seus 8167 metres és la setena muntanya més alta de la Terra. Desgraciadament aquesta setmana, un membre de l’expedició d’enguany i veí de Masdenverge -Montsià- va morir a la muntanya Dhaulagiri, a l’oest del Nepal, segons va confirmar l’agència de muntanyisme amb la qual havia contractat l’expedició al costat d’altres deu companys.
Rafa Guillen va caure per una pendent víctima del cansament, segons va assegurar un dels seus companys. “Rafa era company i amic meu d’escalada des de fa anys, i hem fet escalades de molta més dificultat a Escòcia, als Alps, al Perú, en molts llocs. Tècnicament no li suposava un esforç excessiu”, es va lamentar el líder de l’expedició, David Ferrer per telèfon des de Kàtmandu.
L’accident va passar aquest cap de setmana en presència de Ferrer, qui havia ascendit sobre el camp 2 per ajudar a Guillen i al seu company Jesús Morales, qui descendia amb ajuda de muntanyencs txecs perquè després de coronar el Dhaulagiri no conservava forces suficients.
“Quan vaig arribar, un company txec que transportava a Jesús em va demanar que ajudés a Rafa, que baixava molt cansat a uns 30 metres per damunt d’ell. En aquell moment aixequem la cap i li vam veure caure”, va relatar Ferrer. “Entenem que va ser un error, pel cansament. Feia bastant vent i ell em va aixecar la mà. Comencem a cridar: ‘Atura’t', ‘Atura’t’. Però va caure per una aresta a uns tres metres de nosaltres i va desaparèixer”, va afegir.
Segons Ferrer, el punt on Guillen va patir l’accident no era especialment difícil, en una secció que oscil·la entre els 50 i els 70 graus d’inclinació, però al final havia una aresta amb una paret d’uns mil metres d’altura per la qual va caure el muntanyenc. A més, al lloc bufaven vents a una velocitat de 45 a 50 quilòmetres per hora i la temperatura era de 20 graus sota zero.
Guillen, un escalador de 35 anys que formava part de l’expedició Himàlaia-Maestrat, havia renunciat a fer el cim perquè es trobava sense forces i va emprendre el descens després d’una nit en dures condicions al camp 3, a uns 7.500 metres d’altitud.
El Dhaulagiri (en sànscrit, “muntanya blanca”) és un dels pics més complicats de l’Himàlaia i són habituals els accidents mortals, com el que l’any passat van patir Santiago Sagaste i Ricardo Valencia, que van morir enterrats per una allau. “Aquest any volíem trencar aquest malefici que té la muntanya. Havíem posat el camp 2 més dalt per evitar allaus. Havia estat un any sec, sense molta neu. La muntanya es prestava a ser benigna aquest any”, va dir Ferrer.
Els companys de Guillén, que visitava la serralada per primera vegada, ja han contactat amb la cònsol d’Espanya al Nepal, Ambika Shrestha, i estan a l’espera de tramitar el seu retorn a casa.
Web de l’expedició: www.himalaiamaestrat.org/
Bon dia a tots,
Per tal de poder fer un recompte general de totes les signatures que tenim recollides fins ara, us demanem a tots que ens féu arribar tots els fulls de signatures que tingueu. Podeu fer-les arribar a:
- Apartat de correus 121
- Ajuntament d’Alcanar (BASE - C/ Generalitat 10) 43530 Alcanar
- Serveis Agraris d’Alcanar
De moment portem 6800 firmes recollides, en contra del Projecte Castor.
ÀNIMS, continuarem la nostra lluita!!!
–
Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia
www.plataformapelsenia.org
Absències significatives: Lamparero no assisteix a la reunió del consorci de Residus.
La reunió d’ahir del consorci del pla zonal de residus de l’àrea I (Ports-Maestrat, a l’Ajuntament de Benicarló, va acabar sense solucions davant la denegació per silenci administratiu de l’abocador del Consorci previst a la partida de la Bassa al terme de Cervera, però molt a prop dels termes veïns de Peniscola,Benicarló i Càlig, per part de la Conselleria de Medi Ambient. Els alcaldes dels 49 municipis només van rebre les promeses d’una propera reunió, sense data, amb la conselleria perquè els informin del per què es denega l’autorització ambiental integrada de l’abocador a la partida de la Bassa.
Cervera insisteix en la ubicació de l’abocador a la partida de la Bassa, mentre que Càlig va tornar a plantejar una alternativa viable i que valora la diputació.
El president del consorci, Joaquín Puig (PP), va instar a Cervera a dialogar per a assolir un acord favorable per al Consorci.
Puig va reconèixer que s’havien visitat alguns punts alternatius susceptibles d’acollir les instal·lacions. No obstant això, va puntualitzar que “la solució està en el diàleg amb Cervera, atès que és qui va acceptar acollir aquesta infraestructura i té autonomia per decidir on s’ubicarà. Nosaltres no pretenem envair l’autonomia municipal”.
L’empresa concessionària del pla zonal, Ecodeco, Teconma i Azahar cercarà solucions com plantes de transferència mòbils per remetre-les després a Jumilla -Múrcia-. Solució que genera un cost addicional, el del transport, però es fa per respectar al medi ambient, ja que l’abocador de Jumilla està autoritzat i només està a poc més de 300 quilòmetres.
La consellería, segons resposta a l’alcalde de les Coves de Vinromà, Jacobo Salvador, de la Secretària Autonòmica de Medi Ambient, María Àngels Urenya, no assumirà el cost per no ser de la seva competència i va remetre el tema a la diputació que va dir que els assumia si els municipis delegaven en ella la gestió dels residus.
Un grup d’alcaldes va acordar després de la reunió constituir un fòrum de debat per buscar solucions al problema perquè “no podem quedar-nos quiets a esperar que la conselleria ens digui qué passa i no comptar amb sortides a un greu problema”, va apuntar Salvador.
Més a:
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008050800_4_443329__Castello-Consell-convoca-fecha-alcaldes-para-explicar-queno-autoriza-vertedero-Cervera
Greenpeace va advertir ahir que la radioactivitat de la fuga que es va produir el novembre en la central d’Ascó I (Tarragona) podria haver anat més enllà de Catalunya i haver arribat fins a, per exemple, a les Terres del Senia , segons va apuntar l’investigador de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IibB) i del Centre Superior d’Investigacions Científiques de Barcelona (CSIC), Eduard Rodríguez Farré.
Aquest expert va assegurar que hauria de fer-se un estudi del recorregut que han fet durant cinc mesos les partícules de cobalt-60 abocades al medi ambient el novembre a Ascó, i que la central i el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) no van notificar fins a l’abril. No debades, Ascó diste a penes 107 quilòmetres de Vinaròs i 117 de Morella, una distància que en línia recta es redueix llevat un centenar amb aquestes i altres localitats com Rossell.
Rodríguez Farré, juntament amb portaveus del grup Greenpeace, va apuntar a la investigació “poc científica” del CSN, que encara no ha pogut determinar ni la quantitat total de partícules radioactivas emeses ni la seva mida, el que té especial importància en l’”impacte” sobre la salut i sobre el medi ambient.
El cobalt-60, “un dels elements amb més radioactividad que existeix”, té una vida superior als 15 anys en l’ambient i, malgrat que només estiguin tres o quatre dies en un organisme, els seus efectes a llarg termini són “impossibles d’evitar”, va apuntar l’expert. Una vegada una persona els expulsa, segueixen emetent radiacions a l’ambient, podent contaminar a altres, va agregar.
Entre d’altres efectes, l’abocament podria augmentar la incidència de càncer en la població amb la qual hagi estat en contacte o bé tenir altres conseqüències derivades d’una debilitació en el sistema immunològic. Segons va afegir Rodríguez Farré, en tot cas, això es coneixeria a “llarg termini” i amb estudis sobre una comunitat, pel que va criticar que des del CSN s’hagi assegurat des del primer moment que no existeix un “risc”.
Segons va subratllar Rodríguez Farré, la via més “preocupant” per la qual es pot produir la contaminació entre persones és per inhalació, o bé a través del sistema digestiu. Va explicar també que aquesta segona possibilitat vindria si les partícules haguessin arribat a l’aigua, i aquest líquid passés al reg agrícola o bé a ser aigua de boca. “Els aliments estarien contaminats”, va sentenciar, i va recordar que el CSN ja va trobar partícules prop de l’Ebre.
http://www.lasprovincias.es/castellon/20080507/local/castellon/greenpeace-alerta-radiactividad-fuga-200805070912.html
MANIFEST DE LA PLATAFORMA METROPOLITANA CONTRA ELS TRANSVASAMENTS
La crisi de manca d’aigua no respon únicament a una situació de pluges
escasses (fet recurrent en la climatologia de la Mediterrània Occidental), o
a les reserves insuficients dels envasaments, sinó que és la conseqüència d’una
pèssima planificació i gestió dels recursos hídrics i del seu malbaratament
per determinades pràctiques insostenibles en l’agricultura, la construcció,
la indústria, el turisme i l‘oci, …. Aquests sectors han vist com el seu
creixement econòmic no tenia fre i s’han acostumat a disposar d’aigua sense
límits. Ara aquest model ha fet fallida i està afectant el conjunt de la
població.
Denunciem els alarmismes estèrils del govern de la Generalitat i demanem
mesures urgents per fer canvis estructurals en la planificació, els usos i
els abusos de l’aigua com a recurs cada vegada més escàs, situació agreujada
per les incerteses que comporta el Canvi Climàtic.
Lluny d’això, el Govern i el Parlament espanyols, amb la connivència de la
Generalitat de Catalunya han decidit d’imposar transvasaments des de la
conca hidrogràfica de l’Ebre cap a la regió metropolitana de Barcelona.
Les persones, col·lectius i entitats cíviques que signem aquesta declaració
volem manifestar el següent:
□ L’impacte ecològic de la ciutat de Barcelona i la seva àrea
metropolitana sobre el territori que l’envolta és cada cop més insostenible.
La petjada ecològica de la ciutat l’any 1996 es situava entre 3 i 3,5
hectàrees per persona i no ha parat de créixer. Avui, necessitaríem el
territori equivalent a unes 400 “Barcelones” per mantenir aquest model de
desenvolupament socialment injust i depredador dels recursos d’altres
territoris.
□ Aquest impacte, generat per les activitats econòmiques i les
persones que vivim a l’àrea metropolitana de Barcelona, és conseqüència d’un
model territorial, econòmic i cultural centralista impulsat pels governs de
torn sempre sotmesos als grans poders econòmics que amuntega la població,
planifica la urbanització sense límits, concentra les activitats
industrials, i dóna autorització a més consum de territori, energia, aigua i
tot tipus de recursos.
□ Aquest model és la causa del desequilibri territorial català. La
major part del territori resta en una funció perifèrica. Un exemple d’aquesta
discriminació és la situació de les Terres de l’Ebre, productores de més del
70% de l’energia consumida al país (amb 3 centrals nuclears, diverses
centrals tèrmiques i massificació eòlica) però mancades de serveis bàsics
que hipotequen el seu desenvolupament social, econòmic i humà.
□ Les conseqüències d’aquest model insostenible no ho són només per
als territoris espoliats de les seves riqueses naturals i paisatgístiques,
ho són també per a nosaltres, habitants de la conurbació barcelonina, perquè
se’ns imposa una ciutat d’aparador que exclou les persones. Una ciutat que
dóna més importància als interessos hotelers, comercials i especulatius
lligats al turisme i al consumisme, que a les nostres necessitats com a
ciutadans. Es ven: la terra i l’aigua per fer camps de golf, les alzines
per a fer muntanyes russes, els espais lliures per fer centres comercials i
el centre històric de les ciutats per fer parcs temàtics turístics. Fins i
tot s’especula amb béns tan bàsics com l’aigua i l’energia.
□ El consum d’aigua a l’àrea de Barcelona és aproximadament d’un 40%
per a usos industrials, 40% domèstic, i 20% agrícola. És important aclarir
que quan els informes oficials parlen d’ús de boca hi inclouen usos com el
reg de jardins i parcs, piscines i centres lúdics, fonts, serveis,
activitats econòmiques, comerços, tallers,…
□ Els 4 hm3/mensuals de dèficit hídric que volen compensar amb la
connexió Consorci d’Aigües de Tarragona – Aigües Ter Llobregat (CAT-ATLL) no
és només per a 5,5 milions de catalans, sinó també per a molts altres usos
empresarials i activitats econòmiques.
□ AGBAR (participada per La Caixa), la principal empresa privada de
gestió local d’aigua, i les empreses hidroelèctriques, són les que dicten
les polítiques hidràuliques a Catalunya, privatitzant, monopolitzant i
imposant una gestió mercantil. Escàndols com les pèrdues de les canonades
confirmen que la seva prioritat no és donar un servei bàsic i de qualitat,
sinó obtenir el màxim de benefici a costa de la ciutadania. Tot plegat és la
causa de la sobreexplotació dels recursos hídrics tolerada i impulsada per
les administracions.
□ Les conseqüències d’aquest model no només afecten l’Ebre, sinó que
des de fa anys està deixant en una situació deplorable els rius Llobregat,
Besos i Ter, així com els aqüífers de les nostres comarques i les comarques
veïnes.
Per tot això :
□ Denunciem l’alarmisme i manipulació que el Govern i la seva Agència
Catalana de l’Aigua (ACA) fan de la problemàtica de manca d’aigua i
escassetat de les pluges per justificar nous transvasaments previstos per
Plans hidrològics obsolets.
□ Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius
que volen consolidar un model territorial metropolità insostenible de
creixement sense límits. Els transvasaments generen més expectatives de
consum insostenible, d’especulació urbanística, de destrucció del territori,
perquè fomenten alhora un ús desmesurat de l’aigua.
□ Considerem que parlar de transvasament “temporal” degut a la sequera
és un insult a la població barcelonina i catalana perquè no es pensa canviar
el model de gestionar el consum (no es revisaran, ni limitaran les
concessions a indústries, urbanitzacions, agrícoles, camps de golf, turisme
de luxe, …..), sinó dur a terme els projectes antics i caducs..
□ Considerem que l’aigua pertany, i s’ha de gestionar en cada conca
corresponent. L’aigua, és un element indispensable pel reequilibri
territorial i de redistribució de riquesa al nostre país.
□ Manifestem que la situació actual és una oportunitat inexcusable per
plantejar un canvi de model territorial i de la gestió de l’aigua, d’acord
als recursos hídrics de què disposem i per cercar la utilització d’altres
recursos propis que es malversen (manca de recollida d’aigües pluvials,
mines i regeneració i preservació d’aqüífers, etc)
□ Reiterem doncs, la nostra oposició a qualsevol transvasament, així
com a la Interconnexió de Xarxes inclosa en el Decret de Sequera, el qual a
més obre les portes a d’altres transvasaments, i manifestem el nostre suport
a la dignitat de les Terres de l’Ebre i a la Plataforma en Defensa de l’Ebre.
PER UN MODEL TERRITORIAL REEQUILIBRADOR I QUE PRESERVI ELS MEDI I ELS
RECURSOS !!
NO ALS TRANSVASAMENTS
Marina Albiol, diputada d’EU: “PP i PSOE constantment s’embranquen en debats estèrils, per guanyar vots, però a l’hora de beneficiar a determinades empreses no tarden un minut en arribar a acords”
Marina Albiol, diputada d’Esquerra Unida en Les Corts Valencianes, ha demanat la compareixença del Conseller de Medi Ambient, José Ramón García Antón, per a que explique en el ple de la cambra per què el Consell recolza el projecte d’instal·lació d’una estació regasificadora terrestre i d’un magatzem submarí de gas a Vinaròs.
La diputada d’EU denúncia que les instal·lacions que es projecten ubicar en Vinaròs estan situades en zona de cultius de regadiu, a escassos dos quilòmetres de distància de zones urbanitzades a la costa nord de Vinaròs i al municipi d’Alcanar, amb la qual cosa afectaran de manera irreversible el conjunt del territori, ja que amb el projecte es pretenen emmagatzemar 1,9 bilions de m3 de gas, convertint-se així en el major emmagatzemament de gas natural d’Espanya, i en un dels majors de tota Europa.
“Aquest és un projecte en el que novament l’estat central i l’autonòmic s’han posat d’acord sense tindre en compte als veïns i veïnes afectats, ni les al·legacions dels ajuntaments, ni als treballadores i treballadores de la mar i agrícoles, que veuran perillar els seus modestos ingressos”.
Segons Albiol el PP i el PSOE davant les càmeres s’embranquen en debats estèrils, per guanyar vots, però a l’hora de beneficiar a determinades empreses amb molt de poder no tarden un minut en arribar a acords, on la ciutadania sempre ix perdent.
La diputada d’esquerres assegura que “l’enorme capacitat del dipòsit subterrani de gas tindrà repercussions negatives per a l’economia de tota la zona, ja que afectarà completament el sector agrícola, causarà pèrdues en el sector pesquer i en la riquesa marina de la zona; i suposarà el retrocés del sector turístic, a més de provocar un lesiu impacte mediambiental i paisatgístic de la zona, i importants riscos per a la salut de les persones, ja que estem parlant de 1,9 bilions de m3 de gas, que pot explotar, inflamar-se, o qualsevol altre accident”.
“Des d’EU sempre hem apostat per energies alternatives, netes i no perilloses, però sobretot s’oposem a que Castelló siga el magatzem de gas de mitja Europa, els gran dipòsits i les grans plantes regasificadores són més rentables econòmicament per a les empreses, però molt més perillosos i més contaminants que els menuts”.
Albiol critica que “en determinats ports, com el de València, s’ha apostat perquè siguen zones turístiques, mentre el port de Castelló i el de Vinaròs acumulen totes les indústries contaminants i perilloses”
Iniciativa considera que la moció aprovada en Diputació és una nova cortina de fum per crispar, i no assumir responsabilitats
El representant d´Iniciativa a les Comarques de Castelló, Carles Mulet, ha titllat avui al PP de la Diputació de Castelló “ d’hipòcrita” per aprovar una moció que torna a reclamar l’aigua de l’Ebre per a Castelló. Segons Mulet “ mentre continuen amb la seua visió desarrollista desfasada, i sense complir en els seus compromisos de racionalització i estalvi, volen continuar creant cortines de fum i crispar a la societat, de manera partidista i demagògica, per tant, molt mal per ells, i per qui entra torpement en els seus paranys”.
Segons Mulet ” Que Carlos Fabra, el que vol omplir de camps de golf les nostres comarques, i aposta per un model de desenvolupament insostenible, continue pidolant aigua de l’Ebre, és d’un cinisme que confiem que la gent vesca clarament”. “Des de la política d’una nova cultur de l’aigua, ens mostrem contraris a l’opció dels transvassaments, siguen com siguen, llevar-li aigua a un Delta, és condemnar a la desaparició a aquest, i a sectors tant importants en Castelló com ara la pesca, hi han moltes més opcions, abans que apostar pels transvasaments”
El portaveu ecosocialista ha recordat que Fabra, al front de la Diputació, s’ha caracteritzat per una política de malbaratament de l´aigua ” apostant per un model de construcció i transformació del territori, que tot i haver entrat ara en fallida, ha suposat un increment del consum desorbitat”. “Estem tirant el triple d’aigua de la que volem dur amb els transvasament; continuen drenat de les zones humides del litoral, des d´Almenara a Peníscola, continuen fer de Castelló en un monocultiu de camps de golf, continuen permetent la transformació de grans extensions de secà i sòl no conreat en regadius extensius “ no hem vist cap mesura per racionalitzar l’ús, tot el contrari, i per molta aigua de l’Ebre que es puga dur, el problema no minvaria si continuem incrementant el consum.
Igualment, gran número de pobles del litoral continuen abocant les aigües depurades íntegrament al mar, o el que és pitjor, pobles com ara Alcalà-Alcossebre, Vinaròs, Benicarló, Peníscola, directament les aigües fecals, al no tindre depuradores. Això, sumant a que un 30 i un 40% de l´aigua potable es perd en el trajecte, pel mal estat de les conduccions de subministrament, ens du a xifres escandaloses”. Segons el portaveu ecosocialista “ Fabra s’hauria de preocupar més per solucionar el malbaratament, aigua en tenim de sobres si la gestionem bé, però està clar que a ell li preocupa més muntar el circ mediàtic victimista orquestrat des del PP valencià, amb pancartes incloses, en lloc de donar solucions, que aixó, es veu, no té tant de rèdit electoral”.
La manifestació és encapçalada pels presidents d’ACPV i Òmnium Cultural i el vicepresident d’Obra Cultural Balear (Eliseu Climent, Jordi Porta i Tomeu Martí, respectívament), junt amb els representants dels partits (PSPV-PSOE, EUPV, BNV, IPV, ERPV), sindicats (UGT, CCOO i Intersindical Valenciana) i entitats (Consell de la Joventut , Plataforma d’Iniciatives Ciutadanes, Associació Cívica per la Normalització del Valencià) d’Alacant.
En acabar la manifestació, Joan Miquel Rovira (president del Consell de la Joventut d’Alacant) i Toni Gisbert (coordinador d’ACPV) van llegir el manifest de convocatòria.
Posteriorment, el concert també va ser un èxit de participació.
Més informació a http://www.acpv.cat/php/index.php
Ajuntament de Vinaròs Informació pública del pla especial de reserva de sòl amb
destinació al polígon industrial públic.
En la sessió celebrada el dia 11 de març de 2008, es va adoptar l’acord de sotmetiment a exposició pública del pla especial de reserva de sòl amb destinació al polígon industrial públic, durant el termini
d’un mes, mitjançant publicació en el Diari Oficial del País Valencià i en un diari no oficial d’àmplia difusió en la localitat.
Durant aquest termini, el projecte diligenciat del pla especial estarà dipositat per a la seua consulta en els serveis tècnics municipals, carrer de Sant Ramon, s/n.
Vinaròs, 17 de març de 2008.– L’alcalde: Jordi Romeu Llorach.